Psicologia - Apunts de l\'assignatura PDF

Preview

Summary

Download Psicologia - Apunts de l'assignatura PDF

Description

EXAMEN PSICOLOGIA PRIMERA PART 1. Definició de psicologia i de psicologia social Psicologia: La psicologia és la ciència que estudia la personalitat, les relacions humanes i el comportament o la conducta humana. Es pot dir que d’aquesta definició es dedueix que la personalitat és l’objecte d’estudi de la psicologia. Tota psicologia social és psicologia. L’objectiu bàsic de la psicologia és l’estudi de la personalitat. La psicologia social: La psicologia social és un camp aplicat de la psicologia que estudia les relacions humanes amb mètode científic, facilitant la comprensió de la dialèctica i de la dinàmica individu-societat. Amb altres paraules, la psicologia social és una part de la psicologia que té com a objectiu les relacions humanes i els grups. Podem dir que estudia les manifestacions de comportament suscitades per la interacció d’una persona amb altres persones o per la mera expectativa de la interacció. És un espai per guanyar-se la vida professionalment i, en el nostre cas és important la psicologia del treball on els professionals treballen a les empres i en el món laboral. Podem dir que el coneixement de la psicologia social és indispensable per un expert en relacions laborals perquè tracta totes les relacions humanes en l’àmbit de treball, concretament les tasques de selecció de personal, de promoció, de direcció del personal, gestió de recursos humans. Totes aquestes tasques necessiten el coneixement de la psicologia social i del treball i de les organitzacions. Tota psicologia és psicologia social. 2. Definició i concepte de personalitat La personalitat és un concepte molt important en psicologia. La personalitat és un concepte individual, d’una persona i és transversal (tots el tenim) però és diferent en cada cas. Personalitat: La personalitat és l’objecte d’estudi de la psicologia. La personalitat és el conjunt de característiques psicològiques de cadascú. Cada persona té la seva personalitat. Ens fa diferents la proporció de cada factor. Podem dir que la personalitat és un concepte global i unitari. La personalitat pertany a les persones, als individus i intenta explicar precisament la manera individualitzada que tenen de respondre a les exigències i estímuls del medi ambient. “La personalidad es una versión empírica de la idea de sujeto”. La personalitat no és una realitat substancial,sinó una qualitat característica de les maneres com ens situem en la realitat i com responem a ella. Per tant podem dir que existeixen tantes personalitats com persones, però els ingredients que la configuren són els mateixos per a tothom, la singularitat rau amb la barreja.

3. Mesura de la personalitat. Es pot mesurar? SI. (BIG FIVE OBLIGATORI) Aquesta part de la psicologia que mesura s’anomena psicometria (càlcul en matemàtiques), mesurar les qualitats psicològiques és la psicometria. És a dir, la psicometria és la branca de la psicologia que es dedica a l’avaluació i mesura dels factors psicològics, el cas que ens ocupa és l’estudi de la personalitat. Hi ha dues maneres d’avaluar la personalitat: -

Els mètodes Factorials Els mètodes Generals

La psicologia afirma que la personalitat és mesurable, tant quantitativament com qualitativament. Els mètodes d’avaluació de la personalitat seran per tant de dos tipus: generals i factorials. El líder dels sistemes d’avaluació de la psicologia és el test. El test són les proves per avaluar qualitativament i quantitativament una característica psicològica, en aquest cas, la personalitat. Aquest test és el Big Five i tindrà 5 factors: -

Extraversió – Introversió Agradabilitat - Desagradable Escrupolositat – Guarra (?) Neuroticisme – Equilibri personal Obertura mental (amplitud de mires) – Rigidesa mental

Sistemes generals d’estudi de la Personalitat: Formes més qualitatives; l’entrevista i els tests projectius. Aquests ens permeten obtenir un resultat global de la personalitat del subjecte, són fonamentalment qualitatius: l’entrevista i els test projectius -

Entrevista: Relació interpersonal que permet obtenir un coneixement global de l’entrevistat per part de l’entrevistador. Poden ser directives, semi-directives i no directives:

Entrevistes directives i semi directives

Entrevistes no directives

Segueixen un guió estandarditzat Poden ser també en grups més amplis Per que segueixen un guió o qüestionari L’entrevistador/rs no necessàriament ha de ser un expert.

No segueixen un guió i permeten la lliure expressió de l’entrevista’t Quasi sempre han de ser individuals o en grup petit L’entrevistador o entrevistadors han de ser una persona experta

-

Tècniques projectives (tests projectius): Possiblement la mes coneguda de totes sigui el Test de Roscharch, el famós test de les taques de tinta on cada persona ha de dir que hi veu. Aquest test és el prototip de test projectiu. Altres test són el TAT i el del dibuix de l’arbre i la família. Igualment pot utilitzar-se l’anàlisi de l’escriptura, la grafologia.

Sistemes factorials d’estudi de la Personalitat: Formes més quantitatives. Els tests factorials són la majoria d’administració individual o col·lectiva. Els mes coneguts són el Test de Bender, el WISC-R o WISC-IV per la intel·ligència, el MMPI (Inventario Multifásico de Personalidad de Minnesotta) i el Test d’intel·ligència de Raven entre d’altres. BIG FIVE.

4. El desenvolupament de la personalitat. Sempre hem tingut la mateixa personalitat? NO. La personalitat es construeix. En aquest apartat intentarem explicar el subjecte a través de la seva evolució al llarg de la vida. Per fer-ho utilitzarem 3 autors; Freud, Piaget i Erikson, que estructuren aquesta evolució a través d’estadis o fases del desenvolupament. Denominem estadis a aquelles parts o moments del desenvolupament que són distingibles en funció de certes característiques homogènies. Són estructures comportamentals transitòriament estabilitzades , on la seu inici i final són constatables i a més es succeeixen en un ordre determinat La perspectiva evolutiva en l’estudi de la personalitat: o o o

Estudis de Sigmund Freud: 5 etapes Estudis de J. Piaget: 4 períodes (Sensoriomotriu, Preconceptural, Operatori concret i Operatori formal) Estudis de E. Erikson: 8 etapes

Parlarem de: -

FREUD: 5 etapes. 1. 1a etapa: Etapa oral (0-2anys) 2. 2a etapa: Etapa anal: Les nenes i els nens aprenen a controlar els seus estímuls (2-3 anys) 3. 3a etapa: Etapa Edípica: Els nens i les nenes comencen a parlar (3-6 anys). Representen les relacions bipersonals a tripersonals 4. 4a etapa: Etapa de la latència Educació obligatòria (7-11 anys). S’entén com a segona infantesa. 5. 5a etapa: Etapa genital (adolescència-joventut).

-

PIAGET: 4 períodes 1. 1r període: Senso-motriu (0-2). Consideren el període més important de la vida perquè determina el futur. 2. 2n període: Període del pensament pre-operatori. Podem distingir dos estapes, de 24 i de 4-7 anys. 3. 3r període: Període operatori concret 4. 4rt període: Període operatori formal

-

ERIKSON: Final. Afegeix una 6a etapa: 20-35. Joventut madura Afegeix una 7a etapa: Maduresa 35-65 anys Afegeix una 8a etapa

Els 5 primers estadis de desenvolupament psicosocial del la columna d’Erikson són els mateixos que les 5 etapes de Freud de qui fou deixeble. Erikson a diferencia de Freud i de Piaget completa l’estudi evolutiu fins el final de la vida de les persones, mentre que els dos primers solsamènt l’estudien des del naixement fins al màxim desenvolupant físic i mental de la persona.

Freud Etapes psicosexuals Fase Oral.(primer any) El focus de l’activitat eròtica del nadó és la boca. La mare serà aquest primer contacte i que la mare frustri, satisfaci amb excés o gratifiqui adequadament aquesta forma primària d’experiència eròtica dependrà que el desenvolupament es fixi en aquesta fase, originant el caràcter oral o continuï la seva evolució cap a fases superiors Fase anal (dels dos als quatre anys)

Piaget Estadis del desenvolupament cognitiu Període senso-motriu (fins als dos anys) 0-1. Indiferenciació dels primers dies fins a l’aparició de la persona d’un any que entén el llenguatge i pot caminar començant a viure la seva autonomia. 1-2. Comença el joc simbòlic i la simbolització. Comença a viures la diferenciació entre el jo i el tu. Període del pensament preoperacional (dels dos als 7 anys) 2-4 Estadi del Pensament Preconceptual

Erikson Estadis del desenvolupament psicosocial Primer any Relacions psicològiques radicals que s’estableixen i de les que depèn la gènesi de les actituds bàsiques de confiança -desconfiança.

Segon any Estadi de les relacions que amplia amb els dos pares y el que resulta d’elles és la formació d’estructures personals d’autonomia i domini de si mateix o de seguretat i conformisme.

2-4 El focus de l’activitat eròtica és l’annu. És el primer encontre , del infant amb Te una certa capacitat fruit de l’autoritat. El control dels la seva capacitat de manipular esfinters es produeix entorn al i observar les conseqüències tema de la socialització de de la seva acció. Inicia causa l’activitat anal i dels habits efecte higiénics. Fase edípica o fàl·lica (dels 4-7 Estadi del Pensament Tercer a quint any. Intuïtiu quatre als set anys) Intervé ja la família bàsica de la 4-7-La gratificació de la libido Inici de la consciència moral definició de les metes vitals i en el infantil es troba en la en el nen. El subjecte es pot foment de la iniciativa o dels manipulació dels òrgans veure reflectit a través dels sentiments de culpabilitat sexuals, es configura en diverses altres. formes de masturbació. En aquesta fase ens nens i nenes se senten eròticament atrets pels pares del sexe oposat i gelosos dels pares amb el mateix sexe. Passen de la relació bipersonal, exclusiva a una relació triangular on cal acceptar l’altre o altres és la socialització.

Fase de latència (dels sis fins a la Període de les operacions Del sisè any a la pubertat. pubertat) concretes ( dels 7 als 11 anys) S’amplia l’àmbit de les relacions En aquesta fase el nen es volca Apareix el pensament logico- interpersonals a l’escola i el veïnat. al descobriment del món formal però només pot La competició i la cooperació, el exterior. Aquesta fase hi ha un operar de forma concreta li saber els sentiments de debilitament de la curiositat i queda pendent l’abstracció superioritat i d’inferioritat, etc..., es activitats sexuals. creen en l’exercici d’aquestes relacions Fase genital ( de la pubertat a Període de les operacions Adolescència. Les “colles” i els l’adolescència) formals ( dels onze als quinze líders exerceixen influències En aquesta fase la libido torna a anys ) profundes i susciten fidelitats o la seva activitat oberta, Aparició del pensament lògico models que afecten a la plasmada en interessos formal abstracte. Pot operar consolidació de la pròpia identitat heterosexuals modulats per les formalment amb incògnites, personal, així com dels sentiments d’integració o marginació social pautes que la societat prescriu dilemes morals. com a normals. Les desviacions Comencen els raonaments i comportamentals posteriors l’esperit crítics. segons aquesta teoria tindrien el seu principal origen en fixacions i conflictes en les fases prèvies Primera Joventut Les relacions socials passen a un nivell més diferenciat, on l’amor i l’amistat, la solidaritat i l’aïllament, la generositat l’egoisme es configuren com a pautes de major maduresa i alcans. Joventut i primera maduresa. El treball i les responsabilitats familiars generen comportaments de producció cura dels fills que cristal·litzen en actituds altruistes o egocèntriques, socialment molt rellevants Final de la maduresa. Al anar-se esgotant les possibilitats vitals, l’home afronta el doble problema de ser a través del que va ser i d’anar deixant de ser. La saviesa de la renúncia i la integritat, front a la insensatesa, la desesperació o la deshonestedat, tanquen el procés de desenvolupament del desenvolupament psicosocial de l’home

5. Teories que s’han escrit sobre la personalitat. Les 4 teories: dir la persona i el nom de la teoria. Aproximacions teòriques a l’estudi de la personalitat. Els models teòrics      

Teoria de Erikson: Personalitat i cultura Teoria de Freud: Psicoanàlisi Teoria de Kurt Lewin: Teoria de la personalitat i la dinàmica de grup. Teoria de Maslow: Psicologia humanista Teoria de George Herber Mead: Teoria de l’interaccionisme simbòlic Teoria de Piaget: Teoria del desenvolupament cognitiu Freud: Emocional. Piaget: Cognició. Erikson: deixeble de Freud (no era jueu, era de Dinamarca)

EL MODEL PSICOANALÍTIC Segons aquesta versió, l'activitat psíquica, especialment la neuròtica, prové sobretot dels conflictes profunds que de forma inconscient tenen lloc en l'aparell mental. La font principal de l'activitat mental radica en un principi subjectiu, per contraposició al que passa amb altres models, sobretot el funcionalista, on la font de variació de la conducta es posa principalment en relació amb el medi ambient. A mig camí entre ambdós models es troba el Psicomètric. En la tradició freudiana hi ha dues línies principals de la teoria de la personalitat i la relació entre elles segueix plantejant problemes. Una és la teoria “dinàmica” d’una pulsió instintiva, la satisfacció o frustració en les diferents etapes del desenvolupament del nen donen origen a trets o disposicions particulars. L’altre és la descripció de la manera com estan organitzades i interactuen les diverses funcions mentals. El model psicoanalític de Freud te dos esquemes el primer de 1900, de la seva famosíssima obra La Interpretació dels Somnis, on la personalitat esta constituïda pel INCONSCIENT, el PRECONSCIENT o SUBCONSCIENT, i el CONSCIENT, quan fins aleshores tan la Psicologia com la Filosofia i la Medecina només reconeixien la Consciència. I el segon de 1922 de la seva obra El Jo i el Allò on la personalitat està formada per l’ ALLÒ, el JO, i el SUPERJÒ. Tots dos esquemes com explica el mateix Sigmund Freud són compatibles i integrables. EL MODEL PSICOMÈTRIC. (Ja esta explicat en el punt 2) Una de les seves principals vessants és la factorial que considera que la personalitat és un conjunt d'estructures i trets que regulen i modulen la conducta EL MODEL FUNCIONAL I LA NEGACIÓ DE L’ESTUDI DE LA PERSONAL (No hi ha model de personalitat, no existeix) El pes de l'activitat conductual recau sobre l'estimulació, de la que les respostes són una funció. El model conductista radical correspondria al d'una Psicologia sense subjecte i per tant sense model de personalitat.

EL MODEL PSICO BIOLÒGIC I LES NEUROCIÈNCIES (El cervell és la ment) Estudia el sistema nerviós central, el cervell i el sistema hormonal per explicar tota la conducta humana. Es la base de la indústria farmacèutica aplicada als psicofàrmacs. Hauríem de recordar les grans escoles que relacionaven a la personalitat amb els trets físics i morfològics del cos (KRETSCHMER; SHELDON) si ens referim a un enfocament estrictament biologista. EL MODEL PSICOSOCIAL. Té en compte principalment la influència de les relacions interpersonals, els grups, les comunitats i institucions com a determinants de la personalitat. Quatre teòrics són indispensables:    

Erikson i el model personalitat i cultura Lewin , la teoria de camp Maslow, la teoria de la personalitat en relació a la motivació i a la jerarquia de les necessitats humanes. G.H. Mead, El self com a la personalitat total suma del jo i del mi.

Psicoanàlisi i cultura: Erikson, Kardiner. La teoria relacional en Psicoanàlisi. Autors neokleinians i altres. El model humanista de la Personalitat de Maslow La teoria de la personalitat i la dinàmica de grup de Kewin El model de l’interaccionisme simbòlic de G.H Mead.

PREGUNTES BREUS 1. Definició i concepte de motivació 2. Definició i concepte d’actitud 3. Definició i concepte de dinàmica de grup Email: [email protected]

SEGONA PART MOTIVACIÓ 1. 2. 3. 4.

Definició de motivació Concepte: Components o variables de la motivació El cicle de la motivació. Classes de motivació: Primàries i Secundaries Teories de la motivació a. Homeostàtiques b. Per incentius c. Teories cognitives: i. Segons les expectatives i nivells d’aspiració estudiats per K. Lewin ii. Autoconsistència Cognitiva: a. Teoria de la dissonància cognitiva de L. Festinger b. Teoria del equilibri cognitiu de H. Heider d. La teoria humanista de la motivació de A. Maslow e. Teories psicoanalítiques i. La teoria de la motivació de S. Freud ii. Psicoanàlisi, autorealitació i motivació de E. Erikson i C. Jung

ACTITUDS 1. 2. 3. 4.

Definició. L’actitud social. Concepte. Els tres components de les actituds La mesura de les actituds. L’escala Likert. La formació i el canvi d’actituds en els grups. S.Asch, K. Lewin i M. Seriff

EL GRUP I LA DINÀMICA DE GRUP 1. 2. 3. 4. 5. 6.

Definició i concepte de grup. Classes de grups Segons la grandària o el nombre de membres Segons les normes i les regles Segons les finalitats i objectius Segons la relació dels membres amb el grup Característiques dels grups en relació a la persona individual Bases teòriques per a l’estudi dels grups Conceptes fonamentals: Cohesió Líder Rol Sociograma Les relacions entre grups....