Apunts Bàsquet - Apuntes de básquet PDF

Preview

Summary

Apuntes de básquet...

Description

Apunts bàsquet 2019-2020 Tema 7. El joc ens els seus orígens i la seva evolució Tema 1. Història i evolució del bàsquet Relacions amb pràctiques ancestrals Existeixen pràctiques ancestrals que per la seva estructura col·lectiva, o pel fet de llençar a un cercle un mòbil hi ha certa semblança. ● Taxtli (azteca) o Pok-ta-pok (maya): Jocs precolombins de caràcter ritual. Es jugava amb una pilota de cautxú que botava molt, no es podia tocar ni amb peus ni mans i el camp tenia forma de T. Si s’aconseguia passar la pilota per un cèrcol, es guanyava el partit. ● Sepakraca (indonèsia): Es juga a una plaça on hi ha un cèrcol tensat amb cordes. S’ha de passar un volant que no es pot tocar amb les mans. ● Florida: jocs on al final d’una perxa hi havia un cèrcol de vímet que girava sobre so mateix. ● Altres esports col·lectius com el Kemari (Japó), Episkeo (Grècia), Harpastum (Roma), Soule (Europa)...

Origen del joc modern James Naismith, Ontario, Canadà. Es va quedar orfe als 9 anys. Es va fer pastor protestant i va anar a treballar a una associació protestant (col·legi de la YMCA) on es va interessar per la cultura física i veia l’esport com un mètode d’Educació Física. A causa del fred i els pocs esports que es podien practicar als poliesportius els alumnes van demanar a Naismith que inventés una nova pràctica esportiva. Després de diverses adaptacions, va pensar un joc que fos completament nou i diferent. En aquesta nova pràctica, es va buscar: ● Que fos dinàmic: els jugadors no estiguessin massa estàtics, es pogués córrer i passar la pilota en qualsevol direcció ● Fos motivant: per això va pensar en un joc col·lectiu. ● Multilateralitat: impliqués tot el cos, braços i cames. ● No fos violent, impliqués més l’habilitat que la força. (El més divertit era el futbol americà però no es podia jugar en una sala), va eliminar el contacte entre jugadors (eliminar els placatges: el jugador amb pilota no pogués desplaçar-se) ● Regles senzilles. ● Que tingués qualitats morals

Va anar a demanar dos caixes, les va penjar de la barana del gimnàs, va escriure les 5 primeres regles en un paper, i dividint els alumnes en dos equips i una pilota de futbol es va realitzar el primer partit. Era l'hivern de 1891.

Els orígens Va tenir èxit i al cap de 3 mesos ja hi havien partits amb espectadors. Aviat va sortir de l’escola i es van començar a fer competicions entre centres escolars. Inclús es va considerar un esport molt adequat per a les noies. En pocs anys es va expandir per tot el món, gràcies a la xarxa d’escoles YMCA. La primera guerra mundial va afavorir que soldats d’altres països aliats juguessin en el temps lliure. Inicialment es van crear diverses lligues, cadascuna amb un reglament independent. El 1898 es va crear el primer campionat professional on els jugadors tenien sous per partit. Malgrat el Sr. Pierre de Coubertin estava en contra d’incloure esports col·lectius als Jocs Olímpics, 4 anys després el Bàsquet va ser esport d’exhibició als Jocs Olímpics. Un fet a destacar en l’època, va ser la integració de jugadors negres en l’esport, però els blancs jugaven per separat. Fins que es van contractar jugadors de color per les seves característiques. Va ser una forma de reconeixement i ascens social per alguns. 1929 es van crear els Harlem Grobbe Totters, integrat per jugadors negres que realitzaven espectacles basats en malabarisme i bromes amb jugadors i públic. Encara avui existeix.

Introducció a Espanya Tot i que la data acceptada d’implantació a Espanya del Bàsquet és el 1921, el 1912 va ser realment el primer cop que està documentat que es va jugar a Bàsquet al nostre país. El pedagog català Eladi Homs que acabava de realitzar un viatge pels Estats Units per conèixer nous esports i sistemes pedagògics, va conèixer el bàsquet i el va implantar a l’escola Vallparadís de Terrassa. Era una escola experimental de renovació pedagògica, i no es van arribar a realitzar partits amb altres escoles. El 1921, el Pare Millan (religiós escolapi), professor de les escoles Pies de San Antón (Barcelona), va introduir el bàsquet, al principi amb molts problemes doncs el futbol estava força arrelat (va pactar que uns dies a la setmana es jugava a futbol, i altres a bàsquet). El 1923 es va celebrar el primer campionat de Catalunya amb 8 equips, creant-se la Federació Nacional de Bàsquet.

Institucionalització El 1932 es funda la FIBA a Ginebra. Això va suposar l'increment de competicions internacionals. El bàsquet va ser esport olímpic el 1936. Els Jocs Olímpics representen un lloc on s’experimenten i es donen a conèixer nous sistemes tàctics. La FIBA estableix que serà en cada període olímpic que es revisarà el reglament, per tenir-lo sempre actualitzat. El 1939 mor James Naismith, pocs anys després es publica el llibre “Basketball, origin and development” que havia escrit abans de morir.

Consolidació internacional La 2a Guerra Mundial suposa una crisi en les relacions internacionals, a l'acabar es creen noves competicions internacionals: Campionats d’Europa, Campionats del Món, Copes internacionals... Masculins i femenins. A Amèrica es fusionen les lligues professionals creant l’actual N.B.A. (1949), també apareix el sistema Draft per reclutar estudiants universitaris. La NBA va suposa la integració de jugadors negres en equips professionals, actualment aprox. el 70% dels jugadors són de raça negra. A Europa es porten entrenadors americans per impartir els seus coneixements en Clínics. Els canvis reglamentaris que es van adoptant busquen de forma clara l'espectacularitat més gran.

L’esport espectacle L’augment d’audiència va fer que els mitjans de comunicació s’interessessin en la retransmissió de partits, això va suposar un augment molt important dels seguidors, l’aparició de contractes publicitaris i els sous milionaris a jugadors. Cada cop hi ha un major apropament entre la NBA i la FIBA. El 1987 es crea el Torneig Open McDonalds amb espectacle i ambient de l'NBA i regles mixtes, el COI adopta el sistema Open pels JJ.OO. La NBA ho va fer com a estratègia comercial per començar a distribuir els seus productes per Europa.

Conclusió El Bàsquet originàriament va néixer com un joc educatiu i recreatiu, es va estendre i desenvolupar gràcies al tiró de l’esport competitiu. L’esport competitiu i esport espectacle és un model pels altres àmbits, té les seves coses bones i dolentes, hem de saber aprofitar les positives i disminuir en la mesura que es pugui les negatives. En els darrers anys, l’esport també s’ha aprofitat com a preventiu de conductes de risc, especialment en joves.

Tema 2. Esports afins al Bàsquet El Korfbal Origen: Als Països Baixos. L’aparició de la primera Associació data de 1901. Hi ha veritables dubtes per saber si és anterior o posterior al bàsquet. Reglament: És l’únic esport col·lectiu mixte. Es juga en un camp de 40x20 m. (igual que l’handbol), juguen 8x8 (dels quals 4 són nois i 4 noies). La cistella té una alçada de 3’50 m., no té tauler i està col·locada dins el camp. Els jugadors del camp d’atac no poden jugar en el camp de defensa, creant-se en cada mig camp una situació de 4x4. Cada dos cistelles, els jugadors del camps d’atac es canvien pels del camp de defensa. No es pot desplaçar amb la pilota la qual cosa dóna gran importància al desmarcatge. No està permès el contacte amb l’adversari, no es pot defendre excessivament al jugador amb pilota ni prendre-li la pilota de les mans. Tampoc es permet defendre a un jugador/a de l’altre gènere, la qual cosa condiciona les estratègies tàctiques. Es un esport ideal com a introducció als esports col·lectius: afavoreix la coeducació, no és excessivament tècnic, és fàcil de jugar per la simplificació de les regles bàsiques i les diferències físiques entre jugadors queden bastant compensades. No hi ha contacte físic, amb la qual cosa preval el joc net i el respecte als adversaris. Al no poder desplaçar-se amb pilota, la cooperació és imprescindible. No hi ha especialització de funcions.

Voleibol Origen: Massachussets (Estats Units), 1895. La relació del Voleibol amb el bàsquet es remunta exactament amb el seu creador, el Sr. Morgan, que va ser alumne de James Naismith, un dels 18 jugadors que va participar en el primer partit, i que després va ser professor en l’escola de la YMCA i va crear el Voleibol amb la mateixa filosofia que va sorgir el Bàsquet: un joc col·lectiu, que es puguès jugar en un espai reduït, sense contacte físic, que impliqués la participació de tot el cos i assequible a tots els alumnes. En aquest cas va buscar una adaptació col·lectiva del tennis amb l’adaptació de diverses estructures.

Net-ball Origen: Anglaterra, 1897. El Netball va sorgir arran una demostració de bàsquet que es va fer per Anglaterra. El reglament del bàsquet va evolucionar autonomament i va sorgir aquest esport que no es gaire popular i nomes es practica a països anglosaxons. Reglament: juguen 7x7 repartits en un camp subdividit en tres subespais. La cistella no te tauler, i es troba situada en un dels espais laterals de cada camps. Només dos dels tres atacants en la zona d’atac poden llançar a cistella.

Tema 3. Baby-bàsquet Es una simplificació del joc del bàsquet per afavorir la iniciació a aquest esport de cistella. Permet, amb poc material i sense cap espai específic, organitzar situacions de joc per molts nens. El més característic és la cistella, d’alçada regulable per adaptar-se a l’alçada dels nens, sense tauler, que es situa en el centre de l’espai (inicialment mig camp de minibàsquet, però pot utilitzar-se qualsevol espai sense delimitar). Número de jugador: Es pot jugar 3x3 o 4x4. Valor de les cistelles: - Entrada a cistella: 3 punts. - Llançament aconseguit de darrere la línia de 4 m.: 3 punts. - Llançament aconseguit de dins l’àrea de 4m.: 2 p. Després d’un canvi de possessió després d’un llançament fallat, cal sortir de la línia de 4 m. abans de llançar. Totes les infraccions es serveixen de darrere la línia de 4 m. Altres regles: - Per desplaçar-se amb pilota, cal utilitzar el driblatge amb una mà. Només es pot fer un cicle de driblatge (quan es deixa de botar, no es pot tornar a botar). - Es penalitzaran tots els contactes que tinguin una incidència en el joc. Cal jugar tenint en compte els criteris de Joc net. - En algunes competicions, quan un jugador fa una falta personal queda momentàniament expulsat fins a la consecució d’una cistella. (Si fa preguntes a l’examen de com es juga mirar apunts coopera, tema 7, el Baby-bàsquet

Tema 8. Anàlisi de l’estructura del joc Tema 1. Anàlisi reglamentari i conseqüències funcionals La pilota Forma esfèrica De cuiro, material sintètic Es juga amb les mans

Bona adaptació i control amb dos mans Bota amb precisió Permet un bon domini, maneig amb habilitat, precisió en les accions

Afectacions reglamentàries més importants: Dobles, Passes, Peu de pivot, Arrancades i Sortides amb pilota, Parades amb pilota, peus

El terreny de joc Rectangular, estandarditzat

És reduït, implica perfecció tècnica i habilitat en l’execució, gran velocitat gestual i domini corporal.

Subespais: • Línia de banda • Línia de fons • Línia central • Cercle central • Zona restringida

• Cercles laterals

• Es serveixen les infraccions • Es serveixen infraccions i cistelles • Pilota tornada al camp defensiu • Salt entre dos • 3 segons Tirs lliures 3 punts (obertura defenses) • Tirs lliures

Afectacions reglamentàries més importants: Fora de banda, Pilota tornada a pista del darrere

El temps Regla antipassivitat Regla dels 5 segons Regla dels 3 segons

Evitar passivitat en atac. Joc dinàmic Potenciar intensitat defensiva Reduir avantatge homes alts

Afectacions reglamentàries més importants: Inici del partit i de període (salt entre dos), Temps morts

L’objectiu Cèrcol: en el pla horitzontal, circular, reduït, en alçada. Puntuació: • 1 punt (tir lliure) • 2 punts (dins zona de 3 segons) • 3 punts (fora zona de 3 segons, finalitzant sense trepitjar dins zona)

Necessària habilitat

precisió,

control

corporal,

Si pot accedir des de quasi tot el terreny de joc (a + distància – precisió) Condiciona les qualitats morfològiques dels jugadors

Relacions Sistema de substitucions Faltes personals: • En acció de tir • Sense acció de tir Faltes antiesportives Faltes tècniques • A l'un jugador de camp • A l’entrenador Faltes desqualificants

Que tots els jugadors participin el màxim, i tot es quedin a la banqueta. Afavorir el joc net, el respecte a tots els agents (adversaris, companys, entrenadors, àrbitre, anotadors, espectadors)

Afectacions reglamentàries més importants: Retenció de la pilota, Defenses il·legals, Regla de les 4 faltes (darrer període), 5 faltes per jugador, 2a falta antiesportiva o tècnica a un mateix jugador.

Esperit del Minibàsquet • Adaptar les normes al procés maduratiu dels joves jugadors • Afavorir l’esperit lúdic, educatiu i pedagògic per damunt del competitiu • Etapa en la qual no només els jugadors estan en fase de formació, també els entrenadors i els àrbitres • L’actitud dels entrenadors és vital per educar conductes i transmetre valors • Valors: - És més important la progressió que la victòria - És més important divertir-se que guanyar - Tots han de jugar i participar el màxim possible - Minimitzar l'impacte del resultat (Cada període s’inicia amb el marcador 0-0) - Afavorir l’amistat, el joc net i hàbits de conducta • És obligatori: - Saludar als adversaris abans i després del partit - Aixecar la mà per reconèixer les faltes sancionades per l’àrbitre

Regles fonamentals minibàsquet Art. 12 Temps de joc 12.1 El temps de joc d’un partit tindrà 8 períodes de 6 minuts, amb un total de 48 minuts, amb un interval entre períodes perquè l’entrenador faciliti, verifiqui i signi les alineacions per al proper període. Cada part es divideix en quatre períodes de sis minuts amb un interval obligatori de tres (3) minuts entre el quart i cinquè període. 12.2 Cada equip disposarà de dos temps morts per partit, amb la limitació de no poder demanar-los en el mateix període, i un per període extra. El temps mort haurà d’ésser demanat per l’entrenador o el seu ajudant, i la durada màxima serà d’un minut. 12.3. Els temps morts es podran concedir després que l’àrbitre faci sonar el xiulet per qualsevol infracció de les Regles. (No es podran concedir temps morts després de cistella) 12.4. Si al final del partit el resultat és d’empat, es jugaran un o tants períodes extres com siguin necessaris de 3 minuts fins a determinar l’equip guanyador.

Art. 13 Començament del partit 13.1. Tots els períodes s’iniciaran amb un salt entre dos al cercle central. L’àrbitre llançarà la pilota entre dos adversaris qualsevol. 13.2. Al començament del 5è període cal que els equips canviïn de camp. 13.3. A l’inici del partit, a la mitja part i abans de la pròrroga, els equips tenen el dret d’entrenar-se en la meitat del terreny on hi ha la cistella de l’adversari, si hi ha temps.

Art. 20 Com es juga la pilota 20.1. En el minibàsquet la pilota es juga amb les mans. La pilota pot ser passada, llançada, rodada o es pot botar en qualsevol direcció dintre dels límits de les regles de joc. 20.2. Constitueixen violacions: córrer amb la pilota sense fer-la botar, tocar la pilota amb el peu intencionadament o picar-la amb el puny. 20.3. Tocar la pilota accidentalment amb el peu o la cama no és una violació.

Art. 21 Violacions 21.1. Una violació és una infracció de les regles de joc que no quedarà reflectida en l’acta. 21.2. Quan es cometi la infracció, l’àrbitre la xiularà i l’equip adversari podrà fer el servei de banda o de fons tan ràpid com ho desitgi sense que aquest hagi de tocar la pilota. L’àrbitre, però, vetllarà perquè aquest servei es faci en l’indret més proper on s’hagi comés la violació.

Art. 22 Serveis 22.1. Després d’una cistella de camp o de l’últim tir lliure aconseguit: 1. Qualsevol adversari de l’equip que acaba d’encistellar, posarà la pilota en joc des de qualsevol lloc darrere de la línia de fons en la que s’ha aconseguit cistella. 2. El jugador que treu de fons pot passar la pilota a un company que es troba darrere de la línia de fons. 3. El jugador que treu des de darrere del terreny de joc ha de passar la pilota a un company abans de cinc (5) segons, entenent que, en el cas (2) anterior, el compte s’inicia quan el primer jugador té la pilota a la seva disposició per fer el servei. 4. Els adversaris del jugador encarregat del servei no han de tocar la pilota quan aquesta ha passat a través de la cistella. Excepció: Després del tir o tirs lliures, a conseqüència d’una falta que comporti posteriorment possessió de pilota per al mateix equip que llança el tir lliure, la pilota es posarà en joc des de la línia lateral a l’altura de mig camp enfront de la taula d’anotadors. 22.2. Després d’una infracció o aturada de joc, aquesta s’ha de reprendre amb un servei: 1. El jugador encarregat del servei ha de situar-se fora del terreny de joc, on indiqui l’àrbitre, en el lloc més proper on s’ha produït la infracció o on s’ha aturat el joc, EXCEPTE DES DE DARRERE DEL TAULER MATEIX. 2. L’àrbitre vetllarà perquè l’adversari faci el servei de banda o fons en l’indret més proper d’on s’ha comès la violació, sense la necessitat d’haver de tocar la pilota. Regles de Minibàsquet 29 3. El jugador que efectua el servei pot moure’s des del punt designat per realitzar el servei, més enllà de les línies limítrofs, lateralment en un o ambdós sentits, sense excedir una distància total d’un (1) metre abans de deixar anar la pilota. També es podrà moure cap enrere. 22.3. Un jugador que realitza un servei NO HA DE VIOLAR les següents DISPOSICIONS: 1. Tocar la pilota en el terreny de joc abans que la toqui un altre jugador.

2. Entrar en el terreny de joc o trigar més de cinc (5) segons abans de deixar anar la pilota. 3. No podrà passar la pilota a un altre jugador perquè realitzi el servei, excepte si es tracta d’un servei després de cistella. 4. Deixar que la pilota toqui l’exterior del terreny de joc o que es recolzi en els suports de la cistella o entri en la cistella abans que la toqui un jugador en el terreny de joc després de realitzar el servei. Una infracció de qualsevol dels punts d’aquest Article, és una violació.

Art. 23 Posició del jugador 23.1. La posició d’un jugador ve determinada pel lloc on toca a terra. 23.2. Quan s’enlaira a causa d’un salt, se’l considera en el lloc on era abans del salt, tant si es tracta dels límits del camp, de la línia de mig camp, de la línia de llançaments lliures o de les línies que delimiten el passadís dels tirs lliures.

Art. 24 Jugador fora de banda- pilota fora de banda 24.1. Un jugador està fora de banda quan toca a terra, sobre o fora de les línies que delimiten el terreny de joc. 24.2. La pilota està fora de banda quan toca: a) Un jugador o qualsevol altra persona que estigui fora del terreny de joc; o b) El terra o qualsevol altre objecte sobre o fora dels límits del terreny de joc; o c) Els suports o la cara posterior dels taulers. 24.3. Si la pilota surt fora després d’haver tocat l’àrbitre o alguna altra cosa, es considerarà que ha estat posada fora del terreny de joc per l’últim jugador que l’ha tocada abans no sortís. Si hi ha dubtes sobre l’equip responsable del fora de banda els àrbitres administraran un salt entre dos al cercle central entre dos jugadors qualsevol.

Art. 25 Avançar amb la pilota 25.1. Definicions: 1. Hi ha PIVOT quan un jugador que té una pilota viva a les mans desplaça el mateix peu una o més vegades en qualsevol direcció i l’altre peu, anomenat peu de pivot, conserva el seu punt de contacte amb el terra. 2. PROGRESSAR IL·LEGALMENT amb la pilota (dins el terreny de joc) és moure un o tots dos peus en qualsevol direcció portant la pilota a les mans i sobrepassant els límits definits per aquest article. Regles de Minibàsquet 31 25.2. Establiment d’un peu de pivot 1. Un jugador que rep la pilota quan té TOTS DOS PEUS A TERRA pot emprar QUALSEVOL PEU com a peu de ...