Apuntes - Apunts 1-5 PDF

Preview

Summary

apuntes...

Description

Activitat Financera Es la que fa l’estat i altres enitats publiques i que te com finalitat ingresos pel finaçament de les despeses publiques. Carct. Subjectiu, es d’un act. Feta per l’estat i el conjunt d’aministracions publiques Objec, recau sob els Mitjans dineraris dels quals es materialitza els ingresos publiquic destinats al pagament de les despeses publiques Act fina es una instrumental, no sels queda la admin sino s’utilitza pel finaçamnet d eles despese publiques, la relacio d’aquest es el cicle presupuestari i es produeixen serie de relacions de carácter juridic vinculades amb les actuacions i es parla de la hisenda publica que te dos sentits: Objec, es conjunt de bens i drets i obligacions de contingut dinerari, titularidad de l’esta art.5.1. lgpresupuestaria. 47/2003 del 26 de noviembre. Subj, conjunt d’orgnas i persona de l’estat i adm publiques que yene com función l’obtencio d’ingresos publics. Dret Financer Act financera s’anlitza de diferents punts de ista, economic, sociología, politic i juridic. Economic, parlem d’economia financera Sociologia, Analitza quines son les aptitus u opinions de la societat en relacio al sistema tributari (enquestes) Politic, descriure quins son el sintruments mes idonis que s’han utilitza per part del sistema tributair per aconseguir el cumpliment de determinats valors com justici o igualtat Juridic, dret financer, es defineix com una part del dret que regula la activitat financera de l’estat i de la resta d’entes públicos. El dret financer es la disciplina que te per objecte l’estudi de les normes que regulen la recaptacio, la gestio, la utilizacio de Mitjans econoics que necesita l’esta i conjunt administración publique sper desenvolupar les eeves activitats i a mes, te per objecte l’estudi de les relacions juridicques entre els difrents models de l’estats, entre ciudadna i empres amb l’estat i entre els contribuents (ciutatdans, empresese o entre ciutadans i empreses). Es parla del dret de la hisenda publica o del dret fiscal. Dret dels ingresos publics i el dret de la despesa publica Dintre del dret financer hi ha dues parts Dret del singresos publics, la naturaleza jurídica, fa que la normativa estigui recullida a dierents textos legals, per tant, es par del dret del credit public, dret del patrimonio public i dret tributari -

Dret credit public, es que el analitza el regim juridic de la obyencio d’ingresos per part de les admin publiques mitjançant contractes de prestcs, amb els qual emprese

-

-

-

sdeixen diner a la dmin publica i aquesta despres ha de retornar auqest diners i, moltes vegades amb interesso Dret patrimonio, estudiar el regim juridic dels bens i drets que te la hisenda publica que foma part del patri de les admin publiques pero que proporcienen ingresos publics. Dret tributari, estudiar l’establiment i aplicacio del s tributs, tradicionalment es divideix en part general, esta el material (estudi el tribut, com s’estableix, es regula i qui ho estableix) i el formal(analitza l’aplicaio dels tributs i procediments que s’utilitzen per aplicar els tributs), i una part especial, analitza els diferents tributs que coexisteixen en un país (taxas, impostos) i de cada tirbut s’analitza el fet impunible, la base, gravamen, modificacions i com es gestina cada taxa Dret presupuestari o el de la despesa publica, estudia la despesa en relacio als mecanismos o procdediments que s’usan per l’execucio dels presupostos, etc.

Dret de la despesa publica,

El dret finanacer forma part del dret public i que te per objecte les relacions de les admin publiques i lo que fa es otrogar els privilegis i unes potestats que no te una ciutada o una empresa. Aleshores les admin tenen una seri de privilegis o potestats que poden utilizar una seri d’aceptacions i parlem de que per exemple les admin normalmente no necesiten la ajuda dels tribunals, o dels jutjes. Aquest privilegis que qualsevol admin tributaria, tenen el seu contrapunt amb un seri de drets i garanties que tnene els contribuents que la admin ha de respectar. Tenen regles diferents a les normes del dret administratiu. Llei 39/2015 s’aplica de forma subsidiaria en una determinada questio no es regulada en la llei general tributaria.

TEMA 2. INGRESSOS I DESPESES PÚBLIQUES. I.

Despeses públiques: concepte i classes Qualsevol despesa feta per un ents public i es poden clasificar de diferents maneres: ART40 LGP, regula la clsificacio El fondo de contingencia ha d’haber la previsio d’una despeses per les necsitats imprevistes i aquesta quantitat ha de ser el 2% del limit que te l’estat.  Orgánica, es la que fa referencia a quienes on les entitas que faran les despeses, quins ministeris o quines conselleries  Económica, te en compte la natulareza económica de la despesa i d’acord amba aquesta dintre de la clasificacon es parla de

 despeses corrents, son les despese que una admin en relacio al funcionament ordinari de la administracio, com les despeses amb el ssous que es paguen al funcionaris o per arrendaments  de capital, diners que gasta la admin publica per crear serveis o infraestructures que es creen per durar molts anys, construcción líneas ferroviarias de l’AVE Es subdivideixen en efectives o reals (son les que fan les admin publiques per pagar bens i serveis que els hi son propocionat per altres persones o empreses, prex quan admin perl consum de llum li paga a endesa el rebut de la llum i son) o de transferencia (les despese que te la admin publica pero que no rep res a cambi, per exemplo fa tranferencia de diners a altres admin publiques com CCAA o als Ajuntaments)  financeres, parlem d’atius financers (quan la admin adquireix elements patrimonials que en el futur generaran ingresos en forma d’interessos o dividents. PEX quan estat compra empresa o un part de la empres i la compra provoca despesa de sdiners pero en un futurs amb el dividents pot provocar uns ingressos) i passius financers (obtencio de diners per par de les admin publiques mitjançant un prestec. Aixo que suposa una entrada de diners pero aquest diners s’ha de retornar i provoca un surtida de diners)  despeses per programes,  Funcional, te en conte la clasificacio funcional de les despeses i d’acord amb aquesta clasificacion es divideixen en serveis publics basics (despesa amb defensa), despesa social (sanitat), actuacions de caracte economic (agricultura o infraestructures) i les despeses a actuacions de carácter general (despeses agencia tributaria) i cadaecuna d’aquestes despeses es divideixen en programes  Per programes II.

Ingressos públics: concepte i classes  Concepte, es qualsevol quantita de diners que rep l’estat i el conjunt d’admin publiques pel finançament de despese publiques. En general, parlem de quantitat de diners (euros) que entran en la caixa de les admin. Publiques, si ve es cert en algun cas els ingressos publics son en especie (com llei de la renda, patrimoni) es pot pagar amb bens que formen part del patrimoni històric. Qui rep aquest ingres es una admin publica o entitat publica (destinatari final) i aixo tambè en algun cas pot ser ingres public de dret privat quan admin paga un lloger Davant d’un eina instrumental, serveis per finançar les despes publiques  Clases d’ingresos publics

 De dret Public (tributos i demas derecho de ontenido econonomico per. Ex els impostos o taxes o les sanciones / multes) i De dret privat, per ex qual la admin es propietaria d’un inmoble pero el te llogat, es un ingres public de dret privat. Es la clasificacio mes important recullida al art 5.2. de LGP. Es basa en l’origen d’aquests ingresos  Ordinaris de dret public (son els impostos o taxes, es fan periodicament i de forma regular) i de dret privat (entren a la caixa de les admin derivats a la explotacio de bens patrimonials) i Extraordinaris (de dret public, no son habituals perex. Deute public, emisions de lletres dels tresor o les operacions de credit, quan estat demana diners a la banca, no es per la frequancia sino que es basa en la necsitat que fixa art 135 CE que s’ha d’autoritzar per llei) i de dret privat (es fa la venda de part del seu patrimoni, si admin es ven a una empresa) Clasificacio antiga i te en compte la periositat dels ingresos  Presupuestaris, i Extrapresupuestaris, ja no es posible historicament Es si estaban inclosos o no en el presupuesto anual del presupost. ART 134.2. CE

III.

Ingressos públics de dret privat, son els que reben les diferents admins publiques pero actuaen com si fossim un particular, per herencia se propietari d’un pis. Si no es factible la admin pot destinarlo a un altra cosa. La admin que actua com propietaria, actua com particular, la relacio jurica, el contracte es regula amb la llei d’arrendament, es un ingres public de dret privat.  Béns d'administracions publiques, els parla de bens i drets, hi ha diferents regims juridics Bens de domini public, son de titularitat publica i es troben afectats al us general (via publica, una plaza) o a un servei public (un hospital public). Aquest bens en principi la finalitat no es obtenir ingresos pero poden donar-se casos en els quals proporcionen ingresos (deixem el cotxe en una area blava o verda i hem de pagar una taxa) En principi aquests ingresos no son ingresos de dret privat Bens de domini privat o patrimonial, no son part del domini public i que poden proporcinar ingressos publics que poden ser de dret privat, ordinaris o extraordinaris (CE, CC, Ley de minas, etc).  Patrimoni empresarial de les administracions publiques, continuen presant serveis de carácter industrial, comercial o prestacio de serveis, a vegades es fa a traves d’agencies, instituts i es fa a traves d’empreses o societats mercantil, S.A., S.L.. El regim juridic s’ha d’analitzar cas per cas i dependra de quina institucio esta desenvolupant aquestes tasques, si hi ha soc mercantil el singresos son de dret privat, si ho fa una agencia o un autonom els ingresos poden ser de dret public o de dret privat (s’ha d’analitzar cas per cas).

TEMA 3. INGRESSOS PÚBLICS ORDINARIS I EXTRAORDINARIS I.

Enumeració

II.

Ingressos ordinaris de dret públic

DE

DRET

PÚBLIC.

INGRESSOS

a) Tributs

b) Sancions pecuniàries

c) Producte de monopolis

III.

Ingressos extraordinaris de dret públic

a) Impostos extreordinaris

b) Deute públic

TEMA 4 3. Principis pressupostaris  Principi de legalitat  Principi de anualitat  Principi d'unitat Art. 134.2 CE, diu que els pressupostos que s’aproban mitjançat la lei de pressupostos, s’inclou totalitat del ingressos i les despeses. S’ha d’aprobar un unic doc presupostotaria que engloba l’activitat financera del sector públic recollit en art. 133.1.  Principi d’unitat de caixa, recollit en l’article 23.3., vol dir que els ingresso no estan afectats a un destí concret, sino que una vegada entran a la caixa de la admin no tenen un destí especific, aquesta caixa la controla el Tresos Públic recollit en art. 90 i 91 de LGP  Principi d’unitat de unversalitat, art. 27.4. LGP, el ministeri d’hisenda recapta impostos i per altra banda te les despeses de manteniment, pero son partides diferents.  Principi d'estabilitat pressupostària

UE imposa una sèrie de criteris, que el busca es l’equilibri presupostàri i lo que no vol la UE es que s’aprobin presupostos amb deficit, es adir, gastar 1000 euros saben que nomès ingresaran 800. Per això aquesta llei don auns criteris que s’aproben a totes les administracions autonomiques, estatals o local.  Principi d'especialitat pressupostària Quan un ministeri sap que aquest any 2021 pot gastar fins X diners que no pot passar, aquest limit no es un limit quantitatiu pero tambè es qualitatiu i temporal. Per tant, aquest triple límit esta recollit a art. 46 LGP.  Limit quantitatiu, no pot adquirir compromisos ni obligaciosn per sobre d’aquesta xifra.  Limit qualitatiu, dintre de la xifra, hi ha una subdivisio de en que es pot gastar.  Límit temporal, aquest diners nomès es poden gastar dintre d’aquest any. Per això es important que els pressupostos estinguin aprobat l’1 de Gener i que no s’aprobi a mitg d’any. El pressupost no es 100% rigid, depent del cas es pot fer petits cambis perque es poden donar-se situacions imprevistes. 

Les eines que regula la LGP per utilitzar aquesta petita flexivilitat entre l’article 51 al 60, que son excepcions com:  Transferencias de credits, l’excedent d’una partida  Incorporacions de crèdits o romanents, si arriba a final d’any en determinades quantitats no s’han gastat, aleshores, la LGP, preveu que aquests diners que han sobrat de l’any passat passar-los al pressupost de l’ant següent.

4. El cicle pressupostari. Elaboració, aprovació, execució i control del pressupost ELABORACIÓ Art 134.1 CE diu que la confecció de pressupost correspon al govern. Lo que arriba es un abant projecte al consell de ministres, lo que fa es aprobar-lo, si lo aproba es converteix en un projecte de llei que s’envia al congrès per la seva aprobació. Normalment, cap el mes d’abril surt un doc de com s’ha de preparar el pressupost del seu ministeri, per tan aquests ha de preparar el pressupost i li envia al Ministeri d’Hisenda, lo junta tot i lo que fa es l’abant projecte de pressupostos d’Estat i a continuació, aquest Ministeri ho porta al Consell de Ministre perque lo aprobi per a que es converteixi en un projecte. APROVACIÓ Art. 134.3 CE que aquest acte de lliurament del projecte de pressupostos, s’ha de fer 3 mesos abans, es a dir, abans de l’1 d’Octubre. Sino hi ha circunstancies extraordinarias, s’ha de complir i s’ha d’aprobar a les Corts Generals EXECUCIÓ Una vegada aprobat el pressupost es aplicar-lo i aquesta fase torna a ser competència del Govern. Despeses regulat en articles 73 al 79 en la LGP i consta de dos fases 

Ordenacio de la despesas

 Aprobació de la despesa, s’ha de separar els diners aproximants que ens gastarem.  Compormís de la despesa, que tu ja estas fent l’encarregat d’aquesta compra a una empresa determinada.  Reconeixement de l’obligacio, la empresa quan em suministra la comprar que he fet, aleshores, ja s’ha reconegut l’obligació  Proposta de pagament, si tot esta correcta, es fa aquesta proposta si tot esta ok, se li paga la xifra que s’ha proposat



Ordenacio del pagament, es fa la tranferencia bancaria per l’empresa que ens ha subministrat els productes.

CONTROL Hi ha una serie de controls, que a vegades es critiquen perque son diners públics. 





Adminitratiu o Intern Ho la IGAE intervencion generela, fa un control de legalitat, que el que fa la admin s’adecua a criteris legals i un control financer per veure que es controlin l’eficacia i economics Juridiccional Ho fa el Tribunal de Comptes, recollit en art. 136.1 CE, que tenim en les CA, l’quivalent com aquí a Cat es la Sindicatura de Comptes, es fa el control que l’excucio del pressupost s’ha fet correctment Parlamentari Ho fan les Corts Generals, es fan a llarg de l’any, com fent preguntes al govern, crean comission d’investigacio o aprovacio de la Cuenta General del Estado

5. El pressupost de les comunitats autònomes i entitats locals Han d’aporbar un pressupost cada any amb uns mateixos criteris i es important que totes le admin publiques de la UE, facin els pressupostos ho facin seguint uns criteris. Hi ha una llei que es la LOFCA, aquesta llei es de 22 de setembre de 1980, encara que s’han fet varies modificacions, el seu art. 21 es refereix al pressupost de les CC.AA., on tindran carcter anual i al mateix periode que els de l’estat. Si una CC.AA. no arriba a l’1 de gener, quedan prorrogats. A EAC el tema del pressupost esta regula del 211 al 216. La LOFCA, es faran els pressupostos amb unas carácter homogeni i a mes art 22 diu que els control ho fa el tribunal de comptes i en el cas de Cat. ho fa la Sindicatura de Comptes. Pel que fa el mon Local (Ajuntaments, diputacions, comunitats), segons la llei 7/1985 del 2 d’abril es la llei reguladora de les basses del regim local, presta confusio, perque no es llei de bases sino que regula el regim local i en aquesta en art. 112 diu que les entitats local aproben anualment un pressupost únic, de 1 de gener al 31 de decembre. Hi ha un diferencia amb les CC.AA. i amb l’Estats, s’aproben mitjançat llei que l’aproba el parlament autonomic o estatal, pero en els ajuntaments o les diputacions, no poden aprobar lleis, el pressupost de cada ajuntament l’aproba el plenari o ple de l’ajuntament o de la

diputació. S’ha d’aprobar abans del 31 de desembre pero a que entri en vigor l’1 de gener, sino s’arriba a aprobar en els limits, hi ha prorroga. En el mon local hi ha un periode d’exposicio publica, s’aproben de forma inicial i amb aquesta exposicio pot examinar el pressupost inicial i pot fer alegacions (por demanar que es destinin mes diners a la neteja de la ciutat o que no es destinin tants diners a una festa major), aixo no exiteix en els pressupostos que s’aproba en Cat o en el cas de l’Estat. Quan s’aproba el pressupost el plenari tindra que resoldre aquestes reclamacions estimant o destimant les reclamacions. TEMA 5. EL PODER FINANCER I TRBUTARI 1. Poder financer en la Constitució 

Concepte del poder financer i tributari LOFCA i refencia a art de la CE. Art. 1 CE, fa referencia a com es reparteix el poder entre els diferents poders de la administració i es lliga a la materia finacera, es parla de poder financer i si es parla dels tributs es parla de poder tributari. Desde que Espanya ingresa a la UE, els estats no poden fer el que volen, ja que hi ha unes limitacions en la soberanía.



Art. 137 CE diu l’organitzacio de l’Estat: Municipis, Provincies i CC.AA. i diu que aquestes han de tenir autonomia per la gestio dels seus respectius interessos dintre de les seves competències. Poder financer i administración financera L’Exercici del poder financer ho fa la admin financera.  En el cas de l’Estat esta en Ministeria d’Hicenda i dintre d’aquesta esta la AEAT, creada a l’any 1990 i s’encarrega de l’aplicació dels tributs, resol recursos o reclamacions que es presentin contra les seves actuacions.  En l’ambit autonomic en EAC, regula la agencia tributaria de cat i s’encarrega dels tributs propis i els tributs cedits i en art. 204 es contempla la possibilita la creacio d’un consorci d’agencia tributaries entre la tributaria estatal i la catalana, pero fins ara no s’arribat a fer.  En l’àmbit local, te la seva area d’hisenda, en el bcn, hi ha l’intitut de diputacio de bcn,

2. Finançament de les Comunitats autònomes 

El marc constitucional La CE en art 2 reconeix i garantitza el dret en l’automia de les nacionalitats i regions que conformen l’estat i la solidaritat de les CC.AA. Aquesta estableix una distribucio de comptencies, dient que Espanya no es un estat federal pero s’assembla a un. En determinats temes com ensenyament, sanitat, tributari no hi ha la mateixa situacio que hi ha a França.



Les disposicions especials per al finançament del País Basc i Navarra La mateixa CE reconeix situacions diferents, com el cas de Pais Basc i Navarra, es reconeixen els drets forals. Quant s’aproba la CE a l’any 1978 encara que alguns ho habien perdut, pero hi ha la famosa disposicio primera s’estableix la diferencia per Pais

Basc i Navarra, no es nomès el tema del “cupo”, sino que les normes tributaries no hi ha llei del IRPF o la llei de Societats, sino que la llei foral, aquí hi ha el sistema de “cupo”, se’l va oferir a Cat (on ells recaptan el impostos i una petita part ho passant a l’Estat), el va rebutjar, pero en aquella época es pensaba que això de recaptar no era popular i no donava vots sino que era millo que recapti l’Estat i despres que ens feien una transferencia que ens toca, al llarg dels anys es nota que va ser un error. Tambè hi ha un règim pero les Illes Canàries i per Ceuta i Melilla, es diferent per la seva situació geogràfica i per una situació històrica anterior. La resta de les CC.AA. ...