Pràctica 1 LAB - Apunts apunts PDF

Preview

Summary

apunts...

Description

PRÀCTICA LABORATORI 1.

TASCA DE DECISIO LÈXICA

Objectius de la practica -

Portar a terme l’experiment de la tasca de decisió lèxica, entendre el paradgima experimental i identificar les variables implicades Avaluar les dades obtingudes en base a les hipòtesis de l’experiment Esbrinar com està organitzat el lèxic mental partir de l’experiment

Fonamentacio teòrica: Termes clau - Lèxic mental conjunt de reconeixement que tenim sobre les paraules d’una llengua, per tant, pot variar molt segons la llengua. També existeix lèxic mental sobre una llengua que podem estar aprenent. - Accés al lèxic moment en que la informació del lèxic es fa disponible al sistema de processament del llenguatge - Reconeixement de paraules moment en que la paraula percebuda s’ha identificat de manera inequívoca d’entre les candidates possibles

TASCA DE DECISIÓ LEXICA - Es un paradigma experimental que ens permet investigar com esta organitzat el lèxic mental. - Ens dona informació sobre el processament d’acces al lèxic i el reconeixement de paraules - La selecció d’estimuls ens permet estudiar diferents variables importants en l’acces al lèxic LES REPRESENTACIONS LÈXIQUES -

El nostre lèxic mental emmagatzema tota la informació que coneixem sobre les paraules o Que vol dir la paraula o Quina funció fa en una frase o Com sona o Com s’escriu

EXPERIMENT Consisteix en veure en la pantalla un conjunt de lletres, i nosaltres hem de premer un boto o un altre si allò que veiem es una paraula que existeix al català o no. La nostra

hipòtesi es que trigarem menys en reconèixer les paraules que no les no paraules/pseudoparaules. A mes també, suposem que trigarem menys temps en reconèixer aquelles paraules que son d’alta frequencia o sigui, que accedim mes ràpid a les paraules que mes utilitzem. En l’experiment, s’han pogut veure paraules i no paraules/pseudoparaules (conjunt random de 4 lletres). A mes, les paraules de l’experiment es poden dividir en 3 categories, d’alta frequencia, de baixa frequencia, i de nul·la frequencia. Despres de fer l’experiment, obtenim els nostres resultats en formats excel i generem un gràfic. DISCUSSIÓ En els resultats hem vist que els temps de reacció son menors en paraules d’alta frequencia, o sigui, les paraules que utilitzem mes en el dia a dia son les paraules que hem reconegut mes ràpid. Despres, en general, es reconeixen mes ràpid les de baixa frequencia i seguidament es reconeixen les de nul·la presencia (pseudoparaules). Per tant, podem dir que la hipòtesi que hem plantejat abans es compleix. Quines son les VI i VD? - VI tipus de paraula (alta baixa o nul·la frequencia) - VD temps de reacció, encerts/errors Creieu que hi ha altres variables que s’haurien de controlar? Que penseu dels estímuls emprats? El color del fons, la posició de la paraula.. son factors que poden afectar a l’experiment i que han d’estar controlades, una cosa no s’ha controlat es que els esquerrans ja tenen mes facilitat per premer la tecla esquerre per això no es gaire important VARIABLES ASSOCIADES EL RECONEIXEMENT LEXIC Accedim al nostre lèxic per una sèrie de prioritzacions, una d’elles es la frequencia d’us, osigui les paraules que mes utilitzem son les paraules que mes prioritzem i que accedim amb mes rapidesa. Aquesta freqüència d’us que acabem de mencionar forma part del conjunt de variables de freqüència associades al reconeixement al lèxic com: - Frequencia d’us paraules mes utilitzades dins d’una llengua determinada, per exemple, casa>suro - Edat adquisició paraules apreses de mes petits, es reconeixen mes ràpidament - Familiaritat paraules que s’utilitzen dins d’un context, per exemple nosaltres com estudiants de psicologia utilitzem molt paraules com ment, cervell.. però els estudiants de dret no

-

Frequencia acumulada es combina l’edat adquisició, familiaritat i la freqüència i obtenim el concepte de frequencia acumulada la qual es relaciona amb l’experiencia lèxica de cada individu.

A part de mirar si les paraules les utilitzem molt o no (frequencia), també podem mirar si el conjunt de lletres eren paraules o no, i això te a veure amb el significat. Per tant, podem destacar un seguit de variables de significat associades al reconeixement lèxic. - Imaginabilitat si es paraula concreta o asbtracta, les paraules abstractes en principi son mes difícils de processar, en canvi les concretes i que es poden visualitzar son mes fàcils de processar. Arbust> risc - Facilitació semàntica efecte de primming provocat per la paraula precedent, que activaria el camp semàntic. Per exemple pilota – porteria > prestatgeporteria - Lexicalitat les paraules es reconeixen mes ràpidament que les que no paraules /pseudoparaules tot i que segueixin regles fonotàctiques, per exemple broma> marbi Tambe hem controlat la longitud de les paraules (totes tenien 4 lletres) que es una variable de forma associada al reconeixement del lèxic. Com a variables de forma podem destacar - Longitud a igual frequencia, les paraules curtes es processen mes ràpidament que no pas les llargues. Per exemple ànec> comptador - Veïnatge les paraules que comparteixen totes les lletres menys 1, es trigarà menys en processar la paraula mes freqüent, i les menys freqüents es triguen mes en processar ja que en molts casos es poden confondre amb aquelles paraules que tenen mes frequencia. Per exemple, podem confondre cala per casa, i la casa la processaríem mes ràpid que cala....