TEMA 1 - Apunts 1 PDF

Preview

Summary

Download TEMA 1 - Apunts 1 PDF

Description

CINEMATOGRA FIA – TEMA 1 I N TRO RODUCC DUCC DUCCIó Ió El cinema neix en el moment que Lumière experimenta amb fotogrames creant una imatge en moviment. Invenci nvenció ó del ci cinema nema 28 de De Dessembre del 189 1895 5 . A Paris, trobem la primera projecció pagada de 10-12 visites. El 1892 s’investigava amb el so per tant, no era mut el cinema en els seus inicis. A Estats Units, Edison registrava les patens  NEGOCI A diversos llocs del món la gent experimenta amb imatges. Es va inventar la pel·lícula instantània. Van inventar la cronofotografia La pel·lícula. Fins que arriba Edison que inventa el kinetoscopi, una caixa on la gent posava una moneda i per un forat és veia una pel·lícula. El cinema sempre anava acompanyat d’algun so. El kinetoscopi tenia una forma de bucle. D’aquí neix l’idea de la sala. Edison filmarà espectacles, mentre que Lumière gravava la realitat. La càmera Lumière era millor que la de Edison. Al cap d’uns 20-30 anys. Ells porten operadors arreu del món. Com a BCN o Itàlia on va visitar (BCN) Napoleó ( grau fotògraf), va projectar pel·lícules d’altres llocs. La gent veu en moviment les coses que passen de diferents punts. La primera pel·lícula va ser el 1895 anomenada “ La salida de los obreros de la fabrica Lumiere”. 

https://www.youtube.com/watch?v=xxLGDF_121U

D’aquí trobem 2-3 versions diferents. Creen una escena, els treballadors fan veure que marxen. Hi ha una posada en escena. En les diferents versions poden diferenciar l’aparició del cotxe tirat per cavalls. La posició del sol variar depenent del film i en la segona versió es més fosca. Lumière va gravar el 1905 fins a 1422 pel·lícules. El Elll t eni nia a l’ide dea a de la vis vistt a ( fotograf rafie ie iess en mov ovim im ime ent ) no de pe pell·lí ·lícu cu cula la la.. No hi ha l’idea de muntatge o de fotograma encara. En 50 segons havien d’intentar que passessin coses amb un inici i final coherent. La primera comèdia va ser  El regador regado Pe r Lum umiére iére to tott es p os osada ada en escena PE L ·LÍC ÍCUL UL ULES ES DESTAC ESTACABLE ABLE ABLES S En la pel·lícula de “ll’arri ’arribada bada de dell t ren” en”,, filmada en diagonal. La gent es va espantar, es pensava que el tren atravessaria la pantalla. Aquí trobem l’efecte esperat ( arribada tren) i d’improvisació ( quanta gent hi ha dins el tren) 

https://www.youtube.com/watch?v=qawVtd32DOQ

En la pel·lícula “ Lavand avande eri ria a en el ri rio” o” o”,, trobem 3 tipus de moviment. Les dones rentant, al mig els homes mirant i a dalt de tot els carros passant.

Els que graben són els pintors de l’època. Normalment roden en un sol plànol. Saben sintetitzar el món en 50 segons. El 1900 es grava “lla puj pujada ada en l’ascen l’ascenso so sorr la Torre Ei Eiff fel” el”. El Traveling de la càmera. Ja no és el món el que es mou el teu voltant sinó que la càmera es mou el teu voltant. 

https://www.youtube.com/watch?v=x8g956vgQ_I El c inema es t est stiimo moni ni de l’època

Panorama anoramaA les grans ciutats, la gent pagava per anar en un lloc elevat. Allà trobaven un quadre. Es pensaven que estaven en una altre dimensió.

ME LIE S Méliès era un mag reconegut que tenia un espectacle a Paris (S.XIX). Va anar a veure la pel·lícula dels Lumière i va quedar fascinat pel cinematògraf. Va anar a la plaça de Madaleine per gravar, però la maquina va quedar encallada, va girar la cinta per l’altre costat i va continuar gravant. Va anar a revelar i li va aparèixer una continuació de la cinta de més de 50 segons. Va començar a treballar  productora Starsfilms Tenia una companyia que pintaven pelis a mà. La posició de la càmera era frontal. Idea de centralitat. Els teatres del SXIX-XX buscaven l’angle central. Havia canvis de escenes, creant una història imaginativa. Méliès es va arruïnar i va acabar treballant en una botiga de joguines fins que el va reconèixer com l’inventor del trucatge cinematogràfic. Comencen haver-hi locals fixes abans del 1905, el seu inici eren mòbils (fires). Fins que al cap d’un temps comencen a instal·lar-se els cinemes com a tal. La gent veia un programa d’una hora compost de pel·lícules curtes de 10-12 min. Ell intenta explicar histories trucant la imatge, utilitzant de forma frontal la càmera i jugant amb la imaginació. EX E MP MPLES LES 1899 THE KISS IN THE TUNEL https://www.youtube.com/watch?v=M7pUX1DpzIg

o

3 PLANOLS --- IDEA DE AJUNTAR FRAGMENTS DE PLE·LIQULES o Càmera dintre del túnel ( plànol subjectiu) o Càmera del plànol --- parella es fa un petó o Càmera surt del túnel ( plànol subjectiu)

1900 LET ME DREAM AGAIN https://www.youtube.com/watch?v=vqeQZtliV-8

o o

Es un matrimoni dormint que estan cansats d’estar junts. ( Nou plànol) anem al món dels somnis. Introdueix el primer pla.

GRANDMA’S READING GLASS 1900 https://www.youtube.com/watch?v=dCNGQ2jCk4o

o

Busquen objectes, anem de els plànols generals a primers plànols.

SICK KITTEN 1903 https://www.youtube.com/watch?v=T33lNsnVFbI

o

Joc d’allunyament o aproximació utilitzant el gat com a personatge principal

MARY JANE’S MISHAP 1903 https://www.youtube.com/watch?v=QCm51fg5hpk

o

Plànols general d’aproximació. Hi havia 3 plànols. Es pot permetre mirar el públic. S’utilitzen al final a efectes especials.

FIRE 1901 https://www.youtube.com/watch?v=QPylDE7Rc-I

o

Creació de la possibilitat de histories paral·leles. Recurs típic en els orígens del cinema. Segueix un personatge que passa per diferents espais. El cinema en aquella època per l’atracció visual, una cosa que no passa a la vida quotidiana. Ni hi ha relat.

CINEMA D’ATRACCIÓ  CINEMA D’INTEGRACIÓ NARRATIVA

AN INTERESTING STORY 1905 https://www.youtube.com/watch?v=N-zTxEg2rGs

o

Cada plànol té un gag amb efecte especial o trucatge. Començar haver-hi un relat focalitzat a un personatge en moviment.

THE (?) MOTORIST https://www.youtube.com/watch?v=4vNOJ4P-JWM

o

Problema d’utilitzar el mateix pla a la vegada. Busquen la continuïtat, quan travessen dos espais. Invent del ràcord. Element que ajuntar diferents plànols. Permet que hi hagi continuïtat. Poder ser en moviment o situació ( mateixos elements en un moviment) Permet veure una continuïtat de canvis de plànols. Trobem dos situacions paral·leles. Passem d’imatges reals a animació. El vehicle tardà a canvia 17 segons ( problema de ràcord)

Treball de Chaplin  crear un gran monograma amb gags Pel·lícules destacables -

Voyage a través de le imposible (1904)

D A T E S IMP IMPOR OR ORTANTS TANTS    

C I N EM EMA A S ONO ONOR R 1907 C I N EM EMA A VI VIU U (V ARIE ARIETATS) TATS) 1905 LOC ALS F IXE S 1913 ( BBCC N PPIO IO IONE NE NER R A)

EDWIN S. PORTER Pare de la narrativitat. Desig de explicar una historia, intent de crear una historia paral·lela. Encara el 1903 hi ha problemas amb el ràcord IDEA DE MUNTATGE, interesar l’atracció (carros de bombers, recrear el foc…) EX E MP MPLES LES THE GREAT TRAI TRAIN N RO ROBBERY BBERY (1 (19 903)  L’argument es basar en un wester, segresten el vigilant/ paren el tren i maten a dos homes/ agafen els diners i fugen simultàniament hi ha una festa on trobem el Sherif/ capturen els lladres. https://www.youtube.com/watch?v=7XVOisZVB_I

Succés a la premsa d’un robatori en el tren. En l’època encara havia bandolers. Reconstrucció d’un succés  creació del primer wester. Cine distracció pels immigrants ( més fàcil d’entendre) que el teatre. Trobem diferents plànols, més profunditat de camp. Decorat més realista  2 escenes en una ( vigilant atrapat i arribar el tren de fons):        

Dins del tren  interior hi ha acció mentre trobem un paisatge en moviment Plànol en moviment i amb profunditat Panoràmica i canvi de plànol la càmera segueix l’acció Tornem en darrera amb l’hostatge Trobem una escena continuar  2 línies narratives en darrera Persecució ( creuant les dos línies narratives) No hi ha primera plànols però començar haver continuïtat narrativa Últim plànol, fora de context. Espectacle final

C Y RANO DE B ERG ERGERAC ERAC (1900) 900) pel·lícula sonora i en color. https://www.youtube.com/watch?v=4SAkKu86VQQ

   

Mala qualitat de so  primera intents Cine per un cert elit Plànol frontal Obra en vers

GERO GERON N E LA VENI VENIS S E ESPA ESPAGN GN GNO OLE  Intent escenes d’altres llocs, el turisme es mou lentament. Atracció d’altres espais. Ensenyar i mostrar el món. Fan trampes utiltzant escenes de Banyoles. Actualment el turisme utilitzar les mateixes imatges. https://www.youtube.com/watch?v=aLIhyLbXrYI

D.W. Griff ith El cinema s’instutialitzar, apareix una nova formula  el llargmetratge Va néixer a la zona sud de Estats Units  societat esclavista/ esclavatge/ existien les grans famílies de terratinents Les productores es traslladen a la costa est, començar a crear-se el conegut Hollywood. D.W. Griffith, pare del cinema americà, s’inspira en el melodrama.

DEATH’ DEATH’S S MAR MARAT AT ATHON HON 1 19 913  l’argument és de dos amics enamorat de la mateixa noia. La noia ha de triar un, triar malament, es casar i té fills ( escena molt ràpid). El marit té un problema amb el joc, ho perd tot. Decideix suïcidar-se perquè no pot fer front els deutes. L’amic l’intenta convèncer de que no ho faci però fa tard. https://www.youtube.com/watch?v=KpS9e-sLXVE  Trobem diferents escenes que conflueixen en un final  Manipular el temps, primera part és rapida mentre que la segona part s’allarga.

 Crear tensió fins el final de la pel·lícula  Lògica no es pot anar enrere, relat de causa-efecte  S’intercalen escenes: o Conversa telefònica o Intent de rescat ( cotxe)

Si l’es pectador sa p més que e ls per son at ges , pat im més i aix ò crear suspens. B I R TH O F NATIO NATION N 19 1915 15  Ubicació de l’escena el sud de USA, a la família protagonista no li paren de passar desgràcies. El sud es tornar corrupte quan els negres obtenen el poder. Finalment venen els herois i vencen els negres. El final actualment seria insostenible. Griffith capgira la formula del cinema. Aquest es considerat com un dels primers llargmetratges importants. -

ESCENA DEL ASSASSINAT D’EN LINCOLN 14/8/1865 o Utilitzar fets reals per crear l’escena o L’escena té una certa lògica o Problemes de versemblança  el poder en el teatre normalment es situa a darrera de tot no en un lateral com en la pel·lícula. o Lincoln treballa l’espai, l’espectador sap on estan situats els personatges reals dels ficticis E S PE C T AD OR

En l’escena es crear una espècie de triangle entre l’espectador, el palco i l’escena. Podem seguir l’escena seguint la mirada de la parella protagonista. Aquest efecte es crear amb el ràcord i la mirada.

PA LC O

L I N C OL N o o o o o o o o o o o

S’iniciarà l’escena amb l’iris ( enfocament dels personatges a un espai més general) A partir de la mirada no es genera la ruptura, creant una mena d’eix Cinema bàsic  ens expliquen tots els esdeveniments Ex. Rètols ens expliquen les accions Catarsis ens ajudar a entrar dins l’obra Tenim una unió entre el palco i els personatges principals  mirada Règim causa-efecte va encadenat amb el relat Quan el personatge obre la porta no hi ha problemes de ràcord per accedir a la següent escena. Ens presenten un personatge en una mena de imatge, per crear tensió es mostra 3 cops Lincoln no sap res del que està passant, està distret mirant l’obra a igual que el guardaespatlles  crear tensió en l’espectador Per crear més dramatisme s’utilitzarà un pla general enfocant l’arma L’escena es tenca quan els personatges principals se’n van

I N TOLE LERAN RAN RANC CE 191 916 6 EXEMPLE DE QUE S’HA DE SEGUIR UN PRESUPORT ( decorat excessiu i molt car) I CREAR PELICULES ENTENADORES. Reprodueix 4 fets alhora o Babilònia cau  invasió persa o Crucifixió de crist o Guerra de religions  catòlics maten protestants o Història inventada d’un assassinat  Barreja 4 línies narratives avançant de forma paral·lela i el final els han de rescatar a tots.  Pel·lícula difícil de entendre per l’època.

KING VIDOR

T H E B IG PARAD ARADE, E, GOODBY DBYE E S CENE 192 925 5  L’historia surt de USA. Moment en la que lo noia està buscant el noi, perquè sen va a la guerra. La massa es anònima i nomes importen els protagonistes. Els protagonistes estan sempre en una espai central com en el teatre clàssic. El noi li dona una sabata  qualsevol objecte o gest farà que es tornin a veure. ( el final el noi retornar però amb una cama amputada)

1910 Industria del cinema era un monopoli  Edison + companyies de la Costa Est. Va fundar una companyia _______(?) Els que arribaven i volien formar companyies se’n van anar a les afores de Los Angeles creant així les primeres industries. Es sostenien per tres potes: 1- Producció 2- Distribució ( intercanvi entre diferents exhibidors cada X temps) 3- Exhibició

H o lly w o o d co m e nç a a c o n s o li d a r - se

1 9 14  S AL ES ESTABL ESTABLES ES  actualment el negoci no es fa només a les sales estables ( es una petita part). Existeix el mercat del doblatge o les plataformes on-line com Netflix. Llavors existeix també la tercera vida, estrena a la televisió. Abans només tenia una vida que era en el cinema (sala). El negoci depenia de elles.

HOLLYWOOD Patirà una contradicció, es va crear pels qui fugien del monopoli però necessiten un control del mercat per crear grans produccions. Quan Europa entra a la 1GM, a partir del moment que US entra a la guerra s’expandeix el cinema per tota Europa. Necessita EEUU difusió internacional per sobreviure. Important per raons comercials o també es una forma de transmetre la idea de “ vida americana”. A partir de que l’industria de Hollywood neixen els estudis. Fins a mitjans dels anys 60 era un sistema forma pel BIG 5 Paramount/Metro Golden Mayer/ RKO/ Warner/ Twenty Century FOX i els LITTLE 3 United Artist/ Columbia/ Universal. A partir dels 60 començar haver estudis independents. 3 LIT LITTL TL TLE E  no tenien sistema de distribució ni sales. Format per D.W.Griffith, Mary Pictures, Charles Chaplin, Farmer fins que es van arruïnar els anys 60. Creaven pel·lícules molt cares però no van tenir suficients diners per pagar el préstec.

E N E LS CIN INEMES EMES ES PR OJ EC ECTAVA: TAVA: 1234-

Primera pel·lícula  complement petita Una altre de sèrie B Una espanyola Exclusiva

 Po lílítt ica de c om omplement plement plementaci aci ació ó i l’e ’ent nt ntre re react act acte e, el co cone ne neg g ut co com m a NO NODO DO ( obl bliigat ato ori ri)). N o r mal malment ment h av avia ia 3 no nodos dos dos.. D istribu stribu ribuci ci ció ó  els cinemes tenien contracte amb un estudi. Les sales passaven el lot del estudi. Un cinema s’especialitzava en una companyia. Havien 3 grosses, 5 mitjanes i 3 de complement. G è nere  crear expectatives. L’espectador elegeix que veure pel gènere. Com el melodrama que era especialment només pel públic femení. Actualment es barren els generes. S t ar arsistem sistem  crear una sèrie d’estrelles. Èxit degut a les seves estrelles. També entra en crisis. La figura s’ha perdut per reivindicar altres factors. Comencen quan les companyies creaven pel·lícules i la gent pagava per veure l’actor/ actriu. Al voltant del 1914. ARQUETIPS FEMENINS • Bona noia inocent - (Lillian Gish, Lirios Rotos) - Noia orfe i maltractada que necessita que un heroi la salvi. • Femme fatale - (Greta Garbo, el demonio y la carne) - Noia fosca que porta a la perdició als homes i per molt que ho volgui no ho podrà canvir, viu de la mala vida a la taverna. • A finals dels anys 30 apareixerà La Dona Treballadora que fuma i porta pantalons i serà com un home i inclús el desbancarà. ARQUETIPS MASCULINS

• Heroi - (Douglas Fairbanls, The black pirate) - Home que ha de resoldre sempre el problema i és capaç de fer qualsevol cosa. • Seductor (latin lover) - Rudolph Valentino (seductor exòtic), protagonista de molts melodrames. Argentí que va tindre un éxit a Holywood impresionant (4 jinetes del apocalipsi).

CINEMA DELS ANYS 20 Es consoliden els grans estudis, les majors, els grups de grans companyies on s’uneixen petites companyies per crear pel·lícules. Es necessiten molts diners per produir-ho.

BIG 5 - Paramount: Fundada per Adolf Zuckor, és el més gros: produïa, distribuïa i tenia cinemes propis. Els actors i els actrius tenen un contracte amb ells. El seu moment més brillant serà amb l’arribada del sonor, farà pel·lícules de tot tipus, des de serie A fins a les més discretes.

- Metro Goldwyn Mayer: Molt gran, no agafarà força fins els anys 30. - Twenty Century Fox: A part de tenir els estudis de cinema bastant important, té cer poder per produir un noticiari que s’emetia al cinema, el Fox movietone, de la mateixa manera que es faran “Cartoons”.

- Warner Bros: Creada pels germans Warner, i s’especialitzarà sobretot en el cinema d’aventures i de gàngsters, també en el cinema negre. Tindran produccions més petites.

- R.K.O.: Radio Kate Orfeum, van néixer més tard, neix amb el so a partir de l’alianza de l’industria del cinema i la radiofònica. Serà considerada el gran estudi del sonor, “King Kong”.

L I T T LE 3 - Universal: Creix a poc a poc i sobretot portarà pel·lícules de terror, com Dràcula o Frankeistein, pel·lícules més curtes. A partir dels 70s creixerà més amb pel·lícules com Tiburón.

- United Artist: Creada per Chaplin (L’actor més famós) , Griffith, Mary Pickford (La novia d’América) i Douglass Firebanks (Aventures) que ho faran per treballar per la seva compte,sense haver de dependre dels grans estudis, acabaran fent grans produccions com Cleopatra o Quo Badis.

- Columbia: Pel·lícules de gàngsters i alguns melodrames. E S TUDI  empresa en la qual hi ha un cap/ patró com la Warner. Tenia de cap de producció un dels més famosos ADOLF ZUCKER. Havien els guionistes, directors assalariats, actors i actrius que depenien tots del estudi. El director no tenia gaire poder ni per decidir el muntatge. Tot això provocava debat. E S TUDI GRO ROS S Controlava totes les branques i tenia una distribució internacional. Fins a finals dels 40-50 no gravaran a altres parts del món. Neix un nou tipus de dona la F lappe apperr  tipus de dona que fuma, va de festa, ballar... C ONT NTEX EX EXT: T: Crisis del 29, societat liberal, festa continua- discurs fracturat Destaca com a director  Hardward Destaquen pel·lícules com: E E l c anta antant nt de J azz / The J az azzz Sing Singe er 19 1927 27 Utilitza la tècnica del ministral (?), pinten de negra un persona blanca. Protagonista jueu fent de negre. Era una pel·lícula amb la típica construcció muda però amb talls parlats i cantats. Explica la història d’un jove jueu que vol triomfar en el music-hall, però el seu pare no ho aprova. Finalment, quan ell és famós i el pare està en els últims dies, es retroben i fan les paus. En aquest film la càmera estava molt fixa, a causa de les complicacions tècniques que portava una peli amb so. L’afegit del so representa la introducció del diàleg, del so ambient i de la banda sonora. Les bandes sonores podien ser: • DIEGÈTICA - Música introduïda dins de la trama. • EXTRADIEGÈTICA - Música no justificada per cap element de la trama

CINEMA ANYS 30 El 1865 va ser la fi de la Guerra de Successió, on s’afrontaven dos bàndols: els del Nord que representaven el món industrialitzat i el Sud, el món feudal. Finalment, guanya el Nord, que marcarà el futur del país. Va ser en aquesta etapa quan es fan les grans fortunes, Rockefeller i es consoliden les grans metròpolis, la primera New York. El moment culminant d’aquesta ideologia va ser el 1917, quan EEUU entra a la 1GM, com Europa resultarà aniquilada, els americans aprofitaran per fer la seva expansió

econòmica. Qu...