Tema 1 - Apunts ètica PDF

Preview

Summary

Apunts ètica...

Description

1) RELATIVISME ÈTIC CONTRA OBJECTIVISME ÈTIC Aclariment de conceptes: Un discurs, disciplina o ciència, pot ser: - Descriptiu/factual: relat dels fets tal com són. Només refereix als fets - Valoratiu: discurs que es posiciona respecte uns fets; els jutja. La valoració l’emet el subjecte, però el seu fonament pot trobar-se in re (en la cosa) o en el subjecte Principi: llei o ordre que mana o prohibeix i afecta a la conducta - Principi moral: manament "personal", ja que un se l'imposa a si mateix - Principi legal: manament que prové d'un codi de lleis positives aprovades per la societat (aparició social) Pràctica moral: conducta d'un individu guiada pels principis morals (materialització dels principis que guien la conducta d'una persona)  Quin és el fonament de les lleis/preceptes/principis morals? principis/lleis morals 

universals (no depenen d'una comunitat ni d'un individu) particulars - comunitaris/grupals (depenen d'una col·lectivitat) - individuals (depenen de cada un)

Absolutisme moral Objectivisme moral Realisme moral

principis universals

Relativisme moral



principis comunitaris/grupals

Subjectivisme moral



principis individuals

I) Absolutisme moral Defensa que els principis morals són universals, és a dir, propis de tots els éssers humans amb independència de la cultura, el temps o la geografia; i objectius, això és que la formulació dels principis morals no depèn de l'acceptació, voluntat o desig dels éssers humans. Aquests principis morals, en determinades circumstàncies, es poden infringir en beneficis d'una altra cosa. Hi ha una altra concepció per la qual existeixen absoluts morals que mai, sota cap circumstància, es poden conculcar (infringir). És pròpia d'autors com John Finnis. Calibra la qualitat moral d'una societat en funció de si s’ajusta als principis morals i en quin grau. Algú que no reconeix els principis morals és considerat un cec moral.

Els principis es troben per sobre de la cultura, la tradició, els grups o els individus; no depenen de la seva construcció. Exemple d'Antigona i Creont (apel·la a un principi superior en un cas de conflicte entre principis del dret positiu i la llei religiosa).

Tipus de lleis segons la relació amb l'individu (subjecte): - LLEIS IMPOSITIVES: la voluntat no hi participa, ni a favor ni en contra (físiques)  Complir-la sense remei - LLEIS IMPERATIVES: un pot complir-les o no complir-les (morals o positives)  Complir-la a voluntat  Complir-la a contracor  No complir-la (amb les conseqüències pertinents) 2) Objectivisme moral Hi ha una sèrie de principis que prima facie (a primera vista) s'admeten perquè es donen per vàlids (no per ser vertaders sinó útils), i un s'hi adhereix. Són universals. Tres tesis: - La naturalesa humana és similar en interessos i necessitatsi, per tant, aquests principis prima facie també apareixen de forma comuna - Els principis morals s'adrecen a fer possibles i satisfer els interessos i les necessitats, cosa positiva per al desenvolupament social i personal - Això atorga universalitat a aquests principis Louis Pojman afirma que acceptem els següents deu principis morals, que són raonables, prima facie, perquè el seu compliment serveix per a l'estabilitat social i el desenvolupament dels individus que conformen la societat: 1. No es pot matar cap innocent. 2. No es pot fer mal ni causar patiment a algú innecessàriament. 3. No es pot robar ni enganyar. 4. S'han de complir les promeses i els contractes. 5. No es pot privar la llibertat d'una altra persona. 6. Cal tractar els altres justament, els iguals com a iguals i els desiguals com a desiguals. 7. No s'ha de mentir. 8. Cal ajudar els altres, especialment si costa poc. 9. Cal agrair a aquells que ens han fet favors (principi de reciprocitat). 10. És necessari complir les lleis que són justes.

Ens hi podem adherir sense grans raonaments, prima facie. Tot i així, se'ns permet un

marge de flexibilitat, de manera que si entren en conflicte podem avantposar els uns per sobre dels altres. III) Realisme moral Defensa que els valors són independents de la voluntat humana. L’univers moral és previ i els individus el capten. Hi destaquen autors com Scheler. IV) Relativisme moral És la primera corrent en què els principis morals depenen de quelcom que no és transcendent o independent a un grup o col·lectiu humà. Aquest fet implica que els principis sostinguts per una comunitat tenen pes a dins d’aquesta, però no a fora. En els tres casos anteriors, el fonament dels principis no és relatius a x, sinó universal. La universalitat es dóna, no obstant, en l'àmbit dels principis, però no de les pràctiques. Aquestes són particulars a cada individu. Relativisme moral i sociològic conflueixen en que els principis són relatius a cada comunitat, de la mateixa manera que les pràctiques. Tot i així es diferencien en el següent: el segon és descriptiu, ja que constata que diferents comunitats tenen diferents pràctiques morals; el primer, en canvi, és valoratiu, ja que considera que no es poden valorar amb criteris universals les pràctiques morals d’una comunitat aliena a la pròpia, és a dir, no es pot jutjar un individu més enllà dels principis morals que regeixen la seva comunitat. Per exemple, una persona educada en els principis occidentals, no pot valorar els dels orientals. Ha de imperar la tolerància, que implica un respecte al codi moral d'una societat diferent de la nostra. I en aquest punt hi resideix la primera crítica: la tolerància és ja un principi universal. Problemes del relativisme moral: 1) Per un relativista, la validesa dels principis morals depèn del consens dels membres de la comunitat. Si el bo és el que una comunitat accepta com a tal, com podem entendre la figura d'un reformador? Com podem entendre la reforma d’un principi que és sostingut com a bo a dins de la pròpia comunitat? Com expliquem el progrés moral? Així no pot haver-hi frontera entre el principi moral i el legal. 2) Objecció de consciència. No és possible apel·lar a un principi moral superior per armar-se contra un principi moral referendat per la comunitat. No és possible perquè no hi ha principis universals.

3) Pluralisme. Ens trobem en una societat formada per individus que es regeixen per principis diferents, de vegades antagònics i que en certs casos violen el principi de la tolerància i volen canviar els codis aliens dins de la mateixa societat. Codi A → A (pot predicar la tolerància respecte els altres codis o la intolerància) Codi B → B 4) D'on venen les diferències entre els diferents grups socials? Hospers, a la seva obra The problems with the Relativism, afirma que el Relativisme no es qüestiona l’origen de la diferència. Si s’afirma que no hi ha naturalesa humana universal, sinó que és relativa a un grup, cultura, etc. S’ha d’explicar perquè es defensa l’ús dels universals en el llenguatge i la comunicació. 5) Noció de grup. Quin concepte de grup és operatiu en el relativisme? Què succeeix quan pertanyo a grups diferents que es regeixen per principis antagònics? (Exemple: pares ateus → col·legis religiosos) És una qüestió de majories que es donin per vàlids els principis? S’ha de seguir un criteri quantitatiu? En un plantejament com el de Ibsen, que afirma que “la veritat no és necessàriament el que expressa la majoria”, no. Però si s’afirmés que la veritat és allò que afirma la majoria i no que la veritat existeixi i que es pot donar el cas que la majoria la capti, aleshores sí. Lous Pojman exposa tres raons que expliquen l’atracció del relativisme i el seu èxit a occident: - Simplicitat filosòfica: remarca la diferència perquè a primera vista veiem una pluralitat, una multiplicitat, però la unitat roman per sota, oculta, i requereix una mirada més profunda. - Raó geogràfica, ideològica: occident no vol ser titllat d’etnocentrista i per això tendeix cap al relativisme. La nostra és una forma, però n’hi ha d’altres que també són vàlides. No té a veure amb la pràctica política, sinó amb la ideologia. - Decreixement de la religiositat que, per definició, segueix plantejaments universalistes. A menys religiositat, més relativisme. V) Subjectivisme moral Defensa que els principis morals tenen el seu fonament o radiquen en l’individu. Es diferencia del nihilisme moral perquè si bé aquest defensa la no-existència de principis morals (no hi ha categories de bé i mal, diferent de l’anomianisme, en què són categories situacionals), el subjectivisme moral sí que en defensa l’existència. No obstant això, tots dos conflueixen en un punt: no existeixen principis morals universals: en el subjectivisme, radiquen en l’individu (jo); en el nihilisme, simplement, no existeixen. La moralitat es jutja, doncs, en funció del respecte als principis que un s’ha donat a si mateix. Si un és coherent, és morals, però no pels principis que ha triat sinó per actuar conforme ells. No podem, per tant, posar-nos en una perspectiva més enllà del subjecte.

ABSOLUTISME / REALISME / OBJECTIVISME MORAL: els principis morals relatius a una societat, i els relatius a un subjecte, es basen en uns principis morals universals i depenen d’ells directament, són els que els determinen.

RELATIVISME MORAL: es neguen els principis morals universals, de manera que els principis passen a ser relatius a una comunitat d’individus.

SUBJECTIVISME MORAL: es neguen els principis morals universals i els relatius a una comunitat, de manera que només s’accepten aquells que l’individu es dóna a si mateix. El criteri per jutjar, doncs, la moralitat d’una acció és la coherència, és a dir, l’adequació de l’acció al principi moral que un s’ha donat a si mateix. D’aquesta manera, la legitimitat moral ve donada per la tria que un fa: no ho trio perquè sigui bo, sinó que és bo perquè ho trio.

Veiem com, nocions com veritat, falsedat, encert o error, en el subjectivisme i el relativisme, no tenen cap mena de sentit, perquè si en tinguessin seria necessari un patró de comparança, però no l’hi ha....