NF 1 Apunts 1 PDF

Preview

Summary

Apunts de didáctica a l'educació infantil de 1r de TEI i del primer nucli formatiu....

Description

Carretera Castellar 398, Terrassa 08227 Tel. 93.786.01.46 [email protected]

MÒDUL: DIDÀCTICA DE L’EDUCACIÓ UF 1: Contextualització de la intervención educativa en infants de 0 a 6 anys. Nucli Formatiu 1: Contextualització de la intervención educativa.

1- Què entenem per infància? Entenem per Infància a una etapa de la vida que requereix una atenció molt especial a causa dels importants canvis psicològics, biològics i socials que es donen en aquests anys i que afectaran als infants de manera determinant en les etapes educatives posteriors. Es considera també una etapa educativa molt important per al desenvolupament integral de la persona i que comprèn des del naixement fins a la pubertat. Precíssament entenem per Educació Infantil, a l’actuació o intervenció dirigida a un grup molt concret de la població: la infància. Per facilitar-ne l’estudi i millorar la comprensió, aquesta etapa està classificada en tres subetapes:

 Primera infància. Etapa des del naixement fins als 3 anys. Aquest periode correspon amb el primer cicle d’educació infantil. És on el tècnic/a en educació infantil desenvoluparà més competències.  Segona infància. Periode que va dels 3 als 6 anys i que es correspon amb el segon cicle d’educació infantil.  Tercera infància. Dels 6 anys fins a la pubertat. Correspon a gran part de l’etapa educativa de primària.

Carretera Castellar 398, Terrassa 08227 Tel. 93.786.01.46 [email protected]

2- Protecció i drets de l’infant La consideració envers la infància no sempre ha estat la mateixa que tenim avui. Històricament s’ha anat modificant en funció de l’època, cultura i/o manera d’entendre l’atenció i educación dels seus infants. Per entendre alguns dels models d’atenció a la infància que s’han anat donant al llarg de la història, podem diferenciar tres períodes:

A) La infància com una etapa indiferent Ens referim al moment on la infància no és considerada com una etapa amb unes característiques i unes necessitats pròpies, sinó com un moment més de la vida de la persona, a la qual s’aplicaven els mateixos criteris que a altres edats. La seva atenció es limitava als aspectes més bàsics quant a la satisfacció de les necessitats més primàries i la societat feia la resta. Era tractat com un adult en “miniatura” i sotmès a les exigències d’aquesta condició. Els infants, més que ser subjectes d’atenció, tenien més aviat la funció de servir, complaure i satisfer les necessitats i desitjos dels seus grans, amb maltractament inclòs si calia. En el pitjor dels casos, fins i tot, en determinades èpoques, l’infant no es considerava ni tan sols individu.Recordem que en moltes cultures l’infanticidi era una pràctica habitual i tolerada.

B) L’infant com a subjecte de protecció Ja des del Renaixement, però sobretot amb l’arribada al segle XVIII de la Il·lustració i, de manera definitiva durant el segle XIX amb l’època daurada de la pedagogia, es produeix una preocupació i un canvi en la consideració de l’infant, en la seva educació i, més endavant, en la seva protecció. Serà al segle XIX amb la Revolució Industrial i la utilització generalitzada dels infants com a força de treball que apareixen

Carretera Castellar 398, Terrassa 08227 Tel. 93.786.01.46 [email protected]

les primeres lleis protectores i la preocupació per fer front a les situacions d’explotació de les quals són víctimes. La Declaració de Ginebra En aquest context comencen a sorgir iniciatives legislatives que es recolliran i concretaran formalment en la Declaració de Ginebra (1924) com el primer pas cap al reconeixement dels DRETS dels INFANTS. Aquesta declaració s’articulà en cinc principis clarament proteccionistes, i especialment destinats a infants en situació de vulnerabilitat.

El dret al desenvolupament moral, físic i mental. El principi referit a l’alimentació dels infants famolencs. El principi referit a la cura d’infants que pateixen malalties. El principi referit a la cura d’infants que han estat marginats. El principi referit a la cura d’infants abandonats o orfes.

Serà al 1959 quan s’avançarà una mica més. S’apuntarà cap a una intenció més Universal reconeixent que tot infant sense excepción, degut a la seva curta edat i manca de maduresa, li cal cura i protecció que la societat en sí s’ha d’encarregar La Declaració dels Drets de l’Infant El seu articulat es pot sintetitzar en aquests deu principis: 1- El reconeixement de tots els drets de la Declaració a tots els infants sense excepció. 2- L’interès superior de l’infant. 3- Dret a una identitat i una nacionalitat. 4- Dret a gaudir dels beneficis de la Seguretat Social. 5- Tractament disminucions.

especial

als

infants

amb

impediments

o

Carretera Castellar 398, Terrassa 08227 Tel. 93.786.01.46 [email protected]

6- Dret al desenvolupament en l’àmbit familiar. 7- Dret a l’educació. 8- Dret prioritari a la protecció i auxili en cas de desastre. 9- Prohibició de l’explotació, l’abandonament i la crueltat. 10- Protecció contra la discriminació.

C) L’infant com a subjecte de drets No serà fins al 1989 quan es donarà un gir decisiu a l’hora de considerar els infants com a individus de ple dret. Serà amb l’aprovació de la Convenció dels drets de l’infant. La Convenció dels drets de l’infant En aquesta Convenció s’hi detallen 54 articles en pro als Drets dels Infants. El compliment d’aquests drets per part de tots els països que la ratifiquen ( que són tots excepte Estats Units i Somàlia) tenen l’obligació d’incloure a les seves lleis aquests drets. Ara ja tenen una força jurídica, no només de protecció, sinó de Drets Civils. Els podem sintetitzar en quatre categories: 1- Dret a la supervivència. 2- Dret al ple desenvolupament. 3- Dret a la protecció contra la protecció, l’explotació i les males influències. 4- Dret a la plena participació en la vida familiar, cultural i social.

La convenció té un caràcter dinàmic, això vol dir que va adequant el seu articulat en funció de les noves situacions que amenacen la situació dels infants al món. D’aquesta manera la Convenció es converteix en el marc, permanentment actualitzat, de protecció, atenció i drets de la infància per damunt de les reglamentacions estatals.

Carretera Castellar 398, Terrassa 08227 Tel. 93.786.01.46 [email protected]

ORGANISMES INTERNACIONALS que no podem obviar:

La UNESCO i UNICEF són dos organismes internacionals que tenen com a marc de referència la defensa dels Drets dels infants establerts a la Convenció. Podran dissenyar intervencions per tal d’aconseguir el compliment dels diferents estats membres.

La UNESCO té com a objectiu la contribució a la pau, la seguretat i el respecte a les llibertats fonamentals i els drets humans en tots els pobles del món. També estan entre les seves prioritats l’eradicació de l’analfabetisme i el foment de l’ensenyament. L’UNICEF. El seu camp d’actuació s’adreça a la protecció de tots els infants del planeta en totes les àrees, però de manera especial en aquelles situacions i en aquells països del món on les condicions de vida dels nens i les nenes són més compromeses. No ens podem oblidar del paper actiu de les ONG (organitzacions no governamentals) que sense ànim de lucre atenen col.lectius marginals. Algunes de les més importants relacionades amb la infància son Save the children, Fundació Vicenç Ferrer, Intermón-Oxfam, Metges Sense Fronteres, etc.

3- Els drets dels infants a Espanya i Catalunya. L’actuació dels governs i de les diferents administracions, l’espanyola i la catalana envers els drets dels infants es desenvolupa en un triple marc: ➢ En el marc internacional, com a Estat que ha ratificat la Convenció i per tant està subjecte als seus principis i com a membre de la Unió Europea. ➢ En el marc constitucional, en el sentit que qualsevol actuació s’ha de circumscriure als principis de la Constitució espanyola de 1978.

Carretera Castellar 398, Terrassa 08227 Tel. 93.786.01.46 [email protected]

➢ En el marc de l’Estatut de Catalunya del 2006 que, de la mateixa manera, concreta el marc d’actuació dins el territori català. A partir d’aquests marcs es van desplegant les diferents lleis i normatives tant estatals com autonòmiques. Aquesta legislació és molt extensa, per la qual cosa només farem esment de les més importants.

A nivell estatal La llei més important, pel que fa als drets dels menors a Espanya, és la llei de Protecció del Menor (Llei Orgànica 1/1996, de 15 de gener). Els principis dels quals parteix són els següents: - Preval l’interès del menor sobre qualsevol altre. - S’ha de prioritzar l’adopció de mesures educatives. - S’ha de procurar la col·laboració de la família i ha de prevaler la permanència en l’entorn familiar. -Els menors són subjectes de dret i, per les característiques de l’edat, necessiten protecció. En la mateixa línia de protegir l’infant davant d’una altra sèrie de situacions es publiquen dues lleis bàsiques addicionals: La Llei Orgànica 11/1999, de 30 d’abril. Referent a la regulació dels delictes en matèria sexual. La Llei Orgànica 14/1999, de 9 de juny, en matèria de protecció a les víctimes de maltractaments.

A nivell autonòmic La llei que emana de l’Estatut del 2006 i que recull, unifica, actualitza i completa tota la legislació catalana sobre la infància i l’adolescència existent fins aleshores és la Llei 14/2010 del 27 de maig dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència. Aquesta llei té com a objectiu atendre, protegir i promocionar el benestar personal i social dels infants i dels adolescents, i garantir l’exercici dels seus drets i les seves responsabilitats. Una de les grans novetats d’aquesta llei és que incorpora la prevenció a les polítiques de protecció, fins ara majoritàries. A partir de la seva entrada en vigor, a banda de promoure i regular les

Carretera Castellar 398, Terrassa 08227 Tel. 93.786.01.46 [email protected]

mesures per pal·liar les situacions de risc, s’incorporen i es dicten normatives pel que fa a la prevenció, l’atenció, la promoció i la participació dels infants i adolescents. Aquesta nova política també planteja la necessitat de dissenyar polítiques públiques adreçades a tota la infància, i no únicament a la infància en risc. S’estableix, a més, un sistema d’atenció als infants que es basi en criteris de treball estructurats en xarxa, en què les diferents administracions públiques implicades en la prevenció, la detecció i la protecció de les situacions de risc i de desemparament actuïn de manera integrada en un àmbit territorial concret....