Apunts psicologia de la família de la universitat blanquerna PDF

Preview

Summary

apunts de la asignatura psicologia de la familia de la universitat de la blanquerna, ramo llull...

Description

1.- INTRODUCCIÓ ALS CONCEPTES BÀSICS I ALS FONAMENTS TEÒRICS DE LA RELACIÓ INTERPERSONAL 1·1.- Concepte de família 

Nacions Unides (1994)

“La família és considerada la cèl·lula base de la societat i el seu paper en el compliment

d’importants

funcions

socioeconòmiqes

és

justament

reconegut.

Nombrosos canvis han modificat el paper i funcions però la família continua sent el marc natural on els seus membres, en particular els nens, es beneficien del suport afectiu, financer i material indispensable pel creixement i l’expansió on s’atén a les persones com la gent gran, els discapacitats i els malalts”. Als anys 90 a Occident la responsabilitat d’aquesta teoria la tenia l’Estat i no la Família. “La família omple la funció emocional essencial de preservar i transmetre els valors culturals. En el sentit més ampli, la família pot ser, i és sovint efectivament, una institució que educa, forma, motiva i ajuda als seus membres i, d’aquesta manera, inverteix en la seva expansió i aporta una contribució preciosa al seu desenvolupament” En

l’estat de benestar l’estat és qui s’encarrega de les persones velles,

dicapacitats i malalts, i si aquest no pot és la família qui s’encarrega. En canvi, en els països no desenvolupats és la família qui es fa càrrec de les persones velles, dicapacitats i malalts



Miquel Garrido (1995)

“La família és un grup que té una estructura bàsica (pare-mare-fill) habitat un espai (llar) durant diversos cicles vitals, que té com a finalitat complir amb funcions sexuals reproductores, econòmiques, socioeducatives i afectives i que funciona com un sistema amb les seves pròpies regles internes i oberta tant a la familia extensa com a la comunitat”

1

Aquest és el model trigeneracional amb el que treballarem: 

TASQUES DEL GRUP FAMILIAR: Fomentar el creixement, però per poderho fer l’estructura familiar ha de poder contenir les ansietats (- ansietats, + aprenentatge) 

Contenir ansietats



Ajuda a créixer

Es fomenta en: 

Diferenciació: accepta i tolera la diferencia



Cooperació de tots



Educació: fomentar l’aprenentatge (formal: escola/ no formal: família/ informal: oci)



Dona temps i espai perquè cadascú té es seu ritme i cadascú fa els seus propis processos



Jorge Tomas: “La família és un grup més especial que s’ha institucionalitzat amb la funció o tasca,

la de ser una matriu parental amb 2 sistemes inconscients en el seu interior: 1. Sistema Continent/ parental 2. Sistema Contingut/ filial Els pares tenen unes responsabilitats en aquest model Sistema Continent/ parental/ Sistema Contingut/ filial, perquè la família és una estructura viva i única, que participa i dona forma a l’aparell mental de cadascú dels seus membres en el que respecte als fills”



Les funcions de la família serien: 

Un sistema internalitzat de relacions (comunicació)



Un marc per l’aprenentatge



Un motiu pel pensament (espai per fomentar el penament)

1·2.- Concepte de relació d’objecte

2

“És la interacció que des del moment del naixement el recent nascut manté a les persones que atenen les seves necessitats vitals i l’han cuidat” Molta gent pot fer aquestes funcions però biotipològicament la persona més preparada per aquesta funció és la mare biològica, ja que ha establert un vincle, abans del naixement i suposa a més una experiència transformadora per la parella que passa per un procés catastròfic per posteriorment convertir-se en familia. 

Creixement físic i emocional 

El fetus creix en la matriu i



La mare s’imagina com es vincula amb el nen abans del naixement,



El pare es vincula a través de la mare.



Les noves tecnologies poden crear noves vinculacions. (ecografies)



El fetus mielinitza vies sensitives i és el primer que mielinitza , i pot identificar la veu de la mare i en el part diferenciar la veu femenina de la masculina. El nen quan neix té unes capacitats, està preparat per establir uns vincles enfront qualsevol combinació que el pugui fer plorar, és a dir, ja desperta unes qualitats sensibles d’adults. El desvaliment del nen serveix com a reclam per establir un vincle i és capaç de provocar en l’altre una atenció. El nen quan neix té uns temors .



Pot haver ansietats i contencions per part de la figura materna que acull, tranquil·litza, toca, ... El fet que es produeixi aquest vincle ens marca la importància que té el fet de vincular.



Les capacitats del recent nascut el preparen per fomentar el vincle i aquest tipus de relació nen-mare és important per tranquil·litzar-lo. Necessita la figura materna per poder-se vincular i a més és la més preparada per atendre aquest nen.

1·3.- Definició i característiques de l’ansietat Un nen sense vincles és un nen amb dificultats per sobreviure. Aquest vincle fa la funció de contenció d’ansietats del nadó, sinó hi és el nadó es desorganitza. L’entorn

3

social fa de protecció d’aquesta actitud, es pot donar en tots contextos, però es facilitarà o no la seva realització (ex: la vida és bella) L’ansietat és una reacció biològica normal dels humans davant una situació de perill, o de suspita d’aquest , i serveix per protegir-se, anticipes una situació de perill. Suposem com són les ansietats del nadó a partir de l’observació, per tant fem influència del que deu viure el nen. Observem conducte i construïm teories. Fases per les que es suposa que passa el nen: 

ANSIETAT CONFUSSIONAL: És la primera que apareix, passa en el moment del naixement, és aquella que ens fa sentir confosos i perduts, tot és un caos i noves sensacions i és la figura materna qui l’ajuda a evadir els estats confunsionals.



ANSIETATS PARANOIDES: Aquestes ansietats són més elaborades, són ansietats més lligades amb la por a ser danyats, a ser fastidiats encara que pot tenir un aspecte protector. Anticipa un perill, un problema, però també ens pot aïllar i bloquejar.



ANSIETATS DEPRESSIVES: Aquestes estan molt més elaborades que les anteriors i tenen a veure amb la por a la pèrdua, i canvia de posició i el complex d’edip.

1·4.- Mecanismes de defensa que utilitza el nen: 

ESCISSIÓ: És el més primitiu, quan tenim una situació turbulenta agafem trossos de la realitat i ens centrem en allò que podem controlar  relació amb parts; fem el que se’n diu = relacions d’objecte parcial (vincular-nos amb un tors de mare)



PROJECCIÓ: Respon a que tu malpenses dels altres i creus que els altres fan el mateix amb tu. El nen s’enfada, protesta i crida perquè se sent amenaçat i li exigeix. És el sentiment de que s’enfada amb la figura materna i reacciona agressivament davant d’ansietat persecutòries. (M. Klein posicions: esquizo paranoide= separació de l’objecte; depressiva= unió de l’objecte com un tot que cal cuidar).



NEGACIÓ : “No acceptar allò que estàs sentint o visquent” Es nega l’amenaça, el problema. La funció es tranquil·litzar, perquè no existeix.

4



IDEALITZACIÓ: Neguem tot allò negatiu de l’altre i en canvi potenciem tot allò positiu, està en la fase de l’enamorament, de l’atracció el que permet aquest mecanisme és vincular-nos, però oju no fem una relació d’objecte parcial falsa.



IDENTIFICACIÓ PROJECTIVA: Identificar-se amb allò que projectes, té un efecte més comunicatiu. Et comuniques a través dels objectes que projectes.

* Depèn de les relacions que tingui establiré un determinat tipus de vincle 1·5.- Atracció i aparellament Supòsits bàsics Bion comença a treballar amb grups a causa de la quantitat de soldats que en la 2n GM van acabar patint trastorns post-traumàtics. Per a Bion dins el grup es creen : grup de treball i grup de suposats bàsics: 

GRUP DE TREBALL: Grup que per una tasca conjunta s’agrupen. En tot grup de treball es creen forces antitasques, quan s’imposa el grup de treball es transforma.



GRUP DE SUPOSATS BÀSICS: Els supòsits bàsics no fomenten la tasca -

Dependència: És un grup passiu, ... rep la tasca amb passivitat, es deixa portar, no fa l’esforç per incorporar-se a la tasca, costa donar opinió, no fa aportacions, es deixa portar pel líder, i depèn d’ell si aporta o no,...l’entorn afecta a la participació més activa o més passiva.

-

Atac de fuga: Sovint s’arriba venint de la dependència. El grup es cansa del líder i s’hi revela. Clima insuportable molt violent que no afavoreix el creixement del grup. Cap dels dos esta per la tasca.

-

Emaparellament: Moviment que es dóna al grup. Amb l’expectativa que algú vindrà i els solucionarà els problemes (ex. Canvi d’entrenador en futbol o bé un fill solucionarà un problema)

PARELLA SATISFACTÒRIA Des de la perspectiva d’Evolució integradora i reparadora de la parella: una parella satisfactòria i amb bones perspectives és la que té:

5



Capacitat per donar i per rebre.



Enfrontar-se als sentiments de frustració.



Enfrontar-se als sentiments d’hostilitat (capacitat d’enfadar-se).



Suportar les diferències individuals i per tant complementar-se.

Per tant, una parella que ve amb aquestes condicions és aquella en la que hi ha: 

Intercanvi



Cooperació



Creativitat (que construeix)



Resolució



Capacitat de reparació

La parella saludable no vol dir que no tingui conflictes, sinó que tinguin la capacitat d’integrar i reparar. Els conflictes estan implícits sempre amb la parella. La parella sana és aquella que al enfadar-se aprenen a perdonar-se. Sinó hi ha capacitat de reparació ens trobem davant d’una parella amb dificultats. La rutina és dels aspectes més destructius en la parella, la “creativitat” seria una solució. Ritual = Rutina, però a més a més hem de vigilar que el ritual no es converteixi en una rutina. 

Resolució de les tensions (que no tenen perquè ser negatives)



Capacitat de reparació

1·6.- Concepte de col·lusió (Dicks, Willy) Per Col·lusió entendríem un acord inconscient que determina una relació complementaria, en la qual cada un desenvolupa parts d’un mateix i l’altre necessita i renúncia a parts i projecte sobre el cònjuge.

6

Ve del llatí: “Coludere” (joc entre dos). Joc inconscient que es dóna cada un es pensa que fa una tasca en la relació, però en realitat no la fa. Un dels dos membres renuncia a aprendre quelcom i l’altre li dóna allò que té. La col·lusió és bidirrecional, però pot ser rígida (patològica= No hi ha intercanvi, ella no “rep” res des de dins no es veu problemes, des de fora es veu aquesta relació rígida). Un cuida a l’altre i l’altre es deixa cuidar. La parella entre en crisis quan la col·lusió es trenca. Són relacions de dependència mútua.

2.- LA QUALITAT DE LES RELACIONS DE PARELLA: MARITAL QUALITY. Antecedents -

El S. XIX augmenten els esvids, però sobretot són moralistes i conservadors.

7

-

Entre els anys 30 i 40 es produeixen els primers serveis de consulta conjugal. Model psico-analític

-

Entre els anys 40 i 50 es popularitza la psicologia social i la teoria sistèmica.

-

El 60 i 70 apareix la Teràpia familiar i de parella.

Estat actual -

El Marital Quality condicionada per la vida social del S.XX per certes paradoxes: o (1) augmenta el valor de la parella/ (2) disminueix la importància de la parella o (1) augmenta el valor dels fills/ (2) disminueix la natalitat

-

Anticoncenpció : desmitificació de la maternitat (l’anticonceptiu oral marca les relacions i la dona viu diferent la sexualitat). La maternitat es dissocia de la sexualitat.

Conceptes del Marital Quality Quan parlem de qualitat de parella parlem de: estabilitat, altres pensen que és la satisfacció, altres de l’ajustament (grau de complicitat), altres la felicitat, harmonia, benestar, èxit,... -

Qualitat MQ

no és igual a la

Satisfacció

Es relaciona amb l’estabilitat (desig de

Relacionada amb l’absència de problemes i

convivència i no plantejar-se la separació

percepció de benestar general

No és garantia de qualitat 8



Alta estabilitat matrimonial és un indicador de la qualitat de les reunions de parella (Soanier i Lewis, 1980)



La satisfacció matrimonial és la variable que té major influència sobre l’estabilitat (Karney i Bradbury, 1995)



L’ajustament (matrimonial) està relacionat amb la idea de vincle. I vincle és tant unió, com allò que genera aquesta unió. El vincle és conseqüència d’una experiència emocional i compartida.

 Definició de parella satisfactòria (molt important de reparació “temps que triguen a fer les paus”) 

Relació de parella: és la unió de dos persones (un home i una dona) amb voluntat de viure junts i amb un projecte amb comú de futur. Una realitat nova que va més enllà de la suma de les dues persones que la composen (Gomis, 1994). Unitat bàsica de convivència i d’identitat social - Una forma de compromís són els rituals i casar-se “pedida de mano” com a compromís, i cada societat té els seus propis rituals. Una parella que no es compromet formalment no és una parella forta, no hi ha un vincle ferm (no és cert). - Díada: Relació primària entre adults que viuen junts (Spainier, 1976) relció entre dos adults. - Entitat (Balint, 1973): manera d’organitzar els dos membres de la parella creant una nova identitat.



Elements comuns a totes les relacions amoroses: l’amor, el respecte mútu, l’enteniment sexual, l’estabilitat econòmica, la comprensió mútua, recolçament recíproc, valorar i gaudir, estar amb l’ésser estimat, la satisfacció, el compromís i la intimitat La concepció d’Stemberg (1989) sobre els tres components bàsics de l’amor.

L’amor com un triangle, als costats del qual tenim longituds variables. García Vega introdueix més tard dos elements més: l’interès i l’afecte. Passió Intimitat

Compromís 9



Aparició del primer fill: Transforma la parella en família. Es passa d’una relació diàdica (de dos) a una

relació triàdica. Transforma la relació i mai tornarà a ser la que era. La parella ha de tenir la capacitat de crear un espai mental parental simbòlica. Durant l’embaràs es pot anar creant un espai mental, ajuda a convertir la parella en pares. La parella conjugal es transforma en parella parental que produeix canvis com: Canvis de transició a la paternitat: 1.- Canvis individuals -

Alteració dels hàbits quotidians. Repercussions psicològiques. Canvis físics i fisiològics. Adaptació de rols de gènere.

2.- CANVIS EN LA RELACIÓ DE PARELLA -

Hàbits i activitats compartides. Canvis en les relacions sexuals. Temps lliure. Distribució de rols i decissió de feines. Qualitat de la relació de parella i satisfacció.

3.- CANVIS LABORALS (ex. Baixes laborals, canvis d’horaris) 4.- CANVIS EN LES RELACIONS SOCIALS (ex. Canvi d’amics perquè els que tenien no tenen fills)



En el nivell microsòmic de la vida familiar, la tensió entre ser pare i ser cònjuge és sempre un repte, i algunes vegades de difícil maneig.



La transició a la paternitat examina la capacitat de les parelles per manejar els límits entre l’apropament i la distància, la intrusió i l’exclusió, la semblança i la diferència en camins flexibles que permeten l’equilibri entre estar junts i estar separats a través del temps.



Això implica manejar els dilemes del triangle (relacions de tres persones). La paternitat demana a les parelles redibuixar els límits en relació a una tercera persona, a ells mateixos – com a individus i com a parella – i en relació amb el seu entorn social i econòmic (Clulow, 1996).



Família: -

Matriu biològica, cultural i afectiva.

10

-

Tendència a considerar la família com un tot, com un sistema.

-

Un sistema internalitzat de relacions, un marc per a l’aprenentatge i una matriu per al pensament (Nicolo, 1990).

-

“És una matriu parental amb dos sistemes inconscients a dins: el continent o sistema parental i el contingut o sistema filial. Qualsevol canvi que es produeix en un part d’un dels dos sistemes sotraga i remou el tot”.



Variables relacionades amb la MQ (marital quality): 

El naixement d’un fill s’associa a una disminució de la qualitat de parella (Belsky i Rovine, 1990) encara que no queda clar si aquesta disminució és deguda a l’arribada del fill o a un deteriorament de les relacions de parella (Kurdek, 1991).



És durant la transició a la paternitat quan el descens en la satisfacció matrimonial és més important (Tucker i Aron, 1993).



Les variables que s’estudien tenint en compte l’àmbit avaluat:



- Relació de parella - Fill - Personalitat i psicopatologia - Aspectes sociolaborals Altres -



Edat (parelles joves) Anys de matrimoni Nivell educatiu (diferències o igualtats entre els pares) Situació socioeconòmica Treball Cohabitació prematrimonial Divorci, presència de fills d’anteriors relacions Personalitat, psicopatologia

També és important: -

Rols de la parella. Embaràs planejat o no. Qualitats dels fills, característiques. Educació dels fills (importància que li donen els pares). Divisió de les tasques domèstiques, en la cura dels fills. Qualitat de l’experiència paternal rebuda a la infància. Factors contextuals. 11

Aspectes metodològics de la investigació en MQ



       

Processament. Disseny més habitual: longitudinal de mesures repetides. Tamanys mostrals: molt variats. Anys de convivència. Mortalitat (abandó). Parelles joves de classe mitja i mitja alta són les que més participen. S’acaben fent estudis transversals. Pocs dissenys en que es comparin dos grups de parelles.

3.- L’ELECCIÓ DE LA PARELLA: 

Mecanismes Psicològics de l’evolució de la parella 

Conscients

Dicks 1967: “El matrimoni com institució social continua sent expressió de l’aspiració de la cultura per assegurar l’estabilitat, seguretat i dignitat de les necessitats de relació entre la parella i els seus fills.

12

Com a sistema de relacions interpersonals la parella serà estable i durarà segons el grau en què aconsegueix les qualitats d’un compost o díada integrada, a partir d’una iniciació com una suma d’un més u” Segons Dicks aquesta colusió té diferents nivells:  Subsistema de normes i valors socials: societat imposa les normes. o Homogàmia (persones similars)= aparellament entre iguals, mateixa classe social cultura, raça, religió,...La relació funciona. o Heterogàmia= aparellament entre individus diferents. La relació no funciona. Hi ha una tendència social de homogàmia, ha busca referents; la heterogàmia genera por, temor.  Subsistema de valors personals: Elecció mé...