Fonaments del Periodisme PDF

Preview

Summary

Cristina Perales...

Description

Sofia Puvill Balcells Fonaments del Periodisme 1r Trimestre - Curs 2018/19

1. 2. 3. 4. 5. 6. 7.

La funció social del periodisme Principis de la teoria del periodisme Gèneres, narratives i estils Fonaments de redacció del periodisme escrit Fonaments de redacció del periodisme audiovisual L’ètica del periodisme La independència del periodista

1. LA FUNCIÓ SOCIAL DEL PERIODISME Què és el periodisme? - Informar sobre els fets - Eina de mediació - Permet determinar el nivell democràtic d’un país - Interpretació: no només narrem, situem els fets dins d’un espai cultural, geogràfic, lingüístic… - Som els intermediaris entre les coses que ocorren, els esdeveniments i el públic. Nosaltres som en aquest punt mig i informem o interpretem allò que passa.

Watchdog o Gatekeeper Fa referència a la defensa de l’opinió pública. - L’opinió pública és el coneixement de la societat sobre X tema, el seu posicionament. - Quan parlem dels periodistes en tant que watchdogs, ens referim a la funció d’aquests de protegir l’opinió pública, davant dels grups de pressió i de les esferes de poder. - Protegir el que la societat pugui pensar. *CAC: Consell de l’Audiovisual de Catalunya: - Autoritat reguladora independent, amb personalitat jurídica pròpia, en l'àmbit de la comunicació audiovisual pública i privada, gestionada directament per la Generalitat. - Organització que vetlla per la protecció dels continguts audiovisuals. “La realitat ens construeix socialment” La construcció de la realitat, és CONSTRUCCIÓ Peter L. Berger & Thomas Luckmann: ‘The Social construction of Reality” (1966) Els mitjans co-construeixen la realitat

Que interpreta la seva pròpia realitat, les maneres de veure el món. Cal començar a posar en marxa els mitjans de comunicació → les institucions legitimadores (tenen el poder necessari de construir diferents maneres de veure la vida).

Sofia Puvill Balcells Fonaments del Periodisme 1r Trimestre - Curs 2018/19

Interaccionisme simbòlic, els mitjans relacionen les persones amb la societat i el seu context. Gran exponent: George H. Mead “El periodisme és un mètode d’interpretació de la realitat social” (L. Gomis) Eines d’interpretació: Selecció, Jerarquització, Accentuació, Modulació, Contextualització, Emmarcació

Periodisme interpretatiu - Periodista és traductor de realitat - S’apropen els fets - Es generen les notícies - Responsabilitat social amb l’audiència - Valor màxim: justícia social “Sin conflicto no hay noticia” “Hem de ser els altres si volem ser nosaltres mateixos” Capacitat de reflexió. S’han de juntar diferents tipus de factors - estem creant significat!

Indústries culturals - Podem definir com a indústries culturals tant les empreses que es dediquen a l'elaboració, distribució o comercialització de productes culturals, com les que es dediquen a la producció, distribució o comercialització d'espectacles en directe. - Producte cultural entès com a mercaderia. Se n’obtenen guanys i es “ven”.

Objectivitat → Honestedat info contrastada, verificada. - Contrastar: posar a prova el valor o autenticitat de la info - Verificar: provar la veracitat o exactitud de la info Primer verifico, després contrasto. M’asseguro que sigui cert primer. Comprovar / assegurar que aquella informació és certa. Per a fer-ho, aproximar-me a la meva font, no als intermediaris. -

Dins de tota notícia existeix un conflicte d’interessos. He d’anar a una part i a l’altra, informar-me d’ambdues. La nostra feina és fer-nos creure, vendre la nostra credibilitat. Manipular és falsejar allò que vull per treure’n algun interès o profit o per arribar a algun lloc.

Sofia Puvill Balcells Fonaments del Periodisme 1r Trimestre - Curs 2018/19 Gran debats actuals - Informació i entreteniment - Sensacionalisme - Condicions laborals dels periodistes - Internet i integració tecnològica - Democratització i periodisme ciutadà - Periodisme imprès i noves plataformes - Periodisme gratuït

DE LA TEORIA DEL PERIODISME

Sofia Puvill Balcells Fonaments del Periodisme 1r Trimestre - Curs 2018/19 2. PRINCIPIS DE LA TEORIA DEL PERIODISME

Les fonts informatives Tothom és susceptible de convertir-se en font informativa (contactes, polítics, grups de pressió…). - Gestió de l’agenda - Verificar la info a través de font directa - Contrastar

Confidencialitat i secret professional Són fonts que no se citen. Són aquelles fonts útils però que no podem referenciar la seva identitat, desvetllar-la, ni citar-la. - Fonts properes al PP - Posar sigles, acrònims No obstant això, si jo no puc precisar mai la font, identificada, la info acaba sent difusa i no estic sent creïble. S’ha de valorar quan s’ha d’usar i quan no. El fet de la confidencialitat va en contra de la nostra credibilitat.

El fet de mantenir-ho en l’anonimat és: Secret professional: reconeixement del dret del periodista a no revelar tota la informació, o la manera en què ha estat aconseguida, per protegir les fonts, a si mateix i el seu exercici professional. Amparats jurídicament.

Sofia Puvill Balcells Fonaments del Periodisme 1r Trimestre - Curs 2018/19 Off the record: (a micròfon tancat) - Fa referència a info que s’ha obtingut de fonts confidencials o extraoficialment, amb atribució de reserva total. - L’utilitzem quan una font ens revela una info que no podem publicar, llavors automàticament la font es converteix en confidencial i la info és en off the record. Quin és l’objectiu de la font aquí? Gent involucrada en certes pràctiques, persones rebotades, sentit moral… Quan ens ocorre això, si és prou important, cal que el periodista hi dediqui temps i esforç (contrastant, verificant, investigant…).

Què és notícia? És una informació nova i d’interès públic. 3 elements: - Succés → implica l’acció - Informació → descriure l’acció - Públic → saber a qui s’adreça la informació Actualitzar al màxim, allò que no és nou està caducat. Potser les conseqüències si interessen però els fets han de ser recents. Ha de ser actual i per tant, d’interès públic.

Criteris de noticiabilitat És el que fa que un fet sigui susceptible de convertir-se en notícia. -

-

-

Criteri de proximitat: no només proximitat geogràfica sinó que també cultural (la gent que comparteix una mateixa cultura s’interessa més per les persones de la seva mateixa cultura) i lingüística (el mateix que la cultural però amb la llengua). Grau d’afectació social: aquells fets que afecten a més persones són més susceptibles a que tinguin més importància informativa. Nivell jeràrquic i de responsabilitat dels actors involucrats en els fets: càrrecs alts tenen un accés molt més directe. Repercussions futures: les notícies que tenen més repercussió o unes conseqüències futures són de més interès. Aquelles notícies que passen en un moment puntual i concret són més fàcils de que caiguin.

Actualitat: les notícies més actuals tenen més interès i és per això que hem de donar la notícia quan més aviat millor.

Sofia Puvill Balcells Fonaments del Periodisme 1r Trimestre - Curs 2018/19 -

-

Interès del públic: tots aquells temes que tenen directe o indirectament un efecte sobre nosaltres. (Ex: pujada de l'Euríbor) Interès públic: aquest factor és molt important perquè és el que li interessa a la gent. Són els temes que li interessen a la gent i els que aquesta demana. No necessàriament han de tenir un impacte sobre nosaltres. (Ex: jo puc estar molt interessada en la Belén Esteban, però no significa que tingui una afectació directa a la meva vida). Factor sorpresa o de fet insòlit: molt més interessants i atractius Interès humà: el fet d’incloure un factor humà, el fet de poder aproximar l’humà a la societat denota un cert interès.

En la noticiabilitat primen els fets passats sobre els futurs. Els fets sobre els “dits” Les especulacions o hipòtesis no poden ser mai notícia. Ens interessa més el que es veu i el que ha fet una persona, més que el que diu.

Agenda setting Establiment de l’agenda, és un procés pel que la gent coneix uns determinats temes per sobre d’uns altres. La controlen i la marquen els mitjans de comunicació, les grans empreses i corporacions, els governs... - Neix perquè es relativitza el poder del periodisme. - És el que fa que la gent parli sobre uns temes i no sobre uns altres. - Accentuem els mitjans de comunicació, ja que amb el seu poder, influeixen sobre la societat. Els mitjans no poden establir què pensa la gent però sí sobre el què ha de pensar. Els màxims accionistes, qui paga, controlen la info que es publica als diaris. S’intenta fer els diaris el més plurals i neutrals possibles. Gatekeeper Els periodistes són “gossos guardians” de l’opinió pública. Editor/a Responsable encarregat de saber el que es publica.

3. GÈNERES, NARRATIVES I ESTILS

Sofia Puvill Balcells Fonaments del Periodisme 1r Trimestre - Curs 2018/19

Gèneres periodístics -

Són ”clubs” que posen en contacte el producte cultural i el receptor. (Mauro Wolf) Ofereixen un estàndard de producció, mentre que el receptor entén com l’ha de consumir. És una eina d’expressió. Els gèneres responen a una necessitat de donar forma a una expressió i dotar-la de sentit. Sabem que quan elaborem una notícia hem de fer complir uns paràmetres propis d’aquest gènere i per tant, la gent que em llegeixi busca aquests trets per identificarla.

Tipus de gèneres: informatius (no valoració) i interpretatius (es valora una opinió o una manera de pensar concreta). D'informació - Notícia - Reportatge - Entrevista

D’opinió - Editorial - Columna - Cartes a direcció

Mixtos - Comentari - Crònica - Crítica

C.P. Scott: “Comment is free but facts are sacred” Diferència entre article i columna d’opinió La columna surt a cada diari, el columnista és el mateix que escriu cada dia, cada setmana, etc. Quim Monzó.

Les càpsules de titulació Ladillos → petits destacats Quan apareixen? - Als reportatges (per dividir temàtiques i deixar respirar al text) - A les cròniques (elements d’ambient) - A les entrevistes (per les declaracions) Titulars (títol, avant-títol, subtítol)

La identificació dels gèneres Indica el tipus de gènere periodístic i la raó: - Notícia de seguiment, de continuïtat, perquè el que fa és informar - Crònica, hi ha judicis de valor i elements opinatius. On està el lead? quina funció té en aquest gènere?

Sofia Puvill Balcells Fonaments del Periodisme 1r Trimestre - Curs 2018/19 -

És el primer paràgraf tot i que hi ha una captatio prèvia. Ampliar la info del titular, i respondre el màxim de W per tal de situar al lector. - No hi ha un lid clar, ja que és interpretatiu, i el títol està molt arreportatjat. Titular valoratiu. Primer paràgraf parla sobre el context, introdueix el relat Quin factor pot haver determinat la incorporació d’aquest text en el diari? - Tema actualitat política, d’uns fets ocorreguts al nostre país d’una manera relativament recent. consellers. Criteri d’actualitat, de proximitat, d’afectació social,... - Els midterms americans, les eleccions de mig mandat dels EUA, que s’apropen. osigui criteri de repercussió Quin tipus de fonts hi ha? - Conclusions de la Fiscalía (demandes de penes), fonts institucionals, tribunal Suprem. - Fa suposicions, al seu parer, es basa en enquestes, sondejos, i fa una predicció del que podria passar. Què és un destacat ? I un epígraf? Per a què serveixen? Petit text que es destaca entre les columnes d’un diari i serveix per ressaltar algunes de les dades que s’ofereixen, mentre que un epígraf és un títol o frase que serveix com una breu introducció del contingut principal.

-

Reportatge ambient: té més a veure amb les conseqüències que no pas amb la info en si. Posem el focus en el desenvolupament i en les conseqüències que es deriven dels fets. (Ex: Les favelas de Brasil)

-

Reportatge informatiu: explicació del fet amb la seva contextualització. No ens centrem en les conseqüències. El titular no té perquè estar relacionat amb l’autoria de qui hagi fet el lead.

BASES TEXTUALS (elements que formen part del text i han de ser-hi) Bases textuals. La narració Narrar és explicar què ha passat. Expliquem les causes i els efectes d’aquests fets, els posem en ordre, relacionem persones i esdeveniments. La narració clàssica obeeix a un esquema simple (plantejament, nus, desenllaç) Què apareix a la narració? 1. Actors o actor 2. Un procés orientat i complicat 3. Una avaluació *Narrador: porta el fil de la història, ens presenta als personatges, els situa en un temps i espai concrets, juntament amb els esdeveniments.

Bases textuals. La descripció

Sofia Puvill Balcells Fonaments del Periodisme 1r Trimestre - Curs 2018/19 Descriure és representar el que una persona veu en un moment concret, explicar el nostre món. La descripció atura l’acció, per tant, té un ritme més pausat. Conté verbs com ser i estar, i adjectius que ajuden a qualificar els personatges, objectes i situacions. No hi ha relació cronològica dels enunciats. Fórmula de la descripció: subjecte + verb (ser, estar, tenir) + complement Els adverbis abunden en les descripcions. També els quantificadors modeladors (molt, poc, força). Quan fem un judici de valor, hi posem un adj connotatiu (molt bonic) i denotatiu quan fem una descripció objectiva, quan fem ús d’adj que són pertinents des del punt de vista periodístic, que ens ajuden a entendre el personatge / situació sense fer un judici de valor (portava una corbata blanca).

L’estil periodístic -

Frases curtes Construcció intel·ligible Subjecte + verb + predicat Evitar ambigüitats Complements: de curts a llargs Supressió d’incisos De més important a menys important Estructures AMB verb Frases afirmatives Frases actives Millor verbs d’acció Personalització (no amagar subjecte) Temps verbal: PRESENT Estil directe ** Qüestions de lèxic, ** Qüestions gramaticals

La notícia: gènere periodístic informatiuLes 5 W: Qui, Què, Quan, On, Perquè, (Com)

Sofia Puvill Balcells Fonaments del Periodisme 1r Trimestre - Curs 2018/19 Estructura de la notícia: Titular. Presenta o anuncia el contingut de la notícia. L'entrada. Resumeix la notícia en un paràgraf breu en el qual es dóna a conèixer el més destacat de la nota. El cos. És el desenvolupament de la notícia, en ell es proporciona la informació i s'inclouen alguns temes relacionats amb la mateixa o amb diferents punts de vista de les persones involucrades.

Gèneres interpretatius i argumentatius. Classificació i característiques 1. El reportatge “una narración informativa, de vuelo más o menos literario, concebida y realizada según la personalidad del escritor-periodista” (G. Martín Vivaldi) “una de las manifestaciones más destacadas del reportaje interpretativo es la que aplican de ordinario los llamados semanarios de noticias. Los textos habituales de este tipo de publicaciones – newsmagazine en el argot internacional de los periodistas– se pueden considerar casi todos como reportajes interpretativos” (J. L. Martínez Albertos)

2. La crònica “Narración directa e inmediata de una noticia con ciertos elementos valorativos, que siempre deben ser secundarios respecto a la narración del hecho en sí. Intenta reflejar lo acaecido entre dos fechas: de ahí le viene su origen etimológico en la historia de la literatura” (J. L. Martínez Albertos).

Sofia Puvill Balcells Fonaments del Periodisme 1r Trimestre - Curs 2018/19 3. L’entrevista “género periodístico informativo que resulta de someter un determinado cuestionario, con fines publicísticos, a una o varias personas para que contesten –opinen o informen– sobre un tema previsto” (Martín Vivaldi)

4. El retrat “los acontecimientos más importantes en la biografía del personaje, Incluso elaborar una estructura en la que agrupemos esos hechos por afinidades entre sí: su vida familiar, sus aficiones, sus éxitos o fracasos profesionales, sus rasgos de personalidad… Y los expliquemos sucesivamente, por orden de importancia o de repercusión social” (Álex Grijelmo)

5. L'anàlisi “el análisis o explicación objetiva de los hechos noticiados y que aporta los datos precisos para interpretarlos correctamente” (Llibre d’estil, Agencia EFE). 6. L’eco o solt “una croniquilla: la esencia, la espuma, el boceto de una posible crónica” “El suelto, posiblemente así llamado por ser ligero, y noticiosamente independiente, es un simple parecer, una sintética opinión, expresados a veces con un simple signo ortográfico.” (Martín Vivaldi).

7. Article d’opinió o columna “Específicamente, el artículo es un escrito en el que se desarrolla una idea o se comenta un hecho, preferentemente de interés general” (Martín Vivaldi).

8. Editorial “Artículo periodístico en el que se comenta – analiza, interpreta y valora– un hecho o noticia de especial relevancia o trascendencia local, nacional o internacional. Se le llama editorial porque tal artículo refleja, generalmente, el pensamiento de la empresa editora como órgano de opinión” (Martín Vivaldi).

9. Crítica

Sofia Puvill Balcells Fonaments del Periodisme 1r Trimestre - Curs 2018/19 “cuando se habla de crítica se entiende la referida a los sectores del quehacer humano que, una vez expuestos al público, requieren el oportuno juicio del experto que interpreta y valora. La crítica periodística, a la par que juzga, informa. En el periodismo moderno son habituales las críticas de teatro, cine, libros, música, etc.” (Martín Vivaldi).

10. Acudit gràfic “aquesta notícia és imaginària. Ningú no suposa que ha succeït efectivament allò que es pinta” “L’acudit gràfic és l’obra d’un humorista que s’adreça a un públic amb una referencia comuna, l’actualitat. Hi ha acudits que no tenen actualitat, que no es refereixen a res d’immediat. Aquests acudits, els més durables, es publiquen més aviat a les revistes o als suplements dominicals”. (Gomis) 11. Cartes a direcció “opinions personals sobre qualsevol tema sempre que no ultrapassi les normes del bon gust –de les quals el mateix diari es considera intèrpret en fer la selecció– signi amb el seu nom i cognom i posi al peu de la carta les seves senyes personals, és a dir, es faci responsable d’allò que escriu” (Gomis)

12. Assaig “El ensayo puede referirse a temas de divulgación relacionados con el mundo de las ciencias de la Naturaleza –ensayo científico– o puede referirse a cuestiones relacionadas con las llamadas Ciencias del Espíritu –ensayo doctrinal–” (Martínez Albertos).

4. FONAMENTS DE REDACCIÓ DEL PERIODISME ESCRIT

Sofia Puvill Balcells Fonaments del Periodisme 1r Trimestre - Curs 2018/19 -

Estil directe: reproduïm literalment les paraules que els autors han pronunciat. Estil indirecte: quan reproduïm el que ha dit l’actor a partir de la nostra interpretació. No és literal.

5. FONAMENTS DE REDACCIÓ DEL PERIODISME AUDIOVISUAL EL LLENGUATGE AUDIOVISUAL - Composat des d’un punt de vista multisensorial (llenguatge visual i auditiu). - La imatge preval, impera, per sobre el text / verbal. Imatge → Àudio → Text Té un major impacte, per tant més reacció del públic. -

Experiència única i global. Llenguatge necessàriament sintètic. Apel·la directament a la sensibilitat (estimulació afectiva que condiciona el missatge cognitiu)

Té la televisió capacitat informativa? Interessen els impactes, no pot informar. La informació que es tramet ens costa de retenir. No hi ha possibilitat de fer aturada, passatges curts, llenguatge sintètic, sense subordinades.

EL LLENGUATGE RADIOFÒNIC - Mitjà instantani que de manera directa arriba als espectadors. - La informació de la ràdio és efímera. - Exclusivament té la veu. Però hi ha d’altres elements d’ambientació: - Música (capta l’atenció i separa apartats) - Sons - Silenci El silenci té major càrrega emocional que la paraula. Es pot accentuar un silenci per crear cert dramatisme.

...