Power Resum Fonaments PDF

Preview

Summary

Download Power Resum Fonaments PDF

Description

EXPLORACIÓ I PROCESSAMENT (CONNECTORS DE LA IMATGE) El pintor Pissarro l’any 1886 escrivia al seu marxant per explicar-li la naturalesa de la tècnica del puntillisme(o divisionisme) Cercar una síntesi moderna mitjançant mètodes amb base científica, és a dir, basats en la teoria dels colons creada per Chevrul, els experiments de Maxwell i els càlculs de Road; reemplaçar la barreja de pigments per la barreja òptica, i això significa descompondre tons en els seus elements constitutius, ja que la barreja òptica produeix lluminositats més intenses que les creades per barreja de pigments. L’anàlisi de la imatge electrònica es fonamenta en el fenomen fotoelèctric, que permet transformar les radiacions lluminoses en un corrent elèctric, mitjançant uns sensors. Llum visible- filtre que evita el pas d’infrarojos-filtre de color Bayer-Sensors de color RGB Un sensor electrònic d’imatge és una matriu de punts fotosensibles que capta la llum i la transforma a voltatge. En una matriu Bayer cada píxel capta un color(R G o B) En una matriu Foveon, cada píxel capta 3 colors. A partir d’aquesta transformació, feta amb sensors CCD o CMOS, es fa possible la codificació i el transport del senyal fins a un receptor o l’enregistrament en un suport. En el moment de la reproducció té lloc la descodificació del senyal elèctric i la transformació del corrent en imatge visible. En l’anàlisi i síntesi de cada píxel es tenen en compte 3 dades: la infrormació dels colors vermell, verd i blau. Per reproduir els colors es fa servir la mescla additiva dels components de color vermell R verd G blau B. Luminàcia i crominància: El senyal de vídeo està format per luminància Y(escala de grisos) i crominància(senyals R G B) El senyal de luminància, la base del senyal en blanc i negre, es pot obtenir a partir de la suma d’uns percentatges d’aquests tres colors. La luminància s’obté sumant 30% vermell 59% verd i 11% blau. Gamma de color: L’ull humà veu més gamma de color que la mostra una pantalla Full HD(2K) Les pantalles Ultra HD 4K tenen més gamma de color que una Full HD(2K) Quadre(frame) i camp(field) El quadre d’un senyal de vídeo és una imatge completa, que resulta de l’exploració de totes les línies que la formen. El camp o semi imatge, es fa servir en l’exploració entrellaçada i és cada una de les 2 exploracions parcials, de les línies senars i parelles que composen un quadre. L’exploració progressiva fa una passada per analitzar la imatge sencera. A l’exploració entrellaçada la imatge sencera s’explora en 2 passades. Es crea una primera semi imatge de les línies senars i a continuació una segona, de les parelles. No s’explora d’una vegada la imatge completa. Sempre que es fa servir l’exploració progressiva, quan es dóna el nombre de línies horitzontals que es fan servir per cada imatge, de definició vertical, s’hi afegeix la lletra p(progressive) Sempre que es fa servir l’exploració entrellaçada, quan es dóna el nombre de línies horitzontals que es fan servir per cada imatge, de definició vertical, s’hi afegeix la lletra i(interlace) En alta definició surt la xifra 1080i. L’exploració entrellaçada s’aplica a la televisió digital de definició estàndard i alta, quan es fa servir la compressió més antiga(MPEG-2) A Europa la norma DVB en alta definició explora les imatges amb 1125 línies horitzontals entrellaçades, 1080 actives. Es transmeten 25 imatges senceres(frames o quadres) per segon, en forma de 50 camps o semi imatges(field) Cada segon

s’exploren 25 imatges, 25 camps impars, 25 camps parells. La definició estàndard en la norma DVB s’aconsegueix explorant 625 línies horitzontals entrellaçades, 576 actives. També es transmeten 25 imatges senceres per segon, en forma de 50 camps. En aquests dos casos d’exploració entrellaçada l’ull rep 50 impactes per segon(frequencia de camp 50 Hz) El senyal proporcionat per la xarxa elèctrica europea té una frequencia de 50Hz mentre que la nord-americana en té un altra, 60 Hz. Aquests valors es divideixen per 2 i s’aprofita la frequencia de la xarxa elèctrica com a referència, com a clock del senyal de vídeo. A Europa, la frequencia de repetició de quadre en la TV és de 25 Hz, 25 imatges completes per segon(ips) Als EUA, es treballa a 30 imatges per segon. L’ull reté la imatge(persistència de la retina) durant aproximadament 1/20 de segon(0.05 segons). Per començar a donar sensació de continuitat cal treballar com a mínim a 12 ips. Per tenir un resultat òptim cal superar les 20 ips(més de 20 frames per segon) En condicions normals de visualització, les frequencies inferiors a 96 Hz no són suficients per evitar la percepció del parpelleig. Al voltant del 50% d’observadors són capaços de detectar parpelleig amb frequencies de fins a 72 Hz. La mateixa pantalla amb una frequencia de 87 Hz serà percebuda amb parpelleig per només un 5% d’observadors. Frequencia de refresc de la imatge: Descriu quantes vegades es renova la imatge mostrada per segon. Es mesura en hertz. Un valor baix pot oferir una imatge borrossa dels objectes que es mouen ràpid per la pantalla. Quantes més vegades es refresqui la imatge per segon, més naturals semblaran els moviments de la imatge. Cada vegada hi ha més televisors amb una taxa de refresc de la imatge de 100-600 Hz. A partir d’analitzar els fotogrames originals o les semi imatges de l’exploració entrellaçada, el televisor calcula i afegeix les imatges intermèdies per millorar la reproducció de les escenes amb molt de moviment. La resolució d’una pantalla o una càmera: En els mitjans audiovisuals, les imatges són percebudes finalment en una pantalla formada per una matriu de punts. Un píxel és cada un dels punts d’una pantalla que es pot modificar de manera individual. És la unitat mínima que forma una imatge electrònica o gràfica. El nom prové de l’abreviatura picture element(element del dibuix) La resolució d’una imatge es pot donar amb el nombre de píxels per polzada o el nombre total de píxels que la composen o amb els píxels actius de cada línia pel nombre de línies horitzontals que es fan servir per reproduir-la. Els píxels per polzada és una altra mesura possible de la resolució de dispositius com pantalles de PC, impressores, escàners d’imatge i sensors d’imatge de càmeres fotogràfiques digitals. Les fotografies de bona qualitat requereixen un mínim de 300 punts per polzada per ser impresses. Per sobnre dels 300 ppi de resolució l’ull humà no pot distingir els píxels que formen una pantalla o una impressió, perquè són massa petits. Retina Display és la designació d’Apple per referir-se a les pantalles d’alta densitat de píxels utilitzades des de l’Iphone i l’Ipad. En les pantalles d’ordinador, les càmeres de fotografia i els camascopis digitals, es dóna la seva resolució mitjançant el nombre de píxels totals emprats per imatge. En el cas d’una pantalla d’ordinador, el nombre de píxels depèn de la resolució de la tarjeta gràfica i del tipus de monitor que tingui l’equip informàtic. En els camascopis i càmeres de fotografía digitals la resolució està condicionada pels xips emprats en l’exploració.

Tenir més megapíxels per quadre no significa tenir més qualitat d’imatge, donat que també cal tenir en compte la mida de la superficie del sensor. Els sensors grans ofereixen una imatge notablement superior als sensors petits. Quan més gran sigui el sensor, menys soroll(granulat) El valor de la SNR es pot calcular, aproximadament, dividint l’àrea total pel sensor, pel seu nombre de Megapíxels. Una càmera amb un sensor gran de 5 Megapíxels fa fotos de millor qualitat que una que tingui un microsensor de 10 Megapíxels, com la càmera d’un mòbil. Un sensor de 10x8mm amb resolució de 5 Megapíxels té una relació senyal soroll de 16. SNR(Relació Senyal Soroll) El que indica que el primer sensor, encara que tingui la meitat de megapíxels que el segon, ofereix una SNR millor que el segon d’àrea menor. En els monitors i les pantalles de TV la qualitat d’imatge o resolució s’associa normalment al nombre de línies verticals(píxels) i horitzontals que es reprodueixen(resolució vertical) Una TV en HD Ready ha de tenir aspecte 16/9 panoràmic, resolució de pantalla 1080 línies entrallaçades o 720 progressives. Les pantalles Full HD poden mostrar un senyal progressiu de 1080 línies. Al 2013 es llança la Ultra HD TV 4K que alguns prototipus d’anys previs havien denominat Quad HD. Una pantalla Ultra HD 4K té un aspecte 16:9 i una resolució 4 cops més gran que una Full HD. A més de poder reproduir imatges 4K, la pantalla pot escalar imatges Full HD(d’un Blu-ray) i mostrar-les en una resolució 4K. El format Ultra HD TV 8K té una resolució 16 vegades més gran que la Full HD i 4 més que la Ultra HD 4K. La primera pantalla així va aparèixer al Japó al 2011. El cinema digital 4K té 4 cops més el nombre de píxels del cinema 2K(4 vegades més de resolució) Els senyals de llum i color que formen el vídeo es poden processar de quatre maneres diferents per ser enviats per connexions analògiques o digitals. Video separat també anomenat Y/C. S’enregistren o envíen separadament la luminàcia Y i la crominància C en la pista de vídeo. Aquest senyal de color té 2 components: senyal diferència de color vermell menys luminància(R-Y) i el blau menys luminància(B-Y). Els 2 senyals diferència de color s’enregistren barrejats en una única pista. Aquest senyal és el de les sortides i entrades analògiques. Vídeo compost: S’enregistren barrejades, en una única pista de vídeo, la luminància i la crominància. El van fer servir formats de vídeo analògic, com el VHS… i alguns dels primers formats digitals com el D-3. Vídeo components RGB: Cada component del senyal de crominància s’envia o enregistra per separat. Necessita força ample de banda. Es fa servir en diversos formats digitals. Video per components Y o V. S’enregistren o envien separadament la luminància i 2 components de color l’U o PB, blau menys luminància, i el V/PR, vermell menys luminància. El vídeo per components Y/V el fan servir diversos formats digitals. Connexions digitals del senyal de vídeo: Serial Digital Interface(SDI), és una interfície de vídeo digital estandarditzada. Utilitzada principalment per la transmissió de senyal de vídeo sense compressió(RGB) i sense encriptació, incloent-hi opcionalment l’àudio. Aquesta interfície està especialment dissenyada per operacions a distàncies llargues, màxim a 300m. Treballa amb taxes de bits molt elevades: fins a 24 GBs. High-Definition Multi-media Interface(HDMI) és la interfície d’àudio i vídeo digital sense comprimir, substituta de l’Euroconnector, analògic. HDMI permet enviar vídeo digital sense comprimir RGB d’alta definició i 8 canals d’àudio dígital sense comprimir en un sol cable.

Només permet fer connexions fins uns 15 metres. Té una taxa de bits de 10GBs. FireWire és un estándar dissenyat per Apple per entrada entrada/sortida de dades en sèrie a gran velocitat. Treballa com a màxim a 400 Mbs. Vàlid per connexions inferiors als 5 metres....