Resum PDF

Preview

Summary

resums per a desenvolupament motor de 1r de CAFE...

Description

Desenvolupament motor Tema 1desenvolupament motor Introducció  

Retencióaprendre un moviment amb la millor tècnica possible Transferènciaaprendre moviment que pots aplicar i adaptar a situacions determinades. Ensenyes moviment perquè alumnes puguin adaptar-lo.

Habilitats o accions formades per una piràmide: 1. Lectura: saber llegir situacions per aplicar accions o moviments necessaris. Pensar i plantejar una solució. 2. Planejar: quines possibles respostes o solucions davant la lectura feta. 3. Executar: realitzar el moviment que millor s’adeqüi 1.1. Delimitació i nociens bàsiques 1.1.1. Creixement, maduració, desenvolupament i aprenentatge  Creixement: increment de mides del cos i les seves parts. Mides objectives i observables. Imperceptibles a curt termini però observables a llarg. Creixementbarrera entre processos biològics i ambientals.  Genètica: traspàs amb antecessors mitjançant ADN. Factors ambientals poden modificar ADN. Es creu que entre l’edat de 5-7 anys es pot modificar la genètica metabòlica. Els dos factors per canviar-lo són l’activitat física i l’alimentació.  Maduració: funcionalitat que atribuïm al creixement. És el creixement acompanyat de canvis en capacitat funcional i capacitat de sistemes. En maduració, s’observa que el comportament motor és tota la motricitat observable.  Desenvolupament motor: canvis adaptatius vs competència, canvis comportament motor. Poden ser canvis qualitatius o quantitatius o ambdós alhora. Canvi te lloc a nivell de percepció i acció. Els canvis no seran immediats sinó a llarg termini. Canvis en comportament de manera continuada deriven d’interacció entre aspectes biològics, ambientals, condicions de l’entorn i condicions de la tasca de moviment. Per això hem d’oferir noves experiències adequades.  Aprenentatge motor: capacitat de fer una habilitat motriu de forma permanent en el temps com a resultat de la pràctica o l’experiència. Procés d’adquisició de coneixement necessària per moure’s de manera competent. Implica modificació apreciable del comportament i dels aspectes quantitatius i qualitatius. El procés d’aprenentatge motor hi ha moment determinants, com caminar, per poder desenvolupar posteriorment certes habilitats, com córrer. Hi ha ensenyament explícit (individu és conscient del que aprèn) i implícit (individu no és conscient que està aprenent)

Relació entre conceptes No maduració + no aprenentatge: no maduració sistema i tampoc plantegem cap tasca  No maduració + aprenentatge: no podem generar aprenentatge sense maduració  Maduració + no aprenentatge: no hi ha cap tipus de desenvolupament  Desenvolupament real: aquell que puc aprendre i fer jo sol  Desenvolupament potencial: el que puc arribar a fer amb ajuda d’altres 1.1.2. Tipologia dels moviments: reflexos, automàtics, voluntaris, automatitzats.  Moviment reflex: moviments involuntaris que es donen cam a reacció a un estímul. No passes pel SNC. Hi ha reflexos primaris (succió, agafar la ma), posturals (adreçar cap i tronc) i locomotors (gatejar, marxa). Si reflexes en infant no desapareixen, problemes per generar aprenentatge de moviment.  Moviment automàtic/automatitzat: moviments estereotipats i que es repeteixen de forma innata. Iguals per a tothom. o Moviments automàtics: no hi ha control voluntari total, però s’hi pot incidir de manera parcial. Control per SNP (respiració) o Moviment automatitzat: apresos, voluntaris i que es repeteixen dins condicions estables. No apareixen si no hi ha aprenentatge. Arriba un moment que el fem automàtic (caminar)  Moviment voluntari: moviment conscient guiat per unes ordres. Hi ha finalitat o intenció. Es controla pel SNC. 1.1.3. Principals factors que influeixen en el desenvolupament motor  Factors individuals: hereditaris, biològics i intrínsecs. No es poden modificar.  Factors contextuals: experiència prèvia, aprenentatge, factors socials i culturals, son extrínsecs. Determinen bagatge motor.  Factors de la tasca: característiques físiques, mecàniques, exigència cognitiva. Experiència per generar desenvolupament. 

Desenvolupament dependrà d’interacció entre tots els factors. 1.1.4. Capacitat motriu, habilitat motriu i competència motriu  Capacitat motriu: predisposicions motrius fonamentals que fan possible desenvolupament habilitats motrius apreses. Comunes en tothom. Son millorables, mesurables i multifuncionals.  Habilitat motriu: moviments que s’executen en espai i temps, estables i permeten resoldre problema motor concret. Producte aprenentatge més processos maduratius. Té una significació motriu.  Competència motriu: conjunt coneixements, procediments, actituds i sentiments que intervenen. Requereix anàlisi de situació i resposta oberta.

1.2. Etapes del desenvolupament motor 1.2.1. Aspectes bàsics de creixement i maduració Creixement i maduració incideixen en: evolució capacitats perceptiu-motrius, evolució d’HM i regulació i control moviments. Lleis de creixement 

 

Llei de progressió i esmorteïment: augment de dimensions corporals generals més gran en relació a la joventut; impuls de creixement esmorteir-se menys en impuls puberal. No es creix sempre de manera igual. Llei de dissociació: parts del cos no creixen conjuntament. A velocitats diferents. Llei d’alternança: períodes de màxim creixement amb períodes de creixement controlat.

Creixement i maduració condicionen desenvolupament motor. Paràmetres d’anàlisi de creixement i maduració 











Augment de talla: menys edat menor variabilitat, més edat major variabilitat. Diferencies entre nens i nenes no perceptibles fins als 10 anys. En la pubertat trobem el pic de velocitat de creixement (PVC). Canvi puberal nens als 11 any i nenes als 13. Augment de pes: contra menys edat, menys diferencia. No diferencies importants entre nens i nenes fins canvi puberal, s’accentua en nens. Factors externs importants: alimentació i activitat física. Velocitat de creixement: fins 10-12 anys desacceleració de creixement fins a canvi puberal. Primer velocitat alta i va decreixent. Afecta als cursos finals de primària i primers anys d’ESO. Diferencies incideixen en: coneixement i domini cos, moviments, possibilitats d’aprenentatge i rendiment físic. Variació proporcions corporals: cap augmenta de mida el doble fins edat adulta. Tronc augmenta 3 vegades la seva mida i extremitats superiors 4 vegades la seva mida. Les inferiors 5 vegades. Creixement i maduració òssia: teixit cartilaginós tou a ossificació. Augment de llargada, espessor i pressió sobre cartílags. Finalitza cap als 20 anys. Evolució sistema nerviós: creix i madura de forma accelerada. Nivell alt de plasticitat, és a dir augmenta capacitat i velocitat de transmissió d’info. Sinapsi es construeix a partir experiències. 7 anys, edat d’or per a reforçar motricitat nens.

Primeres derivacions metodològiques A partir 5-6 anys estabilitat entre ritme creixement biotipològic i acceleració creixement i maduració SN. Entre 5-6 anys etapa d’or aprenentatge motor on trobem:

-

Facilitat per aprenentatges + complexos, facilitat i optimització aprenentatges cognitiu-motrius. A partir 9 anys apareix pensament abstracte. Estabilització i millora HMB evitant automatismes innecessaris. Aprenentatge noves habilitats i consolidació de les anteriors. Facilitar capacitat d’adaptació: percepció i ajustament motriu a problema determinat.

Durant el període de canvi puberal Poden desencadenar dificultats en aprenentatge a causa de dificultat en control de cos en moviment. Després del canvi Estabilització dels canvis corporals, increment capacitats condicionals, millora en aspectes quantitatius d’HM, millora rapida HME i més dificultat per aprendre. 1.2.2. Delimitació i característiques de les etapes de desenvolupament motor Models teòrics de desenvolupament motor 

Model de rellotge de sorra de Gallahue

Motricitat d’individu evoluciona com rellotge sorra. Es divideix en fases -



Fase de moviments reflexos: estadi codificació informació i descodificació. Codificació ajuda nen a adaptar-se a realitat i descodificació a desaparició de reflexes per donar lloc a aprenentatges. Fase moviments rudimentaris: apareixen moviments voluntaris rudimentaris. Es busca moviment i control objectes. Fase moviments fonamentals: determina la motricitat de la persona. No en funció d’edat sinó en funció d’experiències. Fase moviments específics: es posen en pràctica habilitats a nivell competitiu, oci o quotidià. Model rellotge de sorra triangular: aplica coneixement que es rep i a la vegada els factors que incideixen. Model de la muntanya de DM

Cadascú evoluciona de manera diferent però tots tenim mateix base. Diferents períodes: -

Reflexiu: moviments reflexos. Base amplia perquè tothom ho te igual. Preadaptació: reflexos apareixen i donen pas a moviments. Patrons fonamentals: habilitats que tothom pot tenir però depèn de l’experiència. Context específic: període d’habilitat màxima

1.3. Anàlisi i evolució habilitats motrius 1.3.1. Tipus d’habilitats motrius  Filogenètiques: les que tenim per ser humans. Son les HMB. S’aprenen però requereixen element maduratiu.  Ontogenètiques: habilitats que tenim però que necessiten ensenyament. Serien les HME. 1.3.2. Criteris d’anàlisi de les HM Obertes: molta adaptació per context molt obert i complexa. Tancades: resposta sempre a un mateix context. A) Aspectes estructurals: fases del moviment Segons el tipus d’estructura  

Estructura interna: aspectes estables de les habilitats, allò que ens permet reconèixer que estem fent. Estructura externa: característiques que concreten habilitat motriu i son canviants.

Segons el moviment   

Moviments acíclics: te començament i final Moviment cíclic: moviment repetitiu i fusiona fase inicial amb fase final. Seriat: moviment acíclic que es repeteix.

Fase del moviment   

Fase inicial: aconseguir condicions optimes per a fase principal. Moviments preparatoris. Fase principal: assolir la finalitat del moviment. Moviments parcials guiats per objectiu activitat. Fase final: moviment parcial o total d’aturada.

Relació entre fases: La fase inicial determina fase principal i aquesta a fase final. B) Paràmetres biomecànics  Centre de gravetat: punt d’aplicació resultant de totes les forces de gravetat que hi ha al cos. Es relaciona amb l’equilibri.  Eixos corporals: són els que s’impliquen en habilitat.  Base sustentació: àrea de polígon que uneix els punts distals de recolzament en els que reben les forces de reacció del terra. C) Grups musculars i funcions: estudi kinesiologic És intervenció grups musculars en moviment. Músculs que intervenen segons seva funció:  

Agonistes: funció principal, contracció Antagonistes: funció secundaria, relaxació

 

Sinergista: ajuden al moviment. Fixador: fixen articulació.

Segons tipus de contracció: Isotònica: concèntrica o excèntrica Isomètrica Característiques HMB i HME Habilitats motrius bàsiques: amplis, generals i comuns a molts individus, serveixen de base per aprenentatge posterior d’habilitats mes complexes. Poden variar les formes d’execució.  Habilitats motrius especifiques: HM que a través aprenentatge es converteix en habilitat complexa i especialitzada. Intencionalitat del moviment. Grau d’optimització són eficàcia i eficiència. 1.3.4. De les HMB a les HME   1.3.3. 

Treball sobre HMB requereix de: 

Temps de pràctica elevat Pràctica variada Focalitzar atenció en eficàcia del moviment Estabilitzar aspectes invariants HMB Aprenentatge de les HME

Primer hem de focalitzar el treball sobre eficàcia del gest. Poc a poc introduir aspectes d’eficiència tècnica i finalment focalitzar aspectes tècnics. Primer imatge global del moviment i després fixar-nos en aspectes mes específics. Les HME permeten ser eficaços en context específic. *Proposta millora HMB amb treball neuromuscular integrat* 1. Prepubertat 5-9 anys: èmfasi en les HMB i coordinació. Jocs actiusforça bàsica, exercicis pilometrics,... 2. Pubertat 10-13 anys noies i 11-14 anys noies: re-enfatitzar HMB. Habilitats coordinatives mes complexes. Introducció entrenament muscular i potencia. Combinació tasques agilitat i velocitat obertes i tancades. 3. Post-pubertat 14-18 anys noies i 15-19 anys nois: mantenir HMB. Tasques de coordinació complexes, entrenament força i potencia avançats. Tasques agilitat i velocitat majoritàriament obertes. Promoure estil de vida actiu i saludable.

Unitat 2aprenentatge motor 

Aprenentatge motor: canvi permanent en la motricitat. Per explicar concepte cal superar dualisme cos-ment i s’ha de treballar en la totalitat.

Aprenentatge motor és procés de canvi progressiu

Procés: dinàmic ja que pot haver-hi evolució positiva o negativa. És imprevisible i individual. Te etapes mes o menys estables. Les etapes no estan tancades. Canvi: comporta modificacions permanents en repertori motriu. Quan hi hagi evolució del cos hi haurà evolució de la motricitat cap a patró madur. 2.1. Mecanismes de control de l’execució de moviment 2.1.1. Acció motriu i control motor 

Acció motriu: realitzar acció marcada per un objectiu, que te sentit. Arriba informació propioceptiva i intericpetiva que afecten a la percepció. Segons la percepció es prendran decisions i s’executarà el moviment necessari. Després de percepció hi ha planificació que acaba en execució del moviment.

Com percebem la informació  

Analitzadors externs: vista, oïda, olfacte, tacte i gust Analitzadors interns: vicero-receptors, kinestètics, vestibulars.

Aquests formen mecanisme perceptiu. Finalment passa a memòria a traves de sensacions. Sensacions venen determinades per experiències. 

Control del moviment: entra informació, planifico i decideixo. Programació dona ordres reguladores amb impulsos eferents per realitzar moviment amb òrgans motors. Quan acaba acció arriba informació externa per via aferent.

Teories explicatives del control motor 

Teoria del circuit tancat d’Adamsç

Subjecte es qui processa informació. Aquesta teoria nomes explica moviments simples. Tota la planificació es basa en el programa motor que es troba en memòria. Com funciona hi ha estímul>en funció d’estímul elegeixo programa>executo>info que em dona executo i entra per via aferent a memòria empremta de memòria: dona funció d’iniciar el moviment, sense retroacció empremta perceptiva: retroacció-feedback, s’enforteix amb practica i estructura de reconeixement 

Control en circuit obert de Lashley

Parla sobre habilitats balístiques, aquelles que modifiquem mentre executem. Utilitza estímul amb informació externa i programa que tinc al cervell. Estímul>programa>eferencia>execució Programa motor que descriu és conjunt d’ordres musculars estructurades prèviament a l’acció. Parla d’un programa específic per a cada moviment.



Teoria de l’esquema de Schmidt

Memòria te capacitat limitada. Per tant planteja que passa amb moviments nous. programa de motor general: estructura interna del moviment. Son aspectes invariables de grans famílies de moviments. Fa que es simplifiqui el programa de motors en l’aprenentatge. El patró es el que volem que persones interioritzin. esquema motor: tot allò variable en el programa motor general i son normes d’acció. Segons informació que m’arriba selecciono programa motor general. aprenentatge motor: creació i millora esquemes motors. L’esquema de record són les execucions realitzades anteriorment i que marquen l’inici de l’acció, la relació entre els paràmetres del programa motor general i els resultats de l’acció, que estableixen la norma. Els esquemes es creen i actualitzen a través de practica abundant i variada. 

Teoria del patró dinàmic de Kelso

Explica que cos humà format per subsistemes que funcionen de manera caòtica però poden auto-organitzar-se. Cos humà sistema complex que funciona per auto-organització i amb comportament no lineal. Estabilitat atractors, paràmetres d’ordre i paràmetres de control. Estructures coordinatives sinergies funcionals. Músculs i articulacions involucrats en un moviment específic. Poden ser intrínsecs o desenvolupats a traves de practica. 2.1.2. La memòria motriu De diferents tipus segons temps i qualitat. 1. Sensorial: imatge d’un estímul. Exacta, de curta durada i de gran capacitat i il·limitada. 2. Curta durada: capacitat limitada, repetitiva o repàs i aleatòria. 3. Llarga durada: procedimentals, declaratius, episòdics,.. capacitat molt elevada, organitzada i significativa. 2.2. Les tasques d’aprenentatge i les condicions de la pràctica 2.2.1. Estructura, nivell de complexitat i criteris d’organització i seqüenciació de tasques Aprenentatge és procés que evidencia canvis permanents en motricitat.

-

On es situa la tasca en el procés d’ensenyament?

La diferència entre la tasca i l’exercici és que l’exercici no esta dissenyat per a generar aprenentatge. 1. Tasca: tasca preescrita que respon a objectiu i va associada a condicions de realització. 2. Activitat: tasca real i que afecta de manera cognitiva i de manera motriu. 3. Resultat: proporciona èxit o fracàs i respon a objectiu plantejat.  Estructura de la tasca Les condicions de realització defineixen que puc fer i que no. segons condicions de l’entorn: tipus bioinformacional i tipus biomecànic condicions del subjecte: pot ser estàtic o dinàmic, 

Nivell de complexitat

dificultat objectiva=complexitat: depèn d’estructura de la tasca dificultat objectiva=dificultat: redifinicio dificultat objectiva per aprenent. dificultat optima=equilibrar els dos tipus de dificultats per generar aprenentatge. dificultat i incertesa: incertes en entorn, feedback, grau especificació objectiu Factors de complexitat en els diferents mecanismes perceptiu: Durada de la presentació dels indicis perceptius, incertesa sobre la localització dels indicis i sobre quan apareix l’indici. decisori:

Número

d’esdeveniments

susceptibles

de

presentar-se,

compatibilitat amb els registres de memòria i temps disponible entre l’indici i la resposta. executor (motor): Precisió espacial requerida, precisió temporal requerida i grau d’exigència coordinativa. 

Criteris d’organització i seqüenciació

Tasques dins seqüencia d’ensenyament definides per objectiu d’aprenentatge i intenció educativa. Els criteris fonamentals de la seqüenciació son: Coherència: objectiu de la tasca i condicions de realització han de ser coherents amb objectiu. Objectiu d’aprenentatge s’ha d’evidenciar en alguna subtasca.

Complexitat: problema motor ha de tenir nivell dificultat òptim. Dificultat sempre referida a objectiu d’aprenentatge. Continuïtat:

totes

tasques

mantenir

mateixa

intenció

o

objectiu

aprenentatge. 

Pràctica en bloc o aleatòria

Condicions per a l’estabilitat de l’habilitat En bloc amb alt número de repeticions. Bloc: activitats per treballar sempre el mateix objectiu. Seriada: treballar uns dies unes habilitats i uns altres dies unes altres. Condicions per a la variabilitat de l’habitat Baix numero de repeticions i modificant les característiques variant característiques del context: varietat condicions semblants amb interferències contextuals variants les característiques HM: varia paràmetres a partir estructura coordinativa bàsica. La pràctica aleatòria no afavoreix aprenentatge immediat però si a mig i llarg termini. Tipus de pràctica depèn si volem treballar habilitat o estabilitat. Estabilitat=bloc, variabilitat=pràctica aleatòria. 2.3. interacció didàctica i processos d’ajuda a aprenentatge 2.3.1. interacció didàctica Interacció entre expert, tasca i aprenent. 
...