Resum català PDF

Preview

Summary

resum catala tei...

Description

Flexió del nom i de l’adjectiu CAS REGULAR Masculí singular Femení singular

pur

Masculí plural

pur-s

pura

Femení plural

pures

• En el model irregular distingim: arre l pur

sufi x -s -a -es

A partir d’aixó identifiquem irregularitats classificades en: ✱al·lomorfia de l’arrel: l’arrel varia de forma segons el sufix. ✱al·lomorfia del sufix: el sufix varia de forma segons l’arrel.

Al·lomorfia de l’arrel • L’arrel varia segons el sufix.

Model català, catalana, catalans, catalanes arrel català catala n

sufi x -s -a -es

• Això passa en molts noms i adjectius (balcó, meló, barceloní, jamaicà) i és un model ben conegut.

Excepcions:

guaraní guaranís

–

ètnia i llengua de Sud-Amèrica

ètnia i llengua de Sud-Amèrica /màquina de fer motllures; romaní llengua dels gitanos; bisturí, esquí, cafè, menú, sofà (*sofans). tupí – tupís

No en són excepcions: romaní romanins tupí – tupins

–

planta

olla petita amb una sola nansa marroquí (marroquina / marroquins / marroquines) magribí, magrebí (magribina, magribins, magribines) robí – robins (pedra preciosa) maniquí – maniquins

✱ per infuència del castellà podríem dir *marrroquís, *magrebís, *robís, *maniquís

• Orfe acaba en e àtona en masculí i incorpora –n en femení (dialectalment

també en el masculí plural) arrel sufi x ✱ També: ase-àsens, home-hòmens, jove-jóvens, verge-vèrgens orfe (més general: ases, homes, joves, verges) orfe (o -s arrel sufi x -a espò Models espòs – esposos i espès – espessos: -es s espo -a ✱ Paraules amb aquest model: abús, avís, andalús, autobús, bus (‘autobús’), cas, s desús, gimnàs, matís; obús, refús, repòs, ús espo -os s espo -es s

arrel

✱ Paraules amb aquest model: anís (licor i ‘ametlla recoberta de sucre’), arròs, bres (‘bressol’), bus (‘submarinista’), colós (‘home o estàtua molt grans’), compàs, comís/decomís (‘confiscació’), espès, interès, nas, pallús (‘estúpid’), pas, revés, ris, tros, rus, xerès i noms o adjectius acabats en –és: congrés, exprés, obsés, progrés, recés, retrocés, succés, etc.

sufi x -a

espès espes s espes -os Models boig – bojos i lleig – lletjos s • Altres casos: arre sufi rojo/roigs roja/roges l x assajos/assaigs boig fajos/faigs (arbre) boj -os rajos/raigs (no: *ratjos) o bé pujos/puigs boig -s eig: balanceig, bombardeig, escaneig, passeig, boj -a bog -es • Model: • Altres casos: arre sufi mig mitjos/migs mitja/mitges l x desig desitjos/desigs lleig trepig trepitjos/trepigs lletj -os enuig enutjos/enuigs o bé rebuig rebutjos/rebuigs lleig -s ✱ El plural masculí boigs o lleigs és típic del balear i d’alguns dialectes centrals. lletj -a lletg -es

Model salat – salada, groc-groga

arrel salat salat sala d sala d

-es

homòleg homòleg homòlog homòlog u

oblic oblic obliq u obliq v ü

Altres alternances del final de l’arrel Noms/adjectius en –leg:

arrel

arrel

• Altres casos: ✱ fat – fada (‘insípid’) ✱ llop lloba ✱ exquisit – exquisida (*exquisita) ✱ nap (nabera, nabet) ✱ groc groga, cec cega, grec grega, embriac embriaga

sufi x -s -a

sufi x -s -a -es

Inic (‘malvat’) propinc (‘favorable’)

sufi x -s -a -es

• N’hi ha molts casos: traumatòleg, filòleg, podòleg, ornitòleg, geòleg...

Noms/adjectius en –ic, -iqua, -ics, -iqües: • Cal evitar les formes incorrectes: *oblicu, *oblicus, *oblícua, *oblícues *oblicuu, *oblicuus, *oblícua, *oblícues *obliquu, *obliquus, obliqua, obliqües • N’hi ha tres casos més: ventríloc ventríloqu a s inics iniqua propincs

propinqua

ventríloqüe s iniqües propinqües

• Aquests casos no s’han de confondre amb casos regulars com els acabats en:

-cu, -cua, -cus, cues:

arrel

sufi x -

innoc u innoc u innòc u arre l jueu jueu juev juev

• Altres casos: promiscu, vacu (‘buit’), conspicu (‘remarcable’) • És a dir, cal evitar les formes incorrectes: *innocuu, *innoqua, *innocuus, *innoqües

-s -a

Noms/adjectius amb l’alternança –au –ava, -eu –eva, -iu –iva • També: ✱ blau – blava, esclau – esclava, eslau – eslava ✱ sufix –(t)iu (interrogatiu, acumulatiu, permissiu, etc.) ✱ hereu – hereva / hereua ✱ romeu – romeva / romeua

sufi x -s -a -es

babau babaua (‘beneitó’)

• Però no hi ha alternança en: –

garneu – garneua (‘astut malintencionat’)

i

geliu geliua (‘gèlid’)

–

joliu – joliua (‘agradable’ )

soliu – soliua (‘solitari’)

Noms/adjectius amb l’alternança –eu / -ea • La majoria dels nous/adjectius acabats en –eu tene el pural en –ea (europeu, pigmeu, hebreu, fariseu, galileu, maniqueu, reu...)

Els adjectius amb l’alternança –l / -l·la arrel tranquil tranquil tranquil·l tranquil·l

sufi x -s -a -es

• També: gal, nul, pupil (‘orfe tutelat’)

El nom: serf arrel serf serf serv serv

sufix -s -a -es

1.1.1.6. Canvi d’arrel per a expressar gènere: amo – mestressa, ase – somera, boc – cabra, marrà – ovella, oncle (*tio) – tia, verro – truja, toro (o brau) / bou / vaca. 1.1.1.7. Alternances merament ortogràfiques a l’arrel: - alternances ortogràfiques singular/plural a l’arrel de mots acabats en: -ga (-gues), ca (-ques), -gua (gües), -qua (-qües), -ça (-ces), -ja (-ges). Ex.: groga – grogues, oca – oques, llengua – llengües, Pasqua – Pasqües, plaça – places, corretja – corretges, roja-roges 1.1.2. Al·lomorfia del sufix El sufix varia (no és simplement –s) amb algunes arrels. 1.1.2.1. El sufix –os del masculí plural 1.1.2.1.1.El sufix masculí plural dels noms/adjectius aguts acabats en –s, -ç, -x, -ix i tx (és a dir, acabats en [s], [z] o [sh]) és –os: casos, polsos, arboços, complexos, peixos, capritxos.

Excepcions: matx – matxs (‘partit(s)’) (compareu amb: matxo – matxos – ‘mul’) ananàs – ananàs (‘planta que produeix la pinya americana’) Noteu, però, que el sufix masculí plural dels noms plans acabats en –x és –s (no –os): índexs (no *índexos), apèndixs (no *apèndixos), vèrtexs (no *vèrtexos) Noteu, també, que el sufix femení plural dels noms acabats en –ç o –x és –s (no pas –os): falç – falçs, esfinx – esfinxs, larinx – larinxs, hèlix – hèlixs 1.1.2.1.2. El sufix masculí plural dels noms/adjectius acabats en –sc, -st, -sp, -xt, -ig pot ser –os (cas més freqüent) o –s (balear): boscos o boscs, foscos o foscs costos o costs, tristos o trists crespos o cresps (‘arrissat(s)’) mixtos o mixts, textos o texts passejos o passeigs, bojos o boigs, lletjos o lleigs. Noteu, però, que el femení plural dels noms acabats en –st és –s (no pas –os): post – posts (‘post de planxar’), host – hosts (‘exèrcit medieval’) 1.1.2.2. No hi ha sufix femení (noms/adjectius invariables de gènere, o d’una sola terminació). Ex.: tènue (fem.: tènue), breu (fem.: breu) Per tal de saber si un nom o adjectiu és variable o invariable, podem recórrer a la comparació amb el castellà: Hi ha molts casos que són com en castellà: 1.1.2.2.1. Variables com en castellà: cruent/-a (cruento/-a), opulent/-a (opulento/-a), atent/-a (atento/-a), sant/-a (santo/-a), difunt/-a (difunto/-a), etc. apte/-a (apto/-a), digne/-a (digno/-a), exacte/-a (exacto/-a), mestre/-a (maestro/-a), mixt/-a (mixto/a), etc. 1.1.2.2.2. Invariables com en castellà: - (adjectius) constant (constante), decent (decente), múltiple (múltiple), insigne (insigne), tènue, etc. - (noms acabats en –nt –en castellà –ente) anunciant, cantant, combatent, comunicant, conferenciant, confident, contribuent, contrincant, delineant, fabricant, jurisprudent, navegant, oficiant, oient, pacient, ponent, practicant, recurrent, regant, reincident, remitent, televident, terratinent, traficant Casos que no són com en castellà: 1.1.2.2.3. Invariables en castellà i variables en català: - els adjectius calent/-a, valent/-a, fort/-a, trist/-a, comú/-una, cortès/-a, gris-/a, inert/-a, pobre/-a, roí/-ïna - els noms ajudanta, estadanta, comercianta, marxanta, congreganta, clienta, dependenta, intendenta, parenta, presidenta, pretendenta, sergenta, tinenta, comandanta. Invariables opcionals: estudianta/estudiant, assistenta/assistent (En castellà la forma variable d’aquests noms –per ex. comercianta- sol tenir un to col·loquial o còmic. En català no hi ha aquesta connotació) - els noms acabats en –atre / -atra: psiquiatre – psiquatra; foniatre, geriatre, pediatre - el nom estateg /-ga (cast.: estatega/estratega) 1.1.2.2.4. Variables en castellà i invariables en català: - l’adjectiu rude (‘poc delicat’; cast. rudo – ruda) - noteu els noms femenins acabats en –e anemone, crisàlide (cast.: anémona, crisálida)

1.1.2.2.5. Casos incorrectes com a variables: - alguns adjectius en –nt: *lluenta, *amarganta, *bullenta, *coenta, *roenta, *eleganta, *exigenta (bastanta era incorrecte però ja ha estat acceptat) - femení sing. de noms/adjectius en –aç, -iç, -oç: feliç - *feliça – feliços – felices 1.1.2.2.6. Casos invariables a remarcar (tots col·loquials): - acabats en –a/-e: manefla (‘que es fica en tot’), panarra (‘que menja molt pa’), bandarra (‘brètol’), manaia (‘autoritari’), golafre (‘insaciable’) - sufix –aire: cridaire, ballaire, abellaire, guixaire 1.1.2.3. No hi ha sufix de plural (noms/adjectius invariables de nombre). El plural és com el singular: - en alguns monosíl·labs: ens (‘entitat’), fons, pols (femení, que és rar en plural) (pols masculí: plural polsos), temps, tos (rar en plural) - en noms de cinc dies de la setmana: dilluns (*dillunsos), dimarts, dimecres, dijous, divendres - en noms plans i esdrúixols acabats en s: alferes, atles, llapis (plur *llàpissos) (sing.: *llàpits), globus, porus, lapsus, òmnibus (‘autobús’) - en alguns manlleus: edelweiss, blocaus (‘fort de defensa’), cros (‘cursa’; rar en plural) - amb noms que funcionen com a adjectius hi ha l’opció de fer-los invariables o variables: fitxes estàndard(s). verbs model(s) pantalons marró/marrons bruses rosa/roses Però si el que fa d’adjectiu és sintagmàtic (consta de més d’una paraula), ha de ser invariable: pantalons blau cel /*blaus cels pantalons marró clar/ *marró clars/ *marrons clar(s) 1.1.2.4. Noms/adjectius amb sufix masculí en e: Cal remarcar els casos següents: nexe, sexe, plexe, (in)culte (*(in)cult) (però adult) Cal notar que no tenen sufix masculí en –e (i, per tant, tenen sufix masc. plur. en –os): complex (complexos), aflux, afix, annex, connex (‘connectat’), convex, crucifix, fix, flux, infix, mixt, perplex, prefix, reflex, sufix, influx Per tant, són incorrectes: *complexe (*complexes), *afixe, *annexe, *convexe, *crucifixe, *fixe, *fluxe, *mixte, *perplexe, *prefixe, *reflexe, *sufixe, *influxe 1.1.2.5. Sufix masculí en –o bombo, conco (cast. ‘solterón’), coco, comando (‘conjunt de persones armades’ comandament), bingo, brio (‘vivacitat, en música’), abadejo (‘peix semblant al bacallà’), armadillo (animal), codillo (joc de cartes), clero (= clergat, ‘gent d’església’), carro, cagarro, cigarro (= cigarreta, no cigar), catarro, verro (‘porc mascle’), burro, bravo! (‘expressió d’aplaudiment’), cervo (o cérvol), caliquenyo, veto (o vet ‘vot negatiu decisiu’) 1.1.2.6. Sufixos de gènere tònics: 1.1.2.6.1. Sufix femení en –essa: - abadessa, apostolessa, bisbessa, canongessa, diablessa, diaconessa, hostessa, sacerdotessa (*sacerdotissa), sastressa, tigressa - (opcionals) advocadessa/advocada, alcaldessa/alcalde, consolessa/cònsol, deessa/dea, gegantessa/geganta, jutgessa/jutge, metgessa/metge, poetessa/poeta, profetessa/profeta Atenció: marquès-marquesa, pagès-pagesa, princesa no tenen el sufix –essa (tenen el sufix a i s’escriuen amb una sola s). Compareu:

arrel

sufix sufix

marquès marque s marques marques

arrel

-a -es

gegant -os

gegant gegant gegant

-s -essa -esses

1.1.2.6.2. Sufix femení en –driu: - emperador-emperadriu, ambaixador-ambaixadriu/ambaixadora, 1.1.2.3.3. Sufix masculí en –ot: bruixa – bruixot abella – abellot o abegot cabra – cabrot (o boc, o cabró) dida (‘dona alletadora’) – didot (‘marit de la dida’) fura – furot (animal) guatlla (cast.: codorniz) – guatllot guilla (‘guineu’) – guillot llebre – llebrot merla – merlot (ocell) perdiu – perdigot. 1.1.3. Noms que van sempre en plural amb significat singular (pluralia tantum): acaballes (‘darrers moments’) els afores (m.) annals (‘història any per any’) calces ‘pantalons’( calça ‘mitja’) calçotets deixes/deixies (‘coses que queden de menjar’), escacs (‘joc’ escac –‘quadre del tauler d’escacs’) escombraries, deixalles golfes ( o golfa ‘darrer pis d’una casa’) postres (f.) queviures setrilleres sostenidors ( sostenidor ‘qui sosté’) tisores (o estisores) tovalles (o estovalles) (*mantel) ulleres ( ullera ‘monocle’). 1.1.4. Problemes de gènere amb noms: 1.1.4.1. Parells de noms homòfons que es diferencien només pel gènere: canal (m.: ‘curs d’aigua artificial’; f.: ‘canó de desguàs d’una teulada’) clau (m.: ‘peça de metall que es clava’; f.: ‘allò que obre una porta’) còlera (m.: malaltia; f.: ‘fúria’) coma (m. estat clínic; f. signe de puntuació.) cremallera (f.: ‘tancament d’una peça de vestir’; m.: ‘tren cremallera’) delta (m.: ‘part final d’un riu’; f.: ‘lletra grega’) editorial (m. ‘article d’opinió d’un periòdic’; f.: ‘empresa que edita’) fi (m.: ‘objectiu’; f.: ‘final’) llum (m.: ‘aparell que fa llum’; f. ‘radiació visible’) ordre (m.: ‘arranjament’; f.: ‘instrucció’) planeta (m.: ‘cos celeste’; f.: ‘destí’) pols (m.: ‘pulsació del cor’, ‘templa’; f.: ‘partícules de l’aire, que es dipositen’) pudor (m.: ‘decència’; f.: ‘olor desagradable’) (en dialectes que no siguin el valencià, pudor també se sol diferenciar per la (no) pronunciació de la erra final) salut (f.: ‘no malaltia’; m.: ‘salutació’) son (m.: ‘el fet de dormir’; f.: ‘ganes de dormir’) terra (f. ‘matèria del sòl’ i ‘planeta’; m. ‘allà on trepitgem’, ‘paviment’)

1.1.4.2. Substantius amb gènere opcional: aglà (cast. bellota), art [generalment masc. en sing. i fem. en plur.], aviram (‘ocells criats: gallines, ànecs, galls dindi, etc.’ = ‘aves de corral’), crin (pèl de cavall), crisma (‘oli consagrat’), èmfasi, fel, fred, fantasma, mar [en fem. és més culte/poètic], rentaplats, sarment [tija de la vinya], serpent [serp és fem.], vessant [cf. corrent, pendent, masc.], vodka 1.1.4.3. Cal remarcar que, en contrast amb el castellà, són masculins: afores, avantatge, bacteri, compte, corrent (d’aigua, elèctric), costum, deute, dot (‘aportació’, ‘qualitat’), dubte, espinacs, estratagema, front, interrogant, interviu, llegum(s), lleixiu, marge, orde (‘institució formada per monjos/monges’), pebre, pendent, senyal, tèrmit, titella (cast.: títere m., marioneta f.) i que són femenins: acne (no *acné), àgape (àpat fraternal), allau (cast. alud), anàlisi, àncora, aroma, au, calor, dent, esplendor, marató, olor, postres, (psico)anàlisi, resplendor, resta, síndrome, sida, suor.

1.2. Flexió verbal. 1.2.1. Paradigmes regulars. Les variants balears i valencianes, quan s’escriuen diferentment de les del català central, apareixen en aquests colors. Qualsevol de les variants és correcta en un examen. No esteu obligats a aprendre les variants que no són la vostra, però és convenient que us hi familiaritzeu. I cantar -ar -ant -at

Infinitiu Gerundi Participi

II témer / perdre -er / -re -ent - ut

dormir

III / -ir -int -it

servir

Present d’indicatiu 1a sing.

I -o/-Ø/-e

II -o/-Ø/-Ø

-o/-Ø/-Ø

2a sing.

-es

-s

-s

3a sing. 1a plur. 2a plur. 3a plur.

-a -em/-am -eu/-au -en

-Ø -em -eu -en

-Ø -im -im -en

III -eixo/-esc/-isc/esc -eixes/-ixes/eixes -eix/-ix/-eix -im -iu -eixen/-ixen/eixen

Imperfet d’indicatiu 1a sing. 2a sing. 3a sing. 1a plur. 2a plur. 3a plur.

I -ava -aves -ava -àvem -àveu -aven

II

III -ia -ies -ia -íem -íeu -ien

Perfet d’indicatiu 1a sing. 2a sing. 3a sing. 1a plur. 2a plur. 3a plur.

I -í -ares -à -àrem -àreu -aren

II -í -eres -é -érem -éreu -eren

I

II

III -í -ires -í -írem -íreu -iren

Futur 1a sing. 2a sing. 3a sing. 1a plur. 2a plur. 3a plur. Present de subjuntiu I 1a sing. -i/-e 2a sing. -is/-es 3a sing. -i/-e 1a plur. -em 2a plur. -eu

III

Infinitiu + -é Infinitiu + -às Infinitiu + -à Infinitiu + -em Infinitiu + -eu Infinitiu + -an

II -i/-a -is/-es -i/-a -em -eu

III -i/-a -eixi/-esqui/-isca -is/-es -eixis/-esquis/-isques -i/-a -eixi/-esqui/-isca -im/-iguem -im -iu/-igueu -iu

3a plur.

-in/-en

-in/-en

-in/-en

-eixin/-esquin/-isquen

Imperfet de subjuntiu 1a sing. 2a sing. 3a sing. 1a plur. 2a plur. 3a plur.

I -és/-às/-ara -essis/-assis/-ares -és/-às/-ara -éssim/-àssim/àrem -éssiu/-àssiu/-àreu -essin/-assin/-aren

II -és/-era -essis/-eres -és/-era -éssim/érem -éssiu/-éreu -essin/-eren

III -ís/-ira/-ís -issis/-ires/-isses -ís/-ira/-ís -íssim/-írem/-íssem -íssiu/-íreu/-ísseu -issin/-iren/-issen

Condicional I 1a sing. 2a sing. 3a sing. 1a plur. 2a plur. 3a plur. Imperatiu 2a sing. (tu) 3a sing. (vostè) 1a plur. (nosaltres) 2a plur. (vosaltres) 3a plur. (vostès)

II

III

Infinitiu + -ia Infinitiu + -ies Infinitiu + -ia Infinitiu + -íem Infinitiu + -íeu Infinitiu + -ien = 3a sing. Present Indicatiu = 3a sing. Present Subjuntiu = 1a plur. Present Subjuntiu = 2a plur. Present Indicatiu = 3a plur. Present Subjuntiu

1.2.2. Els verbs irregulars. Verbs amb més d’un radical. 1.2.2.1. Primera conjugació 1.2.2.1.1. “Irregularitats” purament ortogràfiques 1) Els verbs en –car, -çar, -gar, -jar, -guar, -quar, fan les següents alternances: gu (pregar, pregues) qu (trencar, trenques), gü (desaiguar, desaigües) qü (adequar, adeqües). g (envejar, enveges) ç (començar, comences) 2) Porten dièresi la 1a sing., 2a sing., 3a sing. i 3a plur. del Present de Subjuntiu dels verbs en -ear (menyspreï, menyspreïs, menyspreï, menyspreïn) -oar (lloï, lloïs, lloï, lloïn) -uar (suï, suïs, suï, suïn). -iar (canviï, canviïs, canviï, canviïn) Important: en el darrer cas, la dièresi va sobre la segona i: canviï i no *canvïi Atenció: quan la terminació –iar és precedida de vocal (desmaiar, esglaiar, remeiar), la i del radical s’elideix i la del sufix porta dièresi: em desmai-o et desmai-es *es desmai-i > es desmaï. 3) Algunes formes dels verbs anar i donar portaven accent diacrític i ara ja no en porten: - ves [2a sing. Imperatiu, diferent de ves, imperatiu de veure] - dona [3a sing. Present Indicatiu i 2a sing. Imperatiu] - dones [2a sing. Present Indicatiu] 1.2.2.1.2. Verbs irregulars de la primera conjugació

Els únics verbs irregulars de la primera conjugació són anar i estar. No presenten cap dificultat tret de: a) amb el verb estar: *estem per estiguem i *esteu per estigueu (pres. de subj.) No vol que ens *estem/estiguem sense fer res. *estés, *estessis, *estés, etc. per estigués, estiguessis, estigués, etc. (imp. de subj.) Si *estessis/estiguessis quiet et podria cordar les sabates. b) el verb donar també pot ser irregular, però només és correcta la forma regular: - dono/*donc, doni/*dongui, donés/*dongués, donà/*dongué. 1.2.2.2. Segona conjugació 1.2.2.2.1. Classificació 1.2.2.2.1.1. Verbs totalment regulars No n’hi ha gaires: - batre, botre (= botar), cabre/caber, concebre, percebre, perdre, rebotre (= ‘rebotar’/’repel·lir’), rebre, rompre -esprémer (*exprémer), plànyer (‘compadir-se de’), prémer, témer, vèncer, tòrcer. El participi regular acaba en –ut (batut, cabut (*capigut), percebut, rebu...