Resum Català PDF

Preview

Summary

resum part del temari...

Description

RESUM CATALÀ EL COSTUMISME I EL QUADRE DE COSTUMS Els costumisme és un tipus de producció narrativa (més aviat descriptiva), apareguda entre el romanticisme i el realisme. Aquest, descriu ambients i personatges amb la intenció de reflectir fidelment una realitat amenaçada de desaparèixer per la revolució industrial i les novetats tecnològiques. S’expressava amb els quadres de costums- narracions breus que apareixen en revistes i publicacions de caràcter humorístic i satíric. IMPORTANT: NO EXITEIXEN LES NOVEL·LES COSTUMISTES. Diferencies entre costumisme i realisme: -

Tots dos tenen en compte la realitat, però ho fan des d’una òptica diferent. Costumisme: elegíac o humorístic. Realisme: reflecteix processos i transformacions socials. Costumisme: es fixa en el camp, caire més conservador i idealista, les ciutats aporten una visió més progressiva i irònica. Acció no és important. Realisme: la protagonista és la burgesia. L’acció és important.

NOVEL·LA HISTÒRICA Llarga. S’ha d’interrompre.

QUADRE DE COSTUMS Curta. La lectura d’un episodi es pot fer en una tirada. Fets antics, d’aventures del passat. Fets contemporanis de l’autor i els lectors. Sentit tràgic, quasi mític. Anècdotes quotidianes. La intenció és rememorar fets i La intenció és donar rellevància a la vida esdeveniments del passat remot pot construir quotidiana del lector, en un context d’emigració del camp a la ciutat. una identitat ideal. Escenaris rurals, castells, palaus. Carrers i escenaris de ciutats i barris propers. Publicació en llibre, o en forma de fulletó. Publicació en revistes i diaris, i possible recopilació posterior en llibres. Llenguatge treballat i culte, amb intenció de Llenguatge que vol ser popular, com el que es construir una creació literària. parla al carrer.

Autors: Costumisme rural: Robert Robert: textos caracteritzats per l’humorisme i la descripció de la realitat amb intenció de crítica i reforma social. -

Carles Bosch de la Trinxeria. L’hereu Noradell.

Costumisme urbà: Emili Vilanova: un dels membres de la Renaixença. Quadre de costums on intenta fer un retrat, sovint ple de melancolia, de la ciutat, barris i gent de Barcelona.

-

Quadros populars. Escenes barcelonines. Gent de casa.

NARCÍS OLLER: Biografia: de família burgesa, va deixar aviat Valls per establir-se a Barcelona, primer com a estudiant i després com a professional del dret. Primer escrivia en castellà, però mica en mica es va anar decantant cap al català, fins que va trobar la llengua i la idiosincràsia pròpies. -

La papallona (1882).

Narcís es va proposar retratar en les seves narracions la transformació de la societat catalana, de rural a industrial. -

L’escanyapobres (1894). Història moral sobre l’avarícia i l’impacte del capitalisme en la societat rural. Defensa la idea de que els diners s’han d’invertir. Vilaniu (1885). Descripció satírica de la vida i la societat de províncies. La febre d’or (1890-1892). Retrat d’una certa burgesia barcelonina en la qual l’afany de fer diners i de consolidar la posició social fan oblidar les qüestions ètiques i morals. La bogeria (1898). Obra que s’acosta més al naturalisme. Protagonista: Daniel Serrallonga. Pilar Prim (1906). Darrere novel·la d’Oller. Representa molt bé l’evolució literària de l’autor (apropant-se a l’art noveau).

Altres narracions curtes (contes): -

Croquis del naturals. Notes de color. Memòries literàries. El llapis i la ploma.

LA CRÍTICA DEL SEGLE XIX Josep Yxart i Joan Cerdà. Gràcies a aquests dos crítics arriba a Catalunya el coneixement del Naturalisme (el qual el valoren des d’un punt de vista estètic). No accepten el determinisme. EL MODERNISME Va del 1892 al 1911. A diferència de la Renaixença, el modernisme és un moviment d’arreu d’Europa i el món. Aquest traspassa disciplines artístiques com la pintura i escultura i la seva finalitat és modernitzar tant la cultura com la societat. Modernisme en altres països: -

Àustria: secession. França: art noveau. Anglaterra: modern style.

-

Alemanya: jugend stie.

1892: Article a la revista L’Avenç (setembre) “Viure del passat”. Actes públics. 1900: El modernisme es converteix en el moviment que predomina. 1911: Any Maragall. 1906: Es comença a iniciar el noucentisme. 1892-1900: etapa combativa entre: -

Regeneracionistes: canviar tota la societat i l’art. (Joan Maragall, Jaume Brossa, Joan Puig i Ferreter...). Estaticistes: només els importa l’art. Objecte amb valor intrínsec. (l’art per l’art) (Santiago Rusiñol, Raimon Casellas o Ramon Casas).

1900-1911: etapa triomfant. Definició de Modernisme: (19075) Joan Lluís Marfany. El modernisme és un procés pel qual la cultura catalana (tradicionalista, antiquada, folklòrica,...) s’ha de transformar en una cultura europea, moderna. La poesia modernista: L’aparició de diaris i revistes com L’Avenç, Joventut o Catalònia servien de plataforma de difusió de les diverses tendències del moviment. L’element que els unia a tots va ser un marcat to antifloralista; rebuig de qualsevol expressió relacionada amb el programa estètic i ideològic de la Renaixença. Es tendia a un estil natural i espontani i es prenia l’experiència personal com a punt de partida. L’Escola Mallorquina: Tot i que aquest terme l’utilitzaven per designar l’aportació dels escriptors mallorquins a la Renaixença, es va estendre per referir-se a alguns autors modernistes. Creix abans del modernisme i perdura fins després. Era l’època on hi havia més poemes. Característiques: -

Influencia dels clàssics, que es tradueix en la perfecció formal dels poemes. Temàtica central en el paisatge de les illes. Valors cristians. La voluntat de depuració lingüística.

Autors: -

Miquel Costa i Llobera (influït pel Parnassianisme)  Capellà  Morí fent un sermó

   

Tenia periòdicament crisis espirituals Va estudiar dret Fins a finals del S.XIX, escrivia en català i castellà, després, només en català Poemes perfectes, serens i amb contenció a l’hora d’expressar els sentiments

Obres:  Poesies  De l’agre de la terra  Horaciones: (Horaci)

-

Joan Alcover  Estudià dret  Família de diners  Treballà d’advocat i també es dedicà a la política  Va tenir 5 fills dels quals només va sobreviure l’últim  Obra: a partir del 1903 va començar a escriure només en català Obres:  Cap al tard: parla de la nostàlgia  Poemes bíblics: 6 poemes que eren elegies. “Cançons de la Serra”. 

Tots dos representen la vessant més classicitzant de la poètica modernista. L’obra d’aquests tenen en comú la línia clàssica, l’equilibri formal i el sentiment del jo poètic del paisatge. Tendències estètiques: Punt en comú de tots els autors: renovar la literatura. -

Prerafaelitisme. Decadentisme. Simbolisme. Parnassianisme. Vitalisme.

JOAN MARAGALL Biografia: Venia d’una família de diners. No va voler continuar amb l’empresa familiar i per això es va distanciar. Va estudiar dret per obligació. Més tard, es va dedicar al periodisme. Va tenir 13 fills amb la seva dona. Va ser: -

Periodista.

-

Traductor. Dramaturg. Poeta: poesies, seqüències, visions i cants i les disperses. Assagista: “Teoria de la paraula viva”. Espontaneïtat, intuïció, sinceritat i inspiració.

La narrativa modernista: Renovació del gènere- la novel·la simbolista Tema principal: enfrontament de l’artista, diferenciat i intel·ligent, contra una massa amorfa, cega i destructiva, que viu sotmesa al condicionament del medi, generalment la natura. Autors i obres: -

Raimon Casellas: “Els sots feréstecs”, “les multituds”. Víctor Català (Caterina Albert) : “ Solitud”. Santiago Rusiñol: “L’auca del senyor Esteve”. Josep Pous i Pagès: “La vida i la mort d’en Jordi Fraginals”.

Els sots feréstecs: Representa el fracàs de l'artista en el seu intent de transformar la societat. El protagonista, mossèn Llàtzer, encarna l'home superior, el Bé i l'Ideal, que s'enfronta a les multituds, el Mal i la Natura, encarnades per la Roda-soques. El personatge que inicia el llibre, l'Aleix de les Tòfones, simbolitza la degradació de les qualitats humanes. Mossèn Llàtzer és un capellà de ciutat que ha estat exiliat a una parròquia rural, Montmany o Els Sots Feréstecs, perquè havia intentat reivindicar la memòria d'un filòsof del passat -potser Sibiuda o Verdaguer-. Hi va carregat de bones intencions, amb el propòsit de donar vida espiritual als pagesos. Però de seguida xoca amb la seva gasiveria i desconfiança. Com que veu que no en treu res, intenta convèncer-los amb l'exemple, i així es posa a refer tot sol l'edifici malmès de l'església, però no aconsegueix altra cosa que la mirada burleta del camperols i que el titllin de ric. Mentrestant ha arribat a l'ermita de Puig-graciós la Roda-soques, una prostituta que aviat aconsegueix l'èxit que li falta al capellà, i es fa seus els pagesos. Llavors mossèn Llàtzer canvia de tàctica i intenta fer-los canviar mostrant-se sever amb ells amenaçant-los amb els càstigs de l'infern. Quan la Roda-soques el desafia, presentant-se a l'església, l'expulsa, però no és sinó un triomf aparent, perquè els pagesos el deixen sol i no van més a l'església. Cau abatut i, durant la seva malaltia la natura destrueix les millores de l'església, que tant li havien costat. Però el seu calvari encara no ha acabat: quan més enfonsat es troba rep la petició de l'últim sagrament d'un fidel. Això li fa concebre esperances, i malgrat que està dèbil i és de nit, es dirigeix a la seva casa, la més allunyada de la parròquia; però tot ha estat una burla. En el camí de tornada s'estimba i cau en un estat catalèptic, que el manté amb plena lucidesa mental, però sense moviments. El creuen mort, i mossèn Llatzer ha d'assistir impotent al triomf de la Roda-soques durant el seu velatori.

D'entre els aspectes remarcables de la novel·la cal ressaltar el llenguatge, fort, coent, farcit d'onomatopeies, repeticions i ruralismes; tot plegat intenta reflectir la situació de forta tensió entre els dos pols i la despersonalització, ignorància i bestialitat dels pagesos. Aquesta selecció de trets literaris, especialment del lèxic, va provocar la reacció contrària d'una part de la intel·lectualitat catalana, que van titllar el llenguatge "mascle" de barroer i curt de mires, i que va donar ocasió a la caricatura publicada al Cu-cut en què els pagesos de Montmany apedreguen Raimon Casellas. Llavors no podien ser ells qui l'apedreguessin, perquè la majoria no sabia llegir; ara tampoc, perquè ja no n'hi ha. Els sots feréstecs, malgrat el seu fort caràcter simbòlic, té una base molt realista: hi ha llocs i cases perfectament identificables sobre el mapa; reflecteix una realitat històrica sobre peripècies d'alguns rectors anteriors de la parròquia, que Raimon Casellas devia conèixer prou bé arran de les seves estades infantils a la masia de l'Ullar (Uià, en la fonètica de la contrada), i alguns dels pagesos descrits corresponen a figures reals, per més que estiguin caricaturitzades. Solitud: Novel·la d’autoconeixement Milà: innocent, mai havia vist el mar i era un dels seus somnis. La protagonista, Milà, és una noia òrfena, amb poca iniciativa i presa de decisions de la vida. Un dia, li van donar al seu marit l’opció de treballar d’ermità, i encara que a ella no li va semblar bé, es va callar. Quan arriben a l’ermita, se li cau el món a sobre al veure en quin mal estat es trobava. Fan reparacions i ella comença a cansar -se, ja que sempre es queda sola. També van fer una festa de benvinguda que no els hi va donar molt bons resultat perquè es van gastar un munt de diners. Milà doncs toca fons fins que apareix el pastor (símbol del bé). El pastor li ofereix passejar i explicar-li rondalles durant les rutes. Així s’utilitzaria la literatura oral com a medicina. Milà s’ho passava tant bé que es va plantejar tenir quelcom més amb el pastor, però quan s’assabenta de l’edat d’ell, se’n oblida. El pastor li explicat la història de l’escallot. Pocs dies després hi ha una tempesta i Milà va patir per que li passaria al marit. Aquella nit, el pastor havia relliscat per un penya-segat i havia mort. Però la desaparició de la bossa de diners va fer que sospitessin de que va ser un assassinat pel marit. Per oblidar-se dels seus mals, Milà demana a una família de masovers que li deixin el seu fill durant un temps. Passat un temps el nen va retornar amb la seva família. Un dia de Festa Major, quan va retornar a casa, com ella va definir, una bestiola se li va llençar a sobre i va perdre el reconeixement. Havia patit una violació. Ta mataré- això és el que li diu al marit. La Milà ha madurat al llarg de la novel·la. Josafat: Aquesta novel.la té un esquema argumental bàsic, que comparteix amb Solitud i Els sots feréstecs: un individu singular, desplaçat i solitari (símbol de l´artista modernista) és sotmès a una tensió màxima sota dos pols d´atracció oposats (Bé i Mal, esperit i cos, art i materialisme). El final de la lluita és sempre la desfeta de l´individu: mort, follia, fugida.

Teatre modernista: Simbolista: -

Caràcter secundari de la trama (o absència total) Llenguatge poètic Escenografia despullada de decoració Santiago Rusiñol: “L’alegria que passa”, “Cigales i formigues” i “L’auca del senyor Esteve” Adrià Gual: “Misteri de dolor”

Regeneracionista: -

Voluntat de denúncia social Esperit de revolta dels personatges Revulsiu moral i ideològic que genera el drama dels protagonistes Realisme de l’acció i del llenguatge Joan Puig i Ferreter: “Aigües encantades” Ignasi Iglesias: “El cor del poble” Juli Vallmitjana: “El casament d’en Tegarra”. (Parla dels gitanos que viuen per Montjuic i la delinqüència a Barcelona).

Aigües encantades:

El cor del poble:...