3a Carpeta DE Fonaments PDF

Preview

Summary

Download 3a Carpeta DE Fonaments PDF

Description

TAULA DE CONTINGUT 1.

INTRODUCCIÓ........................................................................................................................ 2

2.

ELABORACIÓ TEÒRICA........................................................................................................... 3 2.1.

PARADIGMES AMB PERSPECTIVA INFERMERA ............................................................. 3

2.1.1.

PARADIGMA DE LA CATEGORITZACIÓ ................................................................... 4

2.1.2.

PARADIGMA DE LA INTEGRACIÓ ........................................................................... 5

2.1.3.

PARADIGMA DE LA TRANSFORMACIÓ .................................................................. 5

2.2.

MODELS INFERMERS: CARACTERÍSTIQUES I APORTACIÓ A LA PRÀCTICA .................... 6

2.3.

DESCRIPCIÓ D’UN MODEL PER PARADIGMA ................................................................ 7

2.3.1.

PARADIGMA DE LA CATEGORITZACIÓ: Model de Nightingale. Teoria de l’entorn 7

2.3.2. PARADIGMA DE LA INTEGRACIÓ: Model de Henderson. Definició d’infermeria i teoria de les necessitats bàsiques ......................................................................................... 8 2.3.3. PARADIGMA DE LA TRANSFORMACIÓ: Model de Jean Watson. Teoria del cuidatge humà....................................................................................................................... 9 3.

ELABORACIÓ PRÀCTICA: Entrevista a una professional d’infermeria en actiu ................... 11

4.

REFLEXIÓ CRÍTICA ................................................................................................................ 14

5.

BIBLIOGRAFIA ...................................................................................................................... 16

6.

ANNEXOS ............................................................................................................................. 18 6.1.

ENTREVISTA A UNA INFERMERA EN ACTIU ............................................................. 18

DESENVOLUPAMENT TEÒRIC DE LA INFERMERIA. PARADIGMES I MODELS.

1. INTRODUCCIÓ Aquesta, és la segona carpeta enfocada als fonaments teòrics de la infermeria. En l’anterior portafoli, es va parlar sobre que la infermeria s’entén com a una disciplina professional que exerceix la pràctica, la recerca, gestió i docència gràcies als coneixements adquirits durant la formació en infermeria. D’altra banda, es va fer èmfasi en els sabers que estan presents en una infermera i en com estan, entre els sis, lligats. Si fem memòria, els sabers són; Empíric, ètic, personal, estètic, sociopolític i emancipador. En aquesta carpeta, continuarem en la nostra recerca dels fonaments teòrics d’aquesta professió enfocant-nos en els diferents paradigmes i models que s’han descrit al llarg del temps per ajudar als professionals d’infermeria a produir uns cuidatges de qualitat i personalitzats a l’usuari.

2

DESENVOLUPAMENT TEÒRIC DE LA INFERMERIA. PARADIGMES I MODELS.

2. ELABORACIÓ TEÒRICA 2.1.

PARADIGMES AMB PERSPECTIVA INFERMERA

Segons la diec2 (1), en ciència, un paradigma és un model d’investigació d’una disciplina que predomina en un determinat període de temps. Establim doncs, que un paradigma és un concepte científic que en infermeria contribueix a determinar la identitat de la infermeria i a generar una metodologia de cuidatge per a les professionals en aquest àmbit. (2) La ciència infermera, es refereix al conjunt de conceptes que comprenen un paradigma com a metaparadigma. És doncs, un model que segueix la comunitat infermera per tal de resoldre problemes i acordar la forma més adequada de proporcionar cuidatges. Seguir un metaparadigma concret comporta una visió del món especial per tal de poder comprendre’l i manipular-lo. Cada disciplina descriu el seu paradigma segons el context històric i social en què viu (3). Així doncs, podem classificar diferents corrents de pensament científic al llarg de la història de la humanitat: -

Positivisme (S. XIX)

-

Post positivisme (S. XIX)

-

Teoria crítica (S. XIX-XX)

-

Constructivisme (S.XX)

Abans de començar a descriure cadascun dels paradigmes involucrats en la infermeria s’han de definir una sèrie de termes clau necessaris per a poder entendre la teoria infermera. (3) -

Teories: És el coneixement que intenta explicar o predir un fenomen

-

Models: És la concepció d’una disciplina. Els models guien la pràctica, docència, investigació i gestió d’aquesta disciplina. Són els marcs de referència en la pràctica infermera.

-

Filosofia: És la que especifica els conceptes del metaparadigma.

-

Paradigma: Són aquelles grans corrents de pensament que influeixen en els sabers de les diferents disciplines aporten una forma de veure el món, un mètode de pràctiques i valors específics.

-

Metaparadigma: És un terme que va més enllà del corrent de pensament i és el que engloba els principis que regeixen, en infermeria, els canvis de salut i el procés de vida i benestar de l’usuari.

3

DESENVOLUPAMENT TEÒRIC DE LA INFERMERIA. PARADIGMES I MODELS. En infermeria, hi han integrats tres paradigmes que observen, estudien i interpreten l’ésser humà i el seu entorn de formes diferents. Els paradigmes que defineixen el camp d’actuació de la infermeria són: Categorització, Integració i Transformació.

2.1.1. PARADIGMA DE LA CATEGORITZACIÓ Va ser descrit per Kérouac (1996) com a un paradigma que divideix en categories o grups definits diferents elements més simples del cuidatge (aquests fenòmens estan basats en el positivisme)(4). Es desenvolupa entre finals del segle XIX i principis del segle XX. El paradigma es centra en la recerca de la causa d’una malaltia i veia a l’ésser humà com un conjunt de parts, òrgans i sistemes que s’adapten depenent de les causes de la malaltia que els afecta. Està inspirat en dues orientacions de la professió, la salut pública i la malaltia. -

Salut pública: Es caracteritza per la necessitat de millorar les condicions higièniques de l’època i per preocupar-se per la persona cuidada. A l’estar situada entre els segles XIXXX, en què es van produir diferents epidèmies com la Pesta, hi va haver guerres i molta fam, aquest paradigma es va focalitzar en millorar la situació higiènica per tal de millorar la salut de les persones de l’època. El rol de la infermera en aquest àmbit és posar a la persona sana o malalta en les millors condicions perquè la seva recuperació o el seu procés de salut sigui el més adequat possible.

-

Malaltia: A finals del segle XIX es van millorar mol les tècniques quirúrgiques i l’antisèpsia i van aparèixer nombrosos diagnòstics basats en l’associació de símptomes observables. Es va considerar la malaltia física com l’origen de les malalties dels pacients i es creia que la pràctica mèdica era responsable d’erradicar-les amb les cures. Va ser en aquest moment en què les infermeres van començar a rebre formació tècnica sobre les cures. La infermera era la que planificava, organitzava, coordinava i avaluava les accions del cuidatge.

El màxim exponent que va incorporar aquesta orientació a la salut va ser la teoria de Florence Nightingale que va establir que els cuidatges proporcionats no debien estar basats només en la compassió sinó també en l’observació, el coneixement sobre la higiene, nutrició i la bona organització d’entre altres. Gràcies a les seves aportacions sobre com produir els cuidatges durant la guerra de Crimea (millora de la salubritat i control d’infeccions) es van poder salvar molts soldats del bàndol Britànic.

4

DESENVOLUPAMENT TEÒRIC DE LA INFERMERIA. PARADIGMES I MODELS.

2.1.2. PARADIGMA DE LA INTEGRACIÓ Kérouac (1996) el defineix com a una prolongació del paradigma de la categorització que va sorgir entre el 1950-1970. (4) Es basa en el reconeixement de les manifestacions d’un fenomen que s’integra per contextualitzar-lo dins l’entorn en què es desenvolupa. En aquest paradigma hi ha una orientació a la persona que ve marcat per fets importants com la urgència de programes socials o el desenvolupament de mitjans de comunicació. El cuidatge doncs està dirigit a mantenir la salut de la persona en totes les dimensions (física, mental i social), ja que considera a la persona com un tot de components que estan interrelacionats entre si. (5) És el primer paradigma en què es reconeix a la disciplina infermera amb independència de la mèdica i el primer a tractar a la persona des de totes les seves dimensions. I no només la física. (6) En formen part d’aquest paradigma tres escoles: -

Escola de necessitats: L’acció infermera és la satisfacció de les necessitats fonamentals de la persona.

-

Escola d’interacció: La infermeria és un procés d’interacció entre a persona i la infermera.

-

Escola d’efectes desitjables: Conceptualitza els resultats dels cuidatges infermers.

El màxim exponent en aquest paradigma és el model de Virginia Henderson.

2.1.3. PARADIGMA DE LA TRANSFORMACIÓ Segons Kérouac (1996) aquest paradigma presenta un canvi de mentalitat en contrast amb els altres dos paradigmes, ja que entén que els fenòmens tenen una dinàmica més complexa al interaccionar i estar en un canvi continu. D’altra banda, afirma que els fenòmens són únics de tal forma que poden presentar similituds però mai són iguals (4). Així doncs, la infermera crea diferents opcions que ajuden a desenvolupar el potencial de la persona cuidada la qual té múltiples dimensions. La salut s’entén doncs, com una experiència que engloba la persona i el seu entorn. (5) En aquest paradigma trobem dues orientacions principals basades en dues escoles (5): -

Escola del Ser Humanitari: S’interessa per qui és i com és el receptor de cuidatges.

-

Escola del Caring: El cuidatge es basa més en la cultura, valors i creences de la persona.

D’aquest paradigma, trobem diversos models que hi destaquen. Tots i cadascun dels models estan interrelacionats d’una forma o altra però es diferencien per centrar-se més en una qüestió

5

DESENVOLUPAMENT TEÒRIC DE LA INFERMERIA. PARADIGMES I MODELS. o un altre del procés de cuidatge. Com a exemples d’autors d’alguns d’aquests models trobem a: Watson, Barker, Meleis o Leininger.

2.2.

MODELS INFERMERS: CARACTERÍSTIQUES I APORTACIÓ A LA PRÀCTICA

Un metaparadigma és un conjunt de conceptes globals i abstractes que serveixen per analitzar i identificar els fenòmens d’interès per una disciplina. Aquests conceptes estableixen relacions entre ells i són; Persona, Entorn, Salut i Infermeria. (7) -

Persona: Fa referència a l’usuari receptor de cuidatges. Es descriu a la persona com a un ésser humà amb funcions socials i biològiques amb potencial per aprendre, autoconeixement i capaç de prendre decisions beneficioses per a ell mateix. Està en continu contacte amb el seu entorn-família i pot establir ocasionalment relacions terapèutiques amb les infermeres. És un ésser conscient que viu amb els seus costums, cultura i espiritualitat. (8)

-

Entorn: és l’ambient canviant en què es troba la persona amb els seus factors positius i negatius en què la persona interactua amb altes i experimenta la seva espiritualitat. Es a més a mes, on es realitzen els autocuidatges i els cuidatges d’infermeria. L’entorn és sempre canviant però tendeix a l’adaptació. (8)

-

Salut: és el sentiment de benestar, comoditat física i mental en què es genera un equilibri. S’adapta d’una forma extrema a l’entorn. Tracta aspectes físics, psicològics, interpersonals, socials i culturals. És aquí on la infermeria desenvolupa el seu potencial per al correcte funcionament del cos humà a través del tractament, prevenció de malalties i promoció de l’autocuidatge. (8)

-

Infermeria/Cuidatges: La infermera estableix una relació terapèutica interpersonal amb l’usuari. És la persona que produeix els cuidatges. Aquest atribut es refereix a les característiques de la infermeria per al que l’estància de la persona sigui la més adequada. (8)

Els models teòrics són representacions de la realitat de la infermera que descriuen conceptes que donen una proposta per al funcionament de la infermeria. Tracta de representar l’ideal de la infermeria (de com aquesta hauria de ser). Els models tracten de mostrar l’essencial en la pràctica infermera concretant la identitat d’aquesta, desenvolupa guies per a la investigació, docència i tots els aspectes involucrats en la feina de la infermeria. A partir dels models es poden crear teories que són conjunts de conceptes que intenten explicar els fenòmens. Les teories són més concretes que els models, ja que proporcionen una guia més

6

DESENVOLUPAMENT TEÒRIC DE LA INFERMERIA. PARADIGMES I MODELS. especifica per a la pràctica.

Els models i les teories comparteixen els conceptes

metaparadigmàtics. (9)

2.3.

DESCRIPCIÓ D’UN MODEL PER PARADIGMA

2.3.1. PARADIGMA DE LA CATEGORITZACIÓ: Model de Nightingale. Teoria de l’entorn Florence Nightingale va ser una infermera considerada com a la mare de la infermeria moderna gràcies a la creació de diferents institucions orientades a la formació professional d’aquesta disciplina. La seva actuació va ser durant la Guerra de Crimea en què, va demostrar la importància de diferents variables com la higiene, la il·luminació o la ventilació per a establir la recuperació dels seus usuaris. Així doncs, podem establir que la teoria de Nightingale es centra en l’entorn. Va descriure conceptes d’elements de l’entorn de l’usuari sense separació física, emocional o social. Ella creia que un entorn saludable era essencial per a poder proporcionar uns cuidatges d’infermeria de qualitat que facilitaran el procés de recuperació de la persona cuidada. Els elements de l’entorn amb els que va treballar van ser: -

Ventilació: Va ser una de les majors preocupacions de Nightingale tot i que ella desmentia la teoria dels gèrmens que havia emergit en aquells anys.

-

Il·luminació: Per a Nightingale la llum solar era necessària per als pacients, ja que afirmava que aquesta tenia un efecte purificador. Així doncs es va ensenyar a les infermeres a moure i col·locar als usuaris de forma que poguessin estar en contacte directe amb aquesta llum.

-

Higiene: En aquest aspecte es va referir tant al pacient, com a l’entorn i la infermera. Va observar que un entorn brut era font d’infeccions encara que l’ambient tingués una bona ventilació. Nightingale va implantar el bany dels pacients i exigia a les infermeres que es dutxessin cada dia, que la roba estigués sempre neta i que es produís una rentada de mans freqüent.

-

Dieta: S’havia de valorar el tipus de menjar que es proporcionava al pacient i veure com afectava el pacient però també va implantar que hi hagués un horari establert per a menjar.

-

Temperatura: Nightingale va idear un sistema per mesurar la temperatura de l’usuari mitjançant la palpació de les extremitats per poder així calcular la pèrdua de calor d’aquest. D’aquesta forma s’instruïa a les infermeres per a proporcionar la calor necessari per a les persones.

7

DESENVOLUPAMENT TEÒRIC DE LA INFERMERIA. PARADIGMES I MODELS. -

Control del soroll: es demanava a les infermeres que avaluessin el rang de tranquil·litat dels usuaris, ja que un excés de soroll podia ser perjudicial per a la seva recuperació.

Si avaluem els quatre conceptes metaparadigmàtics segons Nightingale, trobem que segons la seva teoria no feia distincions de classe social a la persona, ja que creu que és un subjecte passiu que està sota el càrrec de la infermera. La infermera era la responsable de la salut dels pacients (qui produïa els cuidatges) i per a poder donar a terme la seva pràctica havia de tenir una àmplia formació. Entenia la salut com a la sensació d’estar bé i com a l’habilitat de poder fer servir al màxim les facultats d’una persona (el que es podia aconseguir prevenint malalties). L’entorn el va definir com als elements externs que influeixen en la salut del pacient i que mitjançant perfeccions en l’entorn amb els seus mètodes, aquest podia ser beneficiós per a la recuperació de la persona. (9)(10)

2.3.2. PARADIGMA DE LA INTEGRACIÓ: Model de Henderson. Definició d’infermeria i teoria de les necessitats bàsiques Virginia Henderson va ser una infermera nascuda el 1897 a Kansas City que va definir la infermeria i la va diferenciar de la medicina. La seva teoria es basa en què la infermera enfoca els seus cuidatges tant en l’individu sa com en el malalt. Ella considerava als pacients com a persones que necessitaven ajuda per a aconseguir independència o integració entre el seu cos i la seva ment. La seva obra inclou la definició de la infermeria, la determinació de les funcions d’aquesta disciplina i els objectius per a la interdependència del pacient. Així doncs va afirmar que la funció específica de la infermera era ajudar a persones tant malaltes com sanes per a realitzar activitats contributives a la seva salut o per a la recuperació d’aquesta. Henderson va descriure tres nivells bàsics de la relació infermera-pacient; Substituta del pacient, col·laboradora del pacient i companya del pacient. Així doncs, a través d’un procés interpersonal en què s’ha d’utilitzar àmpliament l’empatia, la infermera ha d’experimentar la situació de cada usuari per tal de conèixer que és el que necessiten. Ensaba que les labors d’infermeria i medicina es superposen però que la infermera treballa amb interdependència d’altres professionals i amb el pacient. D’altra banda, que l’objectiu dels cuidatges és aconseguir la independència de la persona ajudant-la a satisfer les seves necessitats bàsiques. Aquestes necessitats bàsiques existeixen en tots els éssers humans amb independència de la seva situació. Henderson determina un llistat de catorze Necessitats bàsiques: 8

1. Respirar amb normalitat 2. Menjar i beure adequadament 3. Eliminar els desfets corporals 4. Moure’s i mantenir la postura 5. Dormir i descansar 6. Vestir-se i desvestir-se 7. Mantenir la temperatura corporal dintre dels límits normals

11. Viure

d’acord

amb

les

seves

creences i valors 12. Treballar

de

forma

que

li

proporcioni sensació de realització 13. Jugar o participar en activitats recreatives 14. Aprendre, descriure o satisfer la curiositat

que

condueix

al

8. Mantenir el cos net

desenvolupament i a una salut

9. Prevenir els perills ambientals

normal

10. Comunicar-se amb els demés Relacionant els quatre metaparadigmes amb aquesta teoria trobem que per a Henderson, la infermeria és l’assistència a l’individu en la realització d’activitat que contribueixin a la seva salut. La persona és un ésser integral que ha de mantenir en equilibri components biològics, psicològics, socials i espirituals. La salut és definida coma la independència i l’entorn com als factors que tenen efectes positius o negatius sobre la persona. (9)(10)

2.3.3. PARADIGMA DE LA TRANSFORMACIÓ: Model de Jean Watson. Teoria del cuidatge humà Jean Watson va ser una infermera nascuda a Virgínia el 1940. Watson va fundar el Centre For Human Caring, que va ser el primer centre a u...