ACD1 - Apunts d\'anàlisi crítica del discurs PDF

Preview

Summary

Apunts d'anàlisi crítica del discurs...

Description

Anàlisi crítica del discurs

Anàlisi crítica del discurs: Continguts: 1- Breu història del discurs a. Dels mites sobre el llenguatge a les primeres teories sobre el discurs b. Aproximacions actuals al discurs. L’anàlisi crítica del discurs (ACD) 2- El pacte comunicatiu i la qualitat informativa a. El punt de vista i la comunitat imaginada b. Veus i fonts del discurs c. Implícits, presumpcions, coneixement compartit 3- Llenguatge i retòrica en el discurs dels mitjans a. Figures retòriques, figures de pensament b. Analogies, metàfores i altres figures c. Llengua, llenguatge i visió del món 4- Informació, coneixement i opinió a. Autoritats, una tipologia b. Estudis de cas

Lectures obligatòries: 1- Billig, Michel (1995). Banal nationalism, London: Sage Publications a. Introducció b. Capítol 5 2- Murphy, James J. (1998) Sinopsis histórica de la retórica clásica a. una part 3- Lakoff, Georfe. No pensis en un elefant. Barcelona: Viena Edicions, 2011

Avaluació: -

-

-

-

Examen parcial: o 20% [març; Billig i Murphy] o Teoria tema 1 + comentaris i pràctiques tema 2 Examen final: o 30% [juny; lectures: Lakoff] o Teoria, comentaris i pràctiques dels temes 3 i 4 Exposició oral: o 21 i 28 de Maig o Exposició vinculada al treball final o 20% Treball final: o Individual o parelles o 18 de juny a les 10h o 30%

Anàlisi crítica del discurs

19/02 TEMA 1: BREU HISTORIA DEL DISCURS Per què la locució esportiva no va generar cap reacció? Per què si que, en canvi, haurien creat queixes i rebuig els exemples anteriors? Valors de petit, avui? - El peix gros es menja el petit - Déu em doni ric marit, encara que sigui petit - Home petit, carregat de punyetes Dues reflexions sobre el llenguatge - Aristotil: la comunicació entre els humans és possible peruqè compartim un coneixment sobre el món

-

Umberto eco: a través de la llengua disposem d’un coneixment compartit, una enciclopedia comuna

Umberto Eco i “l’enciclopedia comuna” actual està formada per ingredients d eprocedencia molt diversa - Mitologia popular - Cultura de masses: mitjans, cinema, publicitat - Ensenyament - Fonts cultes - etc Per què ens comuniquem? - Per que ens entenem? - Quan activem el sentit critic? - Una imatge, un punt de partida Naixement de la retòrica: sicilia s V aC – Còrax // Tísias, deixeble de Còrax - Corax va publicar una art oratoria que contenia uns principis acompanyats d’exemples -

concrets Tisias elaborà també un art oratori que també era un recull de preceptes pràctics acompanyats d’exemples apliclables en els debats i els litigs

El llenguatge com a joc i primers intents de teorització - Un debat entre corax i tisias: plet sobre els honoraris d’unes classes donades al -

deixeble Corax “doctrina de la probabilitat” de dues proposicions, una es mes probable que sigui certa que una altra. Corax defensa que tisias ha de pagar, tisias que no pagara El tribunal va decidir posposar la sentencia indefinidament

Exemples de la teoria de la probabilitat - Un home petit és acusat de pegar a un de mes corpulent - Arguments del petit vs arguments del corupulent

Anàlisi crítica del discurs -

Teoria de la probabilitat: argumentació basada en la probabilitat, no pas en

l'evidència La retòrica - Etimologia: “orador públic”, el que es diu, allò de que es parla, paraula, “parlar, dir” - Definicions clàssiques i actuals 1. Concepció pràctica: ● Quintilià: l’art de la retòrica és l’art de parlar bé ● Murphy: rhetoric, the systematic analysis of humans discourse for the purpose of adducing useful precepts for future discourse, is one of the oldest disciplines in the western world 2. Concepció teòrica: aristòtil

● Aristòtil: la facultad de considerar en cada caso lo que cabe para persuadir “descobrir el possible mitjà de persuasió respecte a cada subjecte”

● Kennedy: the art of persuasion by words or the art of civic discourse -

Però abans, quin sentit actual?

Quan avui es parla d’un discurs retòric, quin sentit se li dona habitualment? 1. Discurs violent, agressiu 2. Discurs clar, entenedor 3. Discurs ornamentat, per buit de contingut 4. Discurs emotiu I convincent La retòrica a atenes al s IV-IV aC - Rètors, oradors, sofistes El culte a la paraula, el llenguatge en la Grècia antiga ● l’àgora, l’espai de l’intercanvi ● els rètors, els oradors, els professionals de la paraula Oradors ● una mena d’advocats ● una mena de psicòlegs ● una mena de conferenciants logòfgrafs, la majoria: preparació de discursos per parlar davant els tribunals ● contractes per particulars, que se’ls aprenien de memòria ● discursos convincents, com més planers i col·loquials millor escoltar, parlar, una teràpia per curar ● precedent dels psicòlegs actuals ● antifont, a Corint: un centre per consolar els tristos amb discursos adequats parlar en públic, un espectacle, un entreteniment

Anàlisi crítica del discurs un precedents dels TED Talks actuals Conferències obertes al públic o restringides (homes lliures) ● els sofistes, els oradors itinerants ● discursos preparats o improvisats, a vegades suggerits pel públic

● ●

Demòstenes (el gran orador de la grècia clàssica) ● un nen orde i marginat (bátalo) que quequejava ● pedres a la boca, entrenaments en dies de tempesta davant el mar ● l’orador grec més reconegut: self made man a la grega discursos d’ell ● filípiques, els seus discursos més cèlebres ● atacs contra l’imperialisme de filip de macedònia, el pare d’alexandre ● filípica: discurs violent contra algú de les arts retòriques a les primeres reflexions sobre el llenguatge ● còrax i tisias, primeres arts oratòries ● sicília, bressol de la retòrica grega ● els sofistes, els mestres de la paraula primeres reflexions sobre el discurs, el llenguatge ● gòrgias de leontinos ● protàgores d’abdera gòrgias de leontinos ● procedent de sicilia, es va establir a atenes ● hi va fundar una escola de retòrica ● celebre pel seu encomi a helena, discurs en la seva maduresa el professor i l’orador de més prestigi a Atenes durants anys gran estilista i gran coneixedor dels recursos poètics encomi a Hèlena (discurs) - una reflexió sobre el llenguatge ● principi i final del discurs ● defensa de la causant de la guerra de troia ● quins discursos / posicionaments es confronten? ● l’opinió general, consens // posicionament persona, crític ● “ el llenguatge és un gran sobirà que amb un cos minúscul i fins insignificant du a terme obres divinissimes, ja que embruixa, persuadeix i fa canviar d’opinió” protagores d’abdera, professor d'oratòria amb una escolta propia, com tants sofistes ● tot ciutadà ha de poder tenir l’ús de la paraula a les assemblees ● especialista en l’antitesi ● en cada qüestió hi ha dos discursos que s’oposen entre si ● exercicis per als seus alumnes: debatre els dos costats de cada qüestió per tal d’entendre millor ● un mateix argument es pot presentar des de dos punts de vista oposats ● tot problema té dues cares, avaluar pros i contres

Anàlisi crítica del discurs

crítica de la retòrica, crítiques de plató ● plató va combatre protàgores i gòrgies ● els sofistes fan un mal ús de la paraula, son exhibicionistes ● plató, contra la retòrica perquè només busca satisfer i donar plaer a l’auditori ● contra la retórica perque té el poder de controlar la ment Aquesta crítica diguem-ne exhibicionista de la paraula, aquesta crítica a una mica gratuïta una mica massa ornamentat una mica massa poc virtuós moral de la paraula els (grecs eren molt moralistes) donem pas al que probablement serà referent fonamental en els estudis de retòrica fonamental pels estudis d’anàlisi del discurs.

Aristòtil: Procedent de la regió d’Estagira, Macedònia de la Grècia antiga. Ofereix la primera reflexió amb un corpus ja teòric sobre el discurs discurs. (Què, Quins tipus, elements...) Una reflexió molt desenvolupada sobre el llenguatge la comunicació l’oratòria, una reflexió que va més enllà dels elements pràctics. La retòrica no és de cap manera una llista de consells de com parlar bé en públic, sinó una reflexió teòrica, no interessa tant com parlar davant d’un tribunal sinó que l’interessa plantejar-se quin és el bon discurs des del punt de vista d’una audiència universal que no estigui vinculada a cap context comunicatiu concret, interessa des d’un punt de vista gairebé filosòfic del llenguatge i del discurs. Comunicar en el món antic: Hi ha una sèrie d’aspectes que són molt fonamentals al voltant de la comunicació. Bàsicament hi ha tres aspectes que intervenen en la comunicació generalment en el món antic: • Éthos: el caràcter de l’orador Comunicar vol dir que és un acte del llenguatge en que intervenen doncs elements com l’éthos (caràcter). El caràcter de l’orador no l’hem d’associar al valor que té avui la paraula caràcter sinó que l’hem d’associar ... que tenen en general un component moral. Qui parla no només transmet el que diu sinó que transmet uns valors determinats, (per la manera com ho diu, per la manera de moure’s...) •

Páthos: l’estat d’ànim que experimenta l’oient, el públic, l’auditori L’acte de comunicar implica també, el fet que crea un estat d’ànim determinat amb el públic, perquè el commou, perquè el condueix en un estat de transformació de benestar, de transmetre unes bones sensacions o al contrari una situació de pena, tragèdia.

•

Lógos: discurs, el pensament i la manera com s’expressa El discurs pròpiament, és l’element que intervé en l’acte de la comunicació té a veure amb tot allò que es transmet a través del pensament i amb la manera de

Anàlisi crítica del discurs d’expressar aquest discurs. És una configuració que engloba continguts fins a pensaments, o també recursos, discursos estratègics de la retòrica.

L’éthos segons Aristòtil: L’orador persuadeix a través del seu tarannà, a través del seu caràcter, per tant és el que mereix una credibilitat és el que el fa digne de credibilitat per part del públic. Les persones honrades les creiem més i amb més rapidesa, (Ex: persones que analitzen les campanyes electorals parlant de coherència: allò que diuen vagi d’acord amb la manera de gesticular, amb una manera de vestir, amb una formació prèvia el polític en qüestió, etc.) El món antic es planteja una qüestió més general, aquest orador quin crèdit té quin tarannà, quin caràcter transmet en el sentit de quins valors morals transmet aquest orador. Valors de l’orador que contribueixen a la persuasió: • Phrónesis: intel·ligència • Areté: moralitat • Eúnoia: tolerància Per tant independentment el que es defensi l’orador que reuneix aquests tres valors tindrà una credibilitat major davant del seu auditori. Conceptualització de l’éthos segons la retòrica llatina: Aquesta mateixa idea es recupera en el món llatí. Què ha de tenir un bon orador pels llatins: • Ingenium: capacitat • Iudicum: discerniment • Consilium: prudència Un bon orador que mereixi la credibilitat, ha de tenir capacitat oratòria, una capacitat de discernir, de fer les distincions pertinents del discurs que aclareixin conceptes davant del seu públic i ha de ser una persona prudent no ha de ser un hooligan. Actualment els hooligans del discurs en acaparat la televisió, moltes hores de YouTube i molts tweets especialment les xarxes és el cau idoni pels hooligans. Els romans no els hi haguessin agradat gens ja que ells valoraven les persones assenyades, prudents. Conceptualització segons la teoría actual (Eggs, 1991:41; McCroskey, 1993:80-81): • Valors • Competència • Autoritat • Veracitat • Sociabilitat Un comunicador ha de tenir uns valors, ha de ser una persona competent, ha de tenir una autoritat explicar les coses des del coneixement perquè hi ha autoritat en la matèria.

Anàlisi crítica del discurs La teoria de la comunicació en certa manera es basa en transmetre uns valors que van més enllà de la defensa d’un discurs.

Retòrica d’Aristòtil (escrita entre 329 i 323 aC) Retòriques el primer puntal en la història del discurs des del punt de vista una obra el que vol és reflexionar sobre la validesa general de la comunicació. No l’interessa donar consell. Primer tractat teòric de reflexió sobre el discurs. Estructura de la Retòrica • • •

Obre dividida en 3 llibres Obre amb la definició de retòrica, com és habitual en la tradició dialèctica Tria dels principals temes: o Llibre I: Definició de retòrica El gèneres retòrics o Llibre II: L’orador i les passions L’argumentació retòrica Els tòpics o Llibre III: La locució (lèxis) La disposició (tàxis)

Lli Llibre bre I Definició de retòrica Aristòtil comença explicant com entén ell la retòrica i proposa una classificació els tipus de discurs els gèneres retòrics. Presenta la retòrica com el possible mitjà de persuasió respecte cada subjecte. Per tant és veure què és el que persuadeix en cada un dels temes que es tracten com funciona la persuasió. Definicions clàssiques i actuals (1a classe): • Aristòtil / Kennedy: Concepció teòrica • Quintilià / Murphy: Concepció pràctica Els gèneres retòrics: temps / funció / oients / públic En quin temps es refereix quina funció té a quin tipus de públic s’adreça. I en funció d’aquestes variables crear aquestes classificacions. Discursos de caràcter: - Deliberatiu - Forense o judicial - Epidíctic o demostratiu L’art de persuadir, els gèneres segons Aristòtil: No podem parlar del discurs en general, hem de fer les preguntes al voltant: • Quin tipus de discurs, cap on s’orienta?

Anàlisi crítica del discurs • •

Quins temes i quins públics? Quan i com funciona la comunicació?

Tipus de discurs segons Aristòtil: • Discurs deliberatiu És un genere retòric que tracta sobre una acció futura perquè és un discurs que te lloc en assemblees ciutadanes, Els llocs de trobada dels homes lliures que intercanvien punts de vista i informació amb la idea de prendre una decisió que comprometrà la polis al voltant per exemple dels impostos, de la guerra i/o legislació. •

Discurs judicial o forense És un discurs que tracta sobre un fet passat que valora examina fets passats que s’hagin de valorar davant d’un tribunal dins del context de justícia es tracten temes sobre accions justes o injustes.

•

Discurs epidíctic o demostratiu Té a veure amb una crítica o una qualitat present. Per exemple destacar la virtut la noblesa o la generositat de les persones.

Lli Llibre bre II Parlem de l’orador i les passions que mou l’orador (páthos) els efectes que té el discurs en l’auditori i l’argumentació, un element molt important en la retòrica de Aristòtil reflexiones sobre els tipus d’arguments a comunicació del seu món.

Lli Llibre bre IIIIII • L’elocució (léxis): l’ús adequat de la veu, el to, el ritme • La disposició (taxis) • L’estil Que tenen més a veure en l’organització del discurs i la seva posada en escena (la veu, el to, el ritme...) No oblidem que la retòrica està pensada sempre en aquell discurs oral que es projecte davant d’un auditori, públic per tant l’escenificació, la posada en escena són objecte de reflexió. 26/02

L’herència grega es transmet al llarg dels segles El primer tr tracta acta actatt llatí llatí: Retorica ad Herennium (85 o 86 aC) El primer tractat llatí d’oratòria que el que fa una síntesi de tota la retòrica grega amb la particularitat que recull tot el llegat grec adaptant-lo a la llengua llatina. És un text que no se’n sap l’autor, i que se l’ha atribuït a molta gent, durant molt de temps se’l va atribuir a Ciceró. Fixa la nomenclatura retòrica llatina, basada sovint en la grega.

Anàlisi crítica del discurs Un aspecte important és l’estudi de l’eloqüència (les figures, l’estil, la manera de parlar...) aspectes més aplicats però vinculats en la idea de que el discurs és alguna cosa més que parlar i fer-ho maco, també implica un compromís social i moral de l’orador amb la societat, l’orador ha de ser una persona exemplar des del punt de vista moral. Retòrica clàssi clàssica ca - autors clau: • Aristòtil, Retòrica (s. IV aC) • Ciceró, De l’orador (s. I aC) • Quintilià, La institució oratòria (s. I dC)

La Roma clàssica: Ciceró – ( 106-43 aC): Tindrà molta repercussió a la cultura europea en el model d’oratòria, serà el model del gran orador, de la gran prosa llatina. A partir de la seva pràctica (advocat) i de la seva intel·ligència (brillant orador) va elaborar una teoria al voltant del discurs que té molts aspectes que es poden relacionar amb el món grec. Obres de ded dicade icadess a la retòrica o a l’ora l’oratòria: tòria: - Obres majors: o De oratore (55 aC) o Brutus (45 aC) o Orator (46 aC) - Obres me menor nor norss : o De inventione (86 aC) o De optimo genere oratorum (46 aC) o Topica (44 aC) o Partitiones oratoriae (45 aC)

De oratore 55 55aC aC : La dedica al seu germà, i esta considerada l’obre mestra de la retòrica llatina, de la retòrica ciceroniana. Es escrita en forma de diàleg (Licini Cras i Marc Antoni) És una obra importantíssima pels estudis del discurs ja que comprèn 3 llibres sobre la invenció, la disposició i l’elocució del discurs. Hi ha tota una reflexió que crea unes fases del discurs que organitza la reflexió. Com s’organitza, quines característiques... Ciceró parla de la importància de la simpatia de l’orador, la simpatia fa possible que hi hagi una identificació emocional amb el discurs. Un bon discurs per persuadir el públic ha de tenir dosis d’humor. Un altre element important és el fet de parlar bé és un sinònim de pensar bé. Per pensar bé no hi ha res més que anar a buscar el ´res´ etimològicament vol dir preparar bé els continguts. Prepara bé els continguts que les paraules sortiran soles. (Res Verba = Continguts Paraules) - Final Finaliita tatts del discurs o El discurs no només ha de ser una transmissió, no només ha d’ensenyar, no només ha de donar una acció, sinó que ha de commoure i ha de

Anàlisi crítica del discurs

-

delectar, és a dir l’auditori s’ho ha de passar bé escoltant discursos interessants, una idea molt ciceroniana. Ensenyar i delectar han de formar part del mateix acte comunicatiu. Quali Qualitta ts de l’orador o El Messi de l’oratòria ha de ser una persona aguda, profunda i amb una gran habilitat verbal. Tant aguda com el millor dels dialèctics. Tant profunda com el millor dels filòsofs. Tant hàbil com el millor dels poetes. Amb tanta memòria per poder defensar diferents qüestions imprevistes. Un bon orador ha de tenir una veu potent com els millors dels tràgics grecs. I un gest expressiu com el millors dels actors.

Fabi Quintilià – (35 (35-9 -9 -96 6 dC): Un advocat originari de la Tarraconense, va anar a estudia a Roma. Té un llibre on escriu una mena de tractat de pedagogia i al final de la seva vida, Vespasià li va crear una càtedra de retòrica. Un gran pedagog des de molts punts de vista. Va ser un dels primers que va impulsar la importància de l’aprenentatge no pas a partir del càstig, sinó a partir de la voluntat. Quintilià destaca per ser el primer que destaca la importància del plaer, la voluntat, per promoure la recompensa. Santi Ca Casssià vs. Qu Quii ntili ntiliàà Aprendre amb càstigs vs. Aprendre per voluntat pròpia Violència física vs. Recompensa, aprenentatge lúdic La seva institució d’oratòria es un compendi sobre tot el que ha de ser el coneixement del mon antic i el que ha de saber una persona que hagi d’acabar parlant, participant en fòrums o dedicant-se en la política. Quintilià és un autor important històric i un dels formarà les bases de la cultura europea fins els nostres dies. Quan es retira de l’ensenyament, el 88 dC, es posa a escriure la seva institutio Oratoria. Una obra molt difosa al XV-XVII: entre 1475 i 1600 se’n faran un centenar d’edicions.

Institutio Oratoria: Obra de 12 llibres, síntesi per excel·lència del saber retòric a l’Antiguitat clàssica. La institutio Oratoria és una vasta síntesi en forma de tractat d’educació que situa l’aprenentatge de la tècnica retòrica en el centre de la formació de l’individu. Es planteja la retòrica des d’un punt de vista tècnic i vinc...