U1 estudiem ee construccio discurs PDF

Preview

Summary

C2. Unitat 1. Estudiem. EE Construcció del discurs Febrer 2021 pàg. 1Expressió escritaConstrucció del discursUn dels aspectes que treballarem a l’expressió escrita és la construcció del discurs. És molt important construir un discurs lògic, sòlid i ordenat. Per aconseguir-ho cal utilitzar uns mecani...

Description

Expressió escrita Construcció del discurs Un dels aspectes que treballarem a l’expressió escrita és la construcció del discurs. És molt important construir un discurs lògic, sòlid i ordenat. Per aconseguir-ho cal utilitzar uns mecanismes de cohesió i coherència pertinents. També s’ha de tenir en compte l’estructura del text, que contingui totes les parts (títol, introducció, desenvolupament i conclusió) perquè sigui eficaç amb l’objectiu comunicatiu. Per practicar aquests temes us proposem que visiteu els enllaços que trobareu a continuació. Fan referència a la construcció discurs, als mecanismes de cohesió i a l’estructura del text. 

10 consells de redacció. Us ajudaran a redactar de manera més eficaç i coherent.



Mecanismes de cohesió: connectors i preposicions. Els marcadors textuals identifiquen els paràgrafs i frases, i classifiquen la informació que contenen, de manera que faciliten que el lector sàpiga inconscientment quina mena d'informació trobarà. Els connectors relacionen els paràgrafs i frases, organitzen la informació i guien el lector pel que fa al contingut del text. Aquests elements poden ser conjuncions, preposicions, adverbis, locucions, etc. És important que els vostres textos estiguin farcits de tots aquests elements.



Estructura del text. Els vostres textos han de tenir aquestes parts ben diferenciades: títol, introducció, cos o desenvolupament i conclusió.

Exemples A continuació en teniu alguns exemples. Us poden ajudar a l’hora de posar en pràctica els aspectes que hem comentat sobre la construcció del discurs.

C2. Unitat 1. Estudiem. EE Construcció del discurs

Febrer 2021

pàg. 1

Exemple 1: entrada en un blog de viatges Ampelmann i l’Alemanya de l’est Per a nostàlgics, amants de la història o simplement curiosos com nosaltres, podem trobar un munt de records de l’antiga Alemanya de l’Est quan visitem Berlín. Nosaltres avui en volem destacar dos que ens van fer passar una bona estona: els simpàtics Ampelmann i el Museu DDR. Aquest primer paràgraf és la introducció. Es determinen les intencions del text: parlar dels Ampelmann i del Museu DDR. Per començar, volem insistir que hi ha poques ciutats a Europa com Berlín. Tots ssbem que recórrer els barris és genial i res millor que caminar per descobrir més coses. Per tant, porta la guia a la mà, la càmera de fotos penjada al coll i quan creuis el carrer per veure millor la Porta de Brandenburg, per exemple, t’adonaràs d’una cosa ben especial. Mentre esperes que el semàfor es posi verd per poder travessar l’avinguda, alguna cosa estranya et cridarà l’atenció. No saps què és, però el teu cervell et diu que hi ha alguna cosa diferent al que estem acostumats. Verd! Els berlinesos travessen despreocupats, però a nosaltres ens crida l’atenció la figura que apareix il·luminada al semàfor i que ens dona pas. El ninot porta barret? Doncs, exacte! Aquesta silueta es coneix com a Ampelmann i va ser dissenyat a l’antiga República Democràtica Alemanya i de seguida es va fer famós. D’una banda, la seva fama va ser deguda a la manera tan clara com transmetia els conceptes d’educació vial als nens. D’altra banda, va aparèixer en tires còmiques als diaris, jocs, històries radiofòniques i televisives… És a dir, es va convertir en tot un personatge! Un altre punt que ens va cridar l’atenció va ser el DDR Museum (Deutsche Demokratische Republik Museum). Situat davant de la Catedral de Berlín, al costat del riu Spree, és un dels museus més visitats de la ciutat. Allà ens mostren, de manera molt didàctica, com era la vida quotidiana de l’Alemanya de l’Est i com de durs eren els serveis secrets i el servei d’intel·ligència. El museu ens permet experimentar en primera persona un munt d’aquestes coses i és possible tocar literalment estris relacionats amb la vida al Berlín oriental. Tant si viatgeu amb nens, com si teniu una mica de síndrome Peter Pan (com és el nostre cas), és una bona manera de conèixer part de la història alemanya. Desenvolupament. En aquest cas hi ha dos paràgrafs ja que a la introducció ja ens ha informat que parlaria de dos temes diferents. Per tant, recordeu, tants paràgrafs com subtemes hi hagi. Per acabar, només volem insistir que Berlín és una ciutat increïble per visitar-la. Avui només us hem parlat dels ninotets tan simpàtics que trobem als semàfors i d’un museu interessantíssim. Tanmateix, no penseu que és l’únic important a la ciutat ja que Berlín ens ofereix un munt d’activitats per descobrir-la, tant si voltem pels carrers de la ciutat buscant l’Ampelmann a cada semàfor, com si entrem al DDR Museum. En poques paraules: pròxima destinació, Berlín! Conclusió. No apareix cap tema nou i serveix per refermar la nostra idea principal i recomanar als lectors que visitin Berlín. https://bonavida.cat/2013/03/19/ampelmann-i-lalemanya-de-lest/ (text adaptat)

C2. Unitat 1. Estudiem. EE Construcció del discurs

Febrer 2021

pàg. 2

Exemple 2: correu formal De: [email protected] Per a:atenció[email protected] Assumpte: Irregularitats en el servei Senyors, M’adreço al vostre Departament d’Atenció al Client per queixar-me d’una sèrie d’irregularitats que he patit en els darrers mesos en referència al servei contractat amb la vostra companyia. Introducció: motiu del correu.

En primer lloc, m’agradaria que m’expliquéssiu per què s’ha incrementat la factura del darrer mes. Fins ara havia pagat mensualment 52,90, tal com havíem acordat en signar el contracte. En canvi, l’última factura rebuda ha estat de 62,90, deu euros més de l’acordat. A més, no he rebut cap nota informativa per part vostra en la qual es justifiqui aquest increment. En segon lloc, també voldria queixar-me sobre la qualitat del servei ofert. Exactament, estic parlant de la velocitat d’Internet i la poca formalitat del vostre equip tècnic. Quant a la velocitat, sempre ha estat inferior a la contractada. I quan he trucat al servei tècnic perquè vinguessin a solucionar-ho, no he aconseguit que vinguessin a casa, fet que considero totalment inacceptable. Desenvolupament: tants paràgrafs com problemes.

Finalment, us agrairia que em retornéssiu els diners cobrats de més i que enviéssiu un tècnic a casa perquè arreglin el problema de la velocitat. També us vull informar que, en cas contrari, anul·laré el nostre contracte de manera imminent. Resum dels problemes i què volem aconseguir.

Atentament, Abel Belmonte Montserrat Client núm. 128207

C2. Unitat 1. Estudiem. EE Construcció del discurs

Febrer 2021

pàg. 3

Exemple 3: crítica

Diàleg per a piano i percussió El Conservatori del Liceu, en una programació nodrida de concerts, va presentar el 5 de març passat un programa de formació instrumental poc habitual: dos pianistes i dos percussionistes. El programa escollit per aquest quartet de músics va ser, en primer lloc, la versió lliure per a piano a quatre mans i percussió de Ma mère l’Oye de Maurice Ravel en l’arranjament de Peter Sadlo. A continuació, es va poder sentir l’estrena absoluta de l’obra de Josep Maria Guix per a dos pianos Wind… Chimes! I, per acabar, la Sonata per a dos pianos i percussió de Béla Bartók. Introducció: presenta el tema del text, el concert. El programa proposat per aquests intèrprets i també professors del Conservatori Superior de Música del Liceu donava l’oportunitat d’escoltar el diàleg musical que poden establir dues possibilitats sonores emparentades, però de naturalesa molt diversa com són la del piano i la dels diversos instruments de percussió.

Pel que fa a aquest arranjament cambrístic de Ma mère l’Oye, podem dir que gràcies a aquesta obra tan coneguda i de factura descriptiva es va entrar suaument en matèria. Les quatre mans al piano reprodueixen la partitura de l’orquestra que s’amplifica i s’accentua amb les intervencions de la percussió, que hi fa uns efectes sonors i hi dona unes puntuacions tímbriques brillants i precises. En segon lloc, l’obra Wind… Chimes! és una obra d’encàrrec d’aquest duet de pianistes i té com a font d’inspiració els efectes sonors del vent, tal com explica el títol que en català vol dir “Vent… Campanes!”. Una obra hipnòtica, com la defineix el seu compositor, que comença subtilment i va creixent a la manera d’un cànon fins a arribar al clímax sonor. Una successió melòdica que no sembla tenir principi ni fi i que agafa una forma circular que converteix els colors metàl·lics del piano en vaporositats musicals extasiadores i alhora obsessives. En darrer lloc, el públic va poder gaudir de la Sonata per a dos pianos i percussió. El compositor va situar els dos pianos amb la cua de cara a la percussió, amb els intèrprets asseguts d’esquena, en una banda i altra del conjunt instrumental de la percussió ocupant el centre de l’escenari. Visualment és, doncs, un espectacle d’una gran plasticitat, en què els quatre intèrprets s’interpel·len sense fer diferències, “iguals en rang”. Desenvolupament: tants paràgrafs com obres de les quals parla i en el primer comenta el concert en general. En resum, un concert poc usual, poc freqüent, i amb un esperit de vitalitat i de present. Va donar una ocasió irrepetible al públic assistent a l’Auditori del Conservatori del Liceu, que en moments com aquest esdevé un focus d’interès no únicament pedagògic, sinó també interpretatiu en l’oferta musical de Barcelona. Conclusió: breu resum de per què va agradar tant al públic i un petit elogi a aquest. http://www.revistamusical.cat/critica/dialeg-per-a-piano-i-percussio/ (text adaptat)

C2. Unitat 1. Estudiem. EE Construcció del discurs

Febrer 2021

pàg. 4

La crítica Una crítica és un escrit de caràcter generalment breu i concís en el qual s’emet un judici o es fa una valoració personal sobre una obra literària o sobre qualsevol manifestació cultural i artística. Les qualitats més importants per a elaborar una bona crítica són, sens dubte, posseir un agut olfacte crític i ser capaç de convèncer, a través d’una retòrica persuasiva, el públic més escèptic. Malgrat que es tracta d’un text que permet força llibertat en la composició i redacció, podem establir-ne una estructura bàsica:



Títol: Capta l’atenció del lector. Apunta de manera atractiva el contingut de la crònica.



Introducció: Contextualitza l’obra o l’esdeveniment: lloc i data de representació, públic al qual s’adreça, expectatives creades, tipus de producte, nom de l’autor o responsable, etc. També hi pot aparèixer algun element que capti l’interès del lector, una primera aproximació a l’opinió que es desenvolupa en el cos del text, una referència a l’actualitat de l’obra, etc.



Cos: Ha d’incloure la presentació dels elements característics de l’obra (o esdeveniment) i la valoració crítica que se’n fa. Es pot presentar de manera diferenciada el resum de l’obra i el comentari crític o bé, com és habitual, destacar i descriure els aspectes rellevants i significatius de l’obra alhora que es valoren de manera argumentada. Cal tenir en compte que l’objecte de la crítica (exposició, conferència, publicació, espectacle) modifica substancialment els elements que s’hi observen, descriuen i valoren. Podeu prendre com a referència per a l’anàlisi algun dels elements següents: contingut (argument, elements exposats, temes tractats), parts i ordre en l’obra, particularitats i tipus de proposta amb relació al context cultural, posada en escena, enfocament, rigor del treball, etc.



Conclusió: Paràgraf de tancament que sintetitza el punt de vista amb relació a l’obra que s’ha desenvolupat en el cos de la ressenya. Pot fer èmfasi en l’interès del text o l’esdeveniment.

C2. Unitat 1. Estudiem. EE Construcció del discurs

Febrer 2021

pàg. 5

L’enllaç següent també us pot ajudar a aclarir alguns aspectes dels comentaris crítics.

A continuació en teniu un exemple.

Exemple: crítica

Hamlet de nou Autor: William Shakespeare. Traducció: Joan Sellent. Direcció i Adaptació: Marc Chornet i Raimon Molins. Amb: Clara de Ramon, Marc Rius, Alba José, Raimon Molins, Toni Guillemat i Xavier Torra. Hamlet és un repte que obliga l’actor a decidir des d’on transita per les múltiples facetes d’un personatge trasbalsat per la mort del pare, neguitejat pel dubte i empresonat per l’obligació de venjar-se. L’actor ha d’escollir entre els relleus d’un jove que apaivaga la fúria amb la raó i barreja de bogeria amb intel·ligència. [Introducció. Contextualització. Capta l’interès del lector: incita a la curiositat per saber com serà la posada en escena d’aquest Hamlet]. Raimon Molins ens brinda una poderosa interpretació d’un Hamlet posseït per l’amargura fins al moll de l’os i transmet amb gran expressivitat facial i corporal, així com amb una polida dicció, la lluita interior del personatge. Molins opta per un histrionisme que, tot i ben mesurat, deixa poc espai a l’evolució del personatge que, no obstant això, commou poderosament per la seva sinceritat. És un Hamlet amb personalitat i sens dubte el millor de la funció. [Cos. Descriu i valora la interpretació de l’actor principal]. Sembla que Raimon Molins tenia clar el 'Hamlet' que volia fer, fins i tot des del punt de vista de la direcció, ajudat per Marc Chornet, també coautor de la dramatúrgia. Potser massa coses per a una mateixa persona i per això la direcció de la resta d’intèrprets és força menys exigent i més hieràtica. Malgrat tot, destacaríem que Clara de Ramon construeix una Ofèlia molt humana i atractiva i Toni Guillemat un enterramorts fins i tot simpàtic.

C2. Unitat 1. Estudiem. EE Construcció del discurs

Febrer 2021

pàg. 6

[Cos. Valora la interpretació del repartiment i també la tasca de direcció]. La posada en escena és totalment despullada sense cap element d’atrezzo, llevat d’unes simbòliques copes de vidre i una càmera de vídeo. Sobre una eficaç escenografia conceptual en forma de passadís de mòduls de fusta, els espais es defineixen per la paraula. [Cos. Presenta i opina sobre l’escenografia] El ritme és bo i els connectors funcionen, però dues hores i vint potser requerien una pausa per preservar la salut del sistema locomotor dels espectadors. [Cos. Presenta i opina sobre el ritme i la durada de l’obra] Per bé que l’obra es pot fer llarga en algun moment, si sou dels que gaudiu capbussantvos en el conflicte interior i en el poder de la paraula, no us la deixeu perdre. [Conclusió. Síntesi de la valoració general. Tancament] Time out, 5 de desembre de 2014, Santi Fondevila

Ara, un cop heu llegit, estudiat i vist exemples sobre la construcció del discurs i la crítica, ja podeu passar a l’apartat “Practiquem, expressió escrita”.

C2. Unitat 1. Estudiem. EE Construcció del discurs

Febrer 2021

pàg. 7...