U3 estudiem ee notícia, reportatge i riquesa lèxica PDF

Preview

Summary

C2. Unitat 3. Estudiem. EE Notícia, reportatge i riquesa lèxica Febrer 2021 pàg. 1Expressió escritaLa notícia, el reportatge i la riquesalèxicaLa notíciaLa notícia és un tipus de text periodístic sobre un tema d’actualitat i d’interès públic que intenta donar la màxima informació possible sobre aque...

Description

Expressió escrita La notícia, el reportatge i la riquesa lèxica La notícia La notícia és un tipus de text periodístic sobre un tema d’actualitat i d’interès públic que intenta donar la màxima informació possible sobre aquest tema. L’objectiu principal és informar de manera objectiva sense que aparegui l’opinió personal de qui l’escriu. Pel que fa a l’estructura, la notícia segueix l’esquema següent:

TÍTOL breu, atractiu, explícit, sense punt final

ENTRADA dades més importants, respon a les preguntes qui, què, com, on, quan, per què COS DE LA NOTÍCIA desenvolupament de les informacions anteriors de més important a menys important

C2. Unitat 3. Estudiem. EE Notícia, reportatge i riquesa lèxica

Febrer 2021

pàg. 1

Consells i passos a seguir a l’hora d’escriure una notícia: 

En primer lloc, informeu-vos bé sobre què escriureu. En el nostre cas, escoltareu un text oral i a partir d’aquí haureu d’escriure la notícia. Per tant, és molt important que interpreteu i sintetitzeu les idees principals del text i que les integreu en el que escriureu de manera coherent i adequada al context comunicatiu i als destinataris.



A continuació, escriviu-ne el títol, que ha de ser curt, que reculli la idea principal i, sobretot, que sigui atractiu. Recordeu que els titulars no acaben amb un punt final.



Després, redacteu l’entradeta. Aquesta part recull tota la informació de la notícia de manera resumida i respon a les preguntes: què, qui, com, on, quan, per què.



Per acabar, ja podeu redactar el cos de la notícia. Poseu-hi el més important al principi i el menys important al final.

L’entrada (o post) en un blog té una estructura similar. A més de la data i hora de publicació, conté el nom de la persona, institució o mitjà de comunicació que redacta el blog i pot anar acompanyada d’imatges, enllaços, vídeos, etc. En aquest enllaç en trobareu exemples.

L’article o el reportatge El reportatge o l’article és també un text periodístic, però, a diferència de la notícia, no necessàriament ha de tractar temes d’actualitat, sinó que ha de ser d’interès humà. El reportatge o article, com passava en l’article d’opinió de la unitat anterior, es caracteritza per incloure diferents tipus de recursos literaris. Pel que fa a l’estructura, segueix l’esquema introducció, desenvolupament i conclusió. Si cliqueu en l’enllaç següent trobareu més informació i exemples sobre l’article científic.

A continuació teniu un enllaç amb les idees més importants que heu de tenir en compte a l’hora d’elaborar aquest tipus de text.

C2. Unitat 3. Estudiem. EE Notícia, reportatge i riquesa lèxica

Febrer 2021

pàg. 2

Lèxic precís, mots crossa i repeticions La riquesa d’un text ve donada, en part, pel lèxic que hi incorporem. Com ha de ser aquest lèxic? 

En primer lloc, precís. Per tant, hem d’evitar els mots jòquer com: cosa, fer, tenir… i dir les coses amb la paraula més precisa possible. Per exemple, en lloc de dir fer una proposta, és més adient dir proposar. Si en voleu saber més podeu consultar un apunt del blog de l’Enric Serra: http://enricserrabloc.blogspot.com/2013/05/898-comodins.html.



En segon lloc, hem d’estar alerta amb totes aquelles paraules que a vegades ens fan dubtar del significat. Per exemple, és el punt mig o el punt mitjà d’una recta? Si consultes aquest l’enllaç en sabreu la resposta! Aquest tema el treballarem sobretot a l’apartat de gramàtica i lèxic d’aquesta unitat.



I en tercer i darrer lloc, hem d’intentar no repetir les paraules. Per aconseguir-ho necessitem els sinònims. A continuació teniu el diccionari de sinònims de l’Albert Jané, que us pot ajudar a trobar alternatives per evitar repeticions. Diccionari de sinònims de l’Albert Jané i l’Institut d’Estudis Catalans

Exemples A continuació teniu uns exemples que us poden ajudar a l’hora de posar en pràctica el que heu treballat anteriorment.

C2. Unitat 3. Estudiem. EE Notícia, reportatge i riquesa lèxica

Febrer 2021

pàg. 3

Exemple: notícia

Una altra jornada d’incidències al Prat Títol: breu, explícit, sense punt final

El 54% dels vols de Vueling des de Barcelona pateixen retards o cancel·lacions en les darreres hores per diferents incidències Entrada: repon breument les preguntes qui, què, quan, on, per què, com

Nova jornada de retards i cancel·lacions de l’aerolínia propietat d’AIG. L’operativa de Vueling ahir va tornar a tenir problemes a l’aeroport del Prat, la seva principal base d’operacions, unes incidències que no es van repetir en cap altre dels centres de connexions que la companyia té repartits per Europa -on el volum de rutes és molt inferior-. Fins a les nou del vespre aquest diari havia comptabilitzat 85 vols que havien tingut retards en les seves sortides des de Barcelona, segons les dades que publica la web d’aviació Flightradar. Set vols més amb destinació a Alger, Menorca, Eivissa, Lisboa, València, Màlaga i la Corunya van ser cancel·lats. En total, el 54% dels vols de l’aerolínia es van veure afectats. Tenint en compte la capacitat del tipus d’avió que utilitza Vueling i l’ocupació mitjana que acredita, els problemes d’ahir haurien afectat més de 14.000 persones, uns nivells similars als de divendres. Divendres Vueling va assegurar que l’alt volum d’incidències registrades aquella jornada responien a una jornada normal de juliol, amb un alt volum d’operacions a l’aeroport de Barcelona. Ahir la companyia no va atendre les trucades d’aquest diari. Aquests dies tenen lloc més d’un miler d’operacions entre enlairaments i aterratges a les instal·lacions del Prat, el segon aeroport espanyol més gran. Fonts d’Aena van assenyalar que la jornada es va desenvolupar sense problemes amb el funcionament del gestor aeroportuari espanyol, però van evitar revelar dades sobre les afectacions d’aerolínies. Segons les dades de Flightradar, fins a les nou del vespre un total de 180 de les 430 operacions d’enlairament fetes a les pistes del Prat van tenir retards considerables -a la indústria aeronàutica es considera retard un cop se superen els quinze minuts-. Més de la meitat eren de Vueling, que concentra un terç de l’activitat de l’aeroport. Afectacions meteorològiques Enaire, el gestor de navegació aèria d’Espanya, sí que va advertir que va ser una jornada d’alta densitat de vols a tot el cel europeu. I a la tarda, a través del seu compte de Twitter, va advertir que a causa de la situació metereològica -hi havia núvols cumulonimbus sobre l’àrea de servitud de l’aeroport barceloní-, havia pres la decisió d’allargar el temps que passa entre cada enlairament i cada aterratge. Vueling, però, va tornar a posar-se en el punt de mira pels retards en els seus vols. L’acumulació d’incidències ha provocat que a les xarxes socials s’hagi activat l’etiqueta #vuelingfail, que ahir va acumular queixes pels retards i les cancel·lacions de vols, però també pel tracte rebut. La informació al llarg de tot el text va de més a menys important. Text extret de https://www.ara.cat/economia/altra-jornada-incidencies-al-Prat_0_2055994511.html (text adaptat)

C2. Unitat 3. Estudiem. EE Notícia, reportatge i riquesa lèxica

Febrer 2021

pàg. 4

Exemple: reportatge o article SANTS I LA SINGULARITAT DELS SEUS COMERÇOS El barri de Sants ha estat marcat tradicionalment per un fort caràcter obrer. Potser és per això que la majoria d'establiments dels seus carrers se centren en la venda de productes de primera necessitat i prioritzen el tracte proper amb els clients. Aquesta cultura comercial es manté avui en dia tant a botigues històriques com també en algunes que han obert les seves portes recentment. Introducció: explica de què anirà el reportatge, les botigues històriques del barri de Sants. Per començar, entre els comerços més clàssics hi ha Teixits Pàdua, al carrer de Sant Jordi. “El meu pare em deia que som mujeriegos”, explica en David, el propietari actual. De fet, el tipus de clientela és un dels pocs trets que s'ha mantingut invariable malgrat el traspàs generacional. Els productes que s'hi ofereixen, però, s'han anat adaptant als nous temps: mentre que el 1950 el seu avi venia tot tipus de teixits, el seu pare es va especialitzar en roba de llar de polièster. Ara, en David se centra en cortines. A uns cent metres de Teixits Pàdua, al carrer de Sant Medir, la Montse també ha anat modernitzant la farmàcia Boada, que ja fa més de vuitanta anys que té la persiana aixecada. El negoci ha anat canviant de mans i de nom, i fins i tot va ser una cooperativa durant la Guerra Civil. Amb la jubilació a tocar, la Montse assegura que la farmàcia continuarà oberta gràcies al relleu de la seva filla. Unes portes més amunt, en Ferran és la segona generació que torra i ven cafè a granel a Cafès Caribe. Com ja es feia quan es va obrir la botiga el 1958, el gra s'exporta directament de l'Àsia i d'Amèrica i arriba recent molt a les mans dels clients, que poden ensumar-ne l'olor des del carrer. A l'entorn del mercat hi ha dos establiments que, malgrat que fa pocs anys que funcionen, ja formen part de la ruta comercial de molts veïns del barri. Un d’aquests és el celler Vinarres, on en Miguel Ángel ven vi català, principalment de varietats autòctones. L'altre, el Pambolisucre, és regentat per la Mercè i neix d'un somni: obrir una pastisseria artesanal que faci sentir els clients com a casa. Desenvolupament: cada paràgraf fa referència a una botiga diferent. Així doncs, Sants manté la seva singularitat comercial gràcies a establiments com aquests que, lluny d'expandir-se i convertir-se en cadenes, opten per continuar lligats al barri i, sobretot, a la seva gent. Conclusió: breu resum de l’essència del text Tània Foix (text adaptat)

Ara, un cop heu llegit, estudiat i vist exemples sobre la notícia, el reportatge i la precisió lèxica, ja podeu passar a l’apartat “Practiquem, expressió escrita”.

C2. Unitat 3. Estudiem. EE Notícia, reportatge i riquesa lèxica

Febrer 2021

pàg. 5...