Bipolaritat infantil PDF

Preview

Summary

Treball teòric sobre la bipolaritat infantil...

Description

Sara Boquera

DIFERÈNCIES I INCLUSIÓ LA BIPOLARITAT INFANTIL BLOC I - BASES TEÒRIQUES El límit entre malaltia i salut mental no és un límit clar ni ben definit, i els criteris per designar una persona com a sana o malalta han variat segons els diferents enfocaments teòrics i al llarg del temps, amb la qual cosa no hi ha un acord general entre especialistes sobre com definir aquests termes. Això és comprensible degut que encara no han pogut demostrar-se les causes concretes que produeixen cada un dels diferents trastorns mentals. La complexitat del cervell humà engloba diversos àmbits, com ara la biologia, genètica, emocions, vivències, ment, cultura, condicions personals i socials. Però per entendre'ns, podem definir un trastorn o malaltia mental com una alteració de tipus emocional, cognitiu i/o del comportament, en què queden afectats processos psicològics bàsics com són l'emoció, la motivació, la cognició, la consciència, la conducta, la percepció, la sensació, l'aprenentatge, el llenguatge, etc. que dificulta l'adaptació de la persona a l'entorn cultural i social on viu i crea alguna forma de malestar subjectiu. Existeixen diferents estudis que han tractat d'identificar els components principals de la salut mental com ara; benestar emocional, competència i autonomia, aspiració, autoestima, funcionament integrat, una adequada percepció de la realitat, etc. Aspectes clau a tenir en compte respecte de qualsevol malaltia mental: ● No significa una menor capacitat intel·lectual. ● No és sempre irreversible. ● No és mortal. ● No és contagiosa. ● No és sempre hereditària. ● No és una culpa ni un càstig. ● No és sempre permanent en la vida de l'individu una vegada adquirida.

La FECAFAAM (Federació catalana d’associacions de familiars i persones amb problemes de salut mental), estableix una diferència entre el trastorn mental d’altres deficiències: ●

Deficiència psíquica o intel·lectual: abans anomenat retard mental. S'usa quan una persona té limitacions en

●

Deficiència física: s’usa quan una persona té limitacions físiques a causa d’alguna alteració en l'aparell

el seu funcionament intel·lectual i en habilitats com la comunicació, cura personal i destreses socials. locomotor, que comprèn el sistema ossi articular, el sistema muscular i el sistema nerviós. ●

Deficiència sensorial: s'usa en el cas de persones que tenen algun tipus d'alteració en els òrgans sensorials, el que impedeix una correcta percepció auditiva o visual.

●

Trastorn mental orgànic: és un estat de deterioració, generalment progressiu, de les facultats mentals, i físiques anteriorment existents en un individu a causa d’una alteració del teixit cerebral producte d'un procés degeneratiu.

Per altra banda la Classificació Internacional del Funcionament, de la Discapacitat i de la Salut (CIF), aprovada en la 54a. Assemblea Mundial de la Salut i publicada per la OMS el 2001, defineix la discapacitat com un “ terme que recull les deficiències en les funcions i estructures corporals, les limitacions en la capacitat de dur a terme activitats i les restriccions en la participació social del ciutadà”. I és que al llarg del temps, els conceptes com deficiència i minusvalia, s’han vist reemplaçats per aquest nou terme gràcies a una nova perspectiva que va més enllà de l’àmbit sanitari i que emfatitza els aspectes socials de l’individu. El trastorn mental respon molt poques vegades a models simples de tipus causa-efecte,de fet les causes de les malalties mentals són probablement múltiples i fins i tot, en alguns casos són desconegudes. Els trastorns mentals són el resultat d’una combinació de diferents factors, com ara els mecanismes biològics, la predisposició genètica, factors ambientals i culturals, lesions cerebrals, consum de substàncies, etc. Les malalties mentals poden curar-se o controlar-se amb un tractament adequat. Fins fa només unes dècades, moltes persones afectades per malalties mentals estaven exclosos de la societat i passaven la major part de la seva vida ingressades en centres d’asil o tancades a casa. Actualment la majoria dels pacients són tractats essencialment en l'àmbit comunitari i solen integrar-se en la societat, gràcies a un canvi de mentalitat i als avanços aconseguits en tractaments. Els tractaments poden ser diferents segons el tipus de malaltia i se solen dissenyar intervencions personalitzades per a cada cas. Freqüentment es combina el tractament farmacològic amb mesures de rehabilitació sociolaboral, psicoteràpies i suport familiar, adaptacions curriculars a l’escola... Destaquem que encara hi ha un important nombre de persones que pateixen una malaltia mental i no acudeixen a rebre tractament a causa de l’estigmatizació que hi ha sobre aquest tipus de malalties, i que als centre escolars molts pares encara són reticents a reconèixer que els seus fills necessiten un tractament o una ajuda mèdica. Una persona amb malaltia mental pot dur una vida normalitzada perquè amb el tractament mèdic i farmacològic adequat i amb l'entorn social i familiar favorable deixa de tenir les limitacions que pot suposar la malaltia, per tant té

les mateixes capacitats que tots per participar i desenvolupar-se en activitats escolars, laborals i socials. Compartim el parer de que totes les persones tenim el mateixos drets i deures respecte a una vida normalitzada, tot i que encara existeixen certs prejudicis respecte de les persones discapacitades que impedeixen que aquestes persones gaudeixin i exerceixin tots els seus drets.

A continuació s’exposen una sèrie de dades i xifres en relació a la salut mental extretes de diferents fonts

d’informació: ●

A Catalunya, pràcticament l'11 % de la població pateix en un any (prevalença-any) un trastorn mental. Si s'analitza al llarg de la vida d'una persona, en el cas català el 23,73 % de les persones presentaran en algun moment de la seva vida un trastorn mental, i entre aquests, l'episodi depressiu major és el més freqüent, amb el 15,7 %. 

Font: Departament d'Acció Social i Ciutadania. Recomanacions per a la millora de l'atenció social a les



Estudi al web de l'Ajuntament de Barcelona en PDF

persones amb trastorn mental a la ciutat de Barcelona. Novembre 2009.

●

A Catalunya hi ha 77.009 persones amb una discapacitat derivada d'una malaltia mental (43.039 dones i 33.970 homes). D'aquesta xifra, pel que fa al grau de discapacitat hi ha 28.636 persones amb un grau de discapacitat del 33 al 64%, del 65 al 74 % hi ha 34.358 persones, i amb més de 75% de grau de discapacitat hi ha 14.015 persones al territori català. 

Font: Departament d'Acció Social i Ciutadania. Secretaria General. Elaboració a partir de la Base de dades



Web de les Estadístiques de persones amb discapacitat. Any 2009

de persones amb discapacitat. Any 2009.

●

S'estima que el 9% de la població espanyola pateix algun trastorn relacionat amb la salut mental i que més d'un 15% el patirà al llarg de la vida. Entre el 2,5 y 3 % de la població adulta té una malaltia mental greu, el que suposa més d'un milió de persones.Es calcula que l'esquizofrènia afecta a prop del 0,7% de la població.

●



Font: Ministerio de Sanidad y Consumo. Estrategia en Salud Mental del Sistema Nacional de Salud



Web del Ministerio de Sanidad y Consumo

El treball és un dels principals àmbits d'estigmatització: només el 5% de les persones amb malaltia mental té una feina regular, i el 44% asseguren haver patit algun tipus de discriminació laboral. 

Font: Estigma social y enfermedad mental , de Manuel Muñoz. Universitat Complutense de Madrid, Obra social de Caja Madrid. 2006

 ●

Estudi al web de la UCM en PDF

El 21,3% de la població de 16 anys o més (15,6% dels homes i 26,8% de les dones) presenta risc de mala salut mental, essent aquest risc més gran a mida que augmenta l'edat. Així, dins el grup d'edat de 75 i més anys, el presenten el 25,0% dels homes i el 39,5% de les dones. Pel què fa a la població de 4 a 15 anys, el 22,1% presenta risc de mala salut mental (23,2% dels nens i 21,0% de les nenes). 

Font: nota de premsa del Ministerio de Sanidad y Consumo del dia 13 de març de 2008.

 ●

www.msc.es/gabinetePrensa/notaPrensa/desarrolloNotaPrensa.jsp?id=1163

El Departament de Salut destina més del 10% del seu pressupost a atendre problemes de salut mental i addiccions. Al 2006, als centre de salut mental de Catalunya es van atendre 197.000 persones. Un 9,6% de les consultes realitzades en atenció primària corresponen a problemes de salut mental. Els diagnòstics més freqüents són els episodis depressius majors, els trastorns d'angoixa i les fòbies específiques.

●



Font: nota de premsa del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya del dia 21 d'agost de 2007.



www.gencat.net/salut/depsan/units/sanitat/html/ca/premsa/doc12287.html

S'estima que uns 24 milions de persones al món pateixen esquizofrènia. Més del 50% no reben el tractament adequat. El 90% dels casos estan als països desenvolupats.

●



Font: Organització Mundial de la Salut.



www.who.int/mental _health/management/schizophrenia/en/

L'esquizofrènia és la tercera malaltia a la qual es destinen més recursos per a la investigació, després del sida i del càncer. Es calcula que el 10 % de les persones que pateixen esquizofrènia se suïciden. 

●

Font: "Las voces del laberinto". Ricard Ruiz Garzón. Plaza & Janés, 2005.

"El problema no és si és millor la pastilla o el psicòleg, sinó que tant l'un com l'altre només aconsegueixen percentatges de remissió dels símptomes al voltant del 50%. I la taxa de recuperacions definitives que aconsegueixen s'intueix encara més baixa." (En referència a la depressió major.) 

●

Font: "Conviure amb la depressió". Fidel Masreal. Mina, 2007.

"És conegut que, en el món dels deu principals fàrmacs més utilitzats, els primer és l'aspirina, però tots els altres, des del segon al desè, estan ocupats per psicofàrmacs; després vénen els antibiòtics." 

●

Font: "Els bojos a Catalunya 1850-2000". Sílvia Ventura. Llibres a l'Abast, Edicions 62, 2008.

"En los casos en que se producen realmente actos violentos, estos provienen de solo una mínima parte de las personas diagnosticadas de esquizofrenia o psicosis (menos del 5% de las mismas presentan episodios graves de violencia), y hay además una serie de variables específicamente relacionadas con ello." 

Font: Article publicat en la Revista de la Asociación Española de Neuropsiquiatría . 2008; XXVIII (101): 4383 "La lucha contra el estigma y la discriminación en salud mental. Una estrategia compleja basada en la información disponible". López M, Laviana M, Fernández L, López A, Rodríguez AM, Aparicio A.



Disponible en PDF al web de FAISEM (Fundación Andaluza para la Integración Social del Enfermo Mental):www.faisem.es/contenidos/masinformacion/estigma_salud_mental.pdf

CONCEPTE DEL TRASTORN BIPOLAR És un trastorn de l'estat d'ànim, de vegades també anomenat malaltia maniacodepressiva, que normalment implica cicles de depressió i eufòria o mania. De vegades, l'estat d'ànim canvia de major a menor i viceversa, aquests canvis són dramàtics i ràpids, però normalment són graduals i lents. Els símptomes de la depressió i els cicles de mania poden ser greus i sovint poden conduir a

problemes socials, conductuals i personals. En alguns casos,

especialment els nens, poden patir de "mixt" episodis maníacs i depressius a la vegada.

La depressió bipolar és més freqüent en dones que en homes. Els homes pateixen una proporció significativament més gran d’episodis maníacs que de depressius, mentres que en les dones succeix tot el contrari. L’edat de risc pel trastorn bipolar avarca des dels 6- 7 anys fins els 65-67 anys, però l’edat màxima d’inici pel primer atac en homes i dones és als 30 anys aproximadament. Prop de les dues terceres parts dels primers episodis són maníacs, i el 60% d’aquests pacients tindran una evolució majoritariament maníaca, mentre que el 25% - 30% restant manifesten principalment episodis depressius. Una gran part d’estudis sobre el curs natural dels pacients bipolars no tractats solen coincidir en que patiran un promig de 9 episodis afectius durant la seva vida (d’ 1 fins a més de 20). El patró consisteix en que la durada del cicle, que es mesura des del començament d’un episodi fins el començament del següent, va disminuint, i el número d’episodis va augmentant en el temps. No és una malaltia fàcil de diagnosticar en els infants, i sovint es confon amb la hiperactivitat; però gràcies als avenços mèdics que s’han produït en els darrers anys, cada vegada tenim més eines per poder fer un diagnòstic segur i fiable. Com a mestres de Primària, ens agradaria enfocar aquest treball en la bipolaritat infantil, ja que en un futur cap la possibilitat de tenir un alumne que pateixi aquest trastorn a les nostres aules. Hem de tenir en compte que la depressió i la mania si no es tracta degudament, pot afectar el rendiment escolar i l'aprenentatge de l’alumne, la interacció social amb els seus companys i amb la resta de persones, a l’adquisició de diferents habilitats, a l'autoestima i,sobretot les relacions entre pares i fills. En alguns casos, pot conduir cap a conductes disruptives, a la violència i a l'agressió i fins i tot el suïcidi. Segons l'Acadèmia Americana de Pediatria, el suïcidi és la tercera causa principal de mort entre els nens i adolescents, just darrere dels accidents i la violència. D'altra banda, la depressió, el pensament impulsiu, la tolerància a la frustració, l'agressió i el comportament agressiu pot arribar a ser part del desenvolupament de la personalitat d'un nen, deixant a llarg termini efectes negatius per la resta de la seva vida adulta. Així doncs, a partir d’aquest moment ens centrarem en els aspectes d’aquest trastorn que es relacionin més directament amb les edats infantils. Som conscients de que molts símptomes, causes, conseqüències... no coincidiran amb el trastorn que pateixen els adults o fins i tot els adolescents però n’hi hauran d’altres que si que correpondran.

SÍMPTOMES DEL TRASTORN BIPOLAR EN LES EDATS INFANTILS La depressió i la mania són els símptomes més freqüents que presenten els adults que pateixen aquest trastorn. En canvi, els signes més eminents del trastorn bipolar en nens i joves pot incloure canvis ràpids d’humor, comportaments imprudents i agressius i temperament eufòric. Aquestes canvis sobtats es produeixen en qüestió d’hores o menys. Són nens que poden tenir petits períodes intensos de tonteria i llargs períodes de plors, atacs d’ira i agressió.

La doctora en Psiquiatria, Martha Hellander, estableix un llistat dels símptomes més habituals del trastorn bipolar en edats infantils.



Humor eufòric o irritable.



Depressió.



Canvis d’humor bruscos que poden durar des d’una hora fins a pocs dies.



Ràbia explosiva, duradera i sovint destructiva.



Ansietat per separació



Es qüestiona a l’autoritat.



Hiperactivitat, agitació i dispersió.



Poques hores de son o bé moltes.



Enuresis i malsons nocturns.



Antulls forts i freqüents.



Implicació excessiva en diversos projectes i activitats.



Disminució de la capacitat de raonament, impulsivitat, pensament accelerat i pressió de la parla.



Comportaments atrevits i perillosos.



Comportament sexual precoç o inapropiat.



Al·lucinacions i deliris.



Una forta creença en les pròpies habilitats que surten de la lògica, com ara habilitat de volar.

Tot i així, existeixen varis estudis en curs que estan investigant altres possibles característiques dels nens afectats. És normal que gairebé tots els nens o adolescents més d’una vegada presentin molts d’aquests símptomes, però no vol dir que aquests canvis ens facin confondre que pot patir el trastorn bipolar. Els símptomes del trastorn bipolar no són com els canvis normals en l’estat d’ànim i d’energia que més d’una vegada tothom ha patit. Els símptomes pròpis del trastorn són més extrems i tendeixen a presentar-se gairebé cada dia, o com a molt cada setmana, acostumen a ser tan severs que el nen en algun moment necessita ser hospitalitzat. A més, el trastorn bipolar pot causar una varietat d’estats d’ànim, tal i com es mostra al quadre 1 Un costat de la balança inclou la depressió greu, depressió moderada, i el baix estat d’ànim lleus. La depressió moderada que causa menys símptomes extrems i un humor baix lleu s’anomena dístimia, sempre i quan sigui crònica o a llarg termini. Enmig de l’escala es situa l’estat d’ànim normal.

Quadre 1: Diferents estats d’ànim del trastorn bipolar.

FASES DEL TRASTORN BIPOLAR Existeixen dues fases que determinen aquest trastorn: la eufòrica o episodi de mania i la fase depressiva, i les dues coincideixen tant pels infants com pels adults. Tal i com podrem veure a continuació, són unes fases força delimitades, no consecutives necessariament, i força identificables entre elles, ja que cada una d’elles presenta unes característiques, símptomes i actuacions diferents.

● Fase Eufòrica o Episodi Mania En aquesta fase,la persona que pateix el trastorn bipolar viu en un estat d’eufòria que pot durar dies i fins i tot setmanes. En aquest estat, experimenta una gran vitalitat, un excés de confiança, tenir dificultat en concentrar-se, irritabilitat, hiperactivitat i es mostra molt impulsiva pel que fa la parla (loquocitat) i en algun cas,també de deliracions. Els nens en aquesta fase solen mostrar un panorama mixt al mateix temps que consta de diferents elements característics de les dues fases: la depressiva i la eufòrica. Els joves en canvi tendeixen a presentar símptomes més propis de la fase eufòrica: pensament accelerat, estat d’ànim més elevat, autoestima alta, locució accelerada i comportaments més impulsius.

● Fase depressiva Aquesta fase es caracteritza perquè la persona entra en un estat absolutament invers on hi destaca una gran apatia envers les coses del seu entorn, una ansietat que comporta cansament, poca força de voluntat, tristesa, melangia, i un fort sentiment de fracàs. Els nens i adolescents acostumen a mostrar tristesa, a perdre l’interès per tot, incapacitat per sentir plaer, fatiga, insomni, falta d’autoestima i retraïment social. A diferència dels adults o els adolescents, en aquesta fase, els nens pateixen altres símptomes físics, mal de panxa, mal de cap, dolors musculars... En canvi, els adolescents acostumen a presentar una somnolència diürna excessiva, pensaments més desesperats i canvis bruscos de pes. Majoritariament les persones afectades pel trastorn bipolar tenen més períodes de depressió que períodes d’ eufòria i mania. Casi tots els episodis són unifàsics, o sigui un episodi maníac o depressiu va precedit per un període lliure de símptomes, però aproximadament entre el 10 i el 15% dels pacients són bifàsics, normalment amb un episodi depressiu seguit del maníac.

TIPUS DE TRASTORNS BIPOLARS El trastorn bipolar pot ser greu o lleu, i poden tenir canvis d'humor freqüents o poc freqüents. Depenent dels seus símptomes, bipolars són diagnosticats amb trastorn bipolar I, bipolar II o trastorn ciclotímic.

La manera com es manifesten els símptomes no és sempre la mateixa. Així, doncs, dins del Trastorn Bipolar près genèricament, pode...