Context Bienni reformista 1931-1933 PDF

Preview

Summary

Context del govern del Bienni reformista...

Description

El bienni reformista: 1931-1933 Per entendre l’aprovació del sufragi universal cal definir l’escenari sociopolític del període comprés entre el 1931 i el 1933, des que s’aprovà la llei del sufragi al govern fins que es va fer efectiva amb les primeres eleccions on la dona va poder votar. Aquest període, governat per la coalició republicana-socialista, comença amb l’aprovació de la constitució de 1931, quan Niceto Alcalá Zamora va convertir-se en president de la República espanyola, i Manuel Azaña en primer ministre i, per tant, en president del govern. Azaña tenia clar que “la República havia de començar una ràpida acció en benefici de les masses rurals si volia arrelar-se fora de la classe mitjana urbana” 1, per això va iniciar un procés reformista amb l’ambició de modernitzar la societat espanyola i respondre als principals problemes que arrossegava el país des de feia més d’un segle, com els conflictes entre els pagesos i els terratinents, l’analfabetisme o la influència de l’església en tots els sectors i a totes les escales. La democratització de la societat espanyola implicava transformar els pilars d’una societat endarrerida que anhelava evolucionar. Les reformes del govern L’objectiu del govern d’Azaña era limitar la influència religiosa de l’església catòlica i promoure la laïcitat de les institucions. L’article 3 de la constitució va declarar l’aconfessionalitat de l’estat, i el 26 prohibí el dret del catolicisme a exercir l’educació. A més, també es va promoure la dissolució dels ordes religiosos que posessin en perill l’estat i la nacionalització dels seus béns. El gener del 1932 es van aprovar dues noves lleis laiques, la llei del divorci i la secularització dels cementeris. Les lleis no eren un atac contra l’església, simplement la privaven dels privilegis dels quals sempre havia gaudit. Aquesta sèrie de canvis van convertir l’església catòlica en la principal enemiga de la República. Manuel Azaña, mentre era ministre de guerra del govern provisional, ja havia començat la reforma militar amb el pretext de minimitzar l’envergadura de l’exèrcit i així evitar possibles alçaments militars. Les reformes però calia fer-les en compte. Algunes d’elles són la creació de la Llei de Retir, que permetia als militars jubilar-se, la reducció del cos d’oficials, que a inicis del 1932 ja s’havia rebaixat a un terç del total inicial, o la creació de la guàrdia d’assalt. “De les cinc acadèmies militars que funcionaven només se’n van mantenir dos. El govern insistia a diluir l’esperit militar.”2 Per entendre l’impacte de la reforma agrària cal ser conscients que la meitat de la població 1 JACKSON, G. La República española y la guerra civil. (1976) 2 JACKSON, G. La República española y la guerra civil. (1976)

a inicis del segle XX es dedicava a l’agricultura, i la distribució desigual de la propietat era una qüestió que causava moltes discrepàncies. Els objectius del govern, a més de modernitzar el sector agrícola, es focalitzaven en millorar la situació dels petits i mitjans camperols. A finals del 1932 es va aprovar la llei de la reforma agrària, que va permetre l’expropiació de grans finques i el seu repartiment per l’explotació de les terres. Els resultats van ser molt ambiciosos i la lentitud dels procediments conjugada amb l’oposició dels grans terratinents van acabar agreujant la situació dels camperols i provocant múltiples protestes que, a mesura que avançava la legislatura, s’anaven radicalitzant. En matèria d’educació, després de garantir la llibertat i la laïcitat, el govern va invertir altes quantitats de diners en la formació de mestres i en la construcció d’escoles per combatre els elevats índexs d’analfabetisme. En referència a les qüestions laborals, es va aprovar la Llei de Contractes de Treball, 3 que va establir la negociació col·lectiva i els jurats mixtos, es va regular la jornada a 40 hores setmanals i es van reforçar els sindicats agrícoles. Crisi i fi del bienni reformista El resultat d’aquestes polítiques va ser nefast per ambdós bàndols de la societat. Els sectors simpatitzants amb l’esquerra les creien poc ambicioses com per visualitzar el canvi pel qual ells havien apostat en iniciar la República, i els més moderats i conservadors, sovint benestants, les consideraven massa radicals. El centralisme de les polítiques, en comptes d’acostar posicions, va aconseguir allunyar-les i descontentar a tota la societat. La forta oposició de l’església, la burgesia i gran part de l’exèrcit es va conjugar amb les inquietuds del poble envers la ineficàcia i la lentitud de l’aplicació de les reformes. El 1932 acabava amb la dreta unificada en la Confederación Española de Derechas Autónomas (CEDA) liderada per José María Gil Robles i amb el sorgiment de grups radicals de dretes, els nacionalsocialistes (JONS) i els feixistes (Falange española). Rere l’intent de cop d’estat de l’agost de 1932, organitzat pel general Sanjuro, s’amagava l’agrupació clandestina Unión Militar Española (UME) que posteriorment prepararia el cop del 1936. L’organització de les dretes unida a l’obrerisme i la conflictivitat social van acabar de desgastar la coalició republicana-socialista i van provocar una crisi al govern que acabà amb la dissolució de les Corts i la convocatòria d’eleccions pel 19 de novembre de 1933, les primeres eleccions en les quals hi hauria un sufragi universal i les dones podrien exercir el seu dret a votar.

3 JACKSON, G. La República española y la guerra civil. (1976)...