ECOLOGIA PDF

Preview

Summary

Activitats Ecologia 2 Estructura dels ecosistemes 25. Esmenta un lloc on ca Idria prendre mostres seguint un transsecte i un altre en que no. En un fons caldria fer un transsecte, en un bosc no seria necessari en alguns casos. 26. Observa la i indica quina de la mostra. de la mostra de 0 cm2. 27 . E...

Description

Activitats Ecologia 2 Estructura dels ecosistemes 25. Esmenta un lloc on ca Idria prendre mostres seguint un transsecte i un altre en que no. En un fons marí caldria fer un transsecte, però en un bosc no seria necessari en alguns casos.

26. Observa la gràfica i indica quina és l’àrea mínima de la mostra.

L'àrea mínima de la mostra és de 0 cm2.

27 . Es tracta de les corbes de supervivència de la població humana en diferents èpoques. Comenta si ha variat l'edat màxima, la vida mitjana deis individus i la probabilitat de viure fins a edats avançades.

L'edat de mort mitjana ha augmentat fins als 50 -75 anys. ! ! L'edat màxima a la que es pot arribar, en canvi, es manté sobre els 100 anys i hi arriba una mica més de gent La gent que va néixer entre 1931 i 1959 encara no ha tingut temps suficient per arribar a l'edat de 100 anys.

28 . Representa gràficament la piràmide d'edats d'una població formada pels individus següents:

29. Quina d'aquestes corbes pertany a l'ésser humà i quina al peix anomenat sorell? Justifica la resposta. Peix sorollet.! Es una espècie estratega R. La mortalitat és extremadament elevada al començament de la vida. Cas de les ostres, peixos, molts invertebrats i moltes espècies vegetals, com la majoria d'arbres (especies amb molt descendents, amb escassa o nul·la atenció per part dels progenitors). La corba és còncava.

Ésser humà.! Aquestes especies es caracteritzen per la baixa taxa de mortalitat fins que arriben a certa edat que augmenta rapidament. Aquestes curves convexes són característiques de la major part dels mamífers, inclosos els homes, amb estrategies de la K.!

30. En una població animal formada per 25.200 individus, en un any en moren 18.425 i en neixen 21.350. Quines són les taxes anuals de mortalitat, natalitat i creixement?

31. En un cultiu bactèria constituït per mil individus, sabent que es divideixen cada trenta minuts, calcula quants individus hi haurà al cap de dues hores i mitja. Representa lacorba de creixement i també la gràfica logarítmica del nombre d'individus/temps. 32000 individus Quin avantatge presenta la representació logarítmica? La gràfica logarítmica permet expressar increments enormes amb poc espai, mentre que si s'utilitzes la gràfica de creixement no logarítmica es necessitaria una gràfica molt gran

32. Quants individus hi haurà d'aquí a deu anys, si la població actual és de mil individus, la taxa de creixement és del 3 % i no hi ha limitació ni d'espai ni d'aliment? D'aquí deu anys hi haurà 1344 individus si no en mor cap ni hi ha cap limitació d'espai ni aliment. Això ho hem trobat sumant el 3 % de la població de l'any anterior a aquesta mateixa població.

2

En els ecosistemes amb fluctuacions pronunciades predominen els estrategs de la K, ja que suporten millor els canvis. En els de fluctuacions escasses, en canvi, predominen el de la r ja que colonitzen els ecosistemes favorables molt ràpid. Hi ha més competència per l'alimentació en els ecosistemes canviants, ja que en els estables acostuma a haver-hi una gran quantitat d'aliment i la competència no és tant ferotge."

33. Quin tipus d'estrategs, els de la r o els de la K, predomina en els ecosistemes amb fluctuacions pronunciades? I en els ecosistemes amb fluctuacions escasses? En quin hi ha més competència per l'aliment? Justifica les respostes. 34. Quin tipus de relació mostren les dues gràfiques de conills i guineus? Per que hi ha un desfasament? Per que des que conviuen les fluctuacions s'han anat fent més petites? El sistema depredadorpresa és la interacció de tots dos. Un augment de la població de l’espècie presa afavoreix el creixement poblacional de l’espècie depredadora que s'alimenta d'aquesta, i es fa tan nombrosa que produeix la disminució de l'es pecie presa; quan aquesta disminueix, falta l'aliment per a l’espècie depredadora, que, en disminuir, permet la recuperació de la població de l’espècie presa, i així indefinidament.

Dinàmica dels Ecosistemes 1. Explica que és el nínxol ecològic i posa'n un exemple. és el paper que desenvolupa aquesta espècie en l'ecosistema, és el conjunt d'estratègies que té per sobreviure, aquelles per satisfer les seves necessitats alimentàries, com les relacionades amb els límits de tolerància davant els factors ambiental.! L’hàbitat del gat salvatge - Felix sylvestris- són els boscos caducifolis de muntanya, mentre que el seu nínxol és el de ser caçador nocturn de rosegadors.

3. Indica a quin nivell tròfic pertany cadascun deis organismes de la xarxa tròfica d'una roureda.

3

4. Estableix la xarxa tròfica d'un ecosistema marí en el qual hi ha les especies següents (entre parèntesis s'han indicat els noms deis organismes deis quals s'alimenten): zooplàncton (fitoplàncton); bivalves (fitoplàncton); sípies (peixo s); peixos (zooplàncton); crancs (anèl·lids marins); estrelles de mar, (mol·luscs bivalves i anèl·lids marins); gavines (crancs i peixos) anèl·lids marins (algues). • A quin nivell tròfic pertany cadascuna de les especies de la xarxa? 5. L’eficiència deis animals expressada com a PN/aliment ingerit és el resultat d'unes altres dues formes d'expressar l'eficiència en els animals: com a aliment assimilat / aliment ingerit i com a PN/aliment assimilat.

Aquests dos rectangles simbolitzen l’eficiència de dos animals amb estratègies diferents, per exemple el be i el llop. Per mitja de les preguntes següents, intenta identificar quin correspon a quin.

a) b) c) d) e) f)

Quin dels dos presenta més eficiència expressada com a aliment assimilat/ aliment ingerit? A que pot ser deguda aquesta diferencia? Quin deis dos presenta més eficiència expressada com a PN/aliment assimilat? A que pot ser deguda aquesta diferencia? Quin deis dos presenta més eficiència expressada com a PN/aliment ingerit? Quin correspon al be i quin al llop?

A) La gràfica B ( probablement el llop) presenta més eficiència aliment assimilat/ aliment ingerit que la A (el be) Això pot ser degut al fet que el be té gairebé sempre disponible aliment i per tant no es veu obligat i tenir una gran eficiència, mentre que al llop li pot costar trobar aliment i necessita assimilar una percentatge major de l'aliment que ingereix." B) La gràfica A presenta més eficiència PN/ Aliment assimilat que la gràfica B. Això pot ser degut a que el llop és molt més actiu (ha de caçar) que el be, el qual pot estar-se quiet llargues estones, i per tant perd més energia que el be en la respiració." C) Els dos presenten la mateixa eficiència PN/ Aliment ingerit. La gràfica A és la del be, mentre que al B és la del llop.

4

6 . En l'esquema següent es representa el cicle de la matèria i el flux de l'energia en un bosc mediterrani. Les fletxes que simbolitzen la producció són de dos colors: un indica el camí de la matèria, I l'altre, el camí de l'energia química,és a dir, l'energia emmagatzemada en aquesta matèria. Substitueix els nombres per les paraules següents: energia lluminosa, producció primària, producció secundaria, calor, CO:u 00 fotosíntesi, respiració,fulles ¡ branques martes, excrements i cadàvers, sals minerals i descomponedors. 1: Fotosíntesi" 2: Sals minerals" 3: Producció primària" 4: Producció secundària" 5: Calor" 6:,Energia lluminosa" 7: Descomponedors" 8: CO" 9: Respiració" 10: O2" 11: Fulles i Branques mortes 12: Excrements i cadàvers

8 . Una herba determinada té una biomassa de 2.500 g/m2; al cap de deu dies, aproximadament, la biomassa ha pujat a 2.800 g/m2• Calcula'n la producció, la productivitat i el temps de renovació.

9. En el flux d'energia següent d'un bosc expressat en kcal /m2 • any, esbrina els valors següents: Energia gastada en respiració en les plantes = 22 kcal/m2 · any a) Energia gastada en respiració en les plantes. Energia de l'aliment ingerit pels herbívors = 12 kcal/m2 ·any Producció que queda lliure per als carnívors = 2 kcal/m2 ·any b) Energia de l'aliment ingerit pels herbívors. Eficiència neta de les plantes = (18/4000) ·100 = 0.45%! c) Producció que queda disponible per als carnívors. Eficiència neta dels herbívors = (2/12) ·100 = 16.7%! ! d) Eficiència neta de les plantes. e) Eficiència neta dels herbívors.

5

10. En el flux d'energia següent d'un conreu expressat en kcal/m2 • any, situa-hi en cadascuna de les lletres els conceptes següents: producció neta, llum i ncident, Jlum absorbida, llum reflectida,llum invertida per escalfar les ful/es, energia invertida en respiració, producció bruta. Calcula l ’eficiència de les plantes (eficiència fotosintètica). A) Llum incident" B) Llum reflectida" C) Llum absorvida" D) Llum invertida en escalfar les fulles E) Producció bruta" F) Energia invertida en respiració" G) Producció neta

11. Calcula el temps de renovació i la taxa de renovació de les selves tropicals 2/40 = 0.05 anys-1 = R" 1/0.05 = 20 anys= taxa de renovació

I dels deserts. 4/20 = 0.2 anys -1 = R" 1/0.2 = 5 anys = taxa de renovació

Quines conclusions se’n poden deduir? 13. Observa aquesta gràfica i contesta les preguntes següents: En que inverteixen l'energia els individus joves, els adults i els vells? Escriu en una equació de tres sumands com s'obté la producció d'una espècie tenint en compte les tres etapes de la seva vida. Que malgrat que en el desert la biomassa és molt inferior a la de la selva, la seva taxa de renovació és 4 cops més ràpida. Això es deu a que les selves són un ecosistema molt madur i que per tant es consumeix gairebé tot el que es produeix. Creixement + Reproducció - Manteniment = Producció

14. Si en una zona boscosa de 100 metres de costat els arbres produeixen 300 g de fulles per metre quadrat i any, quants quilograms es produiran d'insectes fitòfags, d'ocells insectívors i de rapinyaires en un any? 3 kg de rapinyaire! 30 kg d'ocells insectívors ! 300 Kg d'insectes"!

6

15. Si en un bosc estable hi ha 1.000 ocells que junts pesen 400 kg, i al cap d'un any han augmentat el pes 100 kg, i a més han nascut 1.000 ocells més, que junts pesen 100 kg, quants quilograms d'ocells deuen haver menjat els seus depredadors perquè continuïn havent-hi els mateixos quilograms d'ocells que l'any anterior? 16. Quina d'aquestes dues piràmides de producció té uns herbívors més eficients? Justifica la resposta.

La piràmide a, ja que són capaços d'assimilar i aprofitar més matèria orgànica dels productors que els de la gràfica B

,

.En el dibuix deis rectangles que simbolitzen la 18 destinació d'un aliment per a consumidors,cada mil·límetre quadrat de superfície equival a 1 kg/m2 • any. Calcula la producció bruta,la producció neta i la part que es renova, es gasta o cau durant la vida, per la qual cosa no s'inverteix ni en creixement ni en reproducció. ! Part que no s'aprofita: 61,7 % del total! Producció bruta: 38,3 % del total." Producció neta: 23,3 % del total." .

7

20. Quins factors determinen els grans biomes terrestres? El clima (temperatura, pluviositat) és el factor més important que determina la distribució dels biomes terrestres i depèn de:La latitud, La precipitació, L'altitud.

21. Quins biomes terrestres s'estenen entre el tròpic de Càncer i el cercle polar àrtic? Desert fred, Talgà, Tundra, alta muntanya, bosc caduc, bosc mediterrani, estepa, desert càlid, sabana, bosc tropical.

22 .En quin gran bioma esta inclosa Catalunya? Bosc Mediterrani

23 .Observa la figura del pas d'un prat a un bosc i contesta les preguntes següents: augmentat la clorofila, la producció bruta, i ha disminuit la biomassa i Quins valors han augmentat i quins han disminuït? Ha la respiració total Com s'ha esbrinat la producció neta? Per que és més baixa al bosc? Quina és la productivitat del prat ideal base? Per que es passa del prat al base i no a l'inrevés? Quant de temps ha de passar perquè es doni la transformació de prat a base si la producció sempre es manté constant? Perque es la producció bruta menys la respiració total. Perque es un ecosistema que està creixent, que augmenta la seva biodiversitat i la complexitat, és un ecosistema jove

N2 + O2 ------> 2NO" 2NO + O2 ----> 2NO2" 3NO2 + H2O--> 2HNO3 + NO" S + O2 --------> SO2" SO2 + OH -----> OHSO2 OHSO2 + O2 --> H2O + SO3 SO3 + H2O-----> H2SO4

25. Contesta les preguntes següents sobre la pluja acida: Escriu les reaccions químiques des del nitrogen atmosfèric fins a l’àcid nítric. Escriu les reaccions químiques igualades des del sofre del carbó fins a l’àcid sulfúric. Com es podria disminuir la generació de pluja acida?

Es podrien reduir les emissions de nitrogen i sofre a l'atmosfera per part de l'indústria (metal·lúrgica sobretot en el cas del sofre) i les fàbriques i crear nous vehicles que no usin combustibles fòssils

26.Tenint en compte els corrents oceànics i el fet que els organismes no poden degradar el DDT, contesta la qüestions següents: En quin nivell tròfic hi ha més concentració de DDT? Vegetals Com es pot explicar la presencia de DDT al teixit adipós d'animals que viuen a l’oceà Àrtic, és a dir, molt allunyats deis llocs on s'utilitza aquest insecticida? A causa del desglaç del Àrtic. A més es molt soluble en les grases i en disolvents orgànics i pràcticament insoluble en l'aigua.

8...