El catalanisme i les seves característiques PDF

Preview

Summary

UNITAT 8: EL CATALANISMEA França hi havia un projecte cultural català i a Espanya no Codig de lleis de Catalunya diferent a EspanyaÇ: el codig civl (regulació vida familiar)Catalunya s’industrialitza Espanya no.CAUSES: Feblesa de l’Estat liberal per crear un projecte cultural atractiu. Particularism...

Description

UNITAT 8: EL CATALANISME A França hi havia un projecte cultural català i a Espanya no Codig de lleis de Catalunya diferent a EspanyaÇ: el codig civl (regulació vida familiar) Catalunya s’industrialitza Espanya no.

CAUSES: -

Feblesa de l’Estat liberal per crear un projecte cultural atractiu. Particularisme català, reforçat per la industrialització.

1.

LA RENAIXENÇA • Moviment cultural literari vinculat al Romanticisme que neix als anys 30. • Recuperació de la història i les tradicions populars de Catalunya: sentiment de pertinença a una comunitat davant l’uniformisme dels liberals. • Manteniment del català. Castellà única llengua oficial (administració, ensenyament, actes oficials). • Entitats culturals i publicacions per recuperar i defensar les tradicions, la història i la llengua.

RENAIXENÇA CONSERVADORA • Restauració dels Jocs Florals: català carrincló, arcaic i temàtiques allunyades de la realitat social. • Lligat a l’Església i a la burgesia. RENAIXENÇA POPULAR Reacció contra l’ús incomprensible del català: defensa de “lo català que es parla ara” • Frederic Solé (Serafí Pitarra ): Paròdies de mites de la història de Catalunya (Don Jaume el Conquistador) • Anselm Clavé: recuperació música tradicionals, cors obrers.

2.

ANTECEDENTS DEL CATALANISME

PARTITS DINÀSTICS (no son partits catalanistes) • Partits: conservador, iberal • Demandes descentralitzadores: Joan Mañé i Flaquer (Liberals) o Manuel Duran i Bas (conservadors) CARLISME (volien que Catalunya, Aragó i València recuperin l’autogovern) • Absolutisme + catolicisme + defensa institucions catalanes anteriors al 1714 • Oposició al centralisme liberal

MANIFEST FORALISTA DE CARLES VII (1872) • 1868 PARTIT REPUBLICÀ DEMOCRÀTIC FEDERAL • Defensa un estat federat espanyol per garantir la plena participació de tots els ciutadans

1ª REPÚBLICA Constitució federal de 1873 •

•

Artículo 1.-Componen la Nación española los Estados de Andalucía Alta, Andalucía Baja, Aragón, Asturias, Baleares, Canarias, Castilla la Nueva, Castilla la Vieja, Cataluña, Cuba, Extremadura, Galicia, Murcia, Navarra, Puerto Rico, Valencia, Regiones Vascongadas. Artículo 2.-Las islas Filipinas, de Fernando Poo, Annobón, Corisco, y los establecimientos de África, componen territorios que, a medida de sus progresos, se elevarán a Estados por los Poderes públicos

• • •

3.

Artículo 92.- Los Estados tienen completa autonomía económico-administrativa y toda la autonomía política compatible con la existencia de la Nación. Artículo 93.-Los Estados tienen la facultad de darse una Constitución política, que no podrá en ningún caso contradecir a la presente Constitución. Artículo 96.-Los Estados regirán su política propia, su industria, su hacienda, sus obras públicas, sus caminos regionales, su beneficencia, su instrucción y todos los asuntos civiles y sociales que no hayan sido por esta Constitución remitidos al Poder federal.

CATALANISME PROGRESSISTA

Decadència Partit Republicà Federal - Suport de PI I MARGALL als independentistes cubans - Sector catalanistes abandonen el partit - Influència de la AIT Catalanisme laic, republicà i federal: Llibre: Lo catalanisme V.ALMIRALL(1841-1904) Diari català (18791881)

PRIMER CONGRÉS CATALANISTA (1880)

crea ció

Al mi ral l in sp ira do r de

• Unificació de totes les forces catalanistes: l’antiga Jove Catalunya (conservadors, que en sortiran), catòlics, republicans federals ACORDS • Comissió per a vetllar el manteniment del dret català • Acadèmia de la Llengua Catalana (filòlegs que vetllaran pel català amb ordre) • Fundar el Centre Català (1r partit polític catalanista)

El CENTRE CATALÀ (1882) (sector més progressista) Partit interclassista (tant de pobres com de rics) encarregat de dur a terme el programa catalanista. Divisió comarcal Llengua (ús oficial) Dret civil (codig civil) Proteccionisme aranzels)

els

MEMORIAL DE GREUGES (1885) → primer acte polític del catalanisme • Amenaça d’un conveni comercial amb el Regne Unit i l’intent d’unificar el dret civil (per comercialitzar amb el Regne Unit on el tèxtil es mes barat) • Acte del Centre Català a la Llotja (burgesia, Foment del Treball Nacional) Memorial, adreçat al rei Alfons XII: ▪ Denunciava el centralisme. M.Greugues era una ▪ Proteccionisme econòmic per a la indústria catalana. amenaça amb l’unifació ▪ Manteniment del dret civil català. del R.Unit Primer acostament del moviment catalanista a la burgesia.

FRACÀS DEL PROJECTE D’ALMIRALL • • • •

Rebuig de la burgesia: projecte republicà i progressista Escissió del sector més conservador: LLIGA DE CATALUNYA (1887) Rebuig classes populars: Projecte social més feble que els republicans federals Oposició d’Almirall a l’Exposició Universal de 1888

El CENTRE CATALÀ desapareix el 1888.

4. -

-

CATALANISME CONSERVADOR Integració en el catalanisme de sector socials d’ideologia conservadora: propietaris agrícoles, eclesiàstics, professionals liberals (especialment Catalunya rural interior). (Defensa de les tradicions i el món rural) del carlisme al catolisisme Nou catalanisme lligat a les tradicions, el món rural i el catolicisme. conservador El VIGATANISME: Josep Morgades i Josep Torras i Bages

La Tradició catalana-llibre • L’esperit de Catalunya es troba en la família, la propietat i la religió. • Rebuig a qualsevol canvi social. • Idealització de l’Edat Mitjana. • Rebuig a la participació política. • Campanya per la restauració del monestir de Ripoll(1893) • Campanya pel mil·lenari de Monsterrat (1881) --> LA VEU DE MONTSERRAT revist catòlica)

LA LLIGA CATALANISTA (1887-1901) (sector més conservador) • Hi havia un partit que si que volia entrar a la lluita/política, aquests marxen del Centre Català i funden aquest partit. • Partit més conservador, lligat als interessos de la burgesia • DOMÈNECH I MUNTANER, PUIG I CADAFALCH, PRAT DE LA RIBA, ÀNGEL GIMERÀ • Programa • Proteccionisme • Dret civil català • Oficialitat del català • Política al marge dels partits estatals a) Missatge a la Reina Regent (1888) → reivindicacions autonomistes b) Campanya pel dret civil català (1889): Primera victòria del catalanisme c) Unió Catalanista • 1891: Unió de tots els grups i associacions catalanistes comarcals. • Divisió entre els catalanistes apolítics (La Renaixensa) i els partidaris de participar en la política (Prat de la Riba).

BASES DE MANRESA (1892) → escriuen el document (primer intent d’estatut d’autonomia català) Bases per a la Constitució Regional Catalana • Recuperació de les institucions del 1714: Corts, Reial Audiència • Catalunya, única sobirana en son govern interior • Corts corporatives- un representant de cada classe social • Ordre públic i moneda propis • Català, llengua oficial • Càrrecs públics exclusius dels catalans 11 de setembre. Homenatge a Rafael de Casanovas Finals segle XIX

d) CATALANISME I CRISI DE 1898 • Poca gent vota a un partit catalanista, però al 1898, canvia ja que es perd Cuba i Espanya cau en aquella crisi moral. • Necessitat de regenerar Espanya i pèrdua de prestigi dels partits dinàstics. • Impuls al catalanisme polític i a les demandes d’autonomia i al reformisme social i polític. UNIÓ REGIONALISTA (1899) Defensa que Catalunya tingui un autogovern • Fracàs del govern regeneracionista de Silvela – Polavieja + Tancament de caixes. • Creació d’un partit polític que respongués als interessos de la burgesia. La UNIÓ REGIONALISTA (autonomista). CENTRE NACIONAL CATALÀ (1899) Són molt pocs Redactors de La Veu de Catalunya (Cambó, Prat de la Riba, Carner), que abandonen la Unió Catalanista. LA LLIGA REGIONALISTA (1901) Tant la Unió i el Centre Nacional Català defensen el mteix- CENTRALITZACIÓ S’uneixen a La Lliga regionalista Candidatura unitària UR + CNC La candidatura dels 4 presidents: • Albert Rusiñol: Foment • Bartomeu Robert: expresident de la Societat d’Amics del País • Domènech i Muntaner: Ateneu Barcelonès • Sebastià Torres: Lliga en Defensa del Comerç i la Indústria Triomf a Barcelona dels candidats no dinàstics Eleccions municipals de 1901 a Barcelona • LLIGA REGIONALISTA 11 regidors • Republicans 11 regidors • Partits dinàstics 4 regidors FI DEL MONOPOLI PARTITS DINÀSTICS REPUBLICANS CONTRA REGIONALISTES...