Resum catalanisme polític PDF

Preview

Summary

Download Resum catalanisme polític PDF

Description

Història d’Espanya s. XIX i XX. 2n batxillerat.

Nom i cognoms:

TEMA: ORÍGENS I CONSOLIDACIÓ DEL CATALANISME (1833-1901)

1. Introducció: El catalanisme va iniciar-se al segle XIX com a moviment cultural de recuperació de la llengua i de la cultura catalanes. Aquest procés va anar acompanyat d'un gran interès pel coneixement de la història, la literatura, les tradicions i el dret civil català, que es van configurar com a elements diferenciadors de la identitat catalana i van fer evident que Catalunya era un país dotat històricament d'una personalitat pròpia. Paral·lelament, el desenvolupament econòmic i social de l'Espanya del segle XIX, amb Catalunya com a pionera del procés industrialitzador, va accentuar aquest sentit diferencial i va evidenciar una sèrie de problemes que l'Estat liberal, centralitzat i uniformista, era incapaç de resoldre. Això va provocar l'aparició d'actituds de refús, tant al centralisme polític com a la uniformització cultural. Al final del segle el catalanisme va esdevenir un moviment polític que pretenia una reforma en profunditat de l'Estat i que es vertebrava al voltant de la consecució de l'autonomia de Catalunya. L'aparició d'aquest sentiment catalanista cal situar-la en el context europeu de la difusió del Romanticisme, de la irrupció dels nacionalismes i del reforçament del principi de les nacionalitats, que defensava el dret dels pobles a decidir el govern propi.

2. EL COMENÇAMENT DEL CATALANISME POLÍTIC. 2.1.

Catalanisme progressista: Valentí Amirall.

El catalanisme polític fou un moviment que propugna el reconeixement de la personalitat política de Catalunya o dels Països Catalans. Les diferents tendències del catalanisme polític van voler trobar, des d’òptiques diferents, nous models de relació i d’encaix de Catalunya dins d’Espanya. El principal impulsor del catalanisme polític a finals del segle XIX va ser Valentí Almirall, advocat, periodista i polític catalanista, que des d’una òptica progressista, va convertir el moviment literari i cultural desenvolupat per la Renaixença en un moviment polític. Valentí Almirall (1841-1904) va ser una figura cabdal en la definició del catalanisme polític. Va iniciar la seva actuació política en les files de l'ala radical del republicanisme federal, militant al PRDF (Partit Republicà Democràtic Federal) des d’on va defensar un estat federal i descentralitzat. El 1879 publica Diari Català el primer diari íntegrament en llengua catalana. El 1880 organitza el Primer Congrés Catalanista: Es reuneixen 1282 congressistes de tendències diverses. Acords: nomenar una comissió per vetllar pel manteniment del dret català (drets històrics del principat de Catalunya en el temps de la Corona d’Aragó), 1

Història d’Espanya s. XIX i XX. 2n batxillerat.

Nom i cognoms:

constituir una Acadèmia de la Llengua Catalana i fundar una entitat (que més tard es constituirà en partit polític) per coordinar el moviment: el Centre Català, seguint la proposta d’Almirall que el catalanisme superés la formulació literària i cultural que havia tingut fins aleshores i es convertís en un moviment polític. L'any 1881 Almirall es va distanciar de Pi i Maragall i es va decidir a impulsar una acció política específicament catalana al marge dels partits d'àmbit estatal. El 1882 es va formar el Centre Català, una entitat que pretenia la unió de tots el sectors socials catalanistes i que va tenir l’objectiu de desenvolupar un programa reivindicatiu (llengua, dret civil, divisió comarcal, proteccionisme econòmic) i de crear nuclis propagandístics del catalanisme arreu del Principat, tot denunciant el caràcter sucursalista dels partits dinàstics a Catalunya i fent una crida als polítics catalans perquè els abandonessin i s'impliquessin en organitzacions estrictament catalanes. L'any 1883 el Centre Català va convocar el Segon Congrés Catalanista: es va denunciar el caràcter sucursalista dels partits dinàstics a Catalunya i es va fer una crida als polítics catalans perquè els abandonessin i s'impliquessin en organitzacions estrictament catalanes, posant de relleu la importància d’establir una vida política catalana pròpia. El Congrés va quedar inacabat per causes polítiques conjunturals, però també per les diferències entre els diferents sectors del catalanisme que, malgrat que arribaven a acords en qüestions específiques, representaven posicions ideològiques força diferenciades. Acords: defensa del proteccionisme i dret català. L'any 1885 Almirall va liderar la redacció del Memorial de Greuges, que va ser presentat al rei Alfons XII i que va constituir el primer manifest polític unitari del catalanisme. Va comptar amb el suport d’un sector de la burgesia catalana, així com d’institucions culturals i entitats catalanistes. S’hi exposaven una sèrie de queixes respecte a la política centralista i es proposava el desenvolupament d’un regionalisme polític, consistent en la recuperació de les institucions catalanes i l’autogovern, amb el restabliment del català com a llengua oficial. El Memorial de Greuges tenia per objectiu la denúncia del centralisme administratiu borbònic i de la desaparició del català en l’àmbit de la vida pública. També volia denunciar el lliurecanvisme com a perjudicial per al desenvolupament de la indústria catalana. Per resoldre els greuges plantejats, proposava la implantació d’un govern de caràcter autonòmic a Catalunya, amb un sistema administratiu propi, i la recuperació de la llengua catalana a nivell oficial (administració, ensenyament, etc.). Així doncs, proposa un sistema regional consistent en un Estat format per regions amb un govern autònom. En aquest sistema, Catalunya i la resta de regions tindrien un estatus polític i administratiu semblant, basat en el desenvolupament del regionalisme i permetria posar fi al centralisme administratiu iniciat amb els Decrets de Nova Planta, a principis del segle XVIII. L'any 1886, a partir d'aquestes experiències i de l'específica reflexió doctrinal, Almirall publicà Lo catalanisme, on establia les bases ideològiques d'un catalanisme progressista. Aquesta publicació situa a Almirall com a primer polític que elabora una teoria sobre el catalanisme. 2

Història d’Espanya s. XIX i XX. 2n batxillerat.

Nom i cognoms:

En aquesta obra va sintetitzar el seu ideari polític i va desenvolupar la seva teoria sobre el "particularisme català" que defineix Catalunya com una nació, i que es considera un antecedent clar del nacionalisme català. Aquest "particularisme" es justificava no sols pels vells drets històrics de Catalunya i per la seva personalitat lingüística i cultural, sinó també per les característiques específiques (polítiques, econòmiques i culturals) de la nova societat industrial catalana. Va argumentar que no només la història, la llengua i la cultura justificaven les reivindicacions polítiques catalanes, sinó també les diferències entre una Catalunya industrial, més moderna i dinàmica, i una Espanya que era fonamentalment agrària, amb un clar predomini de les classes tradicionals i amb un sistema polític fortament centralista. Aquesta particularitat demanava l'existència d'unes institucions polítiques pròpies dotades de les atribucions polítiques que permetessin atendre amb més eficàcia els principals problemes polítics, socials, econòmics i culturals del país. Per Almirall el particularisme havia de ser el motor del desenvolupament de Catalunya i de la regeneració d'Espanya. Per això calia impulsar una forta tasca d'agitació cultural, al marge de les institucions oficials, i fundar una organització política interclassista que aplegués tots els corrents del catalanisme i que tingués capacitat per intervenir en les eleccions. La proposta d'Almirall va mostrar-se inviable ben aviat i va anar perdent suport. D'una banda, representava un catalanisme massa republicà per atreure amplis sectors de la burgesia catalana, que se situava en l'òrbita política dels partits monàrquics (burgesia partidària de la monarquia i d’un catalanisme de caràcter més conservador). D’altra banda, el projecte d’Almirall tampoc no va arrelar entre les classes populars, entre les quals predominava la influència del republicanisme federal, més centrat en les reivindicacions de tipus social. Finalment, la forta oposició d'Almirall a l'Exposició Universal de Barcelona del 1888, en gran part promoguda per l'alcalde liberal Rius i Taulet, va contribuir al seu aïllament i al distanciament de la burgesia. Poc després el Centre Català va desaparèixer i la influència d'Almirall dins el moviment catalanista va anar esmorteint-se. 2.2.

La Lliga de Catalunya i el missatge a la reina regent.

Les discrepàncies dins el Centre Català havien menat a una escissió i a la formació de la Lliga de Catalunya (1887), que va incorporar homes com Narcís Verdaguer i Callís, Lluís Domènech i Montaner, Josep Puig i Cadafalch i Enric Prat de la Riba, al costat d'altres que procedien de la Renaixença, com Àngel Guimerà. La nova organització tenia un caràcter més conservador que el projecte d'Almirall, amb la qual cosa va sintonitzar millor amb una burgesia, cada cop més descontenta amb la política dinàstica de la Restauració. El nou grup va fer seves les reivindicacions de l'oficialitat de la llengua catalana, la defensa del dret civil català, el proteccionisme i l'execució d'una política exclusivament catalanista. Una de les seves primeres iniciatives va ser el Missatge a la Reina Regent (1888), adreçat i presentat a la reina Maria Cristina en l’acte d’inauguració de l’Exposició Universal de 1888.

3

Història d’Espanya s. XIX i XX. 2n batxillerat.

Nom i cognoms:

El Missatge a la Reina Regent, a través d’un escrit amb enunciats conservadors i referències medievals, es demanava l’autonomia de Catalunya, defensant la sobirania de la nació catalana. De manera més concreta, contenia les demandes següents: – La restauració de les Corts catalanes, on es puguin aprovar uns pressupostos propis de Catalunya i decidir la seva contribució econòmica als pressupostos generals d’Espanya. – Aquest autogovern polític de Catalunya tindria la llibertat per decidir la seva contribució a l’exèrcit espanyol amb el nombre de soldats catalans (exèrcit de soldats voluntaris a sou). –

L’oficialitat de la llengua catalana i l’ensenyament a Catalunya en aquesta llengua.

– L’establiment de tribunals propis i el nomenament de càrrecs polítics, judicials o administratius des de Catalunya. –

Defensa del dret civil català.

L'any següent la Lliga de Catalunya va promoure una campanya en defensa del dret català i contra el projecte de reforma del Codi Civil que s'estava discutint a les corts de Madrid. El dret civil català es fonamenta en els drets històrics del Principat de Catalunya dins de la Corona d’Aragó, i té el seu origen a l’Edat Mitjana. El projecte de reforma del Codi Civil de l’any 1889 afectava de manera directa al dret català, que quedava retallat. L’oposició de la Lliga de Catalunya en contra del nou Codi Civil va fer que el govern accedís a canviar la seva redacció, respectant el dret civil català. Aquest fet fou presentat com "la primera victòria del catalanisme".

3. EL CATALANISME CONSERVADOR Posteriorment, a la dècada de 1890, van emergir amb força les tendències del catalanisme conservador, manifestant una diversitat de formulacions.

3.1.

El catalanisme tradicionalista: Torras i Bages

Durant la implantació de l'Estat liberal, una bona part del clero català s'havia unit amb el carlisme i havia adoptat posicions integristes i antiliberals. Al llarg de la Restauració, una part del clero va abandonar aquests plantejaments per buscar un espai dins el liberalisme més conservador. Hi va tenir un paper important el vigatanisme, un moviment cultural i intel·lectual impulsat pels membres de les institucions eclesiàstiques de la ciutat de Vic. L'acostament del clero català al catalanisme conservador va estar liderat per clergues com Jaume Colell i el bisbe Josep Morgades, en un intent de cristianitzar un moviment que havia començat des de posicions laiques. Aquest grup va dotar-se d'un òrgan de premsa, el setmanari La Veu del Montserrat, 4

Història d’Espanya s. XIX i XX. 2n batxillerat.

Nom i cognoms:

i entre les seves iniciatives cal destacar les campanyes a favor de la celebració del mil·lenari de Montserrat i la restauració del monestir de Ripoll, com també l'exigència que els bisbes fossin catalans. La tradició vigatana es va associar amb Josep Torras i Bages (1846-1916), bisbe de Vic, que va defensar un catalanisme d'arrels cristianes. El 1892 va publicar La tradició catalana, en què es defensava que l'esperit de Catalunya reposa en la família, la propietat i la religió, refusava tot plantejament de canvi social, presentava una edat mitjana idealitzada com a model de valors que calia aplicar al present i defensava una estratègia regionalista allunyada de l'acció política. En conseqüència, el clero, per tal de regenerar la societat catalana, havia de ser protagonista principal en la tasca de cristianització d'un model social degradat per la industrialització. 3.1. La Unió Catalanista i l'Assemblea de Manresa de 1892 El dirigent de la Lliga de Catalunya, Narcís Verdaguer i Callís, va proposar la fundació d'una nova entitat que coordinés tots els grups catalanistes comarcals d'arreu de Catalunya. Es va constituir el 1891 la Unió Catalanista amb l'objectiu que fos una federació de tots els grups, centres, associacions, ateneus i publicacions. La Unió Catalanista tenia com a principals objectius: – La realització d’un programa comú per a tots els grups catalanistes. – La descentralització del catalanisme respecte a la ciutat de Barcelona, on fins aleshores s’havia concentrat. – La difusió del regionalisme catalanista entre la població de les comarques de la Catalunya interior i la Catalunya rural.

La nova entitat va tenir un suport important a la Catalunya rural. La base social estava formada sobretot per propietaris mitjans, comerciants, professionals liberals i intel·lectuals. La Unió Catalanista va tenir un paper important en el desvetllament de la consciència catalanista i va significar el triomf de les tesis que posaven l'èmfasi en l'obtenció d'un ampli autogovern per a Catalunya, més enllà de l'organització descentralitzada de l'Estat. El seu punt més feble fou la tensió entre els sectors contraris a la participació en la vida política i els que defensaven la necessitat de convertir la Unió en una organització política que es present Un dels primers actes de la Unió Catalanista va ser la celebració a Manresa (1892) d’una assemblea de delegats per aprovar un programa polític que va rebre el nom de Bases per a la Constitució Regional Catalana. Aquest document, conegut com a Bases de Manresa, reconeixia la plena sobirania de Catalunya, proclamava l'oficialitat de la llengua catalana i defensava restablir les antigues institucions del país.

5

Història d’Espanya s. XIX i XX. 2n batxillerat.

Nom i cognoms:

Les bases de Manresa estaven estructurades en 17 articles i definien un poder regional que es basava en la plena sobirania de Catalunya. • A l’article 1 s’especificaven les competències de l'Estat central (poder central) a Catalunya que quedaven força limitades • La resta d’articles (bases) atorgaven competències absolutes al poder català en matèria legislativa, educació, justícia, impostos, ordre públic, etc. • S'hi proclamava l'oficialitat de la llengua catalana (havia de ser l’única llengua oficial) • Es demanava que els càrrecs públics a Catalunya només fossin exercits per catalans • S'hi declarava voluntari el servei militar. • Defensaven el restabliment d'antigues institucions i la vinculació de Catalunya amb Espanya per mitjà d'un pacte d'aquestes institucions amb la Corona. •L'organització política de Catalunya havia de consistir en unes corts, que s'havien de reunir cada any, en llocs diferents, i havien d'ésser formades per sufragi de tots els caps de casa agrupats en classes fonamentades en el treball, en la capacitat i en la propietat, la indústria i el comerç. En conjunt, les Bases eren inspirades vagament en la fórmula federalista, amb importants concessions al vell règim de Catalunya, i defensaven, en realitat, un regionalisme tradicionalista i corporatiu.

6...