Familias Jurídicas en el Mundo PDF

Preview

Summary

Sistemas continentales civil law, sistemas anglosajones common law y derecho islámico...

Description

FAMILIAS JURÍDICAS EN EL MUNDO

SISTEMAS CONTINENTALES CIVIL LAW

SISTEMAS ANGLOSAJONES COMMON LAW

Sistema Francés Sistema germánico Otras variantes

Sistema inglés ( UK y Escocia) Sistema Norteamericano

DERECHO ISLÁMICO

Los sistemas de Civil y Common law son los sist jurídicos fundamentales; se expanden a partir de la colonización en el S. XV. DESARROLLO COMMON LAW Encontramos su origen en la inglaterra Normanda y se han diseminado alrededor del mundo con la expansión del imperio Británico, Gales, Canadá ( menos quebec), Australia, Nueva Zelanda, EEUU, India. DESARROLLO CIVIL LAW Surgen con la recepción medieval del Derecho Romano en la Europa Continental. Derivan de la tradición que indica la codificación napoleónica, que determina la evolución del derecho a partir del S. XIX (Rev. Francesa). Se expande a los países latinos, Europa, América, Paises Germánicos, Turquía y Japón.

1

COMMON LAW

CIVIL LAW

Método Inductivo ( A partir del problema Método deductivo ( De la regla general al se elabora el ppio general). caso individual) Orígen → Derecho Inglés ( s XII)

Orígen → Derecho romano ( s XII)

Normas NO escritas pero sancionadas x la Las NJ son reglas de conducta ligadas a costumbre o la jurisprudencia son preocupaciones de justicia y moral. fundamento del Derecho. FUENTES DEL DERECHO

FUENTES DEL DERECHO

Precedente.

Producción legislativa codificada.

Conjunto de ppios y prácticas NO escritas cuya autoridad NO deriva de una declaración de mandato singular y positivo a través de una explícita fuente de orígen legislativo o ejecutivo.

La solución de cada caso debe encontrarse en el Derecho escrito.

Los precedentes tienen autoridad pero NO son obligatorios. → La resolución tiene que estar basada Ratio Decidendi ( Razón de decidir)→ en Derecho escrito y NO únicamente en el Vinculante en las STC de common law, esos precedente arg. jurídicos que se han utilizado para llegar a la decisión final. Las reglas son dirigidas a dar la solución a un proceso, NO de la formulación de reglas generales para el futuro. APLICACIÓN DEL DERECHO

APLICACIÓN DEL DERECHO

Ppio Stare Decisis → PPio de vinculación que tiene el juez respecto del precedente. El juez está vingulado a decidir de acuerdo con las STC anteriormente dictadas en casoso similares.

Fuerza vinculante de la ley, lo relacionamos con el PPio de legalidad. → El juez está obligado a aplicar la ley. NO puede dejar de aplicarla pq le parezca injusta.

ESTUDIO DEL DERECHO

ESTUDIO DEL DERECHO

Técnica inductiva → Estudio del caso en el Aprox. sistemática, técnica deductiva, common law teniendo en cuenta las STC principios generales para llegar a una precedentes. Utiliza premisas particulares conclusión específica. para llegar a una conclusión general

2

FUENTES DEL DERECHO 1. Jurisprudencia: Decisiones judiciales emitidas x los jueces al resolver casos concretos. a. Antes de emitir un fallo debe considerar las decisiones de otros jueces en caso anterior. 2. Ley: Emana del parlamento o tmb de lo q se llama legislación delegada o subordianada que puede prevenir de la reina y su concreso, de los ministros y las autoridades locales. a. Las instituciones de nueva creación tienen su orígen generalmente en el derecho legislativo. 3. Costumbre 4. Doctrina

FUENTES DEL DERECHO 1. 2. 3. 4. 5. 6.

Consti Ley Jurisprudencia Costumbre Ppios generales del Derecho Doctrina

3

derecho islámico Mahoma nace en la Meca el año 570 dC, creencia que muchas dinastías a lo largo de los siglos han observado. El Islam se divide en 2 grandes tendencias: -

Sunnites → Dominantes en Arabia saudí Xiites → Dominants en Iran o Iraq

Se distinguen en la interpretación que hacen del Califato. -- Es una diferencia en la línea de sucesión. → Cuando se muere el profeta, como no hay un sistema de sucesiones pues se dividen en dos líneas de sucesión. Se distinguen en lo que pasa después de la revelación. Entonces cada uno interpreta diferente el Sunna.

FASES EN LA EVOLUCIÓN DEL DERECHO ISLÁMICO 1. 2. 3. 4.

Formación ( s. VIII -IX) Estabilización ( s. XVIII) Crisis ( s. XIX - XX) Renacimiento ( A partir de la crisis petrolera de 1973)

CARACTERÍSTICAS ➢ Es un sistema autónomo de derecho religioso ○ Se basa básicamente en el Corán ➢ La base del derecho islamico es: ○ Conjunto de revelaciones de carácter divino ○ Las interpretaciones que hacen los juristas musulmanes ➢ Mahoma NO es jurista, es un teólogo, NO define la justifica, sólo la afirma. FUENTES DEL DERECHO ISLÁMICO Sharia es la ley islámica; sus fuentes ppales son: -

Corán 4

-

Sunna o Hadihts

(explicados abajo) Nosotros concebimos el derecho como una voluntad del poder político; por tanto el derecho en nuestro sistema es una expresión de la soberanía popular, de la voluntad del pueblo que se manifiesta a través de unos mecanismos. En el derecho musulman, también hay voluntad, esta la determinamos cuando una determinada norma es expresión/voluntad de Dios. → En este sentido, el Islam pertanece a los mismo valores religiosos que el cristianismo, ya que ambas religiones son normativistes. Por tanto, religión y derecho son fenómenos que van aparejados. ¿Cómo se determina la voluntad de Dios? La voluntad divina se revela a través de un texto: ❖ L’Alcorà (primera i fonamental font del dret): és la paraula de déu transmesa a través del seu profeta Mahoma ( la interpretación de Mahoma). Como en el caso de la biblia, el corán Conté reglas de conducta. Per tant amb l’Alcorà tenim una primera formulació del que és la voluntat de déu. -- Es la palabra de dios -➢ Está estructurado en 114 parábolas, sures ( capítulos) y 6200 versículos. ■ En els 70 vers. relatius al dret de família trobem temes relatius a: ● Matrimoni - Divorci - Dote - Custòdia dels fills - Periode de dol Testament - Herència ■ Els preceptes relatius al dret penal (30 vers.) tracten sobre: ● Homicidi - Robatori - Adulteri - Difamació ■ Respecte als preceptes relatius a les relacions internacionals la majoria tracten sobre ● La guerra i la pau - L’obligació i necessitat de trobar l’acord - De la justícia i igualtat amb la que s’ha de tractar al vençut… ➢ Les prescripcions de caràcter jurídic són poc nombroses, només 130 Lo que tenemos q entender → En el món islàmic el dret és expressió en la voluntat de déu i aquesta ha estat revelada a través de Mahoma a través de l’alcorà

5

Actualmente es preveuen mecanismes per completar aquest contingut: ❖ Sunna: No són regles de conducta contingudes en l’Alcorà (no és manifestació directa de la voluntat de déu). Consisteix en fets i paraules del profeta. El caràcter jurídic d’aquesta parteix de com va actuar el profeta, -cosas que ha dit o ha fet- (quan el profeta parla en tant que persona, no en tant que déu, per això no es considera la voluntat de déu). Descripció de conductes recomanables, revelades, i de les que Mahoma és l’inspirador. Unes 8000, però segons escoles. Síntesi = La Sunna=via recta También se citan como fuentes del Derecho Musulman normas creadas a partir de 3 procedimientos: 1. Idjmáa (El consens dels creients)→ Implica un acord dels creients establert en una qüestió. S’estableix amb un acord entre els creients. El punto d partida es la revelación, que crea una partición entre los creyentes ( estan en la verdad relación privilegiada) y no creyentes. Cuando no crees. Acció col·lectiva que pretén la creació d’una norma que supera altres disposicions contradictòries; Requereix el consens de juristes de reconegut prestigi.A partir de supòsits concrets es crea una norma de caràcter general 2. Idjtiháad → Procés de creació de normes jurídiques a partir de la interpretació de juristes reconeguts. a. A partir d’una acció individual que es reconeix a un reduït grup de juristes. b. Procés molt restrictiu c. Procés prohibit a partir del s. X 3. Kiya → Cuando un determinat suposit no es planteja ni a l’alcora, ni en la suna ni en la comunitat dels creients, podem ?. Això permet ampliar l’abast dels drets fossilitsats. Interpretació per un cas concret no previst: -

Havia de fer referència directa a una solució de L’Alcorà o de la Sunna; Mitjançant la comparació o l’analogia Tècnicament no es crea una nova norma

6

Per fixar la voluntat del poble nosaltres estem acostumats a una sèrie de drets i regles. No obstant, en el dret islàmic les regles tendeixen a la seva fossilització. Nosaltres entenem que la societat canvia, i per tant la voluntat del poble canvia. No obstant, com en l’islam s’atribueix el dret com a la voluntat de déu i entenem que déu no pot canviar (com la nostra sicuetat) es tendeix a la fossilització. Por tanto La primera gran diferencia entre la voluntat del nostre dret y el del islàmic, es la : Tendencia a la cristalització, la fossilització de les fonts ( lo dl alcorà, sunna etc) A això a nosaltres ens planteja problemes en relació amb la innovació, amb els individus i amb l’estat. ❖ INNOVACIÓ : Es molt dificil afegir nous continguts al sistema; pero esto aunq parezca contra intuitivo no bloquea la posibilidad de innovación que se produce desde un punto de vista muy distinto al nuestro. La qüestió es :Qui resol els confilctes? La persona que esta autoritzada a pendre una decisió en relació a un conflicte jurídic. En última instància, allò que no està codificat en la voluntat de deu es resol en el moment d’acord amb la sensibilitat del jutge. ❖ INDIVIDUS: L’important, el que precedeix a la existencia d la societat es la comunitat. Parteixen d la idea d q primer hi ha la comunitat y despres l’individu. Si partimos d q lo prioritario no es el individuo sino la comunidad, la función d la politica y del derecho es el mantenimeinto y funcionamiento de esta comunidad. Uno solo es individuo si parte de una comunidad. ( Esto no es solo lo que piensa el islam,sino tmb la religion cristiana etc.) Per tant la funció de la política i dret és el manteniment i funcionament d’aquesta comunitat. Partim de l’individu com a resultat del contracte social. Què és el que defineix que un pertany a la comunitat de l’Islam? Que és creient. Quan l’islam s’expandeix geogràficament trobarà la manera de tractar als que no són creients. La innovació en el camp del dret islàmic es produeix fora de la paraula parlada i per tant això vol dir que en aquesta cultura jurídica, la seguretat és més important que la justícia.

7

TIPUS DE DELICTES Y BENS JURÍDICS QUE ES PREVEEIXEN Basicament 4 tipus: 1. HAAD, HUDUD → Consisteix en infraccions i sancions que es preveuen directament a l’Alcorà.Són infraccions en contra de la volutat de déu y que es castiguen com a tal. ( LLei de TAlió). ES PROTEGEIX LA VOLUNTAT DE DEU. 2. GHESAS → Interes jurídic lesionat es el de la persona. Es protegeix a la persona o a la familia d la persona. 3. DIYE → Llei del talió en valor econòmic. 4. TAAZIR → Aqui, entenem la sanció i compensació com la mateixa cosa. Partimos de la idea de que no existe un derecho público y privado, porque siempre miramos por la comunidad.

Què és més greu? Lesionar el bé d’un altre o lesionar la voluntat de déu? Lesionar la voluntat de déu. -- Aquí es donde empieza el problema, porq es muy distinto al nuestro -COSTUMBRE ➢ El Hadiths diu “Lo que los creyentes han considerado bueno, es bueno para Alà” ➢ Però el paper del costum és limitat, com correspon a un sistema tan tancat ➢ El problema es planteja amb l’expansió de l’Islam ➢ El temps, l’hàbit jurídic i la repetició de precedents donarà lloc a un costum que serà aplicat pels jutges

8

TRADICIÓN JURÍDICA ISLÁMICA ➢ ➢ ➢ ➢ ➢ ➢ ➢ ➢ ➢ ➢ ➢ ➢ ➢

Subjecte del dret.- Són l’home i la dona, i les persones jurídiques; No es distingeix entre el camp de la moral i el camp del dret; El creient s’identifica amb el subjecte de dret. Contractes: pacta sunt servanda: respecte a la paraula donada; ○ El contracte es perfecciona amb el consentiment Els formalismes es redueixen a la mínima expressió Només es requereix publicitat en la transmissió dels bens immobles Interessos; prohibits ja que un guany que no provingui de l’esforç o del treball és il·lícit. Ha estat una gran limitació econòmica a les activitats mercantils; el finançament, a base de societats interposades, ha estat un instrument superador; Societats; molt similar al nostre dret, El matrimoni és un contracte en el que la dona, a través de un familiar home, ha de consentir. No hi ha edat mínima, però no es pot consumar fins a la pubertat de la noia. Requereix dot (és una obligació jurídica); Testimonis; impediments de parentiu consanguini; impediment per la dona si ja està casada.

Hi ha divorci i presumpcions de filiació; l’ordenament familiar gira al voltant del pare; subsisteix el dret a la poligàmia, però limitat a quatre esposes; (Coran IV,3): “Está permitido al hombre, libre o esclavo, casarse con cuatro mujeres libres, musulmanas o del libro”* Dret de successions.- Uns familiars tenen dret a una part fixa de l’herència (els Fardh), i altres a una part variable (Acéb) * Religions de llibre són: l’islam, el cristianisme i el judaisme ❖

9...