Feliçment jo sóc una dona PDF

Preview

Summary

FELIÇMENT, JO SÓC UNADONAMARIA AURÈLIA CAPMANYÍNDEX I. CONTINGUT TÍTOL ARGUMENT TEMA ELEMENTS DE LA NOVEL·LA II. AMBIENT III. ACCIÓ IV. FORMA Maria Aurelia Campanys anar representant diferents ambients, personatges i èpoques centrats en les condicions de vida i paper social de les dones durant el se...

Description

FELIÇMENT, JO SÓC UNA DONA MARIA AURÈLIA CAPMANY

ÍNDEX I. CONTINGUT ...................................................................... 2 TÍTOL .................................................................................... 2 ARGUMENT .......................................................................... 2 TEMA ..................................................................................... 3 ELEMENTS DE LA NOVEL·LA ............................................ 4 II. AMBIENT ............................................................................ 11 III. ACCIÓ .............................................................................. 11 IV. FORMA ........................................................................... 12

PÁGINA 1

I.

CONTINGUT

TÍTOL El títol d'aquesta novel·la resumeix en poques paraules el que tracta aquesta obra. El títol esdevé de totes les precàries situacions que ha viscut la protagonista, Carola, una noia que des de ben petita ha hagut de lluitar per mantenir-se a flota ja no tan sols pel fet de viure, sinó viure sota l'aparença d'una dona. Els estereotips i el masclisme particular d'aquella etapa no han estat suficients per llevar-li les ganes de viure i lluitar sempre en la recerca de la seva llibertat. Tot i les experiències, les dures condicions de vida, i la situació sociopolítica que ha anat marcant sempre greus desigualtats de classe i gènere, Carola se sent orgullosa de ser feliçment una dona.

ARGUMENT La història se situa entre finals del segle XIX i el segle XX i narra la transició de la vida de Carola, una noia que prové d'una mare de classe treballadora i un pare que és fill de l'amo de la fàbrica on el seu avi treballava de porter. Narra totes les experiències viscudes des de la perspectiva de l'abandonament, l'amor i tots els aspectes que han ocasionat la situació social en la qual vivia i pels condicionants de la diferenciació de gènere molt consolidada i pròpia de l'època. Carola relata els fets des del present amb 68 anys, instal·lada a la badia de Pollença, Mallorca i amb una situació econòmica bona. Ens descriu les seves memòries i experiències com si les redactes per a una novel·la que posteriorment el seu editor, Cosme Tudurí les publicaria, ja que opina que les seves memòries són dignes de ser publicades. Però sempre aplicant una certa censura, ja que la protagonista sempre volia dir la "veritat". "T'hem retallat trossos que no ens semblaven essencials. Tot allò de les passejades per Vincenes. Lepisodi de Heilbrun i a Matildre Rotllan. Les reunions literàries a l'estudi d'en Pepito Bertran (...)" Pàg. 373

Totes les aventures que experimenta la protagonista al llarg de la novel·la són experiències inventades en un context històric que permet a PÁGINA 2

Maria Aurelia Campanys anar representant diferents ambients, personatges i èpoques centrats en les condicions de vida i paper social de les dones durant el segle XX.

TEMA El tema principal és el feminisme vist de manera pessimista, mitjançant la narració de les situacions viscudes de la protagonista arran la novel·la. Carola pertany a una família humil, de tal manera que les situacions de vida son quasi bé de subsistència, amb les coses justes per poder sobreviure, ja que el clima social és de tensió continua. Si la qualitat de vida és dura essent home, sota l'aparença femenina aquesta és molt més complicada. Aquesta desigualtat de gènere es present des del primer moment, Carola l'ha viscuda des de ben petita al seu barri i normalitzava les obscenitats de l'escombraire, les furtives carícies del noi de ca l'adroguer, el vocabulari dels homes que jugaven amb el seu avi, etc. També es veu en escenes quotidianes on la llibertat de la dona és molt limitada. El seu primer amor, en Feliu Tobias, on va ser la primera vegada que lluitava per aconseguir la seva llibertat tot sabent les conseqüències del seu avi, ja que aquest va ser qui li va posar fi a la vida del seu xicot. També s'aprecia en la novel·la els discursos més predominants del segle XIX i XX sobre la incapacitat intel·lectual femenina, per exemple com diu Cosme Tudurí «les dones no raonen amb lògica». El feminisme es veu de manera explícita quan Carola es troba tota sola deambulant pels carrers i l'acull Paquita Reinal, una dona que lluitava per aconseguir els drets que li pertocava i que pertanyia al Comitè de Dames de la Junta de protecció i promoció del Treball i la Cultura de la Dona. Aquest contacte no la satisfeia i va decidir treballar com a minyona, feina considerada des de temps històrics pròpia d'una dona, però va veure que hi havia una altra forma d'aconseguir diners.

El camí de la prostitució en el qual la va introduir Eugènia va fer que descobrís una altra forma d'aconseguir diners. Ella considerava que la prostitució era un bon ofici si qui el practica té el cap sobre les espatlles i sap usar el diners.

PÁGINA 3

Després de tot aquest camí se'n va adonar que l'única via per aconseguir ser lliure era mitjançant el matrimoni i ascendir de classe social. Tots aquests passos va haver de seguir per aconseguir finalment, la llibertat que tota dona es mereix. També apareix sovint la mort, vista de manera freda en la majoria de les ocasions, ja que la mort del seu avi la considerava merescuda. També va perdre al seu primer amor a causa del seu avi, la mort de la seva amiga Maria va ser força impactant per a Carola però la mort més important va ser la del seu marit, ja que gràcies a això ella ara podia escriure les seves memòries tenint una vida acomodada. L'amor és un altre dels temes predominants perquè és la via per la qual aconsegueix mantenir-se ferm Carola i gràcies a "l'amor" va aconseguir arribar fins on havia arribat.

ELEMENTS DE LA NOVEL·LA PERSONATGES PRINCIPALS Carola És la protagonista principal de la història, es tracta d'un personatge rodó, ja que evoluciona al llarg de la novel·la. Va néixer al carrer de Jaume Giral, el cor del barri de Santa Caterina i vivia inicialment amb la seva mare, que era soltera. Després de l'abandonament de la seva mare, el seu avi se'n va fer càrrec d'ella. Un dia el seu avi li va explicar que Don Gumersindo, un home carregat de bons sentiments, havia tingut compassió per ella, que creixia amb tan males inclinacions i havia decidit fer-li un dot i aquest seria la seva educació. La van enviar al convent del Bon Consell on va aprendre a llegir i escriure molt de pressa. Va ser expulsada de l'escola perquè era una nena massa fantasiosa i es dedicava a reclamar l'atenció inventant-se falses històries pietoses. Quan va tornar a casa poc després el seu avi li va trobar una col·locació. Es tractava de fer de dependenta en una botiga de guants que la fàbrica Campins va obrir al carrer Fernando. Va ser allí quan es va enamorar per primer cop d'un xicot, en Feliu Tobias, prim de cabells largs que li somreia i feia ganyotes a l'altre cantó de vidre. El seu amor va durar poc, des d'abans del nadal fins al vint de febrer, l'últim cop que el va veure, ja que el van afusellar. Despres de la mort del seu avi assassinat en represàlies per una de tantes delacions com havia fet, Carola va fugir, ja que esperava naixement sense tenir PÁGINA 4

a cap lloc on anar. A causa del cansament d'haver caminat tot el dia va sofrir un avortament i es va adormir al carrer. Una dona, la senyoreta Reinal la va acollir a casa i ella es va inventar un nou nom i una altra vida per ocultar la seva identitat. Es va convertir amb la seva secretaria en una escola per a dones. En la seva estada es va enamorar d'Agustí Trull però la senyora Reinal no li agradava i li va prohibir tenir res amb ell, ja que no se n'havia de fiar. Però, Carola se'n va deixar emportar i finalment va marxar de casa, ja que la Paquita es va sentir traïda. L'amor amb l'Agustí no va durar gaire, ja que ell finalment la va abandonar. L'Annita fa entendre a la Carola que: Pg 229. Amb això volia fer entendre que s'havia de comportar conforme l'estatus social l'havia determinada és a dir, com a minyona. Ella sabia una casa on la podria col·locar perquè la seva cosina la deixava per a casar-se. En aquella casa va rebre abusos per part del senyor Sala on l'engrapava per fer-la caure sobre els llençols encara calents. També en va rebre de l'Andreu, el fill, que l'encastava contra la paret i l'hi agafava la mà per posarse-la entre les cames i així pogués cerciorar que sabia portar-se com un home. L'únic dia que tenia lliure era el dijous i, com totes les minyones, sortien a ballar. És allí on va conèixer a una prostituta que li va facilitar l'entrada dins del món de la prostitució.

Entra a treballar a la casa de barrets de la senyora Rosita i allí coneix a l'home amb el qual passaria trenta anys amb ell. L' Esteve Plans, un ric industrial de la burgesia barcelonina, que li va posar un pis, és a dir, que la tenia com a amant, com a «mantinguda». Ell tenia els seus projectes fets i ben meditats i va organitzar molt bé la seva vida que alhora era escandalosa i secreta. La seva relació caracteritzada per un alt grau de possessió ja que la tractava com si fos propietat seva, sadisme i violència, fa un canvi quan Carola, de nou en la seva aposta entre els diners o la llibertat, com ha passat sempre en la seva vida, aposta pel primer i es queda embarassada de la seva filla. Malgrat que Esteve Plans estava compromès amb una altra dona es casa amb Carola Milà, que entra a formar part de la burgesia barcelonina i d'una gran família. Quan va esclatar la guerra civil, la família Plans va fugir però Carola va

PÁGINA 5

decidir quedar-se sola a casa de Barcelona. D'aquesta forma va viure durant els anys del conflicte amb una gran llibertat. Durant aquest període va tenir un gran amor amb Benito Garrido, amic de l'Esteve que va marxar al front, ja que era milicià. El doctor Puig i Homs, al qual li tenia una gran estima va convertir la casa en un hospital de campanya. Les vuit cambres eren ocupades pel personal permanent de la casa: el doctor Puig i Homs, Carme Albanell, Rosa puig, Jaume Socias, la tieta de l'Esteve, entre altres. L'hivern de 1939, però, les coses canvien. La família Plans, amb l'entrada de les tropes franquistes, va retornar a Barcelona. Quan van arribar es van trobar amb la casa abandonada ja que la Carola no hi era. L'amor malaltís de l'Esteve que tenia l'ambició de tenir sempre les coses per a ell volia recuperar-la. També es trobava l'interès de la família, sobretot de Bertold Helibrun i la cunyada Matilde, ja que necessitaven saber on es localitzava per recuperar les joies de Carola i altres riqueses de la família que les van dipositar en un banc de Ginebra, a Suïssa, a nom seu. La Joana els hi van donar una pista per trobar-la però finalment en Bartomeu Simó es va posar a buscar-la i la va localitzar al cap de tres setmanes. Va retornar amb ells i poc després Rossy la seva filla es va cassar. L'any 1951 va fugir a París per tal de començar una nova vida i allí es va tornar a canviar d'identitat i es feia passar per hongaresa. Va decidir muntar un restaurant i compartir habitació amb un altre noi més jove, l'Adrien. Quan va morir el seu marit va rebre una carta en la qual posava que es convertia hereva de tot. El febrer del 1960 va vendre Chez Joakay, el seu restaurant i se'n va anar directament a Mallorca on va conèixer al seu editor i on va redactar les seves memòries. Salvador Milà És l'avi de la Carola. Era un home fidel que tenia l'amo al corrent de totes les anades i vingudes de la fàbrica, un bon porter i autoritari. Era un home vil que sempre caragolava els cigarrets amb les seves mans peludes davant Carola. Es va casar dues vegades i ara vivia amb la Paula. Va decidir encarregar-se de la seva neboda quan la seva filla va abandonar-la, ja que ell li donava una llibertat molt limitada pròpia de l'època on la dona havia de conservar-se fins al casament.

PÁGINA 6

Salvador Milà va entrar a treballar a Can Pujades el desembre de l'any 93. L'any 1899 Sindu Pujades va descobrir que el seu fill va deixar embarassada a la filla del porter, en Salvador. Davant el problema van enviar a Gúmer a Anglaterra i la noia aniria a viure amb una dona de tota confiança que s'ocuparia d'ella fins al moment que calgués El vell Pujades va oferir-li d'encarregar-se de la seva educació i ell va acceptar enviant-la a un convent. Quan va sortir es va posar de dependenta. Un dia va descobrir que la seva neboda quedava amb un xicot i com a càstig li pegava i insultava en plural, ja que també incloïa a la seva mare perquè, probablement, el seu comportament esdevenia de la seva "genètica". Salvador Milà era un home prudent. No havia tingut mai conflictes amb les neteges que feia. Va decidir actuar i descobrir qui era el noi amb el qual la Carola es trobava. Sempre avisava a Vinagret i seguia les indicacions de l'avi. Va trobar aviat qui era en Feliu Tobias, on es reunia amb la seva colla i on tenien la impremta.

A principis de febrer en Salvador Milà tenia tots els trumfos a les mans, però esperava el moment oportú per fer la jugada. Van detenir a Feliu Tobias el dia 22 i el van fuseller. A causa d'això, en Borràs que era un dels pocs que quedava dels cinc dies de vaga van improvisar un comitè, havien alçat les armes i organitzat el pla. Salvador Milà va morir a causa de la seva astúcia i manca d'escrúpols. Feliu Tobias Era un jove anarquista prim, de cabells llargs, corbata ampla i d'ulls boniquíssims que cridava l'atenció des de l'altra banda de l'aparador a la nit, quan Carola Milà desava les mans de llautó enguantades i corria les cortines de seda. Va ser el primer amor d'ella i el primer noi amb el qual se n'anava al llit. Amb ell hi havia après el poder del diners, la immunitat dels poderosos, la misèria de la majoria dels homes, la prostitució que omplia les tavernes cada nit, etc. Li portava llibres per llegir. Feliu sabia moltes coses i li explicava sense presses.

PÁGINA 7

Es trobaven sovint tot i els durs càstigs que li realitzava Milà a Carola. Cada dia es veien en un lloc diferent fins que Salvador Milà va posar fi a aquestes trobades. Paquita Reinal És la dóna que va acollir a Carola quan estava al carrer morta de fred. Pertanyia a una classe benestant i no tenia fills. Realment s'anomenava Francesca Bertolozzi però li deien Paquita Reinal i era amb el nom que apareixia en els seus articles, o en els anuncis de les conferències o mítings que donava. Pertanyia al Comitè de Dames de la Junta de protecció i promoció del Treball i la Cultura de la Dona i havia nomenat a Carola com la seva secretaria. Va decidir encarregar-se d'ella, ja que no tenia més família i participava en la majoria dels seus actes. Quan la Carola va enamorar-se d'Agustí a ella no li va agradar i finalment va acabar marxant de casa, ja que no podia permetre que la controles com el seu avi.

Agustí Turull L'Agustí estava enamorat de Carola però dins de la seva relació s'interposava Paquita Reinals. Qaun Carola va caure malalta la va anar a veure i mentre seia recolzat al divan, es va alçar i es va acostar cap a ella i li va agafar la ma per a dir-li que l'estimava. Es veien de manera clandestina fins a les set de la tarda. Però la senyora Reinals tenia raó, ja que ell va abandonar a Carola. Esteve Plans Es el marit de Carola Milà. Va conèixer a Carola quan aquesta estava asseguda al bar de Maison Dorée i es prenia un cafè amb llet. Era un home no gaire alt,amb unes cames curtes i prim. Vestia amb elegància, tenia un front ample i alt, la cara afuada amb un bigoti en forma de cerrell, els ulls claríssims i portava unes ulleres amb muntura d'or. Era un home cassat però anava sovint a casa de la Rosita en busca de diversió. Es va enamorar de Carola i va fer tractes amb Rosita perquè es puguin veure sovint. Van viure dos anys en un edifici de quatre pisos abans de quedar-se embarassada. Era molt gelós i sovint insultava i pegava a la Carola. En una de les seves baralles ella va perdre dues dents que ara portava postisses.

PÁGINA 8

Quan va néixer la seva filla el 30 d'agost de 1925 poc després va deixar a la seva dona i es van cassar el 5 de desembre del 1925. Quan va començar la guerra ell amb la seva filla Rossy van marxar però Carola es va quedar a Barcelona. Al final de la guerra Esteve volia recuperar a la seva dona però ja no hi era. Per tal de trobar-la van organitzar una recerca i quan l'havien trobada ella va tornar a casa amb ell però per poc temps, ja que després va marxar a París. El dia que ell va morir va ser el dia més feliç per a la Carola, ja que a partir d'ara seria l'hereva de totes les seves riqueses.

Benito Garrido És el personatge antagònic de l'Esteve Plans. Prové d'una classe treballadora a diferència d'ell i la seva relació amb Carola es basa en la igualtat de manera que van ser uns anys molt feliços mentre va durar la guerra perquè ell era miliciant que lluitava a favor de la republica en els anys de guerra. Era més jove que Carola, ja que ella tenia trena-cinc anys i ell tenia vint-i-quatre. Havia nascut a la Maternitat i va viure a l'Hospici fins als catorze anys. Va treballar a la impremta del carrer Valldonzella. Es van fer el primer petó el 18 d'agost quan Benito se'n va anar cap a les terres d'Osca. Va ser l'amor més intens que va tenir Carola. La seva relació es caracteritzava amb les anades i vingudes a causa de formar part de l'exèrcit. L'últim cop que va marxar va ser l'última vegada que es van veure.

PERSONATGES SECUNDARIS La mare Era filla del porter de can Pujades, era una noia robusta que als onze anys semblava ja una matrona. Va tenir una relació amb el noi Pujades quan ella tenia setze anys i a causa d'això el seu pare, l'avi Milà li pegava i l'obligava a ser obedient si no es volia trobar al carrer. Com a càstig la van tancar a casa sense parlar amb ningú fins que es van adonar del seu embaràs i la van portar

PÁGINA 9

a casa de la senyora Marina. Va conviure amb la seva filla, Carola fins als set anys, ja que un dia la va abandonar quan va saltar per la finestra. Tota la seva família i coneguts la recordaven com una dona de vida lleugera que se n'anava amb el primer home al llit. Subietas Es van conèixer a la taverna de can Quim. Era un home alt i prim. Anava sovint per alliberar-se de la seva vida decent. Era metge forense perquè la seva timidesa no li permetia ocupar-se dels vius. A poc a poc es va convertir en una persona important per Carola, ja que li agradava que li parles i la mires fixament. Una tarda a finals de setembre el doctor Subietas li va fer una declaració d'amor. Sovint les tardes de dissabte amb ell es van convertir en una mena de consultori sentimental. A pesar de tot era un home que tenia uns ideals patriarcals, propis de l'educació burgesa. Sindu i Teresa Pujades Són els amos de la fàbrica per la que treballava Salvador Milà i els avis biològics de Carola. Davant la sorpresa de l'embaràs van enviar al seu fill a l'estranger per tal d'evitar fer-se càrrec. Van fer una donació personal i així el nom Pujades no quedaria unit a la noia Milà i li assignarien un petit dot. Representa la burgesia, una classe que va enriquir-se amb la industrialització i on els drets dels treballadors passaven per alt. Maria Albiol Era una noia malaltissa i va fer d'intermediària entre Carola i Agustí. Va morir el dia 7 de novembre i la seva mort va ser molt dura per a ella, ja que l'estimava de debò. Anita L'Anita era una dona del poble que va guiar a Carola perquè treballi com a minyona en una casa. Segons ella, Carola havia d'acceptar i actuar segons la seva classe social. Rossy Plans És la filla de l'Esteve Plans i de Carola. Es va casar quan tenia divuit anys amb Bertold Heilbrun. No estimava a la seva mare i sovint s'establia una guerra sorda

PÁGINA 10

entre elles dos. Des de petita que ha estat distanciada de la mare i, durant la guerra es va separar d'ella. Sempre havia estat una nena seriosa, religiosa i vergonyosa, tot al contrari de la mare i aquestes característiques s'havien intensificat amb les normes morals del nacionalcatolicisme franquista. Cosme Tudurí És l'editor que permet escriure a Carola les seves memòries, és un recu...