Filosofia John Locke selectivitat, apunts de Noesi PDF

Preview

Summary

Autor contractualista: → l’orígen de l’estat ( o poder polític ) és el resultat d’un acord/pacte entre la societat - pacte: · servirà de legitimació del poder polític · serà la base de l’obligació política · descriu els drets/obligacions dels membres de la societat Locke = liberalisme polític→ estat...

Description

Autor contractualista: → l’orígen de l’estat ( o poder polític ) és el resultat d’un acord/pacte entre la societat - pacte: · servirà de legitimació del poder polític · serà la base de l’obligació política · descriu els drets/obligacions dels membres de la societat Locke = liberalisme polític→ estat democràtic, poc intervencionalisme ( igualtat i llibertat ) Locke critica l’absolutisme, i emfatitza la preocupació de protegir als individus de possibles excessos de poder→ creu que cal canviar la forma de fer política 1. Refutació de la teoria del dret diví a governar dels reis anteriorment la legitimació del poder polític tenia orígen teocràtic ( fins que apareixen les teories contractualistes ) legitimació→ allò que el fa legal - Robert Filmer: · defensor de l’absolutisme: - l’autoritat dels reis es remunta al poder que Déu havia donat a adam - aquest poder s’havia anat heretant al llarg del temps - edat mitjana: el poder polític no tenia orígen humà, sinó diví ( Déu legitima el poder polític ) Locke refuta aquesta teoria amb 2 arguments: - es basa en principis empiristes: no es pot provar que l’autoritat reial hagués estat concedida per Déu a Adam - es basa en la seva concepció dels drets naturals de l’ésser humà: si acceptessim aquesta teoria, hauríem d’admetre que els éssers humans no naixem lliures ( seria contrari a la premissa que Déu ens ha creat lliures ) ·sorgeix la necessitat de justificar el poder polític racionalment i no teològicament = aparició teories contractualistes → Locke creu que és necessària una nova teoría política diferent a la de Filmer, que: expliqui l’orígen del govern - l’orígen del poder polític Abans definexi què és el poder polític: - dret a dictar lleis - amb la finalitat de regular i preservar la propietat - fer ús de la força de la comunitat per assegurar que aquestes lleis es cumpleixen - i per defensar l’estat davant possibles agressions - amb l’últim objectiu d’assolir el bé públic

L’estat de naturalesa: condició en la que vivien els individus abans del contracte/acord que dona lloc a l’Estat ( empíricament no el podem demostrar )

*en l’estat de naturalesa: - els humans són · Lliures · Independents · Iguals ( entre si, tots tenen el mateix rang ) - els humans estat dotats de drets naturals · neixen amb ells i són inalienables - Llibertat - Propietat · tant el dret a viure, a existir · el dret a la propietat privada ( ens permet poseïr els béns necessaris per subsistir ) · encara que són inalienables; NO són il·limitats: 1. Llibertat→ és un estat de llibertat, però no de llicència · no es pot fer el que ens dongui la gana · la llei que governa és la llei de la naturalesa→ que ens obliga a respectar els drets naturals dels altres - · coneixem què diu aquesta llei perquè és dictada per la raó→ els individus en l’estat de naturalesa estan dotats de raó natural ( que ens obliga a cumplir la llei de n. i a respectar els drets n. dels altres ) - 2. Propietat privada→ el límit és - - ningú pot acaparar els productes naturals de manera que no en quedi per la resta - - poseïr productes que es facin malobé abans de ser usats extensió pt1: 1. Llibertat: - el compliment de la llei de naturalesa→ a través del dret natural de jurisdicció: · dret a castigar i jutjar un altre quan aquest viola els drets naturals · s’en deriven dos drets complementaris: - castigar: · el tenim tots, és un estat d’igualtat · finalitat: dissuadir al transgressor que no torni a cometre el delicte - reparació: · només el té el perjudicat · finalitat: compensar a l’individu que ha estat perjudicat (només ell podrà perdonar-lo ) - · com els drets naturals, també té uns límits - · no és un poder absolut - · no es pot aplicar de manera arbitrària ( la pena ha de ser proporcional als danys causats ) - · s’ha de jutjar dictats de raó - · finalitat: - - evitar que es torni a cometre el delicte - reparar el mal causat → objeccions: - no és raonable que les persones siguin jutjes de la seva propia causa, l’amor propi ens fa jutjar a favor nostre i dels nostres amics; el desig de venjança -

ens farà castigar de manera desproporcionada als altres 2. Propietat privada - definició: dret a poseïr els béns necessaris per subsistir - té uns límits, dictats per la llei de naturalesa: · Déu ens proveeix de tot amb abundància · ningú pot acaparar els productes naturals de manera que no en quedi per la resta - · poseïr productes que es facin malbé abans de ser usats - el treball és el fonament de la propietat privada: · tots els productes naturals de la Terra pertanyen a la humanitat comunitàriament · en el moment que algú modifica un producte natural amb la seva feina, li afegeix un valor, i passa a ser propietat seva ( resultat d’afegir esforç personal a un producte natural ) - propietat privada de la terra, fonamentada en el treball→ qui conrrea/treballa una parcel·la, és ell qui li dóna valor i extreu els fruits pel seu ús personal ( per tant aquella terra li pertany ) - valor dels productes, fonamentat en el treball→ els productes tenen + valor que les primeres matèries pq han estat modificats a base de treball i esforç, per tant tenen més valor ( el valor depèn del temps invertit en treballar el producte ) objecció: no es té l’incentiu de treballar més del necessari per sobreviure ( si es treballa + del necessari, els productes resultants→ excedent es fa malbé sense utilitzar-lo ) - necessitat d’intercanviar els productes que es fan malbé per d’altres més duradors aparició dels diners: - mitjà per intercanviar els productes que no són perennes - fruit d’una convenció, els hi hem assignat un valor de manera abstracta - possibilita: · acumulació de riquesa ( les persones més treballadores + riq ) - els diners són quelcom durador, que es pot guardar sense que es podreixi, no es fan malbé→ és lícid acumular-los, no va en contra dels limits de la p.p. · és lícid generar i acomular riquesa · incentiu per produir més del necessari i extreure benefici de l’excedent · podem enriquir-nos de manera legitima · és lícid, doncs, poseïr més terra de la necessària · permet intercanviar l’excedent per quelcom que no es malbarata *aparició de la regulació civil de la propietat per evitar que la desigualtat posi en perill els drets naturals dels individus Per tant, una persona pot posseir més terra de la que li cal per abastir-se a ella mateixa, perquè els productes que n’obtingui i que ella i la seva família no puguin consumir, els podrà vendre i obtenir-ne, així, diners, que sí pot conservar.

EL PACTE: - causes del pacte: *1r explicar estat de naturalesa: - estat de pau, bona voluntat - els éssers humans viuen d’acord amb la llei i raó de naturalesa - sense un poder terrenal comú amb l’autoritat per jutjar-los · Locke ( a diferència de Hobbes ) creu que la majoria dels humans són bons i actuen respectant la llei de naturalesa · però a vegades actuen incorrectament i la violen · quan algú comet un crim i viola la llei natural→ el perjudicat exerceix el seu dret natural de jurisdicció · es poden aplicar condemnes injustes i desproporcionades · el fet que els homes es prenguin la justícia pel seu compte fa que puguin ser parcials i moure's per la sed de venjança · a l’estat de naturalesa no hi ha mecanismes que permetin sancionar de manera justa a qui violi la llei · per tant l’estat de natura→ pot arribar desencadenant un estat de guerra - estat d’enemistat, malícia, violència - derivat de la mala aplicació del dret de jurisdicció → pacte ( individus-govern ) per: - evitar que l’estat de naturalesa esdevingui un estat de guerra · els humans abandonen l’estat de naturalesa i d’aquesta manera: - preservar els drets naturals - assegurar la convivència - regular la propietat privada - promoure el bé comú · funden un estat ( civil ) o societat política a través d’un pacte en el que s’estableix: → un poder terrenal comú i amb autoritat: · que jutgi en nom de la comunitat a través de l’aplicació justa de les lleis aprovades per tots ells · resolgui les controvèrsies entre les dues parts → per això es requereix: · una llei establerta per consentiment mutu que tracti a tothom per igual · establir un jutje públic que apliqui la llei amb imparcialitat · assegurar un poder que s’encarregui d’executar les sentències -

característiques pacte:

· és un pacte voluntari · pel qual els individus renuncien a la seva llibertat natural → que substitueixen per llibertat civil - es sotmet a les decisions de la majoria - es regirà per les lleis consensuades per la majoria · renuncia també del dret natural de jurisdicció - el cedeix a l’Estat, que serà qui arbitrarà de manera imparcial · és un pacte provisional i condicional s’imposen dues objeccions a la seva teoria: 1. cap govern mai s’ha format d’aquesta manera 2. es posa en qüestió que els individus tinguin dret a establir per consens un poder polític → ell les desmunta 1. critica la teoria del poder patriarcal ( teocèntriques, Adam.. ); ell creu que l’orígen de tots els estats en pau son a través d’un pacte

-

el poder constituit a través del pacte no és absolut ni arbitrari només el poble té la facultat de revocar el pacte/poder · quan no respecti les lleis · els fins pels quals s’ha establert - el poder està repartit per evitar possibles abusos · divisió de poders - poder legislatiu→ elabora les lleis i les executa, sotmès a la voluntat popular - poder federatiu→ estableix acords amb altres estats - el poder està lligat amb la propietat→ la regula i la assegura · té drets polítics qui té propietats · qui no en té, només té drets socials - Locke proposa una democràcia representativa→ però restringida( democràcia censetària ) · només té dret a vot qui té propietats dissolució del poder: - el poder/acord es pot dissoldre, causes: ·externes: - intromissió d’una força estrangera ·internes: - quan el poder legislatiu s’altera · el governant imposa la seva voluntat arbitràriament en comtes d’ajustar-se a la llei · es deixen d’executar les lleis consensuades per la societat

· quan els sistemes d’elecció son modificats sense el consentiment del poble · s’entrega el poble al poder estranger -

quan actua en contra d’allò acordat

*poder terrenal = poder polític NO diví *societats polítiques: les que han estat fundades com a resultat d’un acord voluntari dels individus amb el que abandonen l’estat de naturalesa *govern legítim: el que s’estableix pel consentiment mutu dels individus que formen l’estat i compleix els fins pels quals s’ha constituït

PLATÓ - LOCKE ● Legitimació del poder polític: Plató: - és el coneixement, governa aquell qui ha conegut el bé - teoria política vinculada amb l’ètica i fonamentada en la Metafísica→ parts ànima etc - parteix de la base que només els que coneixen les Idees de justícia i de bé són capaços de dur-les a terme (intel·lectualisme moral) - la última finalitat també és el bé comú - El millor règim polític és l’aristocràcia però també la monarquia constitueix una de les formes justes de govern. - Estat ideal:Els filòsofs han de ser els governants→ aristocràcia, govern dels millors; només governen els filòsofs, els ciutadans no tenen dret a vot, no es té en compte el que decideix la majoria - Entre les formes injustes de govern es troba la democràcia→ nega que tots els ciutadans estiguin capacitats per exercir el poder polític - llibertat en un sentit menys ampli→ tothom ha de fer el que li pertoca, li és propi per naturalesa Locke: - La seva filosofia política és independent de la teoria del coneixement. - fruit d’un contracte - Les societat civil/política. S’hi arriba mitjançant un pacte que estableix que tot poder s’ha d’exercir mitjançant el consentiment de la majoria. - parla de la necessitat que existeixi un poder polític que té la funció d’actuar en benefici del bé públic i està legitimat per el consens dels ciutadans→ pacte (no per el coneixement). - finalitat→ garantir els drets naturals, evitar que l’estat de natura esdevingui un estat de guerra - la finalitat també és el bé comú - Critica la idea d’una autoritat fonamentada en el dret diví (experiència de les monarquies absolutes sustentades per “la gràcia de Déu”). - crítica als estats totalitaris - El millor règim polític és aquell que es basa en la voluntat dels seus ciutadans (més semblant a la democràcia). - Locke proposa una democràcia representativa→ però restringida( democràcia censetària ) - llibertat→ és un dret natural

●

consideració de justícia:

Plató: -

Un Estat just és aquell que cada classe social fa allò que li correspon ( per naturalesa ) de manera adequada.

-

Quan cada part practiqui la virtut que li és pròpia i sense interferir en les tasques que són pròpies de les altres:

* La classe dels artesans proveeixi dels béns necessaris i practiqui la moderació ( controlant els seus apetits i plaers )--> àmina concupiscible * La classe dels guardians garanteixi seguretat i demostri coratge→ ànima irascible * La classe dels governants portin a l’Estat pel camí del Bé, Veritat, Justícia i exercitin la saviesa i prudència→ ànima racional → El resultat és la harmonia, i per tant esdevindrà un Estat que funciona perfectament ( just ) és la felicitat. → Cap classe social té privilegis perquè l’Estat està guiat per la idea del Bé. El projecte platònic no té com a objectiu la felicitat d’uns pocs, sinó que la de tots. -

Un estat serà injust quan:

· Quan les classes socials es dispersen en múltiplies tasques · Desordre · Les unes es fiquen en les funcions de les altres -

allò que fa just a un individu també ho fa a la ciutat

Locke: -

quan es respectin els drets naturals dels individus

-

la societat abandona l’estat de naturalesa de manera voluntària i fan un acord i constitueixen un estat, que serà just quan:

-

el poder constituit a través del pacte no és absolut ni arbitrari les lleis/decisions es voten amb el consens de la majoria l’Estat té el dret de jursidicció i el jutge aplicaraà ( les lleis consensuades per tothom ) de manera imprcial, justa, a tothom per igual

-

només el poble té la facultat de revocar el pacte/poder · quan no respecti les lleis · els fins pels quals s’ha establert - el poder està repartit per evitar possibles abusos · divisió de poders - Locke proposa una democràcia representativa→ però restringida( democràcia censetària )

HOBBES-LOCKE ● Estat de Naturalesa: Hobbes: - Tots els humans són, per naturalesa, lliures i iguals en facultats físiques i psicològiques. - la finalitat és la supervivència, la conservació, existència del propi home Cadascú és lliure per fer tot allò que consideri oportú per tal de conservar la seva vida. - això porta un estat de conflicte, confrontament, estat continu de guerra - Estat sense propietat privada ni llei. Només existeix un mínim dret natural (descobert per la raó) que impulsa els individus a buscar la pau. - La vida és “solitaria, pobre, fastigosa, bruta i curta”. - guerra de tots contra tots - estat negatiu→ estat permanent de guerra - l’home és un llop per l’home Locke: - En aquest estat, els homes són lliures i iguals. Existeix el dret natural (vida, llibertat, propietat privada). - els homes estimen, volen el bé comú ( el fet de ser iguals entre tots, produeix un sentiment d’estima dels uns als altres ) La raó natural fa entendre els individus que ningú no pot malmetre els drets de l’altre. Vulnerar qualsevol d’aquests drets ha de ser castigat (dret natural de jurisdicció: castigar i reparar el dany) - és cert que pot desencadenar a un estat de guerra

● contracte social/ pacte: els dos són contractualistes, abandonen l’estat de natura i formen un estat amb un pacte Hobbes: - causa: estat continu de guerra, permetre la convivència entre els ciutadans - Finalitat: Per tal de poder-ne garanir la supervivència, els individus renuncien als seus drets naturals. - es renúncia a la violència, és un pacte a favor de la pau i la seguretat Cedeixen els seus drets a un poder absolut que ha d’evitar l’enfrontament entre ells.

• Poder absolut (Leviathan); el presenta com un “déu mortal” • El cap de l’Estat disposa de tot el poder i no el comparteix amb ningú→ estat absolutista • De la religió a l’exèrcit, tot està dominat i controlat pel sobirà (absolutisme). • El súbdit ha de ser lleial al seu cap, sense qüestionar-lo mai, perquè l’anarquia, el desordre civil i la manca de seguretat serien pitjors que la suposada injustícia que pogués cometre el governant. • El cap d’Estat només pot ser expulsat si no pot garantir la seguretat del seu poble. L’autoritat serà qui decreta què està bé i què està malament. - pacte irrebocable→ amb Locke es provisional Locke: - Evitar el risc de què l’estat de naturalesa esdevingui un estat de guerra. - Finalitat: presevar els drets naturals dels homes - Els individus cedeixen el seu dret natural de jurisdicció. - El poder polític (un jutge públic) impartirà justicia de manera imparcial. Es tracta de garantir i preservar els drets naturals. - és un pacte voluntàri i condicional (explicar contracte Locke) ● forma de govern Locke: Un parlament representa el conjunt de la societat.--> democràcia representativa - L’Estat garanteix la llibertat de consciència i tolera els diversos cultes; a més, la pràctica religiosa ni interfereix en la vida política. L’Estat té la prerrogativa (a través dels magistrats) de poder castigar les ofenses infligides a qualsevol membre de la comunitat, però no hi pot faltar mai el recurs a l’apel·lació que han de tenir els que viuen en societat: una societat sense dret a apel·lar no faria ciutadans, sinó esclaus. -

Per a Locke el resultat final del pacte no és un poder absolut, sinó un poder polític que resideixven el poble. El poble, voluntàriament i per mutu acord dels individus, posa l’exercici de la seva llibertat en ls majoria. Locke insisteix que el poder que els individus cedeixen a l’Estat restarà per sempre en mans de la comunitat (mai no tornarà als parGculars). El poble té sempre el dret a la revolució quan el cap de l’Estat s’enfronta a la Consyitució en lloc de garanyir-la....