Locke filosofia política apunts 2n de batxillerat PDF

Preview

Summary

LOCKE (1632-1704)Les idees polítiques de Locke queden recollides en els seus dos tractats sobre el govern civil.TRACTAT I: Crítica a l’absolutisme i a la monarquia de dret diví.TRACTAT II: Manté la posició del primer i desenvolupa més les seves idees polítiques a partir d’un anàlisi de la naturalesa...

Description

Marta Marcús

2n Batxillerat

Filosofia

LOCKE (1632-1704) Les idees polítiques de Locke queden recollides en els seus dos tractats sobre el govern civil. TRACTAT I: Crítica a l’absolutisme i a la monarquia de dret diví. TRACTAT II: Manté la posició del primer i desenvolupa més les seves idees polítiques a partir d’un anàlisi de la naturalesa, l’origen, i els objectius del govern civil. Capítol 1: Locke pensa que en una societat civil en un estat és necessari que existeixi un poder polític, amb dret a dictar lleis com la pena de mort i les penes inferiors, encarregat de regular i protegir la propietat privada, i amb legitimitat per utilitzar la força per executar aquestes lleis o defensar l’estat si cal. La qüestió és determinar l’origen d’aquest poder polític, per fer-ho, Locke en el capítol 2 del tractat, ens parla de la situació natural de l’esser humà, de l’ESTAT DE NATURA. En aquest estat els homes són lliures, disposen de plena llibertat per ordenar els seus actes i propietats, sempre que respectin els altres. Aquest principi es fonamenta en el que Locke anomena la LLEI NATURAL. La llei natural, que es a la vegada una llei moral per l’home i una llei de Déu, contempla que tot i sent lliures i iguals, ningú pot atemptar en contra de la vida, la salut, la llibertat o els bens materials dels altres. L’aplicació de la llei no està regulada per cap poder exterior ni institució. En l’ESTAT DE NATURA tothom poc castigar als infractors de la llei, fins i tot, preventivament. Transgredir la llei és equivalent a viure sense raó. Segons la LLEI NATURAL, dins d’aquesta situació els homes tenen fonamentalment dos drets: • •

Castigar el crim per tal de reprimir-lo i prevenir-ne la repetició (ho pot fer tothom). Rebre reparació (només la víctima).

Locke diu que qualsevol pot matar un homicida per dissuadir-ne d’altres. Per il·lustrar aquest pensament cita el gènesi de la bíblia “Qui vessi sang de l’home, per l’home serà vessada la seva sang”. Dins d’aquesta situació i cap la possibilitat de que sorgeixi el que Locke anomena l’ESTAT DE GUERRA, un estat d’enemistat i destrucció. Això passa quan algú declara qualsevol intenció d’anar en contra de la vida d’un altre. Segons Locke, quan algú mostra aquestes intencions, el que fa es abandonar l’ESTAT DE NATURALESA i anar en contra de la LLEI NATURAL. Per això, segons aquesta, cal que la víctima es defensi tant com sigui possible, perquè la protecció dels innocents és prioritària, i sovint la força és l’única manera de garantir la seguretat. Quan algú intenta sotmetre a un altre, el que fa és prendre-li la llibertat, fer-lo esclau, i podem suposar que això ho farà amb qualsevol altre. Per aquesta raó és lícit, fins i tot, matar un lladre que no havent ferit al que ha robat, ha emprat la força per prendre-li els diners. Sotmetre per la força és equivalent a robar la llibertat, a fer la guerra. La LLEI NATURAL està feta per la protecció de les víctimes, i autoritza la defensa pròpia fins al punt de concedir la llibertat per matar els agressors. Ningú té dret a prendre la llibertat a un altre.

1

Marta Marcús

2n Batxillerat

Filosofia

L’únic cas en que els homes es desprenen de part de la seva llibertat és amb la creació de les SOCIETATS POLÍTIQUES. En general, Locke imagina un estat de natura on els individus són col·laboradors i no hi ha masses conflictes. Però les dificultats d’aplicar la LLEI NATURAL de forma imparcial i la prevenció de l’ESTAT DE GUERRA, condueixen a l’home a abandonar l’estat de naturalesa i a formar la societat civil. Al capítol 8 explica quan i perquè succeeix això. Es passa de la societat natural a la civil a través del consens, a través d’un pacte. El PACTE el duen a terme un nombre indeterminat de persones, que decideixen a partir de llavors, constituir-se en un sol cos polític. La decisió la prenen per unanimitat, i qui no hi està d’acord té dret a mantenir-se dins l’estat de natura. Els que formen la nova SOCIETAT CIVIL, acorden regir-se, a partir de llavors, per la llei de la majoria. Tot i això, Locke ens dirà que el PACTE no és vinculant pels descendents que el van dur a terme. Cap mena de consens pot obligar als fills dels pactats. Tot i que les propietats si que quedarien lligades a la SOCIETAT CIVIL. Locke defensa que la major part dels governs del món, parteixen de la pauta exposada. És a dir, d’un ESTAT DE NATURA, on els homes eren lliure i l’inici de tot govern va ser sempre pacífic i amb el consentiment del poble. Mai el seu origen va ser la monarquia de dret diví. Això, segons ell, és teologia contemporània. Per Locke, amb les comunitats passa com amb les persones. No solen recordar el seu propi naixement i infantesa. A més, els primers governs són anteriors als documents, i sovint fins i tot a l’escriptura. Per això no en trobem un rastre en les fonts històriques. Locke diu que podem conèixer els orígens dels governs perquè això ha quedat fixat als RELATS, que són anteriors als documents. Tots els relats que obtenim de l’inici de qualsevol societat política del món (excepte la dels jueus, on Déu intervé directament) o són clars exemples de l’inici en ESTAT DE NATURA i en el PACTE, o n’ofereixen un rastre manifest. Així les SOCIETATS CIVILS queden provades. L’objectiu d’aquestes és completar l’ordre natural, millorar l’estat de naturalesa. Això significa que els homes segueixen tenint llibertat, però una mica més restringida. Renuncien alguns drets per obtenir més beneficis com: • • •

Disposar de la llei escrita. Decideixen establir la figura del jutge (els magistrats seran els encarregats d’aplicar aquesta llei de forma parcial). Tothom mantindrà les seves propietats.

Aquesta situació es manifesta en el poder de l’Estat, que segons Locke, no pot representar-se en una única figura, sinó que s’ha de fonamentar en la divisió de poders. Hi ha un poder legislatiu que elabora les lleis responent a la demanda ciutadana i respectant els principis de la LLEI NATURAL. Un poder executiu que durà a terme els mandats del legislatiu. I un poder federatiu, encarregat de la seguretat de l’estat i les relacions internacionals. Per Locke, el fonament últim d’aquestes societats polítiques ha de ser democràtic. Per això, en el que de que els que ostenten el poder no respectin les directrius d’allò pactat, els ciutadans tenen dret a resistir-se i es contempla la dissolució del govern.

2

Marta Marcús

2n Batxillerat

Filosofia

Capítol 19: DISSOLUCIÓ DEL GOVERN El govern es pot dissoldre per dues diferents: 1. Si es dissol la societat 2. Es dissol el poder legislatiu (per mal ús dels seus governants) Dissolt el govern, el poble és lliure d’escollir un nou poder legislatiu. Això succeeix per exemple quan els governants imposen la seva voluntat arbitraria i legislen com els plau sense respectar la voluntat de la societat. També en casos de negligència o abandonament dels governants o quan els governants deixen el poble en mans d’un estranger. També en altres situacions relacionades amb la intervenció il·legítima dels monarques sobre el legislatiu. En tots aquests caos Locke diu que en realitat, el que fan els governants és posar-se en contra de la tasca confinada, això és equivalent a posar-se en estat de guerra contra el poble, llavors es quan el poble queda eximit de tota obediència i té dret a rebel·larse. La manifestació del poble es legitima, i si cal violenta, ja que com passava en ESTAT DE NATURA qualsevol violència com a resposta a un abús no es impotable a aquell que es defensa, sinó a aquell que envaeix. Per Locke la rebel·lió és l’oposició a l’autoritat gratuïta.

VOCABULARI: •

•

•

•

•

Estat de natura: situació natural de l’ésser humà, en la qual es trobarien els homes abans del sorgiment de les societats polítiques. Per Locke, en l’estat de natura els homes tenen plena llibertat per ordenar els seus actes i disposar de les seves propietats sempre i quant obeeixin la llei natural. Llei natural: llei de Déu i de la raó que és també una llei moral per l’home. Contempla que tot i essent iguals i lliures, cap persona pot atemptar contra la vida, la salut, la llibertat o les possessions d’un altre. Estat de guerra: esdevé quan algú mostra la intenció de dur a terme una acció en contra un altre. Com que qui declara tals intencions abandona, en certa manera, l’estat de natura, qui està amenaçat està legitimat a emprar qualsevol cosa al seu abast per defensar-se, fins i tot, si cal, té dret a causar la mort de l’agressor. En estat de guerra, segons la llei natural, cal que l’home es defensi tant com sigui possible perquè la defensa i protecció dels innocents és prioritària, per això el vulnerat té dret a destruir aquell qui li faci la guerra. Pacte: convenció, contracte amb el qual s’instaura un poder polític que té la funció de fer justícia, d’assegurar els drets naturals fent lleis clares i fent-les complir. És un pacte que implica la creació d’un Estat civil una mica diferent al de naturalesa. Es tracta d’un pacte entre individus raonablement satisfets, que inclou la clàusula que tot sigui per consentiment. Amb tot, els contractants han de pactar regir-se, a partir de llavors, per la majoria. La llei de la majoria, en rigor, és l’única regla del contracte i resulta del tot racional la destitució dels governants quan aquests actuen en contra de la missió rebuda. Societats polítiques: formacions polítiques que sorgeixen en el moment en que els homes decideixen ajuntar-se i donar legitimitat a un poder extern perquè reguli, legisli i apliqui la llei. La societat política es manifesta com un àrbitre imparcial. Els homes passen de l’estat de naturalesa a la societat civil quan instauren un jutge competent per resoldre els litigis, per tant, els règims que no posseeixen un sistema judicial autònom (com la monarquia absoluta) no es poden considerar societats polítiques. 3

Marta Marcús • • •

•

•

•

•

•

•

•

2n Batxillerat

Filosofia

Idea: continguts de la ment que procedeixen de l’experiència que tenim de la realitat exterior. Idees simples: la ment les rep de forma passiva ja sigui de l’exterior (idees de sensació) o de l’experiència interna (idees de reflexió). Idees complexes: l’enteniment és actiu creant idees de tres tipus: substàncies (compilacions d’idees simples que l’enteniment ajunta, combina i acaba designantles amb un sol nom: poma, taula, flor etc.); relacions (el resultat de relacionar, de comparar una cosa amb un altra: anterioritat, causalitat, identitat etc) i modes (fan referència a conjunts d’idees simples, abstraccions que combinen diferents idees simples i que podem atribuir a diverses coses: les matemàtiques, morals, llenguatge polític etc.) Qualitats primàries (o originals): formen part de les coses en sí , no es poden separar dels cossos externs, dels objectes; són la solidesa, número, extensió, figura, gruix, moviment etc. Aquestes, segons Locke produeixen idees que representen els objectes tal qual són. Qualitats secundàries: no formen part dels objectes en sí mateixos, les idees de qualitats secundàries es formen a partir de la manera com ens afecten les primàries als sentits: colors, olors, sabors, so, temperatura etc. Una substància podria causar en nosaltres la idea de verd però això depèn de com estiguin ordenades les qualitats primàries que sí que formen part de l’objecte. Les idees de color verd, de dolçor, de calor etc. que trobem en la nostra ment no formen part intrínsecament dels objectes. Substància: idea complexa que imaginem o suposem com a suport de les nostres idees simples. No es tracta d’un coneixement vertader perquè no tenim manera de demostrar la seva existència. Jo/identitat personal: és la consciència, que és dinàmica i depèn de l’experiència, no puc pensar en la meva identitat, en el meu jo, sense pensar en les meves experiències. Coneixement intuïtiu: és un tipus de coneixement en que la ment no s’ha d’esforçar en demostrar o examinar res, sinó que percep la veritat de forma immediata (com els ulls perceben la llum). Amb la intuïció l’única cosa que fa l’enteniment és constatar la conveniència o inconveniència entre les idees. Segons Locke, mitjançant la intuïció coneixem el jo. Coneixement demostratiu: coneixement que fa que la ment trobi la conveniència o inconveniència entre les idees però no de forma immediata, sinó per mitjà del raonament i de l’ús d’idees intermediàries (proves) que no sempre són evidents, s’han de demostrar. Mitjançant aquest coneixement podem provar l’existència de les matemàtiques i de Déu. Coneixement sensible: coneixement que ens demostra que el món existeix, perquè les coses del món són la causa de les nostres idees. No obstant, no coneixem les coses en sí mateixes, sinó les idees que ens provoquen, per tant, no podem tenir un coneixement evident del que representen les nostres idees i la sensibilitat. El coneixement sensible, en comparació amb els anteriors no se’n dedueixi el mateix grau de certesa, no és un coneixement evident, sinó més aviat probable.

4...