Glossari T 11 Geografia 2n batxillerat PDF

Title Glossari T 11 Geografia 2n batxillerat
Author Mar Devesa Calba
Course Geografia
Institution Universitat de Barcelona
Pages 3
File Size 89.7 KB
File Type PDF
Total Downloads 122
Total Views 636

Summary

Download Glossari T 11 Geografia 2n batxillerat PDF


Description

GLOSSARI TEMA 11: LA CIUTAT: ESTRUCTURA I MORFOLOGIA. 1.- Ciutat: Una ciutat és una població gran amb alta densitat de població, normalment amb predomini del sector terciari i menys del 25% de la població que treballa a l'agricultura. 2.- Població: Una població és un grup de persones o organismes d'una espècie en particular que viuen en una àrea o espai específic el nombre dels quals es determina per mitjà d'un cens. 3.- Poblament: Manera com s’organitzen els assentaments de la població. Pot ser dispers o concentrat, rural o urbà. 4.- Concentració de l'hàbitat: La concentració és una característica del centre de les ciutats. És la concentració d'habitants, habitatges, activitats, entre d'altres, en un espai reduït com ara la ciutat. 5.- Densitat de població: La densitat de població és un mesurament de població per unitat d'àrea o de volum; és una quantitat del tipus densitat numèrica. 6.- Urbà: Relatiu a les ciutats. Urbanisme: És la ciència i tècnica de l'ordenació de les ciutats i del territori. 7.- Agents socials urbans: Totes aquelles persones, grups de ciutadans i institucions que intervenen, d'una manera o d'una altra en la creació i producció de l'espai urbà. 8.- Urbanització: La urbanització és el fenomen del creixement de les zones urbanes a conseqüència del desenvolupament de la societat i de l'expansió dels modes de vida urbans. 9.- Edificabilitat: Volum de construcció que permet el pla urbanístic; quantitat de cases o de pisos que es poden construir en un solar determinat. 10.- Promotor immobiliari: Un promotor immobiliari és la persona física o jurídica (empresa) que promou la construcció i venda d'habitatge i propietats de tota mena. El promotor impulsa i finança amb recursos propis o aliens (préstec promotor que li dóna el seu banc) obres d'edificació d'habitatge per a la seva posterior venda, lliurament o cessió a tercers. 11.- Renda diferencial: És l'excedent del guany per sobre del guany mitjà obtingut a conseqüència de la diferent productivitat dels capitals invertits en terres desiguals per la seva fertilitat natural o per la seva situació respecte al mercat. 12.- Valor de canvi: Article o servei produït i venut al mercat econòmic. 13.- Valor d'ús: Aptitud que posseeix un objecte per a satisfer una necessitat. 14.- Valor del sòl: El sòl urbà és una mercaderia que es compra i es ven a preu de mercat, però amb una diferència, té unes limitacions com que no es pot produir sòl urbà nou i no es pot transportar. 15.- Valor afegit: Conjunt de remuneracions (valors, beneficis, interessos, etc) generades en la realització de l’activitat productiva. 16.- Lobby: Un lobby o grup de pressió és un col·lectiu més o menys organitzat que, amb estratègies diverses, intenta influir en administracions públiques, governs i parlamentaris per tal que, quan prenen decisions, ho facin afavorint els seus propis interessos o els d'aquells que representen. 17.- Especulació immobiliària: És la que es realitza sobre béns immobles amb la intenció de comprar barat i vendre car, és a dir, la compravenda de terrenys i / o béns immobles. Aquesta varia segons el valor de terra, depèn dels paisatges, estructures, moda, serveis, etc. És totalment legal però hem d'afrontar els pagaments pels beneficis obtinguts. 18.- Qualificació del sòl: Assignació de l'ús urbanístic de cada part del sòl que pertany a un municipi (residencial, industrial, agrícola, de serveis).

19.- Classificació del sòl: Categoria que té cada part del territori municipal segons el pla urbanístic i amb relació al procés d'urbanització: sòl urbà, urbanitzable, no urbanitzable i sistemes generals. 20.- Entramat urbà: Forma d'ordenar-se i agrupar-se els edificis a l'interior de la ciutat. L'entramat pot ser tancat o obert. 21.- Barri museu: Pot definir-se com una gran concentració d'algun dels tres següents elements: art, artistes, institucions artístiques. El tercer aspecte inclou molt particularment als museus d'art contemporani, el paper en la formació d'un districte cultural (un veïnat d'artistes que quedi institucionalitzat amb el temps a l'arribar la presència d'art públic i una alta densitat de galeries o museus d'art). 22.- Plànol radial o radiocèntric: El plànol concèntric o radiocèntric és un tipus de disseny urbà que es caracteritza per tenir avingudes de circumval·lació concèntriques i carrers o avingudes radials (des del centre a la perifèria o al revés). 23.- Vies concèntriques: Vies que es situan com un cinturó urbà, per a permetre la connexió dels diferents barris urbans sense haver de passar pel centre de la ciutat. 24.- Vies en diagonal: Vies que travessen una ciutat de forma diagonal, de manera que pots accedir de forma més ràpida i directe als llocs. 25.- Pla ortogonal: També rep el nom de plànol reticular o en quadrícula, i la seva morfologia és molt simple, carrers perpendiculars que dibuixen illes d’habitatge quadrades o rectangulars amb els edificis disposats de forma ordenada. 26.- Eixample: Àrees residencials en el seu inici, destinades a la burgesia i a les classes mitjanes. El seu pla urbà es caracteritza pel traçat geomètric, ortogonal o radial, i per l’amplada i la regularitat dels carrers, fet que en facilita la parcel·lació.Part de terreny adherida a un altre i que li dóna més amplitud. Habitualment amb forma cuadriculada. 27.- Pla reticular o en quadrícula: El pla rectangular és el pla urbanístic que organitza el disseny dels carrers en angle recte, creant illes de cases rectangulars. Les ciutats que presenten aquest tipus de planejament urbà, en tot o en part, tenen una morfología urbana perfectament distingible en el seu traçat viari. 28.- Illes d'habitatges: Una illa de cases és un element central de la planificació urbana i el disseny urbà. Un bloc de la ciutat és el grup d'edificis més petit que està envoltat de carrers, sense comptar cap tipus de via dins de la zona d'un edifici o d'una estructura comparable. 29.- Ciutat jardí: Una ciutat jardí és una zona urbana dissenyada per a una vida saludable i de treball; tindrà una grandària que faci possible una vida social a plenitud, no ha de ser molt gran, el seu creixement serà controlat i hi haurà un límit de població. Estarà envoltada per un cinturó vegetal i comunitats rurals en proporció de 3 a 1 respecte a la superfície urbanitzada. El conjunt, especialment el sòl, serà de propietat pública, o ha de ser posseït en forma associada per la comunitat, per tal d'evitar l'especulació amb terrenys. 30.- Ciutat funcionalista o racionalista: Blocs de pisos molt alts amb l’objectiu d’alliberar sòl per a zones verdes obertes. 31.- Ciutat dormitori: Ciutat en la qual predomina la funció residencial, mancada de llocs de treball i en què la població es desplaça a una altra ciutat per treballar. 32.- Subúrbia: És un tipus d'urbanització estatunidenca la qual és formada per cases individuals amb jardins que s'estenen al llarg de les vies de comunicació. 33.- Gentrificació: És un procés de transformació física, econòmica, social i cultural d'un barri; que comporta la pressió de les immobiliàries per aconseguir vendre els immobles d'aquest barri a un preu més alt. 34.- Ciutat difusa: Zona caracteritzada per la combinació d’usos i de funcions i per la tendència a ocupar un territori molt extens.

35.- Zoning: Zonificació, en sentit ampli, indica la divisió d'una àrea geogràfica en sectors heterogenis conforme a certs criteris. Per exemple: capacitat productiva, tipus de construccions permeses, intensitat d'una amenaça, grau de risc, etc. 36.- Barri perifèric: Els barris perifèrics són aquells que s'identifiquen amb la condició social dels seus habitants, les classes baixes i no amb l'altitud topogràfica. Alguns barris perifèrics poden ser de classes benestants. Perifèric: situat als exteriors de les ciutats, no al centre. 37.- Barri vell: Zona més antiga de la ciutat en la qual es troben les primeres construccions i espais públics, relacionats amb l'origen de la localitat i les zones en què va créixer fins a l'etapa de desenvolupament industrial. 38.- Ecoparc: Els ecoparcs són instal·lacions de recollida selectiva que tenen com a objectiu una adequada gestió dels residus que, per les seves característiques, no poden ser tractats com altres residus domèstics 39.- Hinterland: Constitueix la zona on s'ubiquen els poders de l'estat i concentra la major capacitat cultural, econòmica, política i militar. 40.- ARE: Àrea Residencial Estratègica. Sector urbanitzable existent en diversos municipis de Catalunya, en zones ben comunicades, dotats dels serveis necessaris, amb una qualitat urbanística garantida i on la meitat, com a mínim, dels seus habitatges seran de protecció....


Similar Free PDFs