Title | Apuntes filosofia 2n batxillerat 1r trimestre i PLATÓ |
---|---|
Course | Història de la Filosofia |
Institution | Batxillerat |
Pages | 16 |
File Size | 641.5 KB |
File Type | |
Total Downloads | 48 |
Total Views | 129 |
Download Apuntes filosofia 2n batxillerat 1r trimestre i PLATÓ PDF
El naixement de la filosofia a Grècia Període Edat Antiga Déus
Arcaic VIII-VI: Milet polis
llengua
compartien
Jocs olímpics
Filosofia Jònia (costes de Turquia) 1r filòsof: Tales després a la Magna Grècia i després a la Grècia occidental a) b) c) d) e) f)
Només podia filosofar qui té oci Ment oberta Contacte amb altres cultures Moneda: afavoreix l’abstracció (es poden convertir en qualsevol cosa) Religió laxa Democràcia pensament racional
MILESIS (o físics o filòsofs de la natura) 1. Tales (624-546) 2. Anaximandre (610-545) 3. Anaxímenes (585-524)
1r concepte physis (allò que ve donat) Arjé/Arkhé
1 element monisme Material materialisme TENEN UNA CONCEPCIÓ ORGANICISTA: entenen l’univers com un organisme viu.
1. TALES (1r que va donar arguments)
Diu que la filo surt de l’admiració. La physis té 1 arkhé l’H2O (element constitutiu) Canviem déus per l’aigua (però l’aigua la podem tocar) També era científic: va mesurar les piràmides d’Egipte. Va llogar tots els molins de vi (olives)
(Pitàgores)
La physis serveix per preveure i anticipar-te
2. Anaximandre
D’on ve l’aigua? és un nosequè indeterminat allò que encara no és res determinat ÀPEIRON (allò que encara no té límits/ no té forma/ no té determinació) Començarà a ser quelcom quan li posi límits
àpeiron Foc Aire H2O Terra
fred i humit
lleuger i calent
Està des de sempre i comença a girar. Allò que està més fred i humit va al centre i allò més lleuger i calent cap a fora. Fred i humit + calent = s’asseca
Està explicant com s’ha format el cosmos= cosmologia (ordre = caos: desordre) (Bíblia: La vida prové de mars poc profunds i càlids) del llim (fang)
Diferència entre Tales i Anaximandre sistema polític que defensen (Tales: monarquia= 1 per sobre; Anaximandre: diferents idees). Deixeble d’Anaximandre:
3. Anaxímenes
Menys abstracte (“pas enrere”) Arkhé: aire Dintre dels elements concrets és el més inconcret, ja que ni el toquem, ni el veiem, ni l’olorem, ni el degustem... Aire dóna la vida. Podem estar 2 dies sense H2O però no podem estar ni 10min sense aire. És més bàsic per viure que l’H2O. Aire neuma (grec) = l’ànima dóna i treu la vida (Bíblia: Déu va bufar una figureta de fang) Respirem i el nostre cos s’infla i es contreu el món també; l’univers respira, es belluga.
4. Jenófanes
arkhé: terra
Efes
Heràclit (544-444) mote: el fosc (filosofia més profunda, difícil d’entendre)
Panta rei tot flueix, res roman “Ningú es banya dues vegades al mateix riu” l’aigua no és la mateixa i tu no ets el mateix. Tota la realitat està en un constant fluir, constant canvi. La realitat és dinàmica. Heràclit és el pensador/autor del moviment “La guerra és la mare de totes les coses” de la lluita entre contraris sorgeix tot. De la tensió entre contraris: dialèctica (ex: arc, guitarra) “El llamp governa tota nau” rayo= foc. El foc governa totes les naus. En el fons, hi ha un ordre. Encara que guerra signifiqui caos, hi ha un ordre/ una llei/ un logos (raó). (ex: força gravitació universal) El foc s’està movent constantment. Tot surt del foc i tot retorna al foc. Delfos (Pítia). A dalt de la muntanya, hi ha un temple dedicat a Apolo. Al temple posava: “Coneix-te a tu mateix” si em conec a mi (a la meva raó) puc conèixer la del món.
Amb Heràclit neix la metafísica
Samos
Pitàgores (572-496) nascut a Jònia. Va morir a la Magna Grècia
Va fundar escoles = sectes. Havien de fer un jurament i no podien res fora de l’escola. A més, tot el que es descobrís a l’escola, s’atribuiria a Pitàgores. Perseguien a Pitàgores i als pitagòrics. 1r que diu que amb 1 únic principi no es pot explicar. 2 elements: dualisme materialista (perquè en aquella època els números no eren abstractes)
Ex: Pitàgores diu que tot surt de l’1 (ha d’haver una divisió perquè surti el 2)
El límit és el número i hi ha no límits per separar. Què hi ha enmig per separar-ho? Lo de fora entra a dins per separarho. Arkhés: 1) Allò il·limitat allò limitat 2) Límit (número) L’orfisme pitagòric (conte) L’ésser humà és dual
Cos Ànima (im mortal, és la part important i l’espiritual).
L’ésser humà és l’ànima, i el cos és la carcassa, la presó, contamina l’ànima...
El mite dels titans (conte) Vam sorgir de les cendres dels titans que van devorar 1 déu. La nostra ànima té una espurna de divinitat. Som lo pitjor però amb una espurna de divinitat.
No hem de deixar-nos portar pels desitjos del cos. Purificar l’ànima: Matemàtiques (les més abstractes, t’allunyen de la matèria) teoria Filosofia L’esport, gimnàstica, dieta (secta pitagòrica)
Grecs 10 número perfecte (tenim 10 dits) Juraven silenci sobre el número 10.
(Tetraktys: piràmides)
Cosmologia pitagòrica l’univers és esfèric i gira. L’univers, que és perfecte, ha de contenir 10 elements:
Foc
(La Terra no està al centre, ara està el foc)
Terra Sol Planetes
Anti Terra Lluna (per això no veiem el foc)
Fixes (esfera de fixes, hi ha estrelles enganxades)
10 categories: limitat/il·limitat (taula de contraris)
Teorema de Pitàgores L’univers quan gira fa música l’harmonia de les esferes. Només la sentiríem si s’aturés. No la notem perquè és des de sempre.
Elea
Parmènides
(540-470) es tanca 1 etapa i s’obre una altra. SER
“El que és, és i el que no és, no és”. Li sorprèn la Bíblia: tot sorgeix del no-res (no li entra al cap) El que és, és per sempre. No deixa d’existir i ha estat des de sempre. El ser és etern, inengendrat (no pot néixer) i imperible (no mor). Quants éssers poden haver-hi? Només pot haver-hi un ésser únic 1
2
ésser
ésser
res els separa, perquè el no-res no existeix; per tant, són 1
Els sentits ens enganyen. Hem de fer ús de la raó Problema: ser (existència) Pàrmenides vs Heràclit El que diu Parmènides: el principi eleàtic Es reien d’ell perquè deia que el moviment no existia, i donaven voltes al voltant seu. Deixeble de Parmènides: Zenó Paradoxa d’Aquil·les i la tortuga (Sant Agustí: “si no em preguntes què és el temps, sé el que és; si m’ho preguntes, no”)
A partir de Parmènides s’inicia una nova etapa de la filosofia: el PLURALISME per explicar: canvi, moviment i la multiplicitat respectant el principi eleàtic.
1. Empèdocles (495-435, a la ciutat Acragas) AMOR H2O Aire Foc Terra Foc Aire H2O T
ODI
(està des de sempre, és únic o ni apareix ni desapareix)
Intenta explicar el moviment a partir de Parmènides Hi ha un cicle etern en el qual les coses es van separant i ajuntant
2. Anaxàgores (500-428, a la ciutat Clazomenes)
H F Fl D C D F Fl C F T D F Fl D D H C F Fl T
Acabarà sent del que hagi més. En aquest cas D (dona), però tindrà part de T (terra), C (conill), H (home), etc...
Tot està des de sempre, però en forma de llavors mesclades. Llavors, actua un NOUS (intel·ligència) que crea un torbellí que fa que aquestes partícules (de totes les coses) comencin a girar i fa que totes les coses iguals s’uneixin. Les coses que pesen menys van al mig. A dins de cada cosa hi ha part de tot. Però serà del que hagi més. Cada una d’aquestes partícules: spermata (en grec: llavor)
3. Leucip Demòcrit EPICUR Lucreci
Atomistes
Arkhé: àtoms (no es pot tallar)
Demòcrit
Tot està format per àtoms. Fins que no es pot tallar més (peça més petita) Àtoms: són i seran per sempre, però es poden ajuntar i formar coses. Mecanicisme (creença en el materialisme per explicar la realitat en termes de matèria, moviment local, lleis naturals estrictes i determinisme) En contra de Parmènides: o Necessiten el buit per separar els àtoms o Tenen moviment pel seu propi pes (matèria)
Cauen infinitament, no xoquen Com s’ajunten? Hi ha 1 àtom que es desvia i es produeix un xoc (si s’ajunten formen molècules Clinamen: principi de desviació dels àtoms passa per ATZAR “Ànima”: àtoms (es el que queda quan la matèria es desfà)
SOFISTES
(els savis)
Passen de la natura i miren les qüestions humanes Gir antropològic
Característiques= Van per la ciutat i cobren, són els 1rs que exerceixen la professió de professors. Són els 1rs il·lustrats. Els sofistes ensenyen a utilitzar el logos (raó i paraula). Són mestres del discurs racional, ensenyen llenguatge (la omnipotència de la paraula). Eren gent que anaven de ciutat en ciutat. Van acabar en Atenes perquè era on es trobava més feina, ja que hi havia democràcia i cal saber fer un discurs i utilitzar la raó. Com visitaven moltes ciutats: ment oberta, moltes formes de pensar: la majoria eren relativistes (te n’adones que els valors són relatius). Molts dels relativistes passen a ser escèptics (és impossible arribar a la veritat). En la religió: agnòstic (no sé si existeix o no).
La primera sofística (té bona premsa): 1) Protàgores 2) Gorgias
1. Protàgores
“L’home és la mesura de totes les coses” el món l’hem creat a escala humana. (ex: una pedra és petita respecte l’home i una cosa és fastigosa respecte l’home). Tothom té les seves veritats, i no tenim la mateixa tota la vida, l’anem canviant. Hi ha moltes veritats, tothom té la seva veritat (per tant, és un caos). Ho hem de posar en comú per trobar la gran veritat (arribem a un acord). PARLANT. I la podem canviar canviant l’acord és important el poder de la paraula.
2. Gorgias
“No hi ha cap veritat” per tant: creem una, ens inventem una. La creem entre tots, així que la podem canviar també entre tots.
Necessitat de diàleg (acord), no hi ha veritats immutables.
La segona sofística (té mala premsa): Van aprofitar el poder de la paraula per imposar-se
La polèmica nomos physis (nomos: lleis dels homes, acords convencionals; physis: lleis de la natura, sempre les mateixes i universals). Segons la 2a sofística, hauríem de seguir les lleis de la natura (per tots i per sempre) llei del més fort: els rics tenen tot el poder de governar els pobres. Els forts governen els dèbils. A més, fan un ús de la paraula/raó que no busca l’acord, busca l’enfrontament. ERÍSTICA: art del conflicte i el debat). Eris: deessa de l’enfrontament i la discòrdia Discurs erístic= utilitzar la raó i paraula per coses dolentes.
Període clàssic (Grècia continental)
Sòcrates (sg. V-VI a.C a Atenes)
Sòcrates ajudava a parir com la seva mare però als nois. Ajudava a parir idees. Les idees són a dins nostre. Per tant, el coneixement no ve de fora, ve de dins. Necessiten ajuda per sortir i l’ajuda és Sòcrates. Ell no dóna idees, ajuda a treure fora les que tenen ja a dins. Es dedica a formar els joves, no com els sofistes. Per això va dir “prostitutes del saber” i critica els professors perquè ens transmeten i fiquen coneixements dins nostre mentre que el que cal és treure’l fora. L’aprenentatge real es realitza quan entenem i ens surt de dins, no quan memoritzem. Però amb tants alumnes és impossible. MAIEUTICA SOCRÀTICA (parir idees): 1) Sistema de preguntes i respostes ironia isocràtica: et fa veure que tens molts prejudicis; reconèixer la teva ignorància; eliminar prejudicis) 2) Amb un diàleg progressiu anem assentant què és la veritat. Procés lent i compartit. En les coses que estem d’acord fins a arribar a una definició (definir=limitar) la definició no pot canviar, no relativa, és fixa i absoluta. Sòcrates s’interessa pels conceptes morals (definició) gir antropològic (ètica, política, etc.). Sòcrates era el pare de la filosofia occidental NO VA ESCRIURE RES, però és considerat el pare de la filo. La filo és una cosa viva (els llibres estan morts). Diu que la filo no s’escriu, és un diàleg. La filo és una activitat que es feia entre tots. La filo no s’ensenya, es practica a través del diàleg i l’acord.
Si no escrivia, perquè el coneixem? Era famós perquè altres van escriure i explicar el que ell deia. Va tenir molts deixebles, entre ells Plató tot comença amb Plató però en tots els seus diàlegs apareix el personatge de Sòcrates ≠ Sòcrates real. És un sofista estrany. Es dedica al mateix però no cobra ni defensa el relativisme. Defensa els universals. Obsessió: definir el bé, la justícia, etc. perquè va viure en una època de guerra i revoltes. Contra els relativistes sofistes (vol veritat per a tots) el porta a la mort. Es nega a participar en la revolta. Demòcrates el jutgen i el condemnen a mort (cicuta: verí). Mor per no renunciar a la seva filo (màrtir). Mort digna (no s’escapa, accepta la mort). Sòcrates diu que per fer el bé, cal conèixer el bé. Qui coneix el bé, fa el bé. L’home és bo per naturalesa: optimista moral L’home és dolent per naturalesa: pessimista moral Sòcrates: l’home és ignorant, no sap el que està bé, per això de vegades s’equivoca. Per tant, hem d’ensenyar-li què és el bé, la justícia... L’ÈTICA i el CONEIXEMENT van de la mà el bé es pot conèixer/aprendre intel·lectualisme moral. Que va durar fins: Sg.XVIII D.Hume: emotivisme moral= no és la raó la que em diu què està bé, sinó que són els sentiments.
deixebles majors: mayusc deixebles menors: minus
Fedó
SÒCRATES PLATÓ (escriu en forma de diàleg)
Euclides
Aristip
Autístenes
Pirró
Epicur
cínic
esceptisme
hedonisme
Zenó estoïcisme
ARISTÒTIL
PLATÓ 1. Context històric (U2) en contra de la democràcia (prèviament, durant la tirania no va participar, i ara està en contra de la democràcia perquè va suposar la mort de Sòcrates). Per tant, no està a favor de cap dels models de govern. 2. Objectiu crear una forma de govern correcta. Quan hi ha guerres, enfrontaments... (a Atenes), CRISI política fruit de la guerra del Peloponès (Esparta vs Atenes; Atenes perd, els espartans imposen els seus ideals i els atenesos es revolten): tiraniademocràcia-tirania. 3. Plató decideix apartar-se i, en l’àmbit teòric, intenta buscar una forma de govern adequada La República (l’elabora mentalment i ens ho explica a través del diàleg en el llibre La República) i la va intentar portar a la pràctica (ho va intentar 3 vegades). UTOPIA = enlloc (no existeix, però ell vol arribar-hi). Va intentar posar-la en pràctica a Siracusa. El tirà va vendre Plató com a esclau. En aquesta situació no es pot (tot i que tenia poder per fer-ho). Va fer-ho de manera indirecta ensenyava a qui futurament serien els governants. 4. Escola que va fundar Plató Acadèmia (a la porta de l’acadèmia “que no entri ningú que no sàpiga mates). Ensenya a governar indirectament (amb l’Acadèmia). (Alexandre Magne = ja no polis = imperi. 5. Context filosòfic era deixeble de Sòcrates. Enemics de Plató: sofistes, perquè eren relativistes. Ell vol una forma de govern bona única. Situació filosòfica: Món sensible (MS) sentits
Món de les idees (MI)
Heràclit (mobilisme del ser)
Parmènides (immobilisme del ser)
Sofistes (relativisme)
Sòcrates (universalisme ètic)
Atomisme: Demòcrit (materialisme)
Pitàgores (espiritualisme)
Món intel·ligible
dualisme Us esteu barallant i esteu parlant de coses diferents = 2 realitats, 2 móns. Teoria que uneix els 2 móns teoria de les idees o idealisme platònic.
raó
6. Biografia (p.24) Com es diu Plató? Aristocles. Però el seu malnom/mote és Plató = el de les amples espatlles (fort), el del front ample. Prové d’una família alta d’Atenes. Els pares són gent influent, educació excel·lent, econòmicament potent, del cercle de Sòcrates o rebutja democràcia per la condemna de Sòcrates (demagogia: dir el que la gent vol sentir). 7. Utilitza l’estil formal. República estem davant d’un dels diàlegs de maduresa. Estructura obra platònica: - Joventut (sembla que Plató recull el que deia Sòcrates) un diàleg que no és un diàleg. El més famós: apologia de Sòcrates (defensa). - Transició (entre el que diu Sòcrates i el que diu ell) Hi ha un: Menó (esclau negre, sap mates teorema de Pitàgores. Ànima immortal, és a dir, no mor, i preexistència de l’ànima, és a dir, abans d’estar dins meu ja estava; Plató defensa l’innatisme). - Maduresa (el que diu ell) Plató exposa la seva filo. Estan els 4 grans diàlegs de Plató: la República (forma de govern correcte), Fedó (mort de Sòcrates i la immortalitat de l’ànima), Fedre (mite del carro alat) i Banquet (amor). (la gràcia és que parlo jo i els altres diuen que sí). - Vellesa Timeu. 8. Plató utilitza els mites (per fer-ho entenedor) els diàlegs es publiquen, i les parts difícils/complicades/abstractes de la filo, perquè la gent ho entengui, les explica a través dels mites. Esperit pedagògic. La majoria dels mites tracten sobre l’ànima (cosa més abstracta).
ex: motlle galetes
Ontologia SER
REAL
MI MS
Idees Coses
TAULA
única eterna immutable
La relació entre una idea i la seva corresponent idea: participació Totes les coses participen d’un munt d’idees. Les coses participen de la seva idea.
taules
multiplicitat generació i corrupció (neix i mor) canvi, moviment (mutable)
Mala còpia, imita les idees Còpies de les idees fetes amb matèria Dualisme ontològic
2 tipus de realitats/éssers
Raó (idees) Sentits (coses)
( el que hi ha)
Ànima (espiritual) Cos (material)
Epistemologia Episteme (autèntic coneixement)
SER
Dualisme antropològic
Visió negativa matèria Visió divina de l’ànima
Ciència Opinió/DOXA (coneixement aparent)
2 tipus de coneixements
CONÈIXER
(orfisme)
L’ÀNIMA COMUNICA ELS 2 MÓNS Caiguda de l’ànima: Mite Fedre (ànima tenia ales i cau) L’ànima és al món de les idees i quan cau se li oblida CONÈIXER ÉS RECORDAR anamnesi platònica Hi haurà ànimes que coneixeran més (més coneixement) i al revés
Busca bé/justícia però no està en aquest món La nostra ànima fa que siguem com som Li dóna vida a la matèria (l’ànima anima)
Psicologia a. Racional Coll (separa) a. irascible a. concupiscible
El cap és dur/protegit/important Energia (obeir i controlar) Vida MS (no protecció i més a prop del terra)
L’ànima és simple i immortal Hi ha 3 tipus de persones/virtuts
ÈTICA
POLÍTICA
1) Prudència virtut de raonar bé (racional) 2) Fortalesa tirar endavant encara que hi hagi entrebancs 3) Moderació (temprança)
Conducta correcta de cada ànima Les junta 4a virtut:
OR
justícia
A cadascú allò que li correspon (cada part el que li toca)
ARGENT
FERRO/BRONZE
Governi (filòsofs) Controli (guerrers) Treballin (treballadors)
FORMES DE GOVERN Correcte (1 SOLA)
INCORRECTES
males - Timocràcia Rei: filòsof Aristocràcia de (gu...