Title | tema termodinàmica química 2n batxillerat apunts |
---|---|
Author | Anonymous User |
Course | Química |
Institution | Universitat Autònoma de Barcelona |
Pages | 7 |
File Size | 373 KB |
File Type | |
Total Downloads | 36 |
Total Views | 140 |
temario quimica de termodinamica para 2 bachillerato y selectividad....
TEMA 1 – Termodinàmica química Estudi dels bescanvis energètics que es produeixen en les reaccions químiques.
Sistema
Part de l’univers de la qual s’estudien els bescanvis energètics.
Entorn
Tot allò que no forma part del sistema.
Un sistema pot ser
OBERT
TANCAT
Pot bescanviar energia i matèria amb l’entorn
AÏLLAT
Pot bescanviar energia però no matèria
No por bescanviar ni matèria ni energia
Variables termodinàmiques on la seva variació només depèn de l’estat inicial i de l’estat final. Es relacionen entre elles a partir d’equacions matemàtiques.
Funcions d’estat
Magnituds que defineixen l’estat termodinàmic d’un sistema.
Variables termodinàmiques
1. Calor (Q) Variació de temperatura →
Q = mCeΔT
Q = mλ
canvi de T
canvi d’estat
Qabs Qabs = mCe(Tf – To)
Quan un sist. absorbeix calor, augmenta de temperatura, Tf > To → Qabs > 0 s’escalfa.
Qced = mCe(Tf – To)
Qced
Tf < To → Qabs < 0
Quan un sist. cedeix calor, disminueix la seva temperatura, es refreda.
2. 1r principi de llaa term termodinàmica: odinàmica: Energia iinterna nterna Energia d’un sistema (energia interna) U
=
Suma de totes les energies d’aquell sistema
ΔU = Q + W
ΔU = Q - Pext ΔU
NO LES HEM UTILITZAT!
3. Entalpia. Re Relació lació entre eentalpia ntalpia i eenergia nergia intern internaa ΔU = Qv (Vcte) ΔH = Qp (Pcte
La variació d’energia interna només depèn de la calor quan el procés té lloc a volum constant.
ΔH → Calor intercanviada en un procés on la calor té lloc a pressió constant.
ΔH = ΔU + ΔnRT
→
ΔU = ΔH - ΔnRT
ΔH < 0 → Reacció exotèrmica (la reacció desprèn calor) Reaccions ΔH > 0 → Reacció endotèrmica (la reacció absorbeix calor)
ΔHºf ΔUº
ΔH ΔHº reticular ΔHº enllaç
ΔHºr (llei de Hess)
4. Entalpia de re reacció acció (ΔHºr) i ent entalpia alpia de form formació ació (ΔHºf) Depèn de l’estat dels reactius Depèn de la P. Depèn de la T. P = 1 atm Condicions estàndard
ΔHº
T = 298 K
Indica cond. estàndard
C2H5OH (l) + 3O2 (g)
→
2CO2 (g) + 3H2O (l)
-
ΔHºr = 1365 KJ
En la combustió d’un mol d’etanol a condicions estàndard i Pcte es desprenen 1363 KJ. (signe negatiu)
•
De tots els tipus de reacció →
reaccions de formació
Reacció on es forma 1 mol descompost a partir dels elements que el formen en el seu estat més estable.
Cgrafit + O2 (g) → CO2 (g)
ΔHºr = ΔHºf CO2
Els elements en el seu estat més estable tenen una entalpia estàndard de formació igual ZERO ΔHºf O2 = 0
ΔH = Hprod - Hreact
Càlcul ΔHºr a partir ΔHºf →
ΔHºr = ∑n ΔHºf (prod) - ∑n ΔHºf (react)
5. Llei de Hes Hesss Si una reacció es pot descomposar com la suma o resta d’altres reaccions, l’entalpia d’aquesta reacció també serà la suma o resta de les entalpies de les reaccions que he descompost.
ΔHºf CO2 = -393,5 ΔHºf H2O = -285,5
C + 2H2 + 1/2O2 → CH3OH
ΔHºf CH3OH = -726,4 Mateix costat i mateix número de mols
Mateix costat i diferent número de mols
C + O2 → CO2
H2 + 1/2O2 → H2O
Diferent costat (canviem de signe) i mateix número de mols
CH3OH + 3/2O2 → CO2 + 2H2O
ΔHºr = ΔH1 + 2 (ΔH2) - ΔH3
Està en les 3 reaccions: ens el saltem
C + O2 → CO2 ΔHºr = -393,5 + 2(-285,5) - (-726,4)
2(H2 + 1/2O2 → H2O)
ΔHºr = -238,1 KJ
CO2 + 2H2O → CH3OH + 3/2O2 C + 2H2 + 1/2O2 → CH3OH
Comprovació
6. Entalpia d’enllaç d’enllaç:: ΔHº enllaç = energia necessària per trencar un mol d’enllaços.
ΔHº per trencar un enllaç > 0 → Procés endotèrmic Totes les ΔHº enllaç són positives ΔHº per formar enllaços < 0
→ Procés exotèrmic
Reactius
Productes
(enllaços trencats)
(enllaços formats)
ΔHºr = ∑n ΔHºf (enllaços trenctas) - ∑n ΔHºf (enllaços formats)
7. Diagrames entàlpics: Determinar ΔHºr a partir de la reacció de formació del CO: C + 1/2 O2 → CO
C + O2 ΔHºr CO + 1/2O2
ΔHº1
ΔHº1 C + O2
ΔHº2
CO2
ΔHº2 CO + 1/2O2
→
CO2
ΔHºr = ΔHº1 - ΔHº2
CO2 ΔHº < 0 (exotèrmic)
→
ΔHº > 0 (endotèrmic)
8. Entalpia re reticular ticular (mo (model del electroes electroestàtic tàtic del sòlid iiònic): ònic): ΔHº reticular = energia que es desprèn en la formació d’un sòlid cristal·lí a partir dels seus ions en estat gasós. Na ⁺ (g) + Cl⁻ (g)
NaCl (s) (sòlid cristal·lí)
ΔHº reticular no es pot determinar directament de forma experimental però si a partir de la llei de Hess, que es coneix com el cicle de Born-Haber. ΔHº reticular < 0 Na (g) + 1/2Cl (g)
❸
NaCl (s)
Na ⁺ (g) + 1e⁻ + Cl (g) ❶ Na(s) → Na(g) (ΔHº sub, Na) ❷ Na(g) → Na ⁺ (g) + 1e⁻ (Ɛi, 1. Energia
ΔHº diss, Cl2
❷
Na ⁺ (g) + 1/2Cl2 (g) + ❹ Ae, Cl
Ɛi, 1
❶
d’ionització) ❸ 1/2Cl2 (g) → Cl (g) (ΔHº dissociació, Cl2) ❹ Cl (g) + 1e⁻ → Cl⁻ (g) (Ae. Afinitat electrònica) ❺ Na ⁺ (g) + Cl⁻ (g) → NaCl (s)
Na(g) + 1/2Cl2 (g) ΔHº sub, Na
Na ⁺ (g) + Cl⁻ (g)
❺
Na(s) + 1/2Cl2 (g)
→
NaCl (s)
Na(s) + 1/2Cl2 (g) ΔHºf = ΔHºsub + Ɛi, 1 + ΔHºdiss + Ae + ΔHºret
ΔHºf
NaCl (s)
8.1. Model electroestàtic del sòlid iònic per justificar variacions ∆Hº ret: ∆Hº ret NaF NaCl NaBr NaI
KJ/mol -918 -780 -742 -705 ➔
Valor més gran
1) ∆Hº ret serà més gran com més fort s’atreguin els ions del sòlid iònic. Valorde: més petit 2) La força d’atracció entre els 2 ions➔ depèn
•
Càrrega dels ions (q).
•
Distància entre els ions (r) segons la llei de Coulomb. Força d’atracció entre ions = │q1│x │q2│ r²
3) Com més gran és la càrrega dels ions, amb més força s’atrauen i l’energia reticular és major. 4) Com més gran és la distància entre els ions, més petita és la força d’atracció i per tant, l’energia reticular (en valor absolut) és menor. La distància entre els ions depèn de la mida dels ions.
9. Espontaneït Espontaneïtat: at: Entropia de l’univers com a criteri de l’espontaneïtat. Espontani → Un procés és espontani quan té lloc sense cap impuls extern.
A → B
∆Hº < 0
B → A
∆Hº > 0
Quan un procés és espontani, en el sentit contrari no ho serà.
Tot tendeix a la mínima energia → Els processos espontanis seran sempre exotèrmics. Ha d’haver-hi una altra magnitud que també afecti a l’espontaneïtat L’ENTROPIA (S) → mesura de desordre ¿Què determina que un procés sigui espontani? Perquè un procés sigui espontani
Tendeix a la mínima energia (∆Hº < 0) Tendeix al màxim desordre (∆Sº > 0)
10. 2n principi de la ter termodi modi modinàmica: nàmica: En un sistema aïllat es produeix un canvi espontani si la variació d’entropia total que acompanya el procés és positiva. ∆Sº total = ∆Sº reacció + ∆Sº entorn
∆Sº total > 0 → procés espontani ∆Sº total < 0 → procés no-espontani
11. 3r p principi rincipi de llaa termodin termodinàmica: àmica: Tot sòlid cristal·lí i perfectament ordenat a la temperatura de 0 K té una entropia = 0.
12. Dete Determinació rminació ∆Sº sistema (reacció): Qualitativament (positiva/negativa) ∆Sº sist. > 0 → Durant la reacció està augmentant el desordre.
S sòlid < S líquid < S gas
∆Sº sist. < 0 → Durant la reacció està disminuint el desordre. Quantitativament (calcular ∆Sº) ∆Sºr = ∑n Sºm prod - ∑Sºm react.
∆Sº entorn = - ∆Hºr T
Si el sist. desprèn calor → entorn es desordena
13. Energi Energiaa lliure de Gibbs: ∆Gº = ∆Hº - T∆Sºr
∆Gºr = ∆Hºr - T∆Sºr < 0 → Procés espontani ∆Gº < 0
∆Sº total > 0 o ∆Gº < 0
2 criteris d’espontaneïtat (són contraris) Càlcul T. eq ∆Gº = 0 ∆Gº = ∆Hºr - T∆Sºr = 0 ∆Hºr - T∆Sºr = 0
Teq = ∆Hºr ∆Sºr...