Grups d\'aliments PDF

Preview

Summary

Download Grups d'aliments PDF

Description

Martina Carreño Mateu, Grau d’Infermeria Grup B3 (Nutrició) Data d’entrega: 04/04/14

Els aliments son indispensables per la vida diària. Per això, és important que en la nostra alimentació s’incloguin tots els nutrients necessaris, ja que ens subministren energia, encara que no tots els nutrients són energètics ( plàstics, reguladors, etc.), per a la formació, creixement i reconstrucció dels teixits. La nostre dieta hauria de contenir en diferent mesura tots els grups d’aliments. VERDURES I HORTALISSES Els dos nutrients principals són: les vitamines i els minerals. Està composat principalment per: Bulbs (alls, ceba), brots (soia, alfals), fruits (albergínia, carbassó, pebrot), fulles (bleda, api, escarola, enciam), inflorescències (carxofes, bròquil), arrels (nap, rave, pastanaga), llavors (pèsol, fava), tiges (porro, espàrrec), bolets (només els carpòfors) i les algues. Les verdures i hortalisses en general contenen un 80-95 % d’aigua i menys del 10% d’hidrats de carboni, del 3% de proteïnes i del 0,5 % de greixos. També conté 1-5 % de fibra (cel·lulosa i hemicel·lulosa). Entre les sals minerals són especialment abundants les sals de potassi, calci, sodi i magnesi. De les vitamines cal destacar les hidrosolubles, com la vitamina C i algunes vitamines del grup B com la tiamina (B1), l'àcid fòlic i l'àcid nicotínic. Per ingerir aquest grup d’aliments la millor forma de cuinar-les seria: fregint-les, al wok, a la planxa i al vapor o al microones ja que s’exposen menys temps a altes temperatures i no hi ha tantes pèrdues vitamíniques. Evitar bullir-les. També es pot utilitzar el forn i l’olla. També és important que durant la manipulació de les verdures i les hortalisses primer es rentin les verdures i després es tallin, ja que tallades hi ha m és superfície en contacte amb l’aigua i es poden produir més pèrdues. La majoria de verdures i hortalisses es caracteritzen per tenir aigua i fibra en abundància, ser riques en vitamines i minerals i pel seu baix contingut de greixos. Les verdures i hortalisses com la ceba, la pastanaga i el porro contenen fins a un 10% m és de carbohidrats que d’altres com l’api o l’espinac que només conté un 5%. Les verdures de color intens (tomàquet, pastanaga) són riques en β-carotè, que és una pro-vitamina A, i altres carotenoides. Hi ha verdures que també ens poden ajudar a retenir líquids pel seu alt contingut de sodi com les carxofes, l’api o els espàrrecs i d’altres amb alts continguts de calci, per evitar malalties com la osteoporosis com: les cebes o les cols. En general, les verdures i les hortalisses son un grup d’aliments que pel seu sabor no son molt ingerides a la nostra societat. Això pot estar degut a que es relacionen amb les dietes per perdre pes, ja que aporten molts pocs greixos, i per tant, a l’hora de cuinar-les es fa de forma més insípida. Crec que es important animar a la població a consumir més aquests aliments, ja que son molt beneficioses per la nostra salut i està recomanat menjar de dues a tres racions de verdura i hortalisses diàries. LÀCTICS El grup dels làctics engloba la llet i tots els seus derivats: iogurt, formatge, mató, beixamel, quallada… Aquest grup es caracteritza per ser la primera font de calci, també aporta proteïnes d’alt valor biològic, grasses saturades i colesterol, hidrats de carboni en forma de lactosa, aigua i vitamines liposolubles (A,D) i del grup B (B2 i B12). S’aconsella consumir diàriament làctics i depenent del sexe, l’edat i l’estat fisiològic la recomanació oscil·la de 2 a 4 racions diàries. Es considera una ració un got de llet, una quallada, 40g de formatge curat, 60g de formatge semi curat, 100g de formatge fresc o bé, 2 iogurts. S’ha de vigilar el consum dels productes làctics pel risc de patologies que pot causar tant per l’excés com pel dèficit: hipercolesterolèmia, osteoporosis… En general, aquest grup d’aliments té unes característiques molt similars però difereixen en la quantitat i l’estructura de lactosa que porten. Per exemple, els aliments fermentats com serien els iogurts tenen la molècula de lactosa trencada i en canvi, la llet la té sencera i és per aquest motiu que els intolerants a la lactosa majoritàriament poden consumir iogurts i formatges però se’ls hi recomana no prendre llet. Els productes làctics es recomana que es conservin en fred per tal que no perdin les seves propietats i caduquin. Pel que fa a la conservació existeixen tècniques com la pasteurització que fa alguns làctics apta durant m és temps. És un grup d’aliments que agrada a la major part de la població, tot i que està augmentant la intolerància a la lactosa des de la infància i provoca als afectats consumir variants sense lactasa.

FRUITES Les fruites constitueixen un grup d’aliments molt nutritiu, amb una alta ingesta calòrica d’hidrats de carboni i quasi una nul·la presència de proteïnes i greixos. Segons la seva naturalesa, les fruites es classifiquen en:  Fruites carnoses (gran contingut d’aigua +50%): raïm, síndria, pinya, pera, taronja, meló, poma, mandarina, llimona, maduixa, préssec, kiwi, tomàquet, nespra, mora, papaia, caqui...  Fruits secs.  Amilàcies (elevat contingut en midó): castanya, avellanes, plàtan, figa,...  Derivats de fruites: sucs, confitures, melmelada, xarops de fruites, en almívar, en licor... Composició nutricional fruites carnoses (en % del pes fresc de la porció comestible) Aigua 75 - 90 Carbohidrats (sucres i polisacàrids) 5 – 18 / 0’5 – 6 Lípids...