Grups 1 - Apuntes tema 1 PDF

Preview

Summary

CONCEPCIONS I MARCS TEÒRICS DE LA PSICOLOGIA DE GRUPS...

Description

TEMA 1: CONCEPCIONS I MARCS TEÒRICS DE LA PSICOLOGIA DE GRUPS 1.1 NIVELLS D’ANÀLISI DE LA REALITAT La mateixa realitat té diferents nivells d’anàlisi, que són els següents:

Nosaltres estudiarem els intragrupals (relació dins un mateix grup), els intergrupals (relació entre grups) i el comportament col·lectiu.

1.2 DEFINICIÓ DE GRUP Grup social: forma tècnica de col·lectiu, es pertany al grup sense que es coneix-hi la gent; tot i no haver interacció cara a cara amb tots els membres, s’hi pertany per categorització i per sentir-t’hi identificat. Grup ≠ Col·lectiu  Grup ha d’haver interacció cara a cara, col·lectiu no.

Ex. Cua autobús: grup o agregat?

El grup proporciona categoria social positiva per a un que m’autoafirma com a persona, m’aporta identitat Criteris distintius de la grupalitat La relació interpersonal NO és igual que la relació interpersonal GRUPAL, és a dir, les relacions entre les persones no és la mateixa que les relacions dins el grup. Un grup no és tangible, és a dir, no es pot percebre de manera clara i precisa, però donem per cert que un grup existeix. Fal·làcia de grup → Floyd Allport deia que no existia un grup, que només existien les persones que el composaven, doncs aquestes són les que pensen, senten, decideixen i actuen. Però Tajfel defensa que el grup sí que existia i, a més, era un fenomen que influïa en les persones, doncs en el comportament intergrupal entraven en joc conductes dels propis individus Quins elements/ característiques fan que varies persones siguin un grup i no un agregat? Hi ha un continu entre agregat i grup: AGREGAT → GRUP Una sèrie de persones juntes en un moment donat no tenen perquè ser un grup, sinó que serien més aviat un agregat. Hem de conèixer el grau de grupalitat que té la sèrie de persones juntes per saber si són un agregat o un grup. Per que hi hagi un grup és necessari... - Compartir objectius - Pertinença: sentiment / voluntat? - Compartir identitat - Identificació - Temporalitat = mantenir-se en el temps - Intimitat = coneixença, confiança (la intimitat també és un efecte del fet d’estar amb grup). - Afecte (normalment positiu, en el cas que sigui negatius i si hi ha la possibilitat, es pot trencar el grup) - Implicació, Compromís (que tingui a veure amb les persones però també amb el grup com a col·lectiu). Ex: mantenir el grup, treballar pels objectius del grup etc.). Pel que fa a la definició de grups al llarg de la historia; hi ha dos moments temporals molt diferents (abans i després dels 70): Criteris de distintivitat grupal.

Segona Guerra Mundial Corrent de grups petits (Anys 40-50-60s) ATRACCIÓ INTERPERSONAL  J.L. Moreno Es forma a partir de relacions interpersonals d’atracció reciproca. És aquesta atracció la que defineix el grup. CRITERIS PERCEPTIVO-COGNITIUS  Bales Un grup està format per persones que interaccionen, que poden saber de les altres i que tenen característiques perceptivo-cognitives semblants i comunes, és a dir, que comparteixen característiques. Per ser un grup els individus han de ser conscients de que pertanyen a un grup. INTERACCIÓ SOCIAL Homans, Shaw Conjunt de persones que interaccionen cara a cara i que per tant arriben a la intimitat, confiança, etc. El grup com a entitat no existeix, només les persones, per tant, important la interacció. Disputa important en psicologia social psicològica: Altres postures deien que el grup sí que existeix, té anima per sí mateix. Per tant, és una entitat que està per damunt de les persones. INTERDEPENDÈNCIA  Lewin i M. Deustch Un grup és alguna cosa mes que la suma de les seves parts. Els membres del grup depenen mútuament entre ells per aconseguir els seus objectius. El grup es forma en la mesura que els membres depenen entre ells per aconseguir el que volen com a grup, i a nivell individual. Diuen que el criteri distintiu és la interdependència, és a dir, la dependència mútua. És un grup de persones que es necessiten mútuament per aconseguir el seu objectiu, que pot ser major o menor, però si no estan junts no poden aconseguir-lo (per això la cua d’un autobús no es un grup, és un agregat, ja que una persona sola pot aconseguir el seu objectiu sense estar amb altres persones). Per exemple, el grup no és imprescindible per aconseguir l’objectiu de treure’s una carrera universitària, però sí que és una condició que et trobes i que t’influeix. Experiment: compara diferents tipus d’interdependència 

Interdependència positiva: cooperació



Interdependència negativa: competició: quan per aconseguir els objectius individuals, els subjectes han de treballar perquè els altres no aconsegueixin els seus. Treballen per aconseguir els seus i perquè els altres no aconsegueixin els seus. Quan hi ha molta competició entre membres del grup, el grup desapareix. Una cosa es que hi hagi comparació social, i l’altre es que hi hagi competició. Interdependència nul·la: Individualització: No existeix la interdependència (ni positiva ni negativa).



Aquest concepte s’utilitza molt per saber si un conjunt de persones han de ser un grup. Quan analitzem un grup, em de mirar quin és el seu grau d’interdependència. Exemple: tots els de classe em de ser un grup? No, interdependència mínima. Simplement amb un bon clima n’hi hauria prou.

ESTRUCTURA I SISTEMA D’ORGANITZACIÓ SOCIAL  Caroline Sheriff i Muzafer Sheriff

Conjunt de persones amb interdependència són un grup en la mesura en que es crea estructura i un sistema organitzatiu (rols, jerarquia, etc.). Posen de relleu la necessitat de parlar de grup quan aquestes relacions tenen una estructura i un sistema d’organització intern que són bàsicament rols i estatus.

Corrent de grups socials (Anys 70 – 80s) CATEGORITZACIÓ SOCIAL COMPARTIDA – Teoria de la Identitat Social  H. Tajfel i John .C.Turner Les persones comparteixen una categoria social a partir d’un procés de categorització compartida. Preocupats pel tema del racisme, nazis i feixistes, intenten entendre certes actituds. Determinen que un grup esta format per persones que formen part de la mateixa categoria social (exemple: religiosos i laics, independentistes i no independentistes, etc.). L’aparició d’aquesta definició de grup aporta un trasbals perquè diu que en el grup no es necessària la interacció cara a cara. Amb el procés cognitiu de categorització es suficient. Ens podem comportar com a grup sense ni tant sols conèixer les persones. Quan aquesta teoria s’aplica als grups parlem de grups socials (no de grups petits com abans). Un grup és un grup perquè els seus individus es categoritzen socialment de forma compartida, són aquells que comparteixen una categoria social; és a dir, com es relacionen les persones quan estan categoritzades socialment. Formar part d’un grup és un mecanisme cognitiu; perquè la persona es categoritza socialment. Aquí comencen els experiments del grup mínim (expriments de categorització): Es categoritzen persones en 2 grups: Klee i Kandinski. Els membres de cada grup no es coneixeran. Els individus fan una elecció entre Klee o Kandinski, d’aquesta manera es produeix una categorització entre els membres que ara formen part de dos grups diferents. Tenen 3 targetes (3 possibilitats): - Reparteixo el màxim al meu endogrup i el mínim al exogrup - Mínim al endogrup i màxim al exogrup - Meitat i meitat Resultats: hi ha un favoritisme endogrupal. Sol haver un rebuig de l’exogrup. No caldrà interacció amb els membres, no caldrà intimitat, ni confiança. És influent ja que li aporta una identitat o un benefici personal permet creació identitat social compartida. ORIENTACIÓ SOCIOCOGNITIVA Aquesta controvèrsia es resol: CONSENS en els criteris (John Turner, redescubrir el grupo social, 1989): Proposta de consens: calen 3 aspectes imprescindibles perquè un grup sigui un grup - IDENTITAT (i percebre’s com a grup). Sentit d’identitat i per tant una categorització -

S’ha de tenir una ESTRUCTURA I SISTEMA SOCIAL propi del grup pel pas del temps.

-

Ha d’haver INTERDEPENDÈNCIA, els subjectes han de dependre els uns dels altres.

Per primera vegada s’acaba acceptant que cal mínims graus d’ACTIVITAT COMUNA perquè es pugui parlar de grup (encara que sigui grup social). Rabie i Lodewijkis, 1996 Parlen de tipus de grups segons el grau interacció:  Grups mínims (socials) = categoria sociològica, mínima interacció  Grups compactes (petits) = interacció elevada, interdependència i estructura



Diversos grups = organització social = moviment social *Aquests autors consideren que són grups. Des del departament de l’assignatura, les organitzacions i els moviments socials tenen una sèrie de característiques i fenòmens propis que van més enllà del grup (dinàmica pròpia).

TIPOLOGIES DE GRUPS: criteris 4 classificacions dicotòmiques. Cada classificació te el seu criteri 

PRIMARIS – SECUNDARIS - qualitat de la relació Els primaris són relacions emocionals, d’afecte, molt properes i de supervivència. Mentre els grups secundaris la relació és molt més formal, amb regles institucionals, laborals... és a dir, la relació principal es basa en quelcom que no es emocional. Els afectes positius són imprescindibles per viure amb salut. - Primaris: Cara-cara. Relacions més emocionals - Secundaris: distancia interpersonal/racionals/organitzacions



FORMALS – INFORMALS – origen de l’estructura Els grups tenen una estructura d’influència i de rols socials. En els grups formals, els rols i la capacitat d’influència prové de l’entorn. Per exemple, en un grup de treball, el teu rol ve determinat per l’organització laboral. Mentre que en els grups informals, l’origen de l’estatus i el rol té un origen intern en la pròpia dinàmica grupal. Per exemple, un equip de bàsquet. - Formals: Estructura d’influència/poder que ve determinada externament (pel nínxol ecològic on es troba el grup) - Informals: tindran aquesta estructura d’influència però no venen determinada externament, sinó que es el propi grup qui determina aquesta influencia Exemple: grup laboral (formal), grup d’amistat (informal), grup familiar (formal – cultura, tot i que te més possibilitat de canvi que per exemple un grup laboral).



PERTINENÇA – REFERÈNCIA – vincle individu-grup En els grups de pertinença, la persona té un vincle feble generalment perquè hi pertany al grup per obligació. En els grups de referència, el vincle és molt fort perquè és un grup que li dóna identitat a la persona o que li satisfà necessitats emocionals bàsiques. Normalment, el grup laboral serà un grup de pertinença i el grup d’amistat serà un grup de referència. - Pertinença: Vincle temporal (feble) - Referència: Vincle més estable/permanent/o amb lligams emocionals (fort)



AUTOEXPERIÈNCIA –TREBALL – contingut del grup Quan els grups estan centrats en el treball (grups de treball) o quan el contingut de la seva vida grupal és intercanviar experiències (grups d’autoexperiència). En els grups de teràpia (i també els grups d’amistat) el contingut és l’intercanvi d’experiències, en canvi, els grups de treball estan centrat en la feina que han de fer, la qual normalment és aliena a la seva experiència. - Autoexperiència: Reflexió sobre el propi grup i el comportament dels seus membres - Treball: Realitza un producte extern a la vida personal

FUNCIONS DELS GRUPS: Els grups són imprescindibles i inevitables per a les persones, el desenvolupament i la socialització; sempre estem en grups, i alhora, aquesta grups son imprescindibles per al desenvolupament individual.  Cal tenir present, que no sempre tots els grups cobreixen aquestes necessitats



Protecció  Protegeixen en el sentit en que alimenten la supervivència de les persones. Necessiten dels altres per a sobreviure; però no només es parla de protecció des de la supervivència; sinó també per evitar el patiment, per tant, també psicològicament. No només es dona en un grup familiar, sinó per exemple el grup d’amics també ens protegeix.



Socialització  El grup t’ensenya les normes socials de relació i de funcionament, els valors socials, etc. I per tant, quines normes pots transgredir més o menys. No només té aquesta funció de socialització en l’humà durant el procés de creixement sinó també en molts altres moments. Per exemple: quan s’entra en un lloc de treball. Exemple: quan les persones canvien de cicle vital, hi ha unes noves pautes de vida que qui t’ajuda a aprendre-les, a fer-les funcionar, és el grup d’iguals. Quan parelles joves comencen a criar, busquen la companyia d’altres parelles joves que també tenen fills.



Avaluativa – necessitat de filiació  La valoració en el sentit de que en els moments d’incertesa (circumstancies d’inseguretat) serà el grup el que donarà seguretat, suport i t’orientarà. Em donarà criteris, idees per poder prendre decisions. És un dels grans poders que té el grup.



Instrumental  a vegades necessitem els grups per a aconseguir alguna cosa. El grup es converteix en un instrument per a aconseguir alguna cosa (grup com a eina). No és o no té perquè ser un grup d’amistat sinó que es un grup de tasca. Exemple: grups esportius, grups de treball (es forma el grup perquè mitjançant aquest s’aconseguirà desenvolupar una tasca encomanada).



Suport social  Derivada de la funció avaluativa. El grup proporciona aquest suport social que va més enllà de la funció avaluativa: pot proporcionar recursos per sobreviure, recursos de companyia. El procés del suport social és una de les eines més utilitzades en els grups aplicats d’intervenció. Està comprovat que les persones que tenen xarxes de suport social tenen més bona salut.



Identitat – Integració i diferenciació  El grup em proporciona categoria social positiva per als seus membres, que els autoafirma com a persones, i els proporciona identitat (trets d’identitat positiva). La identitat de cada persona té aspectes únics però també té aspectes socials que es comparteixen amb altres persones. Els grups proporcionen la part d’identitat social; és a dir, la pertinença al grup atorga una sèrie de característiques que tenen una identitat.  Això dona la possibilitat d’estar integrats en el grup, i alhora ens diferència. Normalment la diferenciació es dóna a nivell intergrupal (per diferenciar-nos d’altres grups), no tant intragrupal.

1.3 UNA MICA D’HISTÒRIA...ANTECEDENTS FILOSÒFICS I APLICATS PERÍODE FUNDACIONAL: 1930-1940 - Es produeix el Debat sobre la fal·làcia del grup : debat entre psicòlegs que provenen de la filosofia i els que provenen de la psicologia més individualista (Wundt: grups no existeixen, només els individus) - Les alternatives a aquest debat són bàsicament dos dels fundadors de la psicologia de grups: Jacob L. Moreno (psicologia aplicada) i Kurt Lewin (va entrar a la universitat i des d’allà va promoure la investigació i la teoria de grups). Continuadores i continuadors: Morton Deustch, Caroline Sheriff, Muzafer Sheriff

Orientació SOCIOMÈTRICA  Jakob L. MORENO (1989-1974), fundador de la orientació sociomètrica Pot considerar-se Moreno el fundador de la psicologia dels grups ja que va ser el primer en treballar de manera sistemàtica i exclusiva a aquesta àrea. Va aportar importants eines metodològiques, pràctiques d’intervenció i conceptes teòrics; sempre dins l’orientació sociomètrica. La teoria de Moreno sorgeix i evoluciona a través de la seva oposició al psicoanàlisi. El pensament de Moreno es construeix davant el pensament de Freud, per tant, existeix una influència de Freud sobre Moreno, però no en el sentit de construir “a partir de” sinó més aviat “en oposició a”.  Mentre que per Freud lo social reprimeix i patologitza a l’home, Moreno creu que només a través de lo social l’home es pot autorealitzar; i considera que les vivències humanes són l’origen de certs símptomes i certes patologies. Per això volia promoure una psicologia positiva. Amb Moreno neix la sociometria, que és una orientació dinàmica que tracta d’estudiar les relacions humanes en quant a que tenen un caràcter social o interdependent i per fer-ho utilitza una sèrie de tècniques matemàtiques (test sociomètric).

CONCEPTES BÀSICS DE LA TEORIA DE MORENO: aporta el criteri distintiu de la grupalitat d’atracció interpersonal, és a dir, TELE. 

TELE: sentiment i coneixement REAL i VERÍDIC* de les altres persones que fa que hi hagi una elecció (atracció) o rebuig RECÍPROC.

Els grups estan formats per la atracció recíproca entre les persones. Un grup és un sistema ordenat, i no és atzarós. A aquesta atracció li dona el nom de tele. Per tant un grup està format per TELES. Que consisteix en un sentiment i coneixement REAL I VERÍDIC (autèntic) de la situació de les altres persones, és a dir, és el grau en que la nostra valoració (percepció) de l’altre coincideix amb la realitat. Com a resultat de la percepció real sorgeix l’elecció o el rebuig recíproc. Quan els eleccions i/o els rebuigs no són recíprocs no existeix el tele. El fet de que s’estableixi el tele (reciprocitat) entre dos individus depèn dels dos, és a dir, si existeix reciprocitat (tele) es perquè els dos perceben correctament a l’altre, ja sigui positivament o negativament, i si no existeix reciprocitat (tele) és perquè els dos no es perceben correctament. És a dir, o la comprensió és mútua o no existeix. 

Relació social SANA i ADAPTADA – ESPONTANEÏTAT actuar s/ experimentem en aquell moment ≠ ingenuïtat, impulsivitat

S’entén per tele una relació sana, adaptada i espontània, és a dir, actuar segons el que experimentem en aquell moment però sense impulsivitat. La espontaneïtat permet a l’individu adaptar-se a la realitat de l’altre i, per tant, l’establiment de les relacions reciproques o teles. L’adaptació al medi requereix espontaneïtat; una gran part de la socio i psicopatologia humana pot ser atribuïda a un desenvolupament insuficient de la espontaneïtat.



GRUPS: estructura social – sistema de teles = de relacions ORDENAT i NO ATZARÓS

L’estructura social dels grups és el sistema de teles. Segons Moreno un grup existeix en la mesura que s’estableixen teles positius entre els seus membres. Un sistema de teles és un sistema de relacions ordenat i no atzarós, per tant, quan la distribució de les eleccions en un conjunt d’individus es deu a l’atzar, no existeix grup. La llei sociodinàmica afirma que com més gran sigui els contactes (teles) dins el grup, major serà l’estabilitat estructural d’aquest

Aquest discurs es contraposa a la teoria psicoanalítica que en aquest moment està centrada en la patologia. Moreno dirà que la salut es la autenticitat, és la veritat. Aquí en el fons, també hem de tenir en compte que hi havia un clar conflicte de classes (psicoanàlisis – classe alta/ moreno molt més popular).

APORTACIONS DE MORENO: MÈTODES D’INVESTIGACIÓ I INTERVENCIÓ 

TEST SOCIOMÈTRIC

“Mètode que estudia les estructures socials mitjançant la mesura de l’atracció i el rebuig existents entre els membre d’un grup”.  Test que serveix per conèixer quins son els grups que hi ha dins d’un espai social. En aquest es convida als subjectes en interacció a que es triïn i/o es rebutgin entre sí. Va aplicar un test sociomètric per primera vegada en un centre de rehabilitació de dones considerades delinqüents. Ell proposa conèixer l’internat per dins, però no l’estructura formal, sinó la informal; vol conèixer la relació entre les dones

En el test, se’ls planteja: 1) Elecció i rebuig per a dues situacions: A qui escolliries

Situació de treball

A qui rebutjaries

Situació de relacions personals

2) Després de la percepció: qui creus que t’escollirà i qui creus que et rebutjarà. D’aquesta manera, es pot fer un retrat del grup  Com més eleccions, més grup és, com més rebuig, menys. Així es poden veure també les aliances, relacions dins del grup. El sistema es desenvolupa quan a Moreno se li proposa intervenir en un reformatori (vessant diferent: hi h...