Grups d\'aliments - resumen básico de la asignatura PDF

Preview

Summary

resumen básico de la asignatura...

Description

consumer.es o com

TEMA 2: GRUPS D’ALIMENTS Nutrient principal: que és i perquè?

- Classificar un nutrient exclou els altres! Quin nutrient triem? Quin volem destacar? Grups bàsics d’aliments Farinosos, hortalisses i verdures, fruites, làctics, càrnica i olis i altres greixos. Grups bàsics d’aliments: Farinacis D’origen vegetal Hidrats de carboni complexos, basicament midó Proteines Vitamines del grup B, minerals i fibres Classificats en tres grups; cereals i derivats, llegums i tubèrculs Cereals i derivats Són el fruit madur i sec de les gramínies, plantes que tenen la coneguda forma de creixement en espiga. La llavor s’acaba transformant en farina o llevat. Quan es refina un aliment, se i treu els nutrients, sobretot la fibra. Per això és important menjar aliments integrals. Llegums Cigrons, pèsols, llenties, faves, fèsols, mongetes, soja El gra sec està compost de: midó ( 60-65% ), proteïnes, greixos, minerals, vitamines B1 i B3 i fibra vegetal hidrosoluble. Soja Llegum isoflavona: efecte fitoestrogènic i antioxidant. Àcids grassos: linolèic i alfa-linolènic Proteïnes vegetals: hipocolesterolemiant Grups bàsics d’aliments: Fruites, verdures i hortalisses Verdures ihortalisses Proporcionen: Aigua, vitamines i sals minerals ( mg Na K ) Important font de fibra i àcid fòlic Petit % HC Fruites Porporcionen: Agua vita i sals minerals Fibra i àcid fòlic Aporten HC senzills Antioxidants

consumer.es o com

Càrnics Principal font de proteïnes Greixos de contingut variable Aporten vitamines: principalment del grup A, B i D Aporten minerals com el ferro, fosfor, zinc, iode i sodi Embotits, colesterol, grasses saturades Carns, pollastres, conill, porc, vedella i xai Peix, llegums i fruits secs Consumir 2 cops a la semana carn vermella, la resta blanques i un minim de 3-4 cops a la semana peix blau i blanc. Carns Vernella i Blanca 1. Teixit muscular magre, teixit adipós i teixit conjuntiu 2. Vísceres 3. Derivats càrnics Quan mes jove, més carn Quan mes vells, més greix Peixos Àcids grassos omega-3 entre altres efeces redueixen el slipids plasmatics i minves el poder trombotic de la sang Classificaico pel loc de captura bentonics: vuen en comunitats marines, sobre o cerca fondos marinos Pelagics: mes cap amunt, cao a la superficis i mes aporpo de la costa, atunes i sardines Riu: carpa Diadrómics: migracions regulars Segons el percentatge de greix Blancs o magres: grasa principalment al fetge, molt facils de digerir. menys dlel 2% de greix Lluç, rap, bacallà Semigrasos: greix entre 2-6% besugo, dorada, trucha Azules o grasos: tonyina, salmo, boqueron entre 8-15% Valor nutritivo pescados magres: 70-80kcal peixos grasos: 120-200 kcal Vitamines hidrosolubles i lopisolubles Lácteos Llet i derivats Diàriament Principal font de Calci Proteïnes d’alt valor biològic — caseina, lactoalbúmines

consumer.es o com

Hidrats de carboni — lactosa Greixos, grasses sauturades i colesterol Vitamines del grup B, D i A Llets fermentades — iogurts amb efecte probiòtic — millor resposta immune i proteigeixen l’intestí Formatges ( fresc, semicurat, curat, cremós ) Derivats làctics com flams, gelats, natilles Llets pasteuritzada Greixos Aporten greixos i energis Olis i mantegues Origen vegetal Oli doliva Oli de llavors Fruita seca — grassa insaturada Avocat — sporten grasses monoinsaturada oleic Origen animal Mantega, nata, llar de porc — consum esporàdic, colesterol Fruita seca grassa Productes que es consumeixen en sec, formats per les llavors o fruits de diversos vegetals Greix ( 50%) , proteines, glúcids, fibres, vitamines dels grups C i B, àcid fòlic, sals minerals ( Fe Ca P Mg K ) El cacahuet es considera fruita seca per la cantitat de greix Elevada densitat nutricional: racions de petit volum Sucres o calories buides HC senzills Aliments superflus Excés — obesitat, sobrepes, càries dentals Sucre, mel, caramels, llaminadurres, galetes, dolços, begudes refrescans, pastisseria, etc. Guies alimentaries i racions...