Història M I C DE L\'ÀSIA - Apuntes TOT PDF

Preview

Summary

Apunts complets amb la professora Ruth de Llobet ...

Description

HISTÒRIA MODERNA I CONTEMPORÀNIA DEL SUD-EST ASIÀTIC Professora Ruth de Llobet

Sandra Trujillo Artero Universitat Pompeu Fabra Primer trimestre

HISTÒRIA MODERNA I CONTEMPORÀNIA DE L'ÀSIA [email protected]

25 de setembre del 2019 PRESENTACIÓ DEL CURS

Temes del curs: Tema 1. El sud est asiàtic entre els s.XVI i XVIII Tema 2. Transformacions colonials i resposta de les societats indígenes Tema 3. Segona Guerra Mundial, Descolonització i Guerra Freda Lectures A New History of Soudeast Asia (lectura del primer tema) The emergenge of Soudeast Asia (lectura tema dos i tres) Seminaris 16 d'octubre – Seminari de Gènere i actors no- indígenes 6 de novembre – Seminari Colonialisme i imperialisme 2 d'octubre – Seminari Neosocialisme i post-colonialitat Avaluació Seminaris : 30% - 15% (participació) i 15% (assajos). Els assajos s'han de penjar a l'AG dos dies abans del seminari. No és recuperable. 3 assajos basats en una reflexió i tenint en compte el material tractat a classe. Examen: 70% (5 preguntes a escollir-ne 4) o potser serà un examen preparat a casa.

EXAMEN: 4 conceptes curts + 2 preguntes llargues!!!!!!! PODEM PORTAR PAPER AMB CONCEPTES APUNTATS – NOMÉS 1 CARA

0. INTRODUCCIÓ ¿Què és el sud-est asiàtic? El sud-est asiàtic és una subregió de l'Àsia compresa pels països situats geogràficament al sud de la Xina, l'est de l'índia i el nord d'Austràlia. És molt important distingir entre dues arts diferenciades d'aquesta regió: la terra ferma i la part marítima.

•

La zona continental està formada per la península d'Indoxina la qual inclou: Cambodja, Laos, Myanmar, Tailàndia, Vietnam i Malàisia

•

La part marítima inclou la Malàisia oriental, Brunei, el Timor Oriental, Indonèsia, les Filipines i Singapur.

Una altra distinció important és entre la zona costanera amb abundats rius que faciliten la navegació i, per altra banda, la zona interior que presenta un paisatge de boscos tropicals i frondosos molt més difícils de penetrar. És per aquest motiu, doncs, que les conquestes es feien principalment per la zona costanera. Un altre concepte important quan parlem del sud-est asiàtic és el d'eco zona. Què és una eco zona? És una divisió biogeogràfica basada en els patrons de distribució de les plantes i els animals. El sud est asiàtic es considera eco zona perquè té una flora i fauna comú i coherent en tota la seva extensió territorial. L'altre punt que el fa considerar eco zona és el del Monzó, el qual és molt més agressiu durant els mesos de maig a agost i més suau entre el desembre i el març. Veiem, doncs, que físicament hi ha uns punts en comú. Tanmateix, hem d'entendre que el sud-est asiàtic és una construcció geopolítica i cultural, la qual no pot ser entesa per separat. La geopolítica busca en el seu passat colonial la seva justificació cultural i aquesta al mateix temps es justifica amb la geopolítica. És molt important tenir en compte que al sud-est asiàtic no tenen una identitat pròpia sinó que aquesta es basa en les construccions que aquests països han fet sobretot a partir de la IIGM. APROXIMACIÓ GEOPOLÍTICA Entre 1943 i 1946, el sud-est asiàtic queda agrupat per la SEAC (South East Asia Command). Aquest va ser un organisme creat per estar al càrrec de les operacions dels aliats durant la IIGM. Per tant, és una construcció política anglosaxona i americana. És una combinació d'aquests dos poders. El primer com a antiga potència colonial i els segons com a força clonial emergent. D'on sorgeix això i què fa que s'arreli? Principalment la guerra freda. En primer lloc veiem al Japó derrotat, la Xina a l'any 49 ja s'ha consolidat o està en procès i ja comença la tensió soviètics i americans. També comença la guerra de Corea. A més a més, els americans volen controlar sud est Asiàtic per recuperar el Japó. Aquests necessiten matèries primeres i per tant, els americans volen conquerir el sud-est asiàtic per poder garantir que els japonesos tinguin un mercat i per tant, estiguin sota el seu control. La por principal dels americans és que els comunistes es quedin amb el Japó. D'aquí la ironia, volen vèncer al Japó però al mateix temps els han de garantir un mercat. És aquí el moment en què es crea la SEAC. És una organització formada per anar en contra de qualsevol amenaça

comunista. Com a reacció de la creació de la SEAC es celebra la conferència de Bandung (1955), on s'assenten les bases de les nacions no alineades, és a dir, aquelles que no van ni amb els soviètics ni amb els americans. En aquesta conferència s'assenten bases com: el respecte a la sobirania i la territorialitat, el resoldre sempre de manera pacífica als conflictes,etc. L'any 67 es crea l'ASEAN (Association of Southeast Asian Nations), una associació intergovernamental regional que comprèn 10 països del sud est asiàtic i que promou la cooperació intergovernamental i facilita la integració econòmica, política, de seguretat, militar, educativa i sociocultural entre els seus membres i altres països de l'Àsia. Quins països formen l'ASEAN? Brunei, Cambodja, Indonèsia, Laos, Malàisia, Myanmar, Filipines, Singapur, Tailàndia i Vietnam. Aquesta associació es basava en el loosig face, és a dir, un sistema de mediació diplomàtica que es caracteritza per no anunciar mai les negociacions fins que ja no estan fetes. APROXIMACIÓ CULTURAL Pel que fa al sud est asiàtic des del punt de vista cultural, primer de tot hem d'entendre que per ells, en uns inicis, el poder era una energia amoral la qual havia de ser capturada per algú capaç. La base estatal del sud est asiàtic era el primus inter pares. La persona que fos capaç de capturar el poder era qui governava. Un cop aquesta persona moria, el poder l'agafava altre cop algú que entre iguals es mostrés capaç. Això ho demostrava atacant al poble veí i fent veure als la resta que els podia defensar. En aquell llavors tenien una natura molt agressiva amb boscos tropicals, un món brutal... Si hi havia un home capaç de protegir-los es convertia en governant. En un segon moment, arriben les religions monoteistes. A continuació tenim una sèrie de llibres que ens mostren els orígens de les construccions culturals que tenim entorn al sud-est asiàtic. L'últim de tots és una recopilació dels espanyols i portuguesos sobre els grups etnogràfics del sud-est asiàtic. El primer i el tercer són visions de com l'espai entra en conflicte amb la seva religiositat. Al llarg dels llibres es mostren diferents visions de la zona com per exemple, com en el moment en què Europa es trobava en conflicte religiós: la divisió entre els catòlics i protestants, els darrers busquen a on es troba l'Edèn i es decideix que és al sud-est Asiàtic. Es tracta d'una visió imaginària i fantasmagòrica. A partir del s.XVIII, aquesta zona passa a ser vista com una oportunitat, com un mercat ple de productes. Un altre concepte que apareix en les lectures és el de l'espai com a museu (orientalisme). Es creu que aquests espais tenen cultures avançades però que han caigut en decadència, per aquest motiu, els anglesos i holandesos han de mantenir el seu llegat però a més a més modernitzar-los. Per tant, trobem arguments per justificar la colonització. Per mitjà de la justificació dels seus actes es va construint un coneixement. Els anglesos creien que si tenien coneixement històric i cultural de la zona els podrien controlar. El problema és que quan busquen aquest coneixement, l'interpreten i el modifiquen. És a dir, que es va fent una reconstrucció política i cultural per poder controlar-los. En el segon i tercer llibre també apareixen els conceptes

de pirateria i canibalisme. En el fons tot el que trobem són argumentacions i discursos racionals per poder dominar i conquerir la zona. En conclusió, moltes de les idees que conformen el sud-est asiàtic han estat construccions fetes des de fora sota argumentacions racistes. Al llarg dels segles s'ha anat format tota una cultura, discursos i imatges sobre el què és aquella zona, però tots ells amb una forta càrrega política. En els següents llibres, veiem la visió que es té del sud-est asiàtic després de la IIGM. Tanmateix, com és possible entendre un espai tan divers i ric des del punt de vista europeu? Nosaltres som estrangers, l'hauríem d'entendre des del punt de vista dels indígenes. En el primer llibre sorgeix el concepte de “sud-est asiàtic”; En el segon es mira de fer una periodització no europea sinó pròpia. Tanmateix es nega el colonialisme i es diu que només és una petita anècdota en la seva història. Això és fals perquè avui dia no es pot entendre les nacions estat sense tenir en compte el període colonial i imperial. En el quart és fa una recerca del colonialisme; En el cinquè emergeix el concepte de manera més clàssica i, finalment, el sisè parla de la història articulada al voltant de comunitats interconnectades. En conclusió, veiem com les construccions culturals i geopolítiques es justifiquen l'una amb l'altra. 30 de setembre del 2019

TEMA 1. EL SUD-EST ASIÀTIC ENTRE ELS SEGLES XVI i XVIII RECAPITUALACIÓ I El sud-est és una construcció configurada al s.XIX a través dels anglesos, francesos i holandesos. Aquest concepte és esbossat al s.XIX i construït durant el període de colonització després de la IIGM. RECAPITULACIÓ II D'altra banda, hi ha gent que no, que diu que és una zona coherent i, per tant, és una eco-zona: hi ha uns monzons, boscos tropicals, flora i fauna comuna a tot el sud-est asiàtic. Per altra banda, tenim un punt important que és el dels prehistòrics de migració ens mostren la diversitat cultural i ètnica que hi ha al sudest asiàtic. Aquesta diversitat després serà assimilada dins de les nacions-estat amb molts conflictes. Un altre punt molt important és que les cronologies són interpretacions. La pregunta de la sessió d'avui seria: ¿QUINS SÓN ELS ANTECEDENTS SOCIOPOLÍTICS, CULTURALS I ECONÒMICS PER ENTENDRE LA POSTERIOR FORMACIÓ I DESENVOLUPAMENT D’ESTATS A L’ÈPOCA MODERNA AL SUD-EST D’ÀSIA? PATRONS DE MIGRACIÓ PREHISTÒRICA Pel que fa a la migració, els arqueòlegs i historiadors plantejaven dos patrons pel sud-est asiàtic. El primer, defensava un model en què les societats caçadores i recol·lectores evolucionen a poblacions del neolític i no hi ha quasi entrada de gent nova. Una altra teoria parla dels dos substrats; El primer seria un substrat més antic

de caçadors i recol·lectors que reben el nom de Habinhian (es troben a l'assentament de Haobin). Aquesta cultura s'estén cap al nord del Vietnam, Laos i arriba quasi fins a la península malaia. Els hereus directes d'aquesta societat serien els Hongue, els negritos (bateig dels espanyols) de la zona de Malàisia i Filipines. És una població anterior a l'entrada de gent del neolític de llengües austronèsiques i austroasiàtiques. Els austroasiàtics generalment se situen quasi tots a la terra ferma però a través de l'Oest baixen per Sumatra fins Bali i Java. Les llengües austronèsiques són el Khmer, el Mon, el Vietnamita. Els austronèsics que baixen per Taiwan i colonitzen Filipines i el món de les illes fins arribar a al Pacífic, com per exemple, les illes Fiji. A tot això se li sumen constants migracions de Xina (Est d'Àsia). Finalment, queda confirmada la segona teoria que defensa que hi va haver un canvi poblacional durant el neolític. MIGRACIONS- GRUPS LINGÜÍSTICS AL NEOLÍTIC

•

Austrasiàtic (Mon-Khmer) – Vietnamita, Mon, i Khmer

•

Austronèsic (Malài-Polinèsies) – Tagal, Javanese, Malài etc.

•

Tai (Tai-Kadai) – Thai, Lao, etc. Els Tai no comencen a aparèixer al sud-est asiàtic fins al s.VIII.

•

Tibeto-Birmanès – Birmà, Chin, Kachin, Karen

•

Hmong-Mien – Hmong

CARACTERÍSTIQUES DEL SUBSTRAT SOCIOPOLÍTIC I CULTURAL DEL SUD-EST ASITÀTIC EN ÈPOCA PROTOHISTÒRICA Hi ha dues característiques fonamentals per entendre els Estats abans de les influències cíniques i de l'Índia. Aquestes són:

•

Animisme: Tenen quatre tipus d'esperits.

1. Esperits que viuen en llocs determinats: boscos, muntanyes, coves, rius, pedres... 2. Esperits dels ancestres: No tots els grups tenen aquest costum, però els Vietnamites, per exemple, sí. Són molt importants i generalment articulen el clan o llinatge. En el cas dels vietnamites la veneració es fa cada dia. Alguns grups fan moltes ofrenes als seus avantpassats perquè així guanyin estatus i a l'altra vida els puguin protegir.

3. Esperit guardià: solen ser esperits guardians de temples, pobles, clans, etc. Bàsicament la veneració s'articula mitjançant ofrenes i tabús (el que pots fer i el que no).

4. Esperits dolents: Per intentar evitar que els passi alguna cosa dolenta. Els tabús poden ser: no menjar algun tipus d'aliment, no caçar, etc.

•

Organització política que s'organitza al voltant de clans i llinatges.

•

Dones -mèdiums/xamans: Els esperits són femenins. Tota persona que sigui capaç de capturar el

femení té aquest poder. Els homosexuals i transsexuals també ho són. Tanmateix, allà el gènere és molt més fluid que aquí; Hi ha grups que contemplen fins a 5 gèneres diferents.

•

Família i relacions de parentiu – patrilineal, matrilineal i bilateral: Generalment els austronèsics són generalment patrilineals. Hi ha grups que són matrilineals, això vol dir que l'herència la passes per línia de mare i, els bilaterals són els que les herències es poden reclamar per ambdues bandes.

•

Clans i llinatges: aquesta és l'estructura més petita. Hi ha grups que s'estructuren al voltant de poblets.

•

Cabdillatge: trobem a l'home carismàtic. El “caudillo” no era un home que controlava el dia a dia sinó que eren diversos clans o poblets que s'unien per parlar de com millorar el comerç amb l'estranger, protegir-se els uns als altres quan altres grups els atacaven,etc. En aquest agrupament sorgia una figura que articulava aquest grup: l'home carismàtic. Aquest home té un poder no només material sinó espiritual. El poder és una força i és la persona que pot demostrar que pot ajudar econòmica i espiritualment al poble, protegir-los i donar-los prestigi, el que mana. És un primus inter pares.

PERÍODE HISTÒRIC PRIMERENC: INDIANITZACIÓ Bàsicament, les primeres fonts xineses daten al s.III i IV. El que trobem en aquest període és un procés lent i llarg d'assimilació de conceptes i idees de l'Índia i la Xina: indianització i sinització. A l'indianització tenim la primera tela escrita en sànscrit al sud de l'actual Vietnam i daten al s.III de la nostra era. Els historiadors francesos i anglesos es van plantejar com havia succeït això. Pel que fa a aquests dos processos hi ha tres teories, de les quals dues d'elles estan ja descartades. 1) Teoria de conquesta: queda refusada perquè no hi ha proves de què els xinesos o indis anessin a conquerir el sud-est asiàtic. 2) La segona teoria és la dels mercaders i els soldats, hi ha connexions amb la Xina i l'índia però també queda refusada. 3) La tercera és la teoria dels Bramins: els cabdills que van acumulant gent i riquesa sobretot a través del comerç i de l'agricultura (es van perfeccionant els sistemes d'irrigació de l'arròs) necessiten unes legitimacions polítiques que la cultura del moment no els hi dona. Com que hi van haver tants contactes comercials durant tant de temps, comencen a agafar selectivament elements de la cultura india per construir els estats primerencs. Aquests són encara molt dèbils i poc estables. 4) És un procés llarg i selectiu, és a dir, no ho agafen tot. Per exemple, agafen pràctiques religioses índies com el culte a Vinzu, Buda, el Shiva, etc. Però no s'agafa el sistema de castes, ni el sati (en excepció de Bali). 5)

El que també està succeint és que el budisme i l'hinduisme són cultes que es fan junts. Es decidien per un o altre segons el rei. Per això molts cops es diu que aquest període era hindobudista.

6) També trobem d'adopció del Sànscrit perquè les llengües del sud-est asiàtic no eren escrites i el que

fan és utilitzar l'alfabet del Sànscrit per escriure les llengües autòctones. 7) També hi ha una adopció de l'art i l'arquitectura perquè era la manera de fer publicitat. El cabdill que es transforma en rei és un home poderós i com a tal ha de fer propaganda. Molts temples eren una manera de mostrar al poble que els cabdills eren semi-sagrats. L'hinduisme es troba sobretot a nivell d'elit però el poble normalment era majoritàriament animista. Actualment, encara es dóna un sintetisme molt gran. 8) Les formes d'Estat i la legitimitat política: Encara que el rei era un home ja poderós perquè podia captar el poder, els conceptes de rei i Déu s'imposen quan ja és mort. Quan el rei mor es transforma en Déu. Tot això és una localització de termes, idees, formes arquitectòniques i literàries, maneres de fer... Tanmateix, fins i tot el que seleccionen de l'Índia és absolutament transformat. PERÍODE HISTÒRIC PRIMERENC: INFLUÈNCIES SÍNIQUES La indianització es dóna a través de mar, perquè és una zona que està en constant contacte comercial amb l’Índia i la Xina. A més a més, com ja hem dit, és un procés pacífic i selectiu. En canvi, en el cas Vietnamita la influència es dóna per la conquesta xinesa (els van tenir colonitzats durant gairebé 20 anys). Pel que fa a la religió, a nivell local ens trobem una barreja de budisme i animisme i, a les elits, ens trobem una influència del taoisme i budisme Mahayana. Més tard, de manera rudimentària també de confucianisme. Sobretot, és l’únic lloc patrilocal i patrilineal com a resultat de la influència Xinesa i són emperadors. En realitat, quan sentim a parlar de “sistema tributari a Xina” és bàsicament comerç encobert. Això és que els diferents regnes cabdills anaven a Xina, portaven una sèrie de mercaderies que eren d’interès pels emperadors xinesos i llavors aquests donaven mercaderies a canvi. Per tant, es deia que eren tributaris de Xina però realment si no anaven a donar les mercaderies els xinesos no anaven cap allà a controlar-los ni subjugar-los. És interessant perquè gràcies a aquest tipus de comerç tenim notícia de les Filipines. A diferència de la indianització és un procés per imposició, no es fa de manera pacífica i selectiva com va passar amb la Índia. Tanmateix, després els vietnamites es van anar adaptant. Els dos processos (indianització i sinització) no s’acaben en aquesta època protohistòrica sinó que segueix. Per exemple, tenim influències de la Índia fins al s.XV. Per tant, sempre hi ha una contaminació d’aquestes dues zones. El sud-est asiàtic s’ha d’entendre com un lloc de pas i per tant, un lloc molt ric i complexe. EL CONCEPTE D’ESTAT Mandala (Wolters),Galactic Polities (Tambiah) o Solar Polities (Liebarman), són tres sistemes diferents però que es basen en la mateixa manera d’entendre el concepte d’Estat en terra ferma. En canvi, l’upstreamDownstrem (Bronson) s’aplica només a les illes. Nosaltres ens basarem principalment en el concepte de Mandala i Galactic Polities. Tenim un centre que controla una sèrie de perifèries en les quals hi ha una sèrie de cabdills al poder. De fet, en

sànscrit mandala vol dir “roda”. El centre pot controlar a les perifèries a través de la força, perquè ofereix protecció, per aliances matrimonials (es casaven amb cadascuna de les dones dels cabdills de les perifèries) o envaint-los. El poder que té el rei sobre els cabdills és personal. Això vol dir que si el rei central és fort, pot mantenir sota control tots els cabdills però això no vol dir que tingui poder sobre les perifèries. Només té control sobre els caps d’aquestes perifèries. Per tant, si al voltant hi ha un altre regne amb un rei central fort, el cap de la perifèria pot demanar protecció a l’altre rei més important. I així successivament. És un sistema jeràrquic molt difús. El concepte d’espai no és tan important com en el món occidental. La font de poder és la mà d’obra, és a dir, les persones. Això és la peça clau. En el període clàssic, comencen a haver-hi nocions de burocràcia, però fins al moment el poder és personal. Cada vegada es va donant una sofisticació tecnològica que permet mante...