Llenguatges artístics Vera Renau PDF

Preview

Summary

Download Llenguatges artístics Vera Renau PDF

Description

Professora: Vera Renau -

Correu: [email protected]

-

Despatxos: 4006 (4t pis) i/o 5040 (5è pis).

-

Tutories: divendres, de 17.30 a 18.30 al 5040.

Calendari: -

Pràctiques orals comunicatives: 24/10 de 10:30 a 18h a Sala Gran. (2 al matí i 2 a la tarda)

-

Seminaris: horari habitual de classe AULA 304. o Dimecres 19 setembre o Dimecres 10 octubre o Dimecres 07 novembre o Dimecres 19 desembre

-

Examen: 18 gener, de 18 a 20h, AULA 304.

-

Revaluació: 15 març, de 19 a 21h, AULA 304.

Programa: 1. Art i llenguatge 2. La classificació de les arts 3. Materials i tècniques. Aspectes formals, iconogràfics i tipològics  Arquitectura.  Escultura.  Disseny i arts de l’objecte.  Fotografia.  Nous llenguatges artístics (contemporanis).

Avaluació: -

Treball:

40%

Documentació gràfica: escollir artista, tema, etc. Entre 5 i 10 imatges relacionades amb allò i fer un breu comentari de cadascuna de les imatges fent èmfasi amb lo que està relacionat amb el llenguatge artístic. Dir amb el correu que hem triat.

-

Examen: 60%

“John Berger – Ways Of Seeing, Ep. 2 - BBC”.

1. ART I LLENGUATGE: -

Percepció:

És la impressió que obtenim del món exterior a través dels nostres sentits. L’estudi dels problemes perceptius és essencial en disciplines com la teoria i la història de l’art, la comunicació visual i les teories sobre la imatge. Percebre formes és percebre significats. La nostra percepció visual està condicionada tant per les qualitats òptiques d’allò observat com per les nostres actituds i filtres mentals. Una obra d’art té tants significats com espectadors.

LA TEORIA DE LA GESTALT: El punt de partida va ser l’Escola de Berlín. A la psicologia ja va començar a interessar a principis S.XX. La percepció és la principal objecte d’estudi de la teoria de la Gestalt. o Max Wertheimer o Wolfgang Köler o Kurt Koffka “El tot és més gran que la suma de les parts”, és la premissa de la qual parteix l’Escola de Gestalt. EXEMPLE: veiem un símbol d’una bicicleta, però no és el mateix veure les parts que conformen la bicicleta per separat. Quan escoltem una cançó és un conjunt de sons i reconeixem aquella melodia, però si escoltem el sons per separat no ho reconeixerem.



Lleis de la pregnància o de la bona forma: les formes senzilles, estructurades i/o simètriques tendeixen a ser identificades més fàcilment.



Llei de l’isomorfisme: correspondència estructural entre l’esquema estimulador (la forma) i l’expressió que comunica (el contingut).



Llei de la figura i el fons: la imatge contemplada es divideix en dos elements principals: la figura (nítida, estructurada en primer pla) i el fons (difús, en segon pla).

La Gestalt se li acusava de ser molt formalista. Considera la percepció visual no com un simple registre dels elements de l’entorn, sinó com un procés actiu i selectiu que s’explica per les característiques dels estímuls visuals i per les nostres tendències psicològiques. Però, tenen importància els factors externs a l’objecte en el procés perceptiu i les projeccions socioculturals i personals de l’observador [...] La percepció d’un element aïllat no és la mateixa en contextos diferents. Considerem que no existeix una universalitat dels hàbits perceptius: existeixen una gran quantitat de factors externs que influeixen. A més de l’ull personal i l’ull de l’època, influència de l’educació, cultura, hàbits, etc. En definitiva, veiem allò que els valors, hàbits i codis culturals ens han ensenyat a veure.

-

Interpretació:

La forma i el contingut són els aspectes constitutius d’una obra d’art: són diferents, però estan estretament relacionats. És més, de la seva interrelació, depenen algunes de les característiques més significatives de l’obra d’art. Si reduïm l’art a FORMA o CONTINGUT, s’empobreix la seva interpretació o ens condueix a interpretacions errònies. Respecte als mitjans expressius i d’organització formal de les arts visuals, ens fixarem principalment en: o Composició: organització de les parts d’una obra. Aquesta organització depèn de la funció de l’obra i de les diferents normes i cànons estètics. És l’organització formal de les parts d’una obra, però sempre relacionant-la amb la funció i els valors de la societat on l’obra és produïda. EXEMPLE: no és el mateix alhora de projectar un edifici un museu o una església. La distribució de l’espai no és la mateixa, ni la funció.

o Materials i tècniques: en la ment de l’artista es concreten un materials, la transformació dels quals exigeix determinades tècniques. Cada llenguatge artístic aprofita els recursos expressius propis. EXEMPLE: no és el mateix que esculpim pedra que quan dibuixem a llapis. Però, importància de relacionar-los amb les POSSIBILITATS i VALORS de cada situació històrica. L’artista transforma la matèria a través d’una tècnica.

o Color:

-

Comunicació:

CONCLUSIONS: -

La visió humanística de la cultura ha establert jerarquies i ha consagrat certes formes culturals.

-

El procés d’interpretar una obra d’art es complex, no natural ni espontani: està determinat pels nostres hàbits i convencions.

-

Estudis Culturals: plantegen una definició cultural mes amplia, referent a practiques i símbols de la vida quotidiana.

No obstant, nosaltres, com a historiadors de l’art: -

La percepció i interpretació d’una obra d’art, i allò que aquesta pugui comunicar, es basen en la comprensió del codi.

-

A l’historiador de l art, li interessa, principalment el significat...

2. LA CLASSIFICACIÓ DE LES ARTS: El concepte de l’art és canviant en funció del moment històric en el que ens situem. 2.1.

Art a l’Antiguitat:

Estètica i art van lligats però no signifiquen el mateix. L’art parteix de la bellesa, però la bellesa no és necessàriament art. L’art s’associa ala ciència, res a veure amb la qüestió creativa. En relació amb el que es considerava art en l’antiguitat: -

La idea clàssica del que és art era l’acte de crear-los, no el producte final. No era un acte creatiu de la ment, sinó amb el teknè, amb la destresa, l’habilitat de producció, de la tècnica seguin una sèrie de regles i/o normes.

-

El concepte de l’art era mol més ampli, era una qüestió molt associada a la habilitat.

-

Els sofistes (S.V aC) discutien sobre la bellesa amb Sòcrates: utilitat vs. Valors morals.

-

Els sofistes dividien l’art en: útils i productores de poder. o Útils: arquitectura, fusteria, modista (teixir), etc. o Productores de plaer: música, escèniques, etc.

-

Plató tenia una teoria sobre la bellesa: la bellesa es una idea mes ideal que sensorial, l’home fa alguna cosa bella a semblança de la idea de bellesa. Es considera molt revolucionaria per la manera que transcendeix després i de com No descriu, també inclouria aquesta qüestió de principis morals (el bé, la bondat, etc.). És revolucionari per... : o Exten l’ampli concepte grec sobre la bellesa: abarca també objectes abstractes, inaccessibles per a l’experiència.

o Introdueix una nova valoració: la bellesa ideal. Tot allò que fins al moment havia sigut considerat com abell, queda devaluat davant la bellesa ideal. o Introdueix una nova mesura de bellesa; el grau de la bellesa de les coses reals depenia ara de la seva major o menor distància respecta a la Idea d’allò bell.

-

El concepte d’art en la antiguitat no s’associava a la teoria de la bellesa.

SOFISTES: arts útils i arts que produeixen plaer. PLATÓ: arts que produeixen coses (arquitectura) i arts imitatives (pintura) GALENO: arts lliberals (no necessiten molt esforç físic) i arts vulgars (necessiten un esforç físic) QUINTILIANO: arts teòriques (consisteixen en l’estudi: astronomia), arts pràctiques (activitats sense producció: dansa), arts productives (la seva existència perdura: pintura). CICERÓ: arts majors, mitjanes i menors (segons la seva importància) PLOTINI: segons el seu grau de materialitat (arquitectura) o espiritualitat (geometria).

2.2.

Art durant l’Edat Mitjana:

2.3.

Art en la Il·lustració:

2.4.

Art en l’època contemporània:

3. MATERIALS I TÈCNIQUES. ASPECTES FORMALS, ICONOGRÀFICS I TIPOLÒGICS: 3.1.

PINTURA:

3.1.1 Materials i tècniques: Fresc: tècnica més utilitzada en pintura mural, pintada en diverses capes. Abans es fa un dibuix preparatori per la delicadesa del procés. Encàustica: ús de cera d’abella per dissoldre el pigment. S’aplica en calent. Pintura al tremp d’ou: dissoldre els pigments en aigua amb ou, llet, cera, etc. Diversos suports. Pintura a l’oli: utilitza l’oli com dissolvent del color sobre pedra, metall, vidre, fusta o tela. Es generalitza l’ús al s. xxvi. Al s. xv s’introdueix el llenç. 3.1.2. Llum i color: Llum:

Color: 

Element plàstic distintiu de la pintura.



Molt lligat a la llum.



S. xix la concepció del color canvia amb l’impressionisme, els colors no es perceben aïllats, deixa d’estar al servei de la tridimensionalitat i importa per si mateix.



Funcions del color relacionades amb l’expressió.

3.1.3. Representació de l’espai: El volum: 

El tractament de l’espai en una obra pictòrica es concep per ser plasmat en un suport bidimensional.



Es a traves d’il·lusions òptiques que es suggereix una tercera dimensió: l’aparença de volum.



Tècniques per representar valors expressius: o Modelat: creació d’una imatge a partir d’un model real. o Escorç: creació de profunditat.

Perspectiva:

3.1.4. Composició: En arts, és la manera com s’ordenen els elements visuals d’una representació per expressar una determinada idea. 

Organització dels elements formals en el seu pla per construir una imatge.



Cal tenir en compte: color, equilibri, harmonia, simetria...



La combinació d’esquemes visuals, a partir de formes geomètriques, estableix la relació entre els elements de l’obra d’art.

3.1.5. Temes i gèneres: Com interpretem i comuniquem l’obra d’art Erwin Panowsky (quadre d’interpretació) -

Per analitzar una obra d’art, s’ha de contextualitzar. Abans, però, s’ha de conèixer allà que l’artista vol representar, quina història explica. El tema.

-

Temes més representats al llarg de la història de l’art a Occident:

-Religió: Anunciació; Crucifixió -Mitològica: Venus i Mart; Naixement de Venus. -Històrica: Batalles; Signatures de grabats.

-

El gènere fa referència a les categories o classes en les que podem ordenar les obres segons trets en comú de forma i continguts.

-

Jerarquia de gèneres: -L’acadèmia francesa -Aquells considerats superiors i inferiors al llarg de la història de l’art: - Pintura religiosa, històrica, mitològica, de gènere, retrat, paisatge i natura morta.

-

Pintura mitològica

Tradicionalment qualificada com un tipus de pintura d’història Basada en teems extrets de la mitologia de l’Antiguitat clàssica: històries tradicionals per explicar una creença, esdeveniment històric o fet natural. També es poden basar en faules, contes o llegendes històriques.

Fonts literàries per a la mitologia antiga -

Hesíode (s.VIII – VII aC): compilació de relats orals. Teogonía: corpus mitològic. Principis d’explicació racional de l’univers. Història dels poders divins del caos a l’ordre.

-

Homer (s. VIII aC): Poemes èpics. Ilíada Odissea

-

Tragèdia clàssica (s. V – IV Ac) : representació directe (dramàtica) del mite. Eurípide Sòfocles Èsquil

-

Biblioteca – Pseudo-Apol·lodor (s.I – II dC)  Recopilació de textos variats

-

Ovidi (s. I aC – I dC): Les Metamorfosis  Mitología romana

Panteó Hel·lènic: -

Zeus (Júpiter): Cel

-

Hera (Juno): Matrimoni

-

Posidó (Neptú): mars, oceans, cavalls i terratrèmols

-

Dèmeter (Ceres): Agricultura

-

Atenea (Minerva): Saviesa, estratègia, i guerra justa.

-

Apol·lo (Hèlios – Sol): Medicina, llum, veritat, tir amb arc

-

Àrtemis – Diana (Selene – Lluna): Terra, animals, caça, parts

-

Afrodita (Venus): Amor, bellesa, luxúria, sexualitat

-

Ares (Mart): Guerra

-

Hefest (Vulcà): Foc, ferros, forja, artesans, escultors

-

Hermes (Mercuri): Pastors, oradors, enginy, literats, esport, comerç

-

Dionís (Bacus): Vi

Divinitats de l’inframon: -

Hades (Plutó): Morts

-

Core – Persèfone: deesa dels inferns

-

Hècate: fantsames, bruixeria, lluna

Herois: intermediaris entre el món diví i el món humà -

Hèracles, Aquil·les, Enees, Ulises

Divinitats menors – Personalitats indefinides. Amb vida més llarga que la dels herois, però carència de glòria i individualitat: -

Nimfes, sirenes, faunes…

EL RETRAT Representació d’una figura humana. Gènere tradicionalment associat amb la representació del poder, de la riquesa. Deixar memòria. Debat sobre la idealització en la representació dels personatges retratats: constant en la història de l’art. Primerament només es retrata a gent poderosa. Es popularitza el retrat de gent del carrer al Barroc.

NATURA MORTA

PINTURA DE GÈNERE (Caillebotte, Courbet, Daumier…) Representació de la vida privada i/o quotidiana (escenes de la vida domèstica, treball, oci…) Forma part de la iconografia profa. Es distingeix de la representació d’allò sobrenatural, relacionat amb la religió / mitologia  Retrat d’uns acció anònima.

Orígens: Plini el vell, “Naturalis Historia” (s IdC) Gènere menor, en sentit pejoratiu. Segueix les mateixes pautes de desenvolupament com a gènere autònom que el retrat, el paisatge,… Molt propi de la pintura flamenca. 3.2. ESCULTURA Materials i tècniques El modelat en fang, guix o cera -

Creació d’una representació o imatge a partir d’un model real: tridimensional o bidimensional.

-

En escultura, tècnica basada en l’addició de material, no en la talla: afegiment de material per a la confecció del volum.

-

L’escultor treballa directement amb les mans sobre el material: vitalitat, possibilitat de corregir.

-

Terracota: argila modelada i endurida al forn.

3.3. ARQUITECTURA. 3.4. ESCULTURA. 3.5. DISSENY I ARTS DE L’OBJECTE. 3.6. FOTOGRAFIA. 3.7. NOUS LLENGUATGES ARTÍSTICS (CONTEMPORANIS)....