Mirall Trencat- teoria, personatges, simbologia i resums per capitols PDF

Preview

Summary

Resúmenes por capítulos, con teoria, simbologías del libro y descripción de los personajes...

Description

MIRALL TRENAT TEORIA MIRALL TRENCAT MERCÈ RODOREDA 1908  Naixement  És filla única i durant la seva infantesa manté una relació molt estreta amb el seu avi matern, qui desperta en ella, des de ben petita, l’interès per la literatura i la uneix amb les flors, signe representatiu en la literatura de Rodoreda 1915  S’escolaritza i dura només 3 anys (fins 1918), ja que és molt capaç i autodidacta i aprèn amb el seu avi, així que no veuen necessari portar-la a l’escola. És una noia solitària, de poques amigues. 1920  Mor el seu avi matern, fet que li provoca el seu primer trauma. Arran d’això comença una adolescència sense llibertat per a l’autora, ja que abans anava a tot arreu amb el seu avi i ara no la deixen anar-hi sola. 1921  El seu tiet matern, Joan Gurguí, torna d’EEUU on ha estat fent diners i, és per això que els pares la casen amb ell l’any 1928 (es porten 14 anys) 1929  Tenen un fill, Jordi Gurguí Rodoreda, fet molt traumàtic per a Rodoreda, i per escapar del trauma utilitza la lectura i l’escriptura com a via d’escapament (és el moment en que comença a escriure) 1938  Publicació de la seva primera obra, “Aloma”. Context de la Guerra Civil 1939  Ens trobem durant la guerra civil, i Mercè ha de marxar a l’exili per ser una escriptora catalana, abandonant així el seu marit i el seu fill. Arriba a un poble prop de París, i s’estableix a un Castell amb altres autors catalans. En aquest castell inicia una relació amb un home anomenat Armand Obiols, qui serà també el seu mentor. 1946 Amb Armand, s’han de moure degut a la invasió nazi a França i passen per diferents ciutats fins arribar a París, on s’instal·len 1954  Marxen a Ginebra, lloc el en qual Armand troba una feina de traductor a l’ONU. Això fa que Rodoreda passi molt temps sola i comenci l’època de màxima creativitat. 1960  Com té el seu fill a Barcelona, l’autora decideix freqüentar més sovint la ciutat 1963  Plaça del diamant 1966  El carrer de les camèlies 1967  Jardí Vora la mar 1971  Mor Armand Obiols. Mercè es queda sola i torna definitivament a Catalunya, s’instal·la a Romanyà de la Selva (l’enterraran allà). Mercè havia pogut fer diners durant aquests anys i va decidir aïllar-se de tothom per passar temps ells sola. Era una dona molt solitària, veia poc al seu fill i nets i era força esquerpa. 1974  Durant aquest temps de soledat, escriu la seva obra més sòlida i consolidada: “Mirall trencat” (nissaga familiar) 1980 Rep el premi d’honor de les lletres catalanes 1983  Mor de càncer MIRALL TRENCAT • Novel·la Realista  fets quotidians d’una família benestant de Barcelona. Tot i així, hi ha alguns matisos: – Molta subjectivitat  emocions i sentiments dels personatges

•

•

– Elements màgics  esperits – Obra molt poètica No reflecteix tota la vida dels personatges  Rodoreda vol destacar només els moments més importants en forma de record. El nom “Mirall trencat” fa referència a aquesta característica, ja que un mirall només reflecteix allò que volem que es vegi, de la mateixa manera que fa l’autora en aquesta obra. Temes – Pas inevitable del temps  nostàlgia dels fets passats, gravats en la ment i idealitzats – Amor com a camí cap a la felicitat, però sempre frustrat, arribar a aquest mitjançant els records dels amors passats – Relacions humanes  sobretot en el matrimoni, reflectint-les com ella creu que haurien de ser – Mort  associada a l’oblit definitiu. La tracta tant: - Explícitament  mitjançant la mort dels personatges al llarg de la història - Implícitament  per mitja del pas del temps, la degradació de l’espai (torre) i de les persones

PERSONATGES Amadeu Riera: Amadeu Riera és el notari de moda a la Barcelona de l’època. És un home esvelt, distingit, amb una rosa vermella damunt la seva taula de treball al despatx. Està casat amb la Constància, una dona poc atractiva, serà l’amant de Teresa. RelacióO que recordaràP quan ja sigui gran. Armanda: Armanda Valls esdevé cuinera dels Valldaura de molt jove, que té un estret lligam amb la família, recomanada per una seva parent també minyona de la casa. Resultarà ser al final, el membre del servei més fiable de la casa i al final de la vida de Teresa, li farà de confident. Anirà descobrint diversos secrets de la família Valldaura al llarg de la seva vida, que no donarà a conèixer mai. Idealitzarà el temps que fou l’amant d’Eladi Farriols, i guardarà el regal que aquest li va fer, unes arracades, com a símbol d’amor. Bàrbara: És una violinista que coneix Salvador Valldaura a Viena. Bàrbara, Qsicament, és prima, rossa i d’ulls clars. El seu comportament és curiós: no suporta els miralls, canvis inesperats d’humor d’un dia per l’altre... Lligada a les violetes que li enviar Valldaura dia rere dia, després d’un parell de dies dels primers contactes eròtics amb aquest, Bàrbara es tirarà al canal i morirà, sense explicació aparent. Resulta ser un dels personatges més enigmàtics i atractius de tota la novel·la. Eladi: Eladi Farriols, després d’intentar exercir d’altres oficis, treballa de botiguer a la botiga d’un familiar. Incapaç de fer res a la seva vida, es casa per interès amb Sofia, perquè havia sentit una lleugera antipatia des del principi pel menyspreu mostrat i per la feina que li donava alhora de vendre. De la seva relació amb Pilar Segura (LadyGodiva) en naixerà Maria que, casat amb Sofia, s’afillarà. És una persona amb gràcia però mediocre i es caracteritzarà per la seva passió per les dones (tindrà relacions grotesques i ridícules amb les minyones, fins arribar al punt d’observar-les d’amagat mentre juguen al pati despullades). La darreria de la seva vida la passarà tancat a la biblioteca de la casa envoltat de llibres de Proust. La seva ràpida mort, i la troballa d’una ampolleta sospitosa, fa sospitar un possible suïcidi. Constancia: És l’esposa d’Amadeu Riera. Baixeta i mancada de bellesa, sempre va carregada de joies, potser per suplir aquesta manca. És una dona una mica maniàtica. Mor sense arribar a sospitar l’adulteri del seu marit amb Teresa Goday. Eulalia: És una amiga de Teresa. S’ho arreglarà per fer coincidir Salvador Valldaura i Teresa Goday a la seva festa de Carnaval. Sentirà una certa enveja a Teresa, i quan aquesta comenci la seva relació amb el notari, Eulàlia sen separarà. El seu marit, Rafael Berguedà, mor assassinat un dia sortint de la fabrica, suposadament a causa de les tenses relacions amb els obrers i ella s'ajunta amb el seu cunyat, en Quim, trobarà suport psicològic en Joaquim Bergadà, per qui, en un principi sentia una forta antipatia. El

Jaume: És el segon fill de Sofia i Eladi. Potser a causa del seu naixement prematur és molt malalTs. És sensible i serà la víctima i el canalitzant de la crueltat de la Maria i en Ramon. Només trobarà asil en l’habitació de la seva àvia (Teresa Goday) i serà l’únic que podrà entrar al seu "santuari": la sala plena de records (l’armari japonès, l’última copa d’un joc que el seu avi, Salvador Valldaura, portà de Viena...). En Ramon i la Maria creuaran el límit de les trapelleries i en Jaume morirà ofegat a l’estany per la seva culpa. Jesús Masdeu: Fill de Teresa i Miquel Masdéu. Sempre serà vist com una càrrega perla Teresa, tot i no voler deixar-lo desemparat. Miquel Masdéu, ja casat, se l’afillarà ja que el matrimoni no pot tenir fills. Tot i així, anirà de visita a la torre de forma regular dient ser el fillol de la Teresa. Es trobarà un ofici de pintor i durà una vida pobra i resignada. Durant la Guerra Civil Espanyola es farà milicià republicà i entrarà a la casa dels Valldaura durant l’ocupació d’aquesta. Proporcionarà un pis, on viure apartada dels soldats, a l’Armanda. Finalment morirà heroicament, al front combatent el feixisme. Joan Rodés: És el professor de piano dels fills de l’Eladi i la Sofia. Mutilat, es recolzarà en la imatge d’artista incomprès i desaprofitat. Constantment ofès per les trapelleries de la Maria i en Ramon, intentarà acostumar-se a aquest estil de vida sense rancors envers la família Valldaura. Inconscientment, descobrirà l’origen de Maria en mostrar-li un retall de diari a Teresa amb la fotografia de Lady Godiva. Joaquim Berguedà: Amic i company de Salvador. Fou qui li presenta Bàrbara a Valldaura. Enamoradís i poc donat a la constància, no és vist amb bon ull ni per Teresa ni Sofia, ni Eulàlia, la dona del seu germà. Quan Rafael mor assassinat, ell es fa càrrec d’Eulàlia i se l’endú a París. La solitud de tots dos els unirà, finalment. Maria: Filla de l’Eladi i Pilar Segura. És afillada per Sofia com a mostra de força. És el personatge més poètic de la novel·la. De gran bellesa, serà el centre del món infantil. És cruel, mostra de la seva inestabilitat familiar, i tendra alhora. Després que l’Eladi els digui que ella i en Ramon són germans morirà caient de la teulada. Es dissoldrà, així, amb la naturalesa i passarà a formar part, des de l’altre món, del pati i de la casa. El símbol de la seva existència després de morta serà una teranyina que toca tots aquells que s’acosten a la casa. Marina Riera: És la germana d’Amadeu Riera, el notari. Casada amb un empresari del sector metal·lúrgic tindrà una filla (Marina), que tindrà una filla amb el mateix nom. Nascuda uns quants mesos després que en Ramon Farriols l’acollirà a casa seu quan aquest marxi de casa perquè la seva filla i ell són companys d’estudis. Precisament aquesta filla s’enamorarà den Ramon. Miquel Masdéu: És un fanaler. Coneix Teresa essent casat i té un fill amb ella, Jesús Masdéu, que després s’afillarà. És el primer amor de Teresa, un episodi que al cap dels anys ella recordarà com una bogeria de joventut. Nicolau Rovira: És el primer home amb qui es casa Teresa. Un home vell i amb riqueses, guanyades a la borsa, que proporciona a Teresa, d’origen humil, l’ascens social i econòmic. Li regalarà una joia de gran valor a Teresa, que aquesta revendrà per ajudar. Miquel Masdéu i el seu fill, i la tornarà a comprar sense adonar-se que és la mateixa. Allò que el simbolitzarà serà l’armari japonès, un regal que féu a la Teresa i que no va agradar-li, tot i havent- li costat car, però que ella mantindrà fins a la torre fins que sigui destruïda. Pilar Segura: Cupletista del Paral·lel. El seu sobrenom és "Lady Godiva". S’enamorarà de l’Eladi Farriols i en quedarà prenyada, fruit del qual en naixerà Maria. Donarà Maria al seu empresari, perquè l’adoptin uns senyors rics desconeguts per ella i que seran l’Eladi i la Sofia, juntament amb un braçalet de plata. Pilar Segura morirà en un hospital després d’haver estat durant anys l’artista preferida del Paral·lel. Rafael Berguedà: És el marit dEulàlia i germà den Quim Bergadà. Tindrà problemesamb els obrers de la fàbrica, i serà assassinat violentament. Ell i Eulàlia són els queconviden Teresa i Valldaura a una festa de Carnaval perquè es coneguin millor.

Ramón: Ramon Farriols i Valldaura és el primer fill del matrimoni de la Sofia i l’Eladi.De petit estarà ple de vida i serà el més fort, el líder dels nens. Serà cruel amb en Jaume, el record del qual el seguirà tota la vida i l’amargarà. L’estiueig que passa a casa els Balsereny amb la Maria serà el seu despertar de la sexualitat. El seu amor per la Maria anirà més enllà dels jocs infantils. Després de la revelació del seu pare, que li diu que la Maria i ell són germans, marxarà de casa i s’instal·larà un temps a casa de la Marina Riera. De gran patirà una estranya malaltia (l’aigua li produirà vertigen, que es pot deduir a causa de l’incident amb en Jaume) i es convertirà en un home resignat, amb la càrrega dels records, que intentarà oblidar. L’última visita a la torre representarà l’acceptació del seu deute amb el seu traumàtic passat. El taló que li proporciona Sofia abans d’acomiadar-sen li permetrà sortir de la misèria en què viuen ell i la seva família. Rosa: La senyoreta Rosa és la institutriu. D’origen modest, no acceptarà ni perdonarà les vexacions a què la sotmeten en Ramon i la Maria. Al final, despatxada, revela a l’Eladi, com a veritat, les seves sospites sobre la relació entre la Maria i en Ramon. Marxarà de la torre proferint una maledicció. Salvador Valldaura: Amb una cridanera barba rossa, alt i aspecte de bona persona, Salvador Valldaura viurà tota la vida sota el record del seu amor a Viena per Bàrbara. Es casarà amb Teresa i aquesta li farà abandonar la carrera diplomàtica i mudar-se a Barcelona, però el record del seu primer i més intens amor el farà tancar-se en ell mateix. Intentarà repetir la història de Viena amb Teresa (les violetes...) però fracassarà. Posarà tot el seu amor en la seva filla, Sofia, a qui li promet que serà l’hereva de tot. És un personatge càlid i bo, però viurà tristament estancat en el passat. Sofia: De caràcter fred, manipulador i distant, és completament diferent a la seva mare Teresa. Físicament no destaca i tampoc té tendència a anar gaire cuidada. La relació amb la seva mare serà d’enveja i odi des d’un principi. Quan aquesta mor, i Sofia esdevé la propietària de tot, descobreix per Teresa uns sentiments que mai no havia sentit. Pel seu pare sent un amor profund fins que descobreix que aquest no l’ha feta hereva, com li ho havia promès. El seu matrimoni amb l’Eladi serà una indiferència i una humiliació des d’un principi, i quan la nit de noces aquest li diu que té una filla la separació es fa abismal. Sofia decideix afillar-se Maria per poder controlar, així, el seu marit. Sofia simbolitza l’ascens social de la família i sent menyspreu pels d’origen humil (considera el seu marit un vulgar botiguer; la seva mare una peixatera; en Jesús Masdéu un pobre desgraciat; etc.). La seva rivalitat amb l’Armanda, serà una manera d’afrontar indirectament els adulteris del seu home. Amb la guerra marxa a França fugint del bàndol republicà, que ocupa les àrees riques. Després es casa amb un industrial francès i queda viuda. Quan torna a Barcelona acabada la guerra és per enderrocar la torre i construir-hi una sèrie pisos de luxe. Teresa Goday: Filla duna peixatera, jove i atractiva, la seva primera relació amorosa la té amb un fanaler casat (Miquel Masdéu), de la qual en neix Jesús Masdéu. Amagarà aquesta patinada per casar-se, amb el ric i delicat de salut Nicolau Rovira que li proporciona el seu ascens social conscientment. Quan aquest mor, coneixerà Salvador Valldaura, amb qui es casa i es traslladen a la torre de Sant Gervasi. Des de llavors rebrà el seu fill, Jesús Masdéu, com si fos el seu fillol, però no deixarà de ser una nosa per a ella. El seu matrimoni amb Valldaura fracassa, perquè aquest viu en un món únic i propi (encara estancat en la mort de Bàrbara). L’amor que li falta el trobarà en la seva relacióamb el notari Riera. Del seu matrimoni amb Valldaura en naixerà una filla, Sofia. Amb el naixement dels seus néts (Ramon i Jaume) comença la seva decadència. En els últims anys recordarà la seva vida i farà Armanda la seva confident. Morirà en pau amb ella mateixa.

RESUM PER CAPÍTOLS PRIMERA PART Fets cronològics: 30 anys 1: Una joia de valor

Teresa i Nicolau Rovira estan casats. Ella és jove i ell és vell. La mare de la Teresa tenia una parada de peix a la Boqueria; es van conèixer quan ell, un dia després de seguir-la una estona li va preguntar si la podia acompanyar, van començar a veure’s i a l’hivern va morir la mare de la Teresa, un mes després , el Nicolau li va demanar matrimoni, ell li podia oferir la seva fortuna, ella li va contestar que s’ho pensaria, perquè el Nicolau no sabia que la Teresa tenia un fill d’onze mesos que havia tingut amb Miquel Masdéu, un home casat que es guanyava la vida encenent i apagant fanals; finalment, la Teresa va decidir amagar el nen i dir-li al Nicolau que sí (li dona el nen a la seva tia Adela). Nicolau li compra una joia molt bonica, una agulla de pit, era un ram de flors de grossos brillants, que ella la ven per pagar diners al seu fill que va tindre amb Miquel Masdéu (Jesús Masdéu), la ven a amagades del seu marit, al qual li diu que la perd quan es desmaia a la farmàcia. El nen es quedarà vivint amb el pare i la dona d’ell, la qual no podia tenir fills i ella l’apadrinarà per tal de en un futur, poder veure el nen de forma freqüent. 2: Bàrbara Salvador Valldaura coneix una violinista, la Bàrbara, que cinc o sis mesos abans havia vist a Salzburg, era de Viena, prima, rossa, amb ulls molt clars amb els cabells pentinats enlaire i amb dos o tres rínxols i s’enamora d’ella. Joaquim Berguedà, la hi presenta a Dehmel, el lloc on la Bàrbara sol anar a berenar. Valldaura i ella acaben festejant, el primer dia que es coneixen, Valldaura encarrega que cada dia li portin violetes a la Bàrbara, el primer dia que es veuen els dos sols, ell pensa que quan somriu la noia té una mirada malvada; el segon dia ella apareix al sopar tota vestida de negre, aquest mateix dia, quan veu un mirall crida espantada, explica que és perquè quan la seva mare la va deixar somiava que una veu deia fluixet el seu nom i que ella estava dins un mirall i no podia sortir-ne d’allà, també, quan Valldaura li fa un comentari admirant el ros del seu cabell i el llarg d’aquest, ella se’n riu i li diu que quan una persona mor, els cabells segueixen creixent. Al cap d’uns dies, ella s’acabarà suïcidant, l’havien trobar ofegada al canal. Valldaura va quedar molt trist per aquest fet i durant uns mesos tot li recordava a la Bàrbara, anava sempre a un museu on havia vist en un quadre una Verge que s’assemblava a la noia. El traslladen a París. El dia de Sant Esteve, el germà del Joaquim Berguedà, Rafael, li presenta la Teresa, ja viuda. 3: Salvador Valldaura i Teresa Goday Rafael i la seva dona, Eulàlia (s’havia fet molt amiga de la Teresa), familiars d’en Quim Berguedà, fan que Salvador Valldaura i Teresa Goday es coneguin, després de la trobada el dia de Sant Esteve, tornen a veure’s el dia de reis. Ell marxa a París 6 mesos; el dia abans de marxar van coincidir a can Culleretes, un lloc on a Valldaura li agradava anar per acomiadar-se de Barcelona, el dia següent, decideix deixar violetes cada dia a la Teresa (com havia fet amb la Bàrbara) i una capsa de targetes que deien “Devotament”. Es van tornar a veure al ball de Carnaval dels Berguedà, ja que l’Eulàlia havia aconseguit que Valldaura vingués, la Teresa portava un pom de violetes a la banda del cor i una altra damunt dels cabells. Van ballar tota la nit. La Teresa, dels mobles del Nicolau només s’havia quedat amb l’armari japonès. Després d’algunes visites de Valldaura, s’acabaran casant a la primavera a Santa Maria del Mar, tot i que sembla que ella no n’estigui molt enamorada; quan ell li ho demana, ella dubta ja que havia estimat molt el seu marit (Nicolau).ç 4: Una torre de Sant Gervasi Abans de marxar, Salvador Valldaura havia comprat una torre a St. Gervasi, la qual havia trobat el seu administrador, Josep Fontanills, Amadeu Riera, un dels millors notaris de Barcelona confirmà la compra (Amadeu té flors al despatx) i dies abans de marxar a París Valldaura porta a Teresa a veure la torre, aquesta s’enamora, quan marxen de veure la casa, ella veu un llorer. La parella prova de viure a París però a ella no i agrada; quan esperen una criatura decideixen tornar a Barcelona; a més a més, Valldaura s’havia tornat molt gelós, així que va deixar la carrera per tornar a Barcelona i quedar-se a viure a la torre de Sant Gervasi. La filla fou una nena: Sofia, Joaquim Berguedà és el padrí i Eulàlia la padrina. 5: Tempesta de primavera Valldaura havia marxat feia tres dies amb Fontanills a mirar una finca al Montseny, ara es preocupava molt de les seves terres. La Sofia té 6 mesos. Per tal de tornar a tenir el ventre pla, la llevadora li diu que aguanti els llençols així que la Teresa aguanta tres dies els llençols plegats durant una setmana; el que si

que li havia canviat havien estat els cabells, se li havien enfosquit. Hi ha una tempesta, la Teresa i les minyones es posen totes juntes perquè tenen por. 6: Joaquim Berguedà a Barcelona Quim Berguedà arriba a Barcelona i es queda casa dels Valldaura. A la Teresa no li cau gaire bé perquè diu que la seva filla, la Sofia, té ulls de japonesa, la nena ja té quatre anys. Quim pensa que Salvador encara recorda la Bàrbara. Sabadell Quim va anar la finca de Vilafranca dels Valldaura i, un altre dia, va anar al teatre perquè Rafael Bergadà i l’Eulàlia els conviden: arribant tard per culpa del Quim; un cop allà, l’Eulàlia li explica la Teres...