models neolític a la península PDF

Preview

Summary

Download models neolític a la península PDF

Description

ndiazmon



NEUS DÍAZ MONTANÉ

PREHISTÒRIA P. IBÈRICA 2017-2018

A la Península Ibèrica

Es generen una sèrie d’hipòtesis prenent com a punt de partida el marc genèric que hem dit de la neolitització a la Mediterrània. -

El paradigma de tipus històric cultural: es tracta de l’explicació de la neolitització en funció de la organització i seriació dels elements materials: ceràmica o indústria lítica. És un paradigma que ve del materialisme històric amb la qual es fa una aproximació de la societat a través dels útils que en feien servir. Està estipulat, dins de la Historiografia, que hi ha uns talls cronològics importants en aquest enfocament. És poc global.

Els models a la Península Ibèrica: -

-

Model dual: és el model difusionista a la península Ibèrica. El màxim autor és J. Bernabeu. És fet per la Universitat de València. Arribada exògena de poblacions neolítiques que progressivament engegaran un procés d’aculturació de la població local. Començaran a l’àrea llevantina fins a arribar a les àrees interiors. Acabarà amb la caça i la recol·lecció. Els partidaris d’aquesta explicació difusionistes proposen una neolitització en tres estadis diferenciats.  Arribada de colons neolítics a les costes peninsulars i establiment d’assentaments a llocs concrets de la costa, al Llevant mediterrani.  Aquesta nova població fa contactes amb la població local.  Es produeix un fenomen d’aculturació amb les poblacions locals, que aniran adoptant la tecnologia agrícola i ramadera a les seves maneres de fer, fins a conformar una població plenament neolítica. Colonització marítima pionera o Salt de granota. És un model que alguns autors defensen a tot el Mediterrani com també per la vessant atlàntica de la Península Ibèrica, i que accepta l’arribada de colons neolítics. Però aquest moment el que fa és perfeccionar l’anterior perquè el model tracta de donar coherència a una distribució irregular dels primers assentaments neolítics. Llavors, no trobem una distribució ordenada d’assentaments, sinó que estan molt separats o molt concentrats, per això se’n diu del Salt de granota. Hi ha focus. Aquest model, el que diu és que aquests pioners neolítics, exògens, farien els seus assentaments en funció de l’aptitud del territori per a l’agricultura i la ramaderia. Hi ha una elecció del territori en funció del seu sistema productiu. Els que defensen aquest sistema diuen que hi ha dos focus diferents de neolitització:  El primer, i més antic, és el que està representat per la ceràmica “impressa”, un tipus de ceràmica amb impressions. Aquest tipus de ceràmica promouen que és la més antiga, i que seria la que portarien aquesta gent exògena.

NEUS DÍAZ MONTANÉ

ndiazmon



PREHISTÒRIA P. IBÈRICA 2017-2018

I en segon lloc, la ceràmica cardial. La base ideològica del neolític és l’aparició de la ceràmica cardial, i que representa les primeres mostres de neolitització (és un paradigma acceptat per tothom però també és posat en dubte).

Acceptant que la ceràmica cardial és la més antiga, sembla ser que hi ha jaciments de la Península Itàlica, Ibèrica... on està apareixent ceràmica impressa que contradiria el paradigma cardial. Llavors podríem dir que la ceràmica cardial ja no és la més antiga. -

Una altra hipòtesi difusionista és el model de hipòtesi nord-africana. Posa èmfasi en que un dels focus d’expansió neolítica fos la costa del Nord d’Àfrica. Des dels climes temperats que hi ha al Sàhara a finals del Pleistocè, seria el focus d’extensió del Neolític. Seria la hipòtesi iberomauritana dels anys 40.

Models totalment diferents als difusionistes: -

-

El model percolatiu tracta d’explicar el procés de neolitització des de la perspectiva d’una hipotètica transmissió de les novetats neolítiques a partir d’unes xarxes d’intercanvi que connectarien les comunitats mesolítiques entre sí. Aquesta corrent es basa en una antiga proposta de Leathwite que proposava que les Balears havien actuat com a catalitzadors d’aquestes idees noves mesolítiques i de filtre. A partir d’aquí s’hagués anat estenent a les àrees posteriors. D’aquest marc teòric hem de prendre que hi ha unes societats indígenes les quals tenien unes xarxes d’intercanvi creades, que també tenien uns nivells d’organització social importants, en les quals haguéssim pogut assimilar les novetats neolítiques amb el concepte de béns de prestigi. Aquesta teoria és un procés ràpid, homogeni i sense migracions humanes. És un sistema contradictori al sistema dual o difusionista. El sistema de béns de prestigi (introducció de nous ítems culturals en una societat estrangera) el van proposar uns autors, Johnson i Earl (1989), en el qual, referint-se a l’impacte colonial de les societats europees a les societats colonials americanes, s’aplica al model teòric de la colonització marítima pionera, amb la qual la manera d’articular aquest inici es fa a partir dels béns de prestigi. És un sistema antropològic. Té una crítica en la qual es reconeix una evolució interna de grups mesolítics a neolítics, tot i que no és ben bé així. Els que accepten el model percolatiu defensen un mecanisme molt més complex i un estímul i contacte exterior sense el qual no haguessin pogut introduir-se a la xarxa tecnològica i d’intercanvis. Accepten que hi ha una sèrie d’interaccions. Un altre model és el model arrítmic. És un model en el qual s’accepta la confluència de diferents factors que impedeixen que l’expansió del neolític es realitzi de forma homogènia. És un model proposat per Guilaine i Manen per a la neolitització europea. Posa èmfasi a la importància del substrat indígena a l’hora de les diferents funcions que tindrà el neolític a les diferents zones europees.

ndiazmon

NEUS DÍAZ MONTANÉ

PREHISTÒRIA P. IBÈRICA 2017-2018

Aquests son els models més acceptats a la neolitització de la Península Ibèrica i d’Europa. Avui en dia hi ha una sèrie de canvis i de tendències. Es pot dividir en dos. -

El procés de regionalització de la investigació. Hi ha focus d’investigació molt separat. Analitzen cada territori o jaciment, la qual cosa ha multiplicat les perspectives diverses que tenim de la neolitització. El que tenim és un multiplicitat de models que responen a casos molt concrets. Tenim molts jaciments, molts territoris estudiats i hi ha una multiplicitat d’idees. Això ha portat a que els investigadors acceptin unes postures més flexibles: hi ha una acceptació de diferents vies i tempos.

Les conclusions de tot plegat: hi ha una sèrie de requisits i punts claus que són els que s’extrauen a primera vista. Hi ha varis fluxos de neolitització; que hi ha processos paral·lels; que impliquen els locals i els colons neolítics; i que ho fa a diferents ritmes i freqüències. Llavors hem de parlar, no de procés de neolitització sinó de processos de neolitització, i hem d’analitzar cada cas concret....