Punt 15 literatura PAU PDF

Preview

Summary

Punt 15 literatura PAU...

Description

15. Valora la repercussió de l'assaig de Joan Fuster en el context de l'època.

Joan Fuster i Ortells (Sueca, 1922-1992), escriptor polifacètic, és sens dubte l’assagista més important i més modern de la literatura catalana del segle XX. Fou també un gran precursor del gènere, en especial al País Valencià, però també a Catalunya, on després del desastre de la Guerra Civil els assagistes escassejaven. La seua obra, deixant de banda una inicial dedicació a la poesia, es pot classificar en tres blocs: a) Obres de temàtica humanista i general, com El descrèdit de la realitat; Diccionari per a ociosos o L'home, mesura de totes les coses . En aquests llibres Fuster tracta temes que van de la història a la política, passant pels més diversos aspectes de la vida cultural i quotidiana. b) Obres destinades a reflexionar i investigar sobre la identitat col·lectiva dels valencians, com Nosaltres els valencians i Viatge pel País Valencià, llibres bàsics per al coneixement de la història, la cultura i els problemes d'identitat nacional del País Valencià. c) Obres de crítica i d'història literàries. En aquest apartat destaquen els estudis dedicats als clàssics medievals valencians com Ausiàs March, sant Vicent Ferrer o Roís de Corella, i també els dedicats a autors contemporanis com Pla, Espriu o Estellés. Amb l’obra Nosaltres els valencians , un dels llibres més polèmics i eficaços de l’autor, intenta contestar a la pregunta: què som els valencians? I més encara: per què som com som? És a dir, intenta aclarir la nostra identitat com a poble. La influencia d’ aquest llibre des que es va publicar el 1962, ha esta profunda en la societat valenciana. El llibre de Fuster va actuar com un catalitzador sobre un grup de joves, generalment universitaris, i va donar lloc a una acció cada vegada més decidida per a fer desaparéixer el provincianisme (estretor d’esperit) i construir una cultura nacional i moderna al País Valencià. L’assaig fusterià constitueix un intent d’aprofundir en el coneixement de l’home. Fuster és un humanista del segle XX que incorpora el seu examen de consciència, el “lliure examen”, a qualsevol fet, per anecdòtic o quotidià que siga, per tal d'aconseguir-ne una comprensió renovada i aprofundida. Pel que fa a l’estil, la prosa fusteriana presenta les següents característiques: • Són constants els interrogants, els punts suspensius, les preguntes obertes i les reflexions aïllades, que inciten el lector a participar en la reflexió i manifestar l’opinió.. • Ironia, lucidesa, humor i tendresa són també algunes de les virtuts de la seua prosa. • Ha conreat pràcticament totes les formes de discurs assagístic: l’assaig llarg, l’aforisme 1, el dietari íntim, l’article... • Destaca sovint l’ús de modismes populars i expressions col·loquials que la caracteritzen d’intenció dialogant i la doten d’un to col·loquial i directe, d’una gran espontaneïtat i d’una gran qualitat i amenitat literària.

L’acceptació del públic lector i la poderosa influència que ha exercit sobre la societat valenciana de finals de segle XX han convertit Joan Fuster en la figura intel·lectual més important de la cultura valenciana contemporània

(1) Sentència breu que es presenta com una veritat absoluta però parteix de la subjectivitat de l’autor....