Rapidesa Lectora PDF

Preview

Summary

RAPIDESA LECTORA- CANALS, Ramon. Proves Psicopedagògiques d’aprenentatges instrumentals.
...

Description

RAPIDESA LECTORA- CANALS, Ramon. Proves Psicopedagògiques d’aprenentatges instrumentals. Hi unes habilitats que s’han de tenir en compte a l’hora d’avaluar la lectura: -

Rapidesa

-

Correcció mecànica

-

Expressió

-

Comprensió

Quan es fa una selecció d’aquestes habilitats en primer lloc es troba la comprensióiensegon lloc la rapidesa. Considera que les altres dos no tenen tanta importància. Rapidesa → automatització de la lectura, és a dir, descodificar els  signesgràfics,reconèixer paraules i frases. Es pot dedicar l’atenció que posaríem en llegir ràpid a la comprensió. -

Aquest procés es duu a terme en els primers anys d’escolarització. -

1r i 2n Primària → infants adquireixen mecànica de la lectura

-

3r, 4t, 5è i 6è → automatitzen la lectura.

-

Dels 9 a 11 anys passen d “ aprendre a llegir” a “ llegir per aprendre”. Els infants comprendran i retindran allò que llegeixen.

Hi poden haver diversos objectius: -

Llegir per recordar

-

Llegir per comprendre

-

Llegir per buscar informació

-

Llegir per resoldre un problema

“La  rapidesa  lectora  es  donada  pel  tractament  del  lector, com més  complex sigui el tractament més lenta serà la lectura” 



1

Procediments per mesurar la velocitat lectora

 Els més utilitzats en àmbits escolars són els que proposen  llegir un text en veualta o silenci durant un temps determinat Avantatges i inconvenients lectura en veu alta Control del procés

Cost de temps

Observació de les dificultats en algunes síl·labes



Defectes de la pronunciació



Distraccions



 L’inconvenient de mesurar la rapidesa lectora d’un text silenci  és  que es sabenlesparaules que s’han llegit, però no de quinamanera s’hafet.S’avaluaelproductefinal,perònoestéen compte el procés.

2

CONSIDERACIONS SOBRE LECTURA ORAL I LECTURA SILENCIOSA -

Hi ha una primera etapa en que la lectura en veu alta és fonamental.

-

Els infants reben feedback auditiu, i a partir d’aquest controlen la correcció.

-

En  aquesta  primera  etapa la lectura silenciosa serà molt difícil  i  és  més lenta que la oral.

-

A  3r  de  primària  l’infant  aconsegueix llegir unes 70 paraules per minut i es el moment en que la lectura silenciosa comença a ser més ràpida  que la lectura enveu alta.

-

A 6è de primària es considera que els infants han d’haver aconseguit undominidela mecànica  de  la lectura,  tot  i  que s’ha de tenir en compte que hi ha un percentatge d’alumnes que no ho han aconseguit.

 Hi  ha  un autor que remarca la importància de la velocitat de lectura, perquè la majoria de l’alumnat no arriba ni al 60% de la velocitat que li correspon per la edat.  COMPRENSIÓ LECTORA S’ha d’ensenyar a llegir al llarg de tota l’escolaritat i al llarg de tota la vida. Llegir → procés d’interacció entre un  lector i un text del  qualellectorn’intentaobteniruna informació determinada. No és només descodificar el text, sinó també comprendre l. -

Els  objectius  de  lectura  faran que el lector llegeixi d’una manera o d’una altra. Aquests poden ser molt variats. -

Obtenir informació molt concreta sobre un tema (agenda → lectura ràpida)

-

Instruccions (entendre el text)

-

Aprendre (lectura lenta i repetitiva amb preguntes)

-

Revisar un text (lectura crítica)

3

No és el mateix no recordar la informació important d’un text quenosaber-laidentificar.No són termes equivalents. “Per  tal  d’assolir  un  bon  nivell de comprensió, el lector hauria de ser capaç de realitzar les tasques que hem esmentat, i per això caldria fer una bona construcciódelmodel situacional del text.” Segons K  intsch (1992), la comprensió d’un text implica dos nivells: -

Representació  mental  del  text  base  → forma de  comprensió superficial del text, el lector  construeix  el  significat o macro escriptura  a partir  de  la  informació que li proporciona el text

-

Construcció d’un model situacional →comprensiómésprofundaonellectorajunta la  comprensió  lectora  amb  els  seus  coneixements previs. S’aprofundeix  en el  contingut i es podrà transferir en altres contextos.

El model de v  an Dijk i Kintsch (1983) és el més usat. -

La construcció de la microestructura a través de macroregles permetrà al lector construir una macroestructura del text. L’organització del text farà que el lector

Baker (1985) -

La supervisió del text és un dels processos imprescindibles  que un bon lecotr ha de dur a terme durant i després de la lectura.

-

Procés de metacognició → saber què és el que un entèn i que no. En el casd’untext veure si té els diferents tipus de cohesió, la forma que presenta, etc.

 



4

AVALUACIÓ DE LA COMPRENSIÓ LECTORA Es tracta d’una avaluació indirecta. S’han de tenir en compte : -

no se’n pot assolir una mesura perfecta

-

s’hi poden cometre errors

-

hi poden haver “sorolls” que emmascarin els resultats.

A l’hora de dur a terme una avaluació s’han de tenir en compte els següents factors: -

Les condicions de producció → la manera en quedemanemallectorquedemostrisi ha entès el text (marcar la casella correcta, fer un resum o ordenar la història)

-

La memòria ilasevarecuperació→el tipusderecorddelalecturapotvariarsegons el tipus de mitjà amb el que s’avalua.

-

Els coneixement previs → estan interrelacionats amb el coneixementdelvocabulari, l’accés al lèxic i els modes d’interconnexió

5...