Selectivitat geografia PDF

Preview

Summary

Apunts geografia selectivitat...

Description

SELECTIVITAT GEOGRAFIA

BLOC-1: MEDI FÍSIC D’ESPANYA I CATALUNYA - Estructures morfoestructurals: Pirineus - Serralada Cantabria - Serralades bètiques - Sisetema central - Els relleus que formen part del sòcol hercinià són: Massís Galaic - Muntanyes del Lleó - Meseta Nord - Relleus que formen les conques sedimentàries: Conca del Duero i Tajo - Depressió Tajo, Guadalquivir i Ebre

- Relleus que formen les serres alpines: Pirineus - Serralada Cantabria - Serralades bètiques

CARACTERÍSTIQUES RELLEU PENINSULAR Forma massissa: Determinada per l’amplada i l’extensió de les costes. No té entrades de mar. Elevada altitud mitjana: Deguda a l’existència d’un extens altiplà central i nombroses serralades que travessen en territori. Dificulta l’existència de sòls aptes per a l’agricultura, complica les comunicacions i endureix les condicions climàtiques. Disposició perifèrica del relleu: Dificulta l'accés a la Meseta, envoltada per serralades. Fort desnivell per arribar a les zones planes centrals. Els relleus perifèrics impedeixen que la influència climàtica del mar arribi fins a les terres de l’interior = extremats els hiverns i els estius. Diversitat del relleu: A causa de la seva formació geològica, i varietat de climes expliquen que el territori presenta unitats diferenciades, les quals han influït sobre la diferenciació de regions i paisatges.

FORMACIÓ GEOLÒGICA PENINSULAR Era primària (570-230):

- La península Ibèrica no existia, era ocupada pel mar. - Es va fragmentar la Pangea i es va formar el Massís granític gallec i estrats a partir d’argiles i gresos.

- Fa 250 milions d’anys: moviment orogènic hercinià, responsable de la formació de sistemes muntanyosos més vells d’Europa a partir de roques metamòrfiques on hi abunda el sílice.

- Es van formar sòcols. A l’oest, es va dreçar el Massís Hespèric i es va convertir en sòcol Era secundaria

- Moment d’erosió on els relleus s’estabilitzen. - L’erosió de l’aigua i el vent desfà els relleus i crea nous estrats als fons marins a causa de l’argila. - Els materials erosionats es van disposar en estrats. Aquests entre d’altres materials també estaven formats per dipòsits marins els quals per altes temperatures i gran pressions, van formar roques calcàries.

SELECTIVITAT GEOGRAFIA Era cenozoica: Formada per dos períodes: Període terciari: La inestabilitat de les plaques tectòniques generarà molts moviments orogènics Moviment alpí: Grans altiplans, serralades i depressions.

- Va fracturar les antigues terres hercinianes a causa de la seva duresa, rigidesa i resistència. - Va elevar els sediments formant grans serralades (Pirineus), grans altiplans, serralades i depressions. - Formació de les Mesetes. - L’antic sòcol que ocupava part del que avui és la península es va fracturar en: Meseta nord i sud. - Zones de fractura es van aixecar blocs de l’antic sòcol, van formar falles, depressions i horsts. Resultat moviments del sòcol → Serralades que creuen Meseta: Sistema Central i Muntanyes Toledo.

- Les grans pressions per la col·lisió de les plaques van plegar els materials sedimentaris dels sòcols hercinians. Aquests estrats es van bombar i formaren serralades: Sistema Ibèric, Serralada Cantàbrica

- La col·lisió entre les plaques també va plegar els importants dipòsits de materials acumulats en les llargues i fosses oceàniques i van fracturar, dislocar i aixecar part dels sòcols que les comprimien. Així es van formar els relleus exteriors a la Meseta. • Plegaments de materials sedimentaris que formaran les serralades exteriors i perifèriques. Període quaternari: Erosió dels relleus alpins, depressió de l’Ebre i depressió dels Guadalquivir. Sedimentació de les zones baixes (deltes).

ELS SÒLS A ESPANYA

Sòls zonals:

Tipus oceànic:

Terra bruna: Espanya humida (Galícia, Astúries, Sistema

Depenen de

Sòls evolucionats

Central, Sierra Morena, Muntanyes de Toledo) sòls silicis. Depèn

factors climàtics i

rics en matèria

del pendent són òptimes pel conreu.

vegetació.

orgànica. Àcids i rentats

Rànker: vessants de fort pendent. Per les precipitacions abundants, erosionen, es troben coberts per boscos i no són aptes pel conreu. Podzol: més rentat de la seva categoria i es troba en zones de muntanya i costa; sovint ocupats per boscos de coníferes.

Tipus mediterrani:

Sòl roig mediterrani: zones calcàries i silícies amb acumulació

complexos i

d’argiles (to vermellós). Són excel·lents pel conreu. Andalusia,

diversos que han

Castella la Manxa i Castella i Lleó.

sigut alterats per l’acció humana i l’erosió.

Terra bruna meridional: freqüent a extenses extensions pissarroses de l’Espanya silícia. Es troba a les deveses i a vegades és ocupada per alzines, pastures i cereals

SELECTIVITAT GEOGRAFIA Sòls azonals

Vertisòls: Espanya argilosa i camps d’Andalusia. Presència d’argiles expansives; més humitat, més hi ha, més s’expandeixen i en inflar-se es produeixen esquerdes que s’omplen amb altres materials gran fertilitat. Rendziniformes: Sòls molt joves a zones de roques calcàries, terrasses fluvials i en planes per on circulen rius. Contenen molt humus, pH elevat i presenten tonalitats fosques: molt fèrtils i afavoreixen el conreu d’olivera, vinya, taronger... Típics d’hortes valencianes. Sòls bruns calcaris: Pobra en humus, ocupa planes, conca del Duero, Manxa i Llevant. Òptima per als conreus llenyosos vinya i olivera. Rica en humus, zones calcàries amb precipitacions de 700mm/any. Aprofitament forestal i es troba al Prepirineu, Sistema Ibèric i Serralades Bètiques.

RELLEU D’ESPANYA MESETA: Unitat principal del relleu Espanyol Ocupa l’espai central de la Península Ibèrica

MESETA NORD 800-850m Envoltada de muntanyes. Travessa d’est a oest pel Duero Els rius superen el desnivell que hi ha entre la Mesta i el peneplà que baixen fins al mar entre els materials durs hercinians formant cincleres i congostos MESETA SUD 500-700m. Inclinació vers l’Atlàntic, els rius s’escolen cap a la desembucadura Formada per dos altiplans separats per les Munyanyes de Toledo: Altiplà solcat pel Riu Tajo Altiplà de la conca de Guadiana CONQUES SEDIMENTARIES Costat oriental de la mesteta L’àntic sòcol es troba enfonsat sota materials que formen les conques Sorrres, agilles, guixos, margues. Relleu d’erms, camps I costos SERRALADES INTERIORS Sistemes muntanyosos formats al període

UNITATS INTERIORS MESETA

terciari amb el moviment alpí quan a zones de fractura de l’antic sòcol uns blocs es van anar aixecant i altres s’enfonsaren

SISTEMA CENTRAL Divideix la meseta en dues meitats. Format per serres: Somosierra, Guadarrama, Gredos i Gata i la Serra Estrela. Cim més alt → Almanzor (2591m) MUNTANYES DE TOLEDO Divideixen la Submeseta Sud en dos parts Actuen coma divisora d’aigües dels rius del Tajo,Guadiana Serres de Guadalupe, Montánches i San Pedro Àntic sòcol paleozoic: Part Occidentat de la meseta on forma un peneplà a terres de Zamora i Salamanca, fins a Portugal i Extremadura

SELECTIVITAT GEOGRAFIA

VORES MUNTANYOSES MESETA

MASSIS GALAICOLLEONES Format per un conjunt de blocs fallats, elevats i enfonsats. 200km costat Comprèn Galicia, serres de l’oest d’Astúries, Muntanyes de Lleó, serres de Cabrera i Segundera Molta vegestació i plujes freqüents amb erosions Teleño i la Peña Trevinca (+2000m) SERRALADA CANTABRICA Cadena lineal que presenta desnivell a façana Cantàbrica i menys accentuades al vessant interior per la Meseta Nord. Rius curts Pics d’Europa (2648m al cim Torre Cerredo) 1. Part occidental: Blocs paleozoics dislocats. Jaciments carbó, metalla o mercuri 2. Part oriental: Relleus plegats de materials sedimentaris. Gresos, conglomerats,

Durant el moviment Alpí, quan algunes plaques de l’escorça terrestre va presionar la vora de l’antic sòcol i el va fracturar en blocs Els materials de la vora del sòcol es van bombar,

calcàries. Relleus amb crestes i pic SISTEMA IBERIC! " Limita la meseta de nord-oest a sud-est Formada pels materials dels sòcols hercinians que el mar va anar depositant a la vora oriental de la Meseta. Aquests materials es van plegar durant el moviment alpí 1. Sector Nord: Sistema de falles amb horsts elevats que formen massissos de més de 2000m d’altitud: Serra de la Demanda, Picos de Urbión, Serra del Moncayo 2. Sector Sud: Format per un intricat joc de serres i depressions solcades per rius Conjunt interior: Montes Universales, Serrania de Conca i la serra d’Albarasí Conjunt exterior: Serres de Javalambre, Gúdar, Maestrat SIERRA MORENA Vora meridional (Sud) de la Meseta

doblegar i plgar, i

Gran esglaó que separa la Meseta de la despressió del Guadalquivir

es van formar les

700m vista des de la Meseta. 1200m vista des del Guadalquivir

serralades

S’explotaven jaciments miners, actualment tancats, com els de mercuri a Almadés, els de coure a Riotinto i els de carbó a Peñarroya Madrono (1223m) DEPRESSIO EBRE Encaixada entre Prepirineus, Sistema Ibèric i Serralades Litorals Catalanes Longitud 380 km i amplitud 150 km Estava ocupada pel mar, després va passar a ser un llac i finalment un riu Els materials gruixut i durs formen torres rocoses, malls I moles calcàries, mentre que l’erosió desgasta els materials tous. Al costat hi han ciutats i zones de regadiu L’Ebre s’obra pas entre les mutanyes de les Serralades Litorals Catalanes fins que desmboca al Mediterrani, on forma un delta

SELECTIVITAT GEOGRAFIA DEPRESSIONS EXTERIORS DE LA MESETA

DEPRESSIO GUADALUIVIR! S’estèn entre la vora escarpada de Sierra Morena, i les Serralades Bètiques Gran plana de forma triangular d’uns 330km de longitud per 220 km d’amplada Va estar oberta al mar, va passar a ser llac i ara riu. Zones d’aiguamolls pantanoses Materials argilosos va donar lloc a camps fèrtils on sobresurten taules de calcària Travessa pel riu Guadalquivir, que passa a prop de Sierra Morena, a causa del fort desnivells els afluents de la dreta del riu erosionen les vessants de les muntanyes Desemboca al Golf de Cadis on formen zones d’aiguamolls, fèrtil zona arrossera Al voltant dels aiguamolls es formen dunes a causa dels vents atlàntics PIRINEUS! Conjunt de serralades que fan frontera amb França al Nord de Catalunya, dividides en dos grans zones. 440 km 1. Prineu axial: Part central. Es troben els pics més alts: Aneto (3404m), el Mon Perdut (3355m) i la Pica d’Estats (3142m) Materials hercinians que donen lloc a massisos elevats i crestes glaceres 2. Prepirineu: Formes suaus. Formada per dues alinicions mutanyoses paral·leles a la zona axial

- Serres Interiors: 2500m d’altitud. Guara i Peña - Serres exteriors: Cadí, Montesc

SERRALADES EXTERIORS DE LA MESETA

SERRALADES COSTANERES CATALANES Separades pels Pirineus per una sèrie de falles i de terrenys volcànics Configuren dues rangleres muntanyoses separades per: - Serralada Prelitoral: Montseny (1706m)

- Serralada Litoral: Escassa altitud La part nord mostra materials paleozoics, restes d’un massís “Catalanobalear” La part sud la formen materials secundaris plegats, rocam calcari SERRALADES BETIQUES: Formadres al llarg del moviment alpí a causa de la fort pressió dels materials sedimentats al fons dels oceans, en col·lisionar la placa Ibèrica i la placa Africana 1. Serralada Penibètica: Vora de la costa. Formada pels materials de l’antic massís hercinià Beticorifeny. Sierra Nevada ( Veleta (3398m) Mulhacen (3482m) 2. Serralada Subbètica: Arc de materials plegats que s’esten des del penyal de Gibraltar fins al cap de la Nau. A les muntanyes d’aquesta serralada hi ha calcàries dures i margues més toves. Relleu trencat i irregular. Serres→Cazorla, Segura, Sagra i Mágina

SELECTIVITAT GEOGRAFIA COSTA CANTABRICA Formes altes i rectilíes Escasses platges i planes litorals Els penya-segats es troben on els pendents de la muntanyes arriben a la costa. Les marees xocaven el penya-segat, les roques es desgastaven i formaven covees COSTA GALLEGA COSTES

Des de la punta de La Estaca de Bares i el cap Ortegal, fins a la frontera de Portugal

ATLANTIQUES

El més caracerístic són les ries, valls de rius antics, avui inundades I envaïds per les aigües marines a causa d’un enfonsament de la costa o de la pujada nivell del mar. COSTA ATLANTICA ANDALUSA Entre la frontera portugesa i el penyal de Gibraltar s’estén al golf de Cadís Els al·luvions dels rius han construït planes costaneres amples que formen costes baixes i sorrenqus on el vent forma dunes L’acció dels corrents marins pot arribar a formar fletxes litorals COSTA MEDITERRANIA ANDALUSA I MURCIANA

COSTES

Estrest de Gibraltar fins al cap de la Nau, Serralades Bètiques, dunes i albuferes com:

MEDITERRANIES

Mar Menor GOLF DE VALENCIA

Costes baixes i

Cap de Nau fins Delta de l’Ebre

recitínes que

Plana litoral de 400km formada despres dels moviments orogènics

formen arcs

A les seves aigües s’hi van anar dipositant sediments fins a formar la plana actual

separats pels caps Platges, aiguamolls i albuferes: València. Tómbols, com el penyal d’Ifac, a Alacant. Creus, Nau, Palos i Ga

LITORAL CATALÀ Relleus diferents contrastats com ara deltes, petites planes litorals, costes acinglerades i costes abruptes MALLORCA 1. Serra de Tramuntana: Puig Major (1445m) Penya-segats, costa de Formentor 2. Serres de Llevant: S’enfonsen al mar per emergir a l’illot de Cabrera. Son morell

ARXIPÈLAG BALEAR

(562m) Entre les dos serres es troba la depressió central formada per al·luvions Se suposa que va formar part de l’antic massís catalanobalear EIVISSA I FORMENTERA Van estar unides fins al periode quaternari. Relleu muntanyós i una plana

SELECTIVITAT GEOGRAFIA Període terciari, quan el moviment alpí va trencar les primeres plaques tectòniques, situades al fons de l’oceà Atlàntic A causa de les fractures, els materials volcànics van emergir i es van anar acumulant al fons de l’oceà, formant així la Gran Dorsal Atlàntica, de la qual van emergir, Islàndia, Açores i les Illes Canàries. Relleu complex, diveristat de formes i disposicions ARXIPÈLAG

Teide (3718m)

CANARI

Gran Canària i la Gomera són de forma circular, ja que són dos volgans que sobresurten pel damunt del mar Tenerife, Palma, Gomera, Hierro, Gran Canàri: Muntanyoses Lanzarote, Fuerteventura: Planes Cons volcànics, calderes resultants de l’erosió, dics durs que formen roques, profuns barrancs, colades, penya-segats, platges Relleus situats al peu dels Pirineus que uneixen el Prepirineu amb les serralades

SERRALADA

litorals

TRANSVERSAL

Es tracta de blocs tabulars o basculats Blocs que estan elevats i formen muntanyes com: Puigsacalm, la serra de Finestres i el Cabrerès, La plana d’Olot, el pla de Bages i l’Empordà

RIUS D’ESPANYA

XARXA PIRINENCA-MEDITERRÀNIA Rius

Característiques

Origen

Desguàs

Règim hidrogràfic

Aprofitament

Muga

Recorregut mitjà o llarg

Pirineu

Mar

Pluvial

Revolució industrial

Fluvià

Recorregut mitjà o llarg

Pirineu

Mar

Pluvial

Revolució industrial

Ter

Recorregut mitjà o llarg

Pirineu

Mar

Pluvial

Revolució industrial

Llobregat

Recorregut mitjà o llarg

Pirineu

Mar

Pluvial

Revolució industrial

SELECTIVITAT GEOGRAFIA XARXA PERINENCA Rius

Característiques

Origen

Règim hidrogràfic

Desguàs

Aprofitament

Noguera Ribagorçana

Llargs

Pirineu

Ebre

Nivopluvial

Intens. Centrals hidroelèctriques

Noguera Pallaresa

Cabalosos

Pirineu

Ebre

Nivopluvial

Embassaments. Centrals hidroelèctriques

XARXA MEDITERRÀNIA Rius

Característiques

Origen

Desguàs

Règim hidrogràfic

Aprofitament

Francolí

Curts

Serralada Prelitoral o Litoral

Mar

Torrencial

Intens

Gaià

Poc cabal

Serralada Prelitoral o Litoral

Mar

Torrencial

Zona més poblada

Foix

Rieres o torrents

Serralada Prelitoral o Litoral

Mar

Torrencial

Provoquen inundcions

Besòs

Serralada Prelitoral o Litoral

Mar

Torrencial

Tordera

Serralada Prelitoral o Litoral

Mar

Torrencial

XARXA ATLANTICA

XARXA MEDITERRANIA

XARXA CANTABRICA

Rius llargs i amb cabal important

Mitjans i curts, cabals variables

Curts I amb cabals regulrs

Desguassen a les onques dels grans rius, I a l’Atlantic a causa de la inclinació de la Meseta a l’oest

Desguassen a les conques dels grans rius I al mediterrani

Desguassen al Cantàbric i solen formar Rius o estuaris

Règim nivopluvial i pluvial

Règim nivopluvial, pluvial i torrencial

Règim nivopluvial i pluvial

Duero, Tajo, Guadiana, Guadalquivir, Miño

Fluvià, Ter, Llobregat, Millars, Túria, Xúquer. Segura, Ebre

Eo, Navia, Narcea, Nalón, Sella, Deva, Nerbion, Bidasoa

RISCOS AMBIENTALS Situacions que posen en perill la ciutadania provocades per la natura o l’humà

- Risos naturals: Produits per la natura. Ventades, allaus, volcans, tsunaics, terratrèmols - Antròpics: Per l’humà. Accidents de transport, vessament petroli - Caràcter mixt: Terratrèmol Riscos

Volcans: Conseqüència de l’energia despresa en els moviments de les plaques tectòniques

geològics

Terratrèmols: Vibracions de superfície terrestres per plaques, falles…Es mesuren amb l’escala de

endògens:

Ritcher, de Mercali i de MSK Diapirs: Estructures geològiques que es formen quan una roca ascendeix travessant capes de materials rocosos situats a sobre

SELECTIVITAT GEOGRAFIA Riscos

Corriments de terres: Desplaçaments del sòl o masses de roques produïts per trencaments de la

geològics

superfície de recolzament i la gravetat

exògens:

Despreniments: Caiguda de blocs de diverses mides des de la part més elevada d’un pendent degut a canvis de temperature, pluges intenses… Esllavissades: Moviments ràpids de masses de terra o roca Allaus: Esllavissades acompanyades de Glaç i neu Fluxus: Moviments més lents de materials solts sense cohesió i que per l’efecte de l’aigua es comporten com a líquids

Riscos

Inundacions: Desbordament dels llits de rius per fortes precipitacions

meteorològics:

La gota freda: Depressió Aïllada en Nivells Alts de l’atmosfera Tempestes: Provocades per dues o més masses d’aite amb temperatures diferents que provoquen pluges intenses, llamps, trons… Huracans: Tempesa forta que es forma als mars tropicals Tornados: Es froma quan conflueixen una massa d’aire calent i una d’humit, una altra d’aire fred i sec i un corrent ascendent

Riscos còsmics:

Caiguda de meteorits: El ris només ...