Tema 1 Introducció a la neuropsicologia PDF

Preview

Summary

Download Tema 1 Introducció a la neuropsicologia PDF

Description

Bloc 1 Neuropsicologia Desenvolupament i Estat actual. TEMA 1: Introducció a la Neuropsicologia 1.1 Definició de neuropsicologia. Ciència que relaciona la conducta amb el cervell. Sobretot la relació entre la Cognició (Atenció, Memòria, Percepció, Moviment, Llenguatge i Executives) l’Emoció i el Comportament. S’estudia només les àrees sensorials secundaries ja que aquesta ciència te com a objectiu estudiar les lesions en àrees del cervell que puguin desenvolupar un trastorn, per tant no estudia àrees del cervell que amb una lesió d’aquesta àrea no afectarà o desenvoluparà una malaltia mental. Neurociència que està entre la neurologia i la psicologia ja que estudiarà la relació cervell conducta, però també necessitarà d’altres coneixements d’altres ciències com Psiquiatria, Bioquímica, Fisiologia, Farmacologia, Ciències computacionals o Biotecnologia, etc...

1.2 Estat actual: sortides professionals. 1980 Creació de la Divisió 40 (Neuropsicologia Clínica) a l’APA Clinical neuropsychology is a sub-field of psychology concerned with the applied science of brain-behaviour relationships. Clinical neuropsychologists use this knowledge in the assessment, diagnosis, treatment, and or rehabilitation of patients across the lifespan with neurological, medical, neurodevelopmental and psychiatric conditions, as well as other cognitive and learning disorders. Assessment is primarily by way of neuropsychological tests, but also includes patient history, qualitative observation and may draw on findings from neuroimaging and other diagnostic medical procedures. Clinical neuropsychology requires an in-depth knowledge of: neuroanatomy, neuropathology, neurobiology and psychopharmacology. Traduir al català* FORMACIÓ A EEUU (Houston training guidelines) The clinical neuropsychologist (minimal criteria) has: 1. A doctoral degree in psychology from an accredited university training program. 2. An internship, or its equivalent, in a clinically relevant area of professional psychology.

3. The equivalent of two (fulltime) years of experience and specialized training, at least one of which is at the post-doctoral level, in the study and practice of clinical neuropsychology and related neurosciences. These two years include supervision by a clinical neuropsychologist. 4. A license in his or her state or province to practice psychology and/or clinical neuropsychology independently, or is employed as a neuropsychologist by an exempt agency Traduir al català* POBLACIONS Adulta • Alteracions neurològiques: ictus, tumors, malalties infeccioses i inflamatòries, trastorns degeneratius, TCE, malalties desmielinitzants, demències… • Alteracions psiquiàtriques • Altres poblacions (mèdiques o quirúrgiques) Infantil • Alteracions neurològiques • Trastorns del neurodesenvolupament FUNCIONS del NEUROPSICÒLEG CLÍNIC Avaluació neuropsicològica • Diagnòstic diferencial  veure si el problema degenartiu està sent dintre de la normalitat o no. • Delimitació de les funcions alterades i preservades per veure i detectar les àrees afectades i les que no. • Establiment de la línia base (monitorització) • Valorar l’eficàcia dels tractaments (comparació pre- i posttractament) • Formular estratègies d’intervenció Tractament neuropsicològic • Rehabilitació: Recuperació de les funcions alterades o compensació dels dèficits • Estimulació: Optimizació de las funcions preservades ÀMBITS D’INTERVENCIÓ. -

Salut Forense  Per fer peritatges en situacions en el que el jutge necessitarà d’un informe sobre l’estat de les capacitats mentals d’una persona en una situació determinada. Educació  sobretot d’assessorament a pares i professors per la millora o acompanyament d’infants amb problemes d’aprenentatge.

1.3. Història de la neuropsicologia.

Franz Joseph Gall  Frenologia Contribucions: 1. Considerar les funcions mentals com funcions cerebrals 2. Certes àrees alberguen funcions específiques (interès en l’estudi de la forma cerebral) 3. Va crea un gran interès per la forma del cervell fent que al final es convertís en algo important certes àrees com les circunvalacions creant el Localitzaciónisme, en vers al Holisme contraposat a la visió anterior. Fins arribar al segla XIX on van haver grans descobriments anatòmics que van fer que el Localitzacionisme es convertís en el paradigma científic del moment. Pierre Paul Broca  Molt important per saber que certes àrees s’encarregant de certes funcions i que a l’hemisferi esquerra és l’hemisferi dominant en relació al llenguatge. • Gir frontal inferior esquerre relacionat amb la producció del llenguatge (Àrea de Broca – BA 44/45)

• Afàsia de Broca • Dominància hemisfèrica

Karl Wernicke (1848-1905)    

Circumvolució temporal superior relacionada amb la comprensió del llenguatge (àrea de Wernicke – BA 22) Afàsia de Wernicke i de conducció Connexionisme Es decobreix la part que conecta l’àrea de Broca 44/45 (àrea relacionada amb la capacitat de poder parlar) amb la de Wernicke 39 o Fusículo arquejada (àrea encarregada d’entendre el que escoltem) per tant ha d’haver una zona que estigui conectada entre aquestes dos àrees, circumvolució temporal superior Àrea 22.

Cas Phineas Gage (1848) Primer correlat anatomo-conductual. Un cas d’un pacient amb una lesió orbito-frontal causada per una barra de ferro que el va travessar el crani. Un cas molt important per ser el primer cas

que va demostrar que hi ha una correlació entre certes parts del cervell amb la conducta, ja que després de superar la seva lesió el seu comportament va canviar dràsticament. De ser un home treballador i amable es va convertir en un home mal educat, amb conductes erràtiques i amb una capacitat nul·la per poder planificar el seu futur. Segle XX Consolidació de la neurologia  gracies a diferents casos i pràctiques com: -

Hemisferectomia: Extirpació d’un hemisferi complet del cervell. Molt important ja que es va descobrir que amb persones joves o nens a les que es realitzava aquesta practica, la part restant del cervell acabava realitzant les funcions de la part extirpada. Això es va denominar com a plasticitat cerebral, però això va portar al descobriment d’un nou efecte. o Efecte crowding: efecte a causa de operacions que fan referencia a capacitats que no s’acaben desenvolupant ja que a rel de l’extirpació de la part del cervell que hauria de realitzar aquesta capacitat no l’acaba realitzant degut a que la

-

-

-

plasticitat cerebral a fet que aquesta part acabi realitzant una funció diferent a la que hauria de realitzar en un principi. Lobectomia: Extirpació d’un lòbul o d’una part del lòbul. Un cas molt important es el Cas HM que degut a una epilèpsia molt forta li van extirpar l’escorça temporal medial + amígdala + formació hipocampal  el que va perdre va ser la memòria anterògrada (capacitat d’aprendre o generar nous records o memòries). A rel d’aquests casos on els pacients quedaven molt tocats amb símptomes secundaris per culpa de les extirpacions es va crear el Test de WADA. o Test de Wada o Test d’amital sòdic intracarotidi: Pacients candidats a cirurgia per epilèpsia o tumors. S’injecta amobarbital en l’arteria caròtida que anestesia la meitat del cervell (510 minuts). Es pot avaluar la funció de cada hemisferi. Tasques: Expressives: comptar, llegir, denominar Receptives: ordres verbals, Token test Memòria. Callosotomies Roger Sperry (1913-1994): Tall del cos callós parcial o total. Aquesta tècnica va permetre començar i redescobrir les funcions de l’hemisferi dret ja que era una forma de deixar l’hemisferi dret completament fora d’influències del hemisferi esquerra, ja que del hemisferi esquerra es coneixien moltes més funcions que del dret. Estimulació elèctrica intracranial Wilder Penfield anys 1930-40: estimulació elèctrica del cervell per veure com reacciona. Això va portar el descobriment del mapa somatosensorial del cervell.

I Guerra Mundial. Walther Poppelreuter. Psicòleg que va fer diferents test sobretot centrant-se amb la percepció visual del soldats. Moltes de les seves tècniques es fan servir a dia d’avui.

II Guerra Mundial. Alexander Romanovich Luria (1902-1977). Molt important ja que va agafar tot el que veia amb els seus soldats i els seus símptomes comparant amb tot el coneixement cerebral que s’havia descobert fins abans, fet que va fer que es descobrís Sistemes Funcionals Complexes com el sistema prefrontal per el control del comportament, la motivació i la planificació.

Guerra del Vietnam. Es creant els primers test per saber quines facultat tenien cada soldat per poder distribuir-los per diferents funcions dins de l’exercit, fet que va permetre tenir una descripció de cada soldat abans de patir cap de les lesions cerebrals, podent veure com ha canviat desprès d’aquesta lesió.

Avenços tecnològics Gràcies a l’abans de la tecnologia van començar apareixa diferents tècniques que van fer redescobrir i re-orientar-se la neurologia. -

Tècniques de neuroimatge ESTRUCTURAL: o Tomografia Computada (TC)  capta la densitat dels diferents teixits dintre del cervell. Funciona amb raig X i ens diu la densitat dels teixits, dient si hi ha zones hipotens (negre) o hiperdens (blanc) (amb molta densitat o poca

o

o

densitat). Tècniques que no ens poden donar una imatge molt nítida per culpa de la poca visibilitat en zones de substancia blanca/grisa. La sang també es molt densa així que es un factor a tenir en conta ja que es una dificultat més a tenir en conta amb aquesta tècnica. Sempre es realitza de forma horitzontal amb el tall axial, és ràpida i barata, però de poca precisió. Per exemple te problemes al detectar el líquid cefaloraquidi Ressonància Magnètica (RM) potenciada en T1  És una tècnica amb una major resolució en part perquè no només és te un sol pla, podem tenir diferents imatges horitzontals, coronals i sagitals. Però també te una resolució més precisa per veure totes les estructures del cervell. La senyal no ve per la seva densitat del teixit sinó la intensitat, per això es diu hipointens (negre) o hiperintens (Blanc)  Talls en 3 ORIENTACIONS  Més resolució i diferenciació: blanca/gris  Hipo/hiperintensitats

Ressonància Magnètica (RM) potenciada en T2  la diferenciació entre la T1 i la T2 es que els colors blanc i negre es veuen invertits. Aquesta última és molt bona per veure si te algun problema dintre del cervell com patologies relacionades amb acumulació de líquid a diferencia de la T1 que està pensada per detectar millor per veure patologies relacionades amb l’estructura anatòmica del cervell.

-

Espectroscopia per RMN: estudia processos metabòlics, de aplicació puntual que ajuda a tenir més informació.

-

Angiografia: estudi vascular  Per poder veure la circulació de la sang i així poder veure com estan els vasos saginis del cervell.

-

Imatges de difusió (DWI): anàlisi del moviment de les molècules d’aigua.  Es basa en analitzar com es mouen les molècules d’aigua del cervell per poder veure com esta constituït el cervell relacionant on hi ha molt de moviment per aquestes molècules vol dir que hi ha poca densitat de teixits i d’aquesta forma podem dibuixar un mapa del cervell permetenos les fibres que conecten parts del cervell amb un altre permitin crear un mapa dels tractes que conectant les diferents àrees del cervell crean una Tractografia que ens permetra un esquema de les conexions d’un cervell complet crean un Conectema estructural.

-

Ressonància magnètica funcional (RMf): Es el mateix que la RM però quan es realitza la RM el pacient haurà de fer alguna tasca o activitat que serà el que s’analitzarà comparant amb la RM normal on el pacient esta en un estat de repòs....