Tema 3 - Lecture notes 3 PDF

Preview

Summary

Apuntes...

Description

TEMA 3 Models de relació de la policia amb la societat. Model de servei públic o de policia comunitària, model de policia governativa i model professional. Sistema: com funcionen les coses. Es requereixen sistemes per posar en funcionament els models i per aconseguir resultats. Model: Funcionament de les coses. Necessitem models per interpretar les coses. Entenem que la realitat és complexa. Hi han models que posen en primer terme a la ciutadania. 1. Elements definidors del model: o La finalitat que persegueix la funció policial com a element bàsic. o El paper de la ciutadania en el model (relacions policia-ciutadania). o El paper de la Llei en el model. o El paper del Govern (poders públics) en el model. Com el “ius puniendi” o L’organització policial. 2. La policia governativa: o El govern, legítimament escollit, com a centre de decisions i d’orientació política. o La llei com a element clau de control (en el marc de la separació de poders) i de legitimació. o Controls jurisdiccionals. o

o o o o o

o o

o

L’organització burocràtica i centralitzada. El sistema policia de base sense cap tipus d’autonomia (PNTs, ordres de treball, instruccions legals). Ex. França o Anglaterra. La policia és concebuda com a “Força” o “Cos”. La transparència no és necessària (excepte si hi ha previsions legals). La ciutadania només incideix molt difusament (a les eleccions). El manteniment de l’ordre polític com a objectiu bàsic del sistema. El que entenem com a ordre polític està determinat per l’Estat. El dret de la ciutadania com a base de l’ordre polític. Els drets poden contraposar-se, per tant hem de detectar-los i posar ordre. Establir criteris per discutir-los de manera empírica. La importància de la informació i de l’ordre públic. Utilitza la força sense complexos. Qui pot exercir la força sense restricció és la policia. Dificultats: - Requereix un estat amb bona salut democràtica (separació de poders). - Pot presentar alguns símptomes de politització (selecció i operatius). - Tendeix a ser sensible a les raons de l’Estat. És un punt molt subjectiu. Presa de decisions amb les posterior conseqüències.

3. Model professional (Vollmer – Berkeley):

TEMA 3 o o o

o o o

o o o o

L’element fonamental és el saber professional. Els/les professionals i l’organització adquireixen la màxima rellevància. El centre son els policies, hem de tenir els millors policies. El públic només té rellevància si és necessària a les finalitats de l’organització, però no sap i per tant, no pot incidir en les decisions de la policia. L’actuació d’acord amb la Llei forma part de l’actuació professional. A la pràctica Dirtu Harry’s Dilemma (Harry el sucio). En un model pur el control hauria de dur-se a terme par la mateixa policia (afers interns), però el model pot assumir controls jurisdiccionals. Els controla informals o semi-informals per part de no professionals no són acceptables. Ni la transparència ni la satisfacció del públic són elements essencials. El públic sotmès té rellevància si és necessària a les finalitats de l’organització, però no sap, i, per tant, no pot incidir en les decisions de la policia. Està incòmode governant l’ordre públic. Els problemes: - Desconnexió policia-públic (molt clar als EEUU). - No soluciona els problemes de la gent (Goldstein). - Es compara falsament amb altres professionals: metges/sses o mestres no decideixen polítiques.

4. Model comunitari (proximitat o servei públic): o El policia és un ciutadà d’uniforme que proveeix a la ciutadania d’un servei públic de seguretat. És necessària la confiança dels ciutadans, per això es troben dins d’un servei públic. o No té poders pròpies, sinó en la mesura que la ciutadania (subjectes sobirans) se’ls deleguen. El ciutadà fa allò que li diu la policia ja que creu que allò que li diu la policia pensa que és el millor per a ell. Es necessari fer reflexionar a la ciutadania per generar confiança, per tant no s’imposa una sanció i es fidelitza més, aquesta mesura també preval més al llarg del temps. o L’ús de la força es contempla con a excepció (policing by consent). És l’ultima opció. Es busquen abans altres vies d’intervenció

o o

L’objecte del treball policial és el/la cutadà/ana: - Atén las seves demandes i necessitats. - Li informa de les accions que duu a terme (transparència). - Atèn les queixes de la ciutadania. - Fa rendiment de comptes (accountability). La satisfacció de la ciutadania és la finalitat (molta rellevància de la seguretat subjectiva) La delinqüència és important en funció del ciutadà. La llei és un referent a respectar pero no és el nucli de la tasca policial. Ho és el servei públic de seguretat.

TEMA 3

o

o

o

o o

El/les policies tenen una àmplia discrecionalitat i poder de decisió (reducció de la centralització). Discrecionalitat: Prendre una decisió i justificar el que has fet i assumir les conseqüències. 3 límits: - Principi del dret. - Que no hi hagi desviació del dret. - No fer-ho per a afavorir a algú en concret (és un tipus de desviació de dret més concret). El control jurisdiccional existeix però no és el mecanisme fonamental de monitoratge de la policia. Dificultat de trobar una única comunitat en les nostres societats plurals i diverses -> Gestionar els conflictes. No tots els conflictes són violents, poden ser un indicador social) Els sectors participatius i organitzats poden manipular el sistema. Dificultat d’atendre les demandes il·legals.

L’objecte de treball policial és el/la ciutadà/na: o o o o

Atén les seves demandes i necessitats. Li informa de les sancions de les accions que du a terme (transparència) Atén les queixes de la ciutadania. Fa rendiment de comptes (accountability)

5. La seguretat plural: o L’Estat no pot garantir la seguretat per si mateix. La separació de poders fa que es trenqui amb la idea de que no es bo que la policia h reguli tot. o La policia continua sent un actor rellevant. o La separació de poders i la defensa dels drets han de seguir presents. o L’ús de la força ha de ser legítim, però pot ser necessari. Apareixen altres actors: o o o o

Públics: serveis rellevants per a la prevenció i la seguretat. Seguretat privada. Complementa allò que la policia no pot fer, però els garants són els poders públics. Ciutadans/nes. (Com a actors: moviments veïnals, increment de la participació ciutadana en matèria de seguretat, exigències i explicacions a la policia…) Associacions (ONGs).

Legitimitats diverses (serveis públics, seguretat privada, ciutadans/nes) o o o

Els actors privats. La ciutadania. La policia com a l’únic actor realment obligat a defensar la democràcia.

El repte:

TEMA 3 o

o

Gestionar la proximitat i la globalització amb socis diversos i amb un entorn de contenció econòmica. - Efectivitat: Fer-ho bé (com s’ha fet, altres maneres…), es necessari:  Eficàcia: Aconseguir el resultat. Incorpora els valors i la manera de fer-ho.  Eficiència: Com s’ha aconseguit, amb el mínim cost possible. Proximitat i globalització: difícil subsistència i coordinació. - Coordinació de coses llunyanes que no podem controlar. (Regular)

Les dificultats de la proximitat: o o

Demandes contradictòries. Desbordament de demandes.

Les dificultats de la globalització: o o

Difícil rendició de comptes i legitimització material. Dificultats del principi de legalitat.

o o

Pot constituir realitats irregular. Els actors privats poden apuntar diferents graus de seguretat.

6. La policia de resolució de problemes (Problem Solving Policing-Goldstein): Normalment esta al model governatiu i comunitari (però més al comunitari) o La policia ha d’afrontat i resoldre els problemes subjacents als incidents de seguretat. No ha de desplaçar o traslladar els problemes. o L’aplicació de la llei no té valor en sí mateixa si no aconsegueix millorar la qualitat de vida de la ciutadania. o L’organització ha de ser flexible i estimular la creativitat i presa de decisions dels seus agents. 7. La policia de control de l’ordre: o Ha de mantenir els nivells de desordre, delicte i contestació dins dels límits que no posin en perill el sistema. La pregunta és: Quins són els límits? o La llei té un paper magistral (s’utilitza quan convé). o El/la ciutadà/na és un objecte a controlar. o L’organització és molt burocràtica i centralitzada. o Funciona en estats amb aparença democràtica però amb comportaments autoritaris....