1. Aspectes psicosocials PDF

Preview

Summary

Download 1. Aspectes psicosocials PDF

Description

PSICOLOGIA APLICADA A LES ALTERACIONS DE SALUT

ASPECTES PSICOSOCIALS DE L’EXPERIÈNCIA D’EMMALALTIR VISIONAT D’UNA HISTÒRIA PSICOIMMUNOLOGIA: Connexió entre cos i ment. El cos emmalalteix segons la manera com sentim i pensem. Les nostres creences i pensament sobre la salut determinen el model de sistema de salut. I les creences en relació a la salut determina la manera com jo afronto les coses i em relaciono.

MALALTIA Alteració transitòria o permanent del benestar físic, psíquic, social i/o espiritual. Senyal de l’organisme que avisa a la persona de què alguna cosa en la seva vida no funciona adequadament. Estat potencial de creixement personal que pot conduir a replantejaments importants de valors, canvis d’actitud i comportament cap a un mateix i cap als altres. Disease: malaltia palpable/orgànica.

La paraula malaltia descriu

Sickness: agafa la dimensió més social.

tots aquest components.

Ilness:

component

més

SALUT

Equilibri entre les diferents àrees: física, social, psicològica i espiritual. Quan hi ha desequilibri és quan apareix un problema de salut.

PSICOLOGIA APLICADA A LES ALTERACIONS DE SALUT

ESPIRITUALITAT Espiritualitat ≠ religió Prendre consciència + ser agraït + bellesa + satisfacció personal. L’espiritualitat és donar sentit a la vida. →satisfacció en un mateix. Per tenir salut espiritual es necessita maduració psicològica i espiritual (experiències). És dinàmica i subjectiva

SALUT ESPIRITUAL (Torralba 2010) (Jordi Font 1983) Habilitat (s’aprèn i es pot entrenar) per desenvolupar naturalesa espiritual en tot el seu potencial. Descobrir el propòsit de vida, consciència de transcendència, contacte amb els altres, consciència que hi ha coses que no puc explicar. Hi haurà bona salut espiritual si hi ha una bona capacitat d’adaptació. La podem veure/cultivar des de 3 dimensions. ◦

Intrapersonal: diàleg intern qüestionant-me a mi mateix (jo amb mi). ex: Em conec? Què m’agrada? Què no m’agrada?

◦

Interpersonal: diàleg extern, relació que tinc amb els altres. Posar consciència en la manera com jo em relaciono amb els altres.

◦

Transpersonal: “Més enllà de les persones”. Té a veure amb el sentit de la vida, el sentit de l’amor... amb la consciència que hi ha coses que no puc explicar. ex: Per què morim? Per què naixem? Quin sentit té la vida?

Tenim tests i qüestionaris que avaluen la pròpia salut espiritual. INDICADORS PER SABER SI TENIM UNA BONA SALUT ESPIRITUAL -

Capacitat de reaccionar davant dificultats.

-

Capacitat de seguir un procés de creixement psicològic i espiritual continu.

-

Capacitat de creativitat (noves maneres de pensar).

-

Progressar en la pròpia autonomia mental.

PSICOLOGIA APLICADA A LES ALTERACIONS DE SALUT -

Establir relacions interpersonal positives.

-

Buscar “gaudir”.

NECESSITATS ESPIRITUALS “Aspectes de la vida humana que tenen a veure amb experiències que transcendeixen els fenòmens sensorials. No és el mateix que religiós, tot i que per moltes persones la dimensió espiritual a les seves vides inclou un component religiós. L’aspecte espiritual de la vida humana pot ser vist com un component integrat, junt als components físics, psicològics i socials. Sovint es percep com un vinculat al significat i al propòsit. I pels que estan propers al final de la vida, s’associa comunament a la necessitat de perdó, reconciliació i afirmació dels valors.”

QUÈ

COMPORTA

UNA

OMS (2013)

SITUACIÓ

DE

MALALTIA?

I

D’HOSPITALITZACIÓ? 1. “EL DESCONEIXEMENT DEL LLENGUATGE HOSPITALARI : fa que la ignorància i la consciència d’aquesta que té el pacient sigui major fent que la persona es senti estúpida... les crítiques o busca d’aclariments es reprimeixen per la mateixa ignorància o bé per no ofendre al personal amb preguntes inoportunes.” Gordon (1983). 2. “MANTENIR AL PACIENT DESINFORMAT i tancar files respecte a la informació són dos maneres mitjançant les quals els metges limiten el poder i l’autonomia del pacient.” The Unikindest Cut “Marcia Millman” (1977) 3. Des del punt de vista del personal, el pacient té una imatge devaluada, i es considera que és una persona “incapaç o menor d’edat” que està allà per “ésser curat i no per curar-se”, és a dir, perquè li facin les coses i no per fer-les”. Taylor (1979).

EL PROCÉS D’ADAPTACIÓ A UNA NOVA SITAUCIÓ – HOSPITALITZACIÓ Va acompanyada a un problema de salut Genera ESTRÈS i ANSIETAT Canvis a nivell personal i familiar Desafiament a la capacitat d’adaptació de la persona.

per falta de control al medi

PSICOLOGIA APLICADA A LES ALTERACIONS DE SALUT

ETAPES DEL PROCÉS D’EMMALALTIR (Schumann “Coe, 1984”) 1. EXPERIÈNCIA DELS PRIMERS SÍMPTOMES Començo a viure signes i símptomes però al principi els nego. 2. ACCEPTACIÓ DEL ROL DE MALALT Començo a ser conscient. 3. LEGITIMITZACIÓ DEL ROL DE MALALT En fan el diagnòstic. 4. CONTACTE AMB L’EQUIP DE SALUT O SISTEMA SANITARI Comencem a rebre el tractament, etc. 5. REHABILITACIÓ I CONVALESCÈNCIA Per poder tornar a recuperar l’estat de salut. 6. RECUPERACIÓ DE L’ESTAT DE SALUT: CRONIFICACIÓ/CURACIÓ En els casos crònics, puc trobar-me en estat de salut.

FACTORS PSICOSOCIALS QUE INFLUEIXEN EN LES RESPOSTES

•

Personals: caràcter, personalitat, actitud d’afrontament, coneixement, experiència, creences, edat, sexe, gestió emocional, adaptació al canvi

PSICOLOGIA APLICADA A LES ALTERACIONS DE SALUT •

Socioculturals: amistats, entorn familiar, nivell socioeconòmic, atenció social, grup d’ajuda mútua (GAM), representació social.

•

Relacionats amb l’organització: atenció sanitària, relació terapèutica, comunicació.

•

De la pròpia malaltia: temps del tractament, pronòstic, conseqüències...

1. FACTORS PERSONALS -

Edat i sexe: poden ser diferents les prioritats. Generalment les dones tenen més capacitat de gestionar el dolor i del canvi. Els nens tenen més capacitat d’adaptar-se al canvi.

-

Personalitat: te a veure amb: em conec, sé quines són les meves estratègies i les utilitzo per afrontar. Va lligada amb l’espiritualitat. Ex: passiu-agressiu: no farà res per curar-se i serà agressiu amb nosaltres.

-

Capacitat d’adaptació

-

Estratègies afrontament davant l’estrès

-

Experiències prèvies

-

Creences i valors personals:

-

Nivell autoestima: autoconcepte = pensament sobre un mateix; autoestima = sentiment, competència emocional. Relacionat amb el concepte d’indefensió apresa (sentiment de “per molt que ho intenti, no ho aconseguiré”).

-

Percepció del suport de la família i amics

-

Habilitats per autocura

-

Significat de la malaltia: a partir de que et diagnostiquen la malaltia, com et planteges els canvis.

GESTIÓ EMOCIONAL *INDEFENSIÓ: Sentiment de que per molt que ho intenti no ho aconseguiré.

2. FACTORS SOCIOCULTURALS -

Significat social de la malaltia: representació mental que fem de la malaltia i prejudicis que tenim d’ella.

-

Recursos de suport social dels que disposa: ser conscient del que tinc i com em moc. Resposta familiar i rol

PSICOLOGIA APLICADA A LES ALTERACIONS DE SALUT 

Amics



Recursos

Cuidador/a

-

Situació laboral i econòmica

-

Idioma

→ extern o intern a la família, GAM, serveis socials...

3. RELACIONS AMB L’ORGANITZACIÓ -

Organització del centre: com es gestionen els serveis, protocols...

-

Condicions assistencials i terapèutiques: condicions del centre. Ex: no tenen habitacions disponibles.

-

Distribució arquitectònica: és diferent estar a un hospital lluminós que un hospital opac.

-

Actitud de l’equip de salut: disponible i obert.

-

Confiança en l’equip de salut

-

Estat actual de la persona – preparació psicològica: influirà més o menys si hi ha hagut una preparació psicològica del pacient abans.

4. FACTORS RELACIONAT AMB LA MALALTIA -

Tipus de malaltia

-

Pronòstic

-

Seqüeles

-

Mesures terapèutiques que requereixen la malaltia

-

Grau de dependència que li crea la malaltia

-

Dolor

RESPOSTES DE LA PERSONA DAVANT LA MALALTIA ESTILS D’AFRONTAMENTS ◦

Afrontament actiu: orientat a la solució de problemes. El propi pacient analitza la seva situació i mira quines són les seves possibilitats té davant del problema. Pren una decisió d’acord amb les meves creences i la porta a terme. Si no funciona la decisió que he pres, la canvio. Es segueix un pla d’acció → no vol dir que no es controlin les emocions.

PSICOLOGIA APLICADA A LES ALTERACIONS DE SALUT ◦

Afrontament passiu: orientat a la regulació de l’emoció. El pla a seguir és no patir, sense vincular a l’acció. “Tancar la porta al problema”

RESPOSTES PSCICOLÒGIQUES Adaptatives: preparat per avançar. Desadaptatives •

“Rebuig de rol de malalt”

•

“Rol de bon pacient” = fa el que li dius, no volen molestar. Rol del pacient més passiu.

•

Retirada. Té a veure en fugir de la situació, no vol dir que no ho accepti, no es responsabilitzen de la seva situació

MECANISMES DE DEFENSA Recursos inconscients que usa la persona per fer front a situacions més o menys frustrants que generen ansietat, por, etc. Amb l’objectiu que aquestes situacions no els facin mal. La REGRESSIÓ és una involució en el teu fet – tornar a estadis anteriors, en el que vaig aprendre que sense fer res aconseguia el que volia.

IMPACTE EN LA FAMÍLIA La malaltia d’un membre de la família altera la dinàmica familiar i posa a la família a una situació de vulnerabilitat i en una situació d’indefensió, és a dir, que no té control de la situació. Cada família és diferent i dependrà de:

PSICOLOGIA APLICADA A LES ALTERACIONS DE SALUT

Alteracions més freqüents en la dinàmica familiar: augment de treball a casa, preocupació pels fills, reaccions de negació de la situació, excessiva preocupació de la situació; persones responsables; hem d’intentar que la família tingui capacitat i motivació, capacitat d’afrontar-se als problemes, capacitat de comunicar-se, capacitat de demanar ajuda i acceptar-ne. HABILITATS DE LA FAMÍLIA QUE AFAVOREIXEN UN AFRONTAMENT FUNCIONAL -

Capacitat i motivació per aprendre.

-

Habilitats per satisfer les necessitats.

-

Habilitats per l’autoajuda.

No podem separar pensament d’acció i emoció. Quan parlem de gestionar emocions haurem d’endinsar-nos en el món emocional, però també en tots aquells pensament que ens limiten.

DISTORSIONS COGNITIVES (Yurica i Ditomasso) Identifiquen 17 distorsions cognitives que incorporem als esquemes mentals i que ens ajuden ben poc. Esquemes erronis d’interpretació dels fets i la informació, és a dir, formes equivocades d’interpretar tot allò que passa al nostre voltant.

PSICOLOGIA APLICADA A LES ALTERACIONS DE SALUT -

Inferència arbitrària: A partir d’una sola cosa en trec conclusions.

-

Catastrofisme: Millor que no ho faci perquè em sortirà malament.

-

Comparació: “No cal que estudiï més perquè segur que trauré pitjor nota que els companys”.

-

Pensament dicotòmic: No existeixen els entremigs. O si o no, o blanc o negre

-

Desqualificació de lo positiu: he tret bona nota perquè l’examen era fàcil, no perquè me l’he treballat.

-

Raonament emocional: Quan a partir de l’emoció que ens genera una situació, inferim un raonament. Tinc por de l’avió i no volo, dic que volar és perillós.

-

Construcció de la pròpia valia en base a opinions externes: algú extern ens diu la negativitat d’una habilitat nostra.

-

Endevinació: No hi ha evidències sobre un fet i jo ho afirmo. És que segur que no aprovaré l’examen, segur que no ho aconseguiré...

-

Etiqueta: Posar etiquetes. “Sóc un desastre”, “sóc un cul inquiet”...

-

Magnificació: Quan a una cosa, només perquè hagi succeït una vegada, atribuïm que ha de passar moltes vegades.

-

Llegir la ment: pensar que tu ja saps el que l’altre pensa, no li dic perquè segur que em diu que no.

-

Minimització: Minimitzar un resultat positiu.

-

Sobregeneralització: Generalitzar a partir d’un fet una cosa que passarà sempre.

-

Perfeccionisme: partim d’una base, per tant partim de la insatisfacció eterna.

-

Personalització: posar atributs d’una persona a una cosa que no la té. expectatives, idealitzar a una persona.

-

Abstracció selectiva: Quan només fem referència a una cosa concreta, seleccionem, quan una persona t’explica alguna cosa i et quedes amb lo negatiu en comptes del positiu. “ A una persona que l’han diagnosticat diabetis l’eduquem en salut. A la següent visita veig que ha fet molt canvis però no tots. Ve i ens diu que no ho aconseguirà mai perquè un dia es va menjar un tall de pastís”. → es focalitza a un fet negatiu.

-

Hauria de...: Obligacions que ens posem.

PSICOLOGIA APLICADA A LES ALTERACIONS DE SALUT

EMOCIONS BÀSIQUES

Les emocions tothom les viu a la seva manera (vivència de l’emoció personal i única). El dolor és una percepció subjectiva. Ens interessa poder identificar des de quina emoció actuem i pensem.

A on situem les emocions? Són necessàries aquestes emocions? Por: Es sent des del punt mig de l’estèrnum. Permet la supervivència. Tristesa: Es sent al diafragma. Permet reaccionar davant una pèrdua. Tranquil·litat: Es sent la línia del melic i van dirigides a aquesta zona de la panxa. Ens permet prendre decisions Alegria: Es sent des de la bufeta. Permet gaudir i divertir-nos. Ràbia: Es sent a la zona abdominal. Genera canvis. Amor: es sent des del cor, però el sentim per tot el cos. La gestió d’aquestes emocions genera felicitat. L’acompanyament va relacionat amb ajudar a identificar i expressar l’emoció que sentim.

GESTIÓ EMOCIONAL Capacitat per afrontar les emocions de forma apropiada. Prendre consciència de la relació: -

Emoció

-

Cognició – pensament

-

Comportament – conducta

PSICOLOGIA APLICADA A LES ALTERACIONS DE SALUT ◦

CONTACTA AMB LA TEVA EMOCIÓ (reconèixer-la i donar-li permís)

◦

QUIN PENSAMENT HI HA DARRERE?

◦

EM SATISFÀ?

◦

COM PUC TRANSFORMAR-LA? BUSCO RECURSOS PROPIS

◦

TRANSFORMACIÓ EMOCIÓ

◦

ACCIÓ

PROCÉS DE CURES 

Valoració d’infermeria



Diagnòstics d’infermeria



Objectius



Intervenció

VALORACIÓ D’INFERMERIA -

Factors psicosocials

-

Estratègies d’afrontament

-

Recursos i xarxes de suport

-

Autoavaluació de la infermera. (puc acompanyar a aquella persona? Em veig capaç?)

DIAGNÒSTICS D’INFERMERIA Alguns dels diagnòstics infermers que existeix a la NANDA ens ajudarien a donar paraules a allò que estem veient. -

Dèficit d’activitats recreatives

-

Afrontament familiar inefectiu

-

Afrontament individual ineficaç

-

Ansietat

-

Dolor

-

Dol disfuncional

-

Patiment espiritual

-

Alteració dels patrons de la sexualitat

-

No seguiment del tractament

PSICOLOGIA APLICADA A LES ALTERACIONS DE SALUT -

Aïllament social

OBJECTIUS D’INFERMERIA Han d’anar d’acord amb els diagnòstics. -

Ajudar a la persona en el seu procés d’adaptació a la nova situació, promovent l’autocura i la independència.

-

Ajudar a la persona i a la família en la cerca i utilització de recursos socials, proporcionant informació i vies de canalització adequades.

INTERVENCIÓ D’INFERMERIA

ASSESSORAMENT -

Informar objectivament

-

Entrenar en habilitats d’autocura

-

Orientar sobre xarxes socials

SUPORT Fer saber que estem al seu costat pel que necessiti. -

Facilitar l’expressió de sentiments, pensaments, pors... cal crear un vincle de confiança perquè el pacient confiï en tu.

-

Reforçar positivament les habilitats d’autocura. Cal reforçar positivament les conductes que portin a una millora de les activitats d’autocura.

-

Fomentar la participació activa per l’autocontrol i control del medi. Hem de fomentar la participació activa a totes les activitats que portin a la independència, a l’autocontrol personal i el control de medi.

PSICOLOGIA APLICADA A LES ALTERACIONS DE SALUT -

Mantenir una relació terapèutica. Mantenir una relació terapèutica que faciliti la recuperació i que faciliti canvis i el creixement personal....