1.2. Baix Imperi (Dioclesià - fi de l\'Imperi Romà) PART I PDF

Preview

Summary

...

Description

1"BAIX'IMPERI'(des'de'Dioclecià)' ! Régimen! político! del! Bajo! Imperio! o! Antigüedad! tardía! 7>! monarquía' absoluta! y! de! derecho' divino' que,! gestada! en! momentos! anteriores,! se! consolidó! en! el! reinado! de! Diocleciano.! Ya! Aureliano!preparó!el!camino!hacía!una!monarquía!de!derecho!divino.!! La! sociedad! romana! necesitaba! tener! en! el! poder! a! un! personaje! hábil! que! diese! estabilidad! institucional! a! un! Imperio! carcomido! por! la! anarquía! militar,! que! había! prescindido! del! principio!sucesorio,!de!la!cual!también!Diocleciano!se!benefició!al!ser!nombrado!por!las!tropas! emperador!en!Calcedonia!y!dar!un!golpe!de!Estado.! Pero! con! él! tampoco! acabaron! los! males! del! Imperio,! de! modo! que! Diocleciano! aprendió! la! lección! y! comprendió! que! para! controlar! un! territorio! tan! extenso! y! lleno! de! problemas,! no! podía!tener!todo!el!poder.!Por!eso!creó!la!Tetrarquía.! ! DIOCLECIÀ((284-305)""(EXÀMEN!A!PARTIR!D'AQUÍ!)" •

Aconsegueix"refermar-se(al(poder(i(nomenar(hereus."

•

Mesures"realistes."Crea(el(sistema(que(condicionarà(l’alta(Edat(Mitjana:"DOMINAT" El!que!es!farà!després!d'Aurèlia!quedarà!per!segles!i!segles.!La!decisió'de'Dioclecià' marcarà'tota!l'Edat'Mitjana,!al!menys!l'Alta,i'també'l'Història'de'l'Esglèsia.!! Com!en!el!segle!III!sol!passar,!entra'al'poder'amb'un'cop'd'Estat.!Les!seves!mesures! seran!les!que!marcaran!l'edat!mitja!europea,!deutora!d'això.!El!que!fa!és!l'època!del! Dominat!(el!senyor).!Fa!reformes'en'tots'els'camps:! !

•

REFORMES(ADMINISTRATIVES:"

•

En(època(de(pau(és(suficient((un(únic(emperador." L'emperador' estarà' present' a' tot' arreu.! Si' abans' tenien' els' emperadors' l'autoritat' indiscutibles' (Severs...),' ara' encara' més' clar.! En" temps" de" desequilibris" polítics," socials,"geogràfics,"cal"evitar"sublevacions"i"pronunciaments.(( "

•

Mesures:"Dóna"èmfasis"a"la"dignitat(imperial." 1"

"

•

Adopta" cerimonial( cortesà( persa:" adoració" de" la" seva" persona," apareix" poques" vegades,…" ! Per!evitar!sublevacions!i!controlar!el!territori,!es!crea'la'tetrarquia,'el'293,'després!de! la!insuficiència!d'una!diarquia!amb!Maximià!com!a!Cèsar:!

•

Per"ferFse"present"arreu"nomena"4(emperadors:(2(Augustos(i(2(Césars:"

•

Dioclecià,( Maximià( (Augustos," Dioclecià" el" que" obté" +" importància);" Gal.leri( i( Constanci"Clor"(Césars"de"cada"un"dels"Augustos,"corresponentment)="TETRARQUIA"." Aquestes! connexions! polítiques! es! reforçaren! amb! unions' matrimonials! 7>! els! tetrarques!formaren!una!gran!família.!! Els!Cèsars!substitueixen! als!Augustos!a!la!fi!del!seu!mandat.!Amb!la!tetrarquia!s'evita' que'si'hi'ha'un'cop'd'Esta'arribi'a'tot'arreu.!Tot!i!així,!la!tetrarquia!mor!amb!Dioclecià.!! La! major! part! dels! soldats! romans! han! passat! molt! de! temps! a! Orient,! i! Dioclecià! també,! i! per! això! imita' el' món' persa,! la! cort,! la! litúrgia,! el! cerimonial! persa,! i! ho! imposarà!a!Roma.!L’emperador!ara!ja!no!quedà!a!la!voluntat!de!l’exèrcit!com!els!altres! emperadors,!per!això!fa!la!tetrarquia,!etc.! Excelsitud' de' la' figura' imperial! 7>! emperador! ja! no! resultat! d’un! cop! d’Estat! 7>! excel··lència!de!la!figura!imperial!s’imposarà!a!llarga!durada,!serà!l’autèntic!fill!de!Déu,! apareixerà!poc!davant!dels!mortals,!en!llocs!alts!si!ho!fa...!7>!divinització'de'la'figura' de' l’Emperador,! i! quedarà! amb! Constantí,' Teodosi,! i! els! hereus! dels! emperadors! romans! rere! Dioclecià,! els! papes,! els! bisbes! de! Roma! (es! veu! en! la! litúrgia! pontifícia,! que!copia!el!cerimonial!de!Dioclesià,!també!el!cerimonial!d’enterrament!dels!papes!es! igual!que!el!cerimonial!imperial,!i!encara!ara!)7>!el!Papa!es!veurà!des!de!el!balcó,!lloc! alt,!poques!vegades,!és!la!majestuositat!que!utilitza!Dioclecià.!Els!papes!són!hereus!de! l’Imperi!Romà.!

•

Divideix" l’Imperi" en" 100( províncies( i( 13( diòcesis:" eficàcia" administrativa" i" control" de" governadors." Les! províncies! quedaven! integrades! en! l'administració! central! del! prefecte'del'pretori*,!mitjançant!la!creació!de!noves!unitats!territorials!intermitges,!les! diòcesis,! que! quedaven! sota! l'autoritat! d'antics! viceprefectes! del! pretori,! augmentats! en!número,!els!vicaris.!Els!termes!província!i!diòcesi!han!perdurat.!" 2"

"

•

A(les(províncies(frontereres,(separa(les(funcions(civils(de(les(militars."

"Dioclecià'era!l'August!senior,!la!"auctoritas"'acceptada'per'tots,!que!donava!unitat!i!cohesió!a! la!tetrarquia!per!la!seva!capacitat!d'intervenir!en!els!territoris!dels!altres.!Així,!també!va'triar'la' part' asiàtica' en! la! divisió! dels! territoris! de! cadascun,' la' part' més' rica,' amb' capital' a' Nicomèdia,'una'altra'senyal'del'què'veurem'després.!El!que!quedarà!com!a!centre!de!poder,! Bizanci,!queda!plantejat!amb!aquesta!decisió!de!Dioclesià.! "Gal··leri'">'Grecia'i'províncies'danubianes' "Maximià'">'occident' "Constanci'Clor'">'Galia'i'Britannia' 7El!sistema!tetràrquic!de!la!coparticipació!va!portar!a!diverses!victòries'en'cada'una'de' les' fronteres.! Tot! i! així,! faltava! veure! si! la! tetrarquia! solucionava! el! problema! de! successió! sofert! al! llarg! del! segle! III,! amb! la! violència! dels! cops! d'Estat,! per! una! transmissió!pacífica!del!poder.! ! •

REFORMES'MILITARS' No! hi! ha! dubte! de! la! incertesa,' la' inseguretat,' les' fronteres' violades.( Però! amb! la! Tetrarquia!va!arribar!un!moment'de'pau,'al!298,!en!part!gràcies!als!exèrcits!imperials! guiats!per!tetrarques.!Però!per!això,!van!caldre!alguns!ajustos!en!l'exèrcit:!

•

Les"pressions(germàniques(reclamen(esforços(militars."

•

Enfortir(l’exèrcit(amb(més(homes."

•

Resposta(línia(al(“limes”((fronteres):(fortaleses,(places(fortes,(calçades,(a(la(zona(del( Danubi(i(del(Rhin.((

•

Es(dupliquen(els(efectius:"650.000(soldats." D'on!treu!aquests!homes!si!no!es!vol!anar!a!l'exèrcit?!Els!arranca!del!camp,!els!obliga!a! anar!a!la! milícia!7>!molts!camps!quedaran!abandonats!7>!gent! que!hauria!de!tributar! deixarà!de!fer7ho!7>!què!pasaria?!que!augmenta!la!milícia!però!perd!el!sistema!fiscal:!

•

Llei( de( lleves( rigoroses:( Converteix( la( milícia( en( hereditària." Camperols( posats( a( soldats(=(despoblació(del(camp.(Però!llavors!també!veiem!el!següent:!(

•

“Limitanei”.(

3" "

Soldats'establerts'al'limes'(frontera),'als'quals'l'estat'no'té'diners'per'pagar.'Els'paga' donant"los' terres.! Així,! quan!arriben! els!feudals,! no!s'inventen! res:! com! es!compra! la! fidelitat! dels! vassalls?! Dioclecià! paga! l'esforç! d'aquesta! gent! que! abandona! Roma,! Milà,!etc.,la!llibertat,!a!canvi!de!terres,!que!són!de!l'Estat!i!passaran!a!ser!un!bé!privat.!I! això' marcarà' l'Edat' Medieval,' el' feudalisme.! Dioclecià! compra! la! fidelitat.! Amb! el! feudalisme!els!senyors!donaran!terres!a!canvi!de!fidelitat.! " •

La'reforma'militar"

•

Diocleciano" siguió" con" la" política" de" reforzar" los" cuerpos" de" caballería" y" dar" más" movilidad"a"los"cuerpos"legionarios."Creó"la(strata'Diocleciana,"una"red"coordinada"de" fortines" militares" a" lo" largo" de" las" fronteras." Dividió( el( ejército( en( dos( grandes( bloques,( las( tropas( fronterizas( y( las( que( seguían( al( emperador." Redujo( a( la( mitad,( aproximadamente,(los(componentes(de( cada(legión,(pero(incrementó(el( número( de( éstas." Así," este" ejército" fraccionado" era" más( eficaz( para( luchar( contra( incursiones( exteriores( o( revueltas( sociales,( y( estaba( más( incapacitado( para( aventurarse( en( intentos(de(usurpar(el(poder(imperial.( "

•

REFORMA'FISCAL!

•

Unificació(i(uniformització(de(la(legislació(i"la"pràctica"fiscals."

•

Calen(diners"per"pagar"tropes,"una"administració"ampliada"i"grans"obres"públiques."

•

Transforma(en(imposables(tots(els(béns,"fins"i"tot"el"bestiar."

•

Empadronament(sistemàtic(d’homes,"animals"i"terres"conreades." La!reforma!fiscal!és!molt!important.!Un!estat!que!comporta!una!gran!burocràcia!amb! tantes! províncies,! capital,! etc.! Calen! unificar! criteris! fiscals,! per! poder! pagar! tropes,! cerimonials!imperials,!obres!públiques!pensades!en!la!majestuositat!de!l’emperador...!! Aquesta!reforma!suposa!moltes!coses:!Dioclecià!incideix!en!controlar!profundament!la! imposició!de!béns!per!cobrar!impostos,!tot'sembla'estar'controlat.!!

•

EDICTES( DE( PREUS( (301)" per" a" cada" producte" agrícola" o" cada" producte" artesanal." Es" pot"pagar"en"espècies." Voluntat!de! frenar' la' inflació! amb! l’Edicte! de! Preus! del!301,! marca! preus!màxims! de! tot!el!que!es!ven.!També!reconeix!la!possibilitat!de!pagar!amb!espècies!(demostra!que! no!tothom!pot!tenir!accés!a!la!moneda,!tot!i!que!s’encunyin!de!bronze,!molt!baixes)!

4" "

•

Encunya"moneda"de"bronze"(folles),"dinars"d’argent"i"àureus."Constantí"el"substituí"pel" “solidus"aureus”."

•

ADSCRIPCIÓ(ALS(OFICIS"→"Collegia."Per(controlar(la(imposició(fiscal(sobre"els"gremis(i( assegurar(les(produccions.(Herència(dels(oficis"" Importantíssim! l’adscripció! als! oficis! –>! que! hi! ha! darrere! d’això,! d’imposar! que! els! càrrecs! siguin! hereditaris?! La! voluntat! d’assegurar! la! producció! dels! productes! i,! sobretot,! la! seva! qualitat! 7>! s’obliga! a! tots! els! que! exerceixen! cada! ofici! a! oferir! el! producte! més! o! menys! similar,! el! que! diríem! avui! dia! gremi,! i! que! era! el! Collegia! (la! voluntat!de!treballar!junts,!amb!preus!i!materials!similars,!i!per!assegurar!la!producció).! També,! d’altra! banda,! són! els! diversos! Collegia! els! responsables! de! respondre! fiscalment!davant!de!l’administració.!Cada!ofici!té!que!pagar!certa!quantitat,!i!si!algun! membre!d’un!Collegia!s’!escaqueja,!és!el!Collegia!qui!ho!ha!d’evitar,!perquè!sinó!ho!ha! de!pagar.!

•

Per"evitar"la"defecció"es"fa"un"cens(rigurós(i(detallat""

•

Terres"→"“iuga”"

•

Homes"→"“capita”" És' paga' per' persona' lliure' i' en' funció' de' la' seva' terra,! la! qualitat,! la! mida...! i! això! passa'a'l’Edat'Mitjana!i!a!les!civilitzacions!hereves!de!Roma,!com!l’Islam,!que!al!ocupar! Síria! i! Egipte,! les! dues! grans! províncies! romanes,! copia! el! que! hi!ha,! només! canvia! el! nom.!

•

La" font( de( recursos( fiscals( més( segura" és" la( terra," però" els" poderosos" se" n’escapoleixen."Els(“infimi”((ínfims,!baixos!o!molt!baixos)"han(de(pagar(amb(escreix"→" avenç"del"colonatge(i"la(servitud."

•

Patronatge((

Qui!paga!totes!aquestes!reformes!de!control!imposades!per!Dioclecià?!Les!classes!mitjanes! i,! sobretot,! els! infimi,! les! classes! més! baixes,! els! que! no! tenen! res,! els! que! són! més! controlats.!Acabaran!aquests:!!a)!escapant'i'vivint'al'mig'del'bosc'o'a'llocs'deserts,!on!no! hi! ha!gent,! on! no! hi!ha! autoritat! pública,! com!Montsserrat! à฀ ! abandó' de' la'ciutat.! Sinó,! altra! alternativa! b)! vendre’s' a' si' mateix,! vendre! la! llibertat! per' servir' a' un' altre! i! que!

5" "

l’Estat! així! no! et! controli.! I! l’altra! solució,! c)! buscar! algú! que! et! protegeixi! del! que! et! persegueix,! L’Estat,! és! a! dir,! entrar! al' patronatge' d’un' poderós,! els! quals! realment! no! estan! sotmesos! als! impostos,! tot! i! que! teòricament! sí.! Aquest! procés! d’escapar! d’aquest! abusiu!estat!continuarà.! " •

UNITAT'MORAL'DE'L’IMPERI:!

•

Unificació(religiosa"i"persecució(de(Cristianisme.(

•

Imposició"del(llatí,"en"detriment"del"grec."

•

Grans(obres(públiques:"Termes"de"Dioclecià,"a"Roma." Molt! important! que! l’Imperi,! immens,! ha! acceptat! ja! tots! els! déus! de! les! noves! poblacions,! llevat! dels! grups! monoteistes,! que! no! poden! entrar! dins! un! panteó! amb! molts!déus!7>!multiplicitat!cultural,!lingüística,!etc.!En!l’Imperi,!al!voler!controlar7ho!tot,! Dioclecià! veu! la! necessitat! de! trobar! la! unitat! moral! de! l’Imperi,! la! manera! que! un! imperi!tant!heterogeni!que!s’està!trencant,!s’adapti!a!una!unitat.!Això!comportarà!les! grans!mesures!de!persecució!contra!la!dissidència.! També!important!l’obsessió!de!la!lectura!llatina!de!l’Imperi.!Com!Dioclecià,!com!altres,! ha! viscut!a! Orient,! veu! que!el! llatí! és! la! seva! llengua,! per! molt! que! el! grec! sigui! molt! culte,! etc.,! obsessió! només! per! la! seva! llengua! s’acaba! imposant,! també! amb! la! voluntat! de! cohesionar! l’Imperi.! Després,! Bizanci,! menyspreu! per! això,! per! aquesta! imposició!del!llatí.! També!un!altre!fet! que!demostra!aquests!canvis!polítics!7>!la!febre!de!construir!noves! bres!públiques!per!enaltir!el!poder!imperial!(ex:!termes!de!Dioclecià)!!

" •

PATRONATGE'I'COLONATGE.' En!resum à฀ !gran!obra!pública,!renovació!exèrcit...,!i!també!l’acceleració!del!patronatge! i!colonatge,!dos!coses!similars.!Patronatge!à฀ !opció!de!buscar'algú!que!et!faci!la!funció! de!l’Estat,!algú!poderós!que!pugui!evitar!que!l’Estat!et!depredi,!que'es'pugui'enfrontar' a' l’Estat.! Succeirà! també! en! l’E.! Mitjana! quan! els! pagesos! busquin! la! protecció! dels!

6" "

senyors! feudals.' Colonatge! à฀ ! el! pagès' que' ha' venut' o' donat' les' seves' terres' a' un' poderós'a'canvi'de'que'aquest'li'asseguri'que'les'podrà'treballar,!de!manera!que!així! l’Estat'no'podrà'abusar!fiscalment!d’aquests!homes,!ara!Colons,!que!tot!i!així!seguien! sent!lliures'jurídicament,'tot'i'que'els'senyors'els'manen,!no!els!deixen!marxar,!perquè! fins!al!segle!XII,!de!terres!n’hi!ha!moltes,!no!tenen!tant!de!valor,!val!més!un!cavall,!els! instruments..! La! terra' té' valor' quan' és' té' la' garantia' de' que' algú' la' conreí.! Aquella! gent! és! lliure! legalment,! però! té! la! obligació! de! treballar7la.! D’aquí! l’adscripció' a' la' gleba,! a! la! terra! à฀ ! fills! dels' colons' tindran' que' continuar' treballant! les' terres! dels! antecessors.!! A!més!a!més,!a!part!de!colons,!etc.,!hi'ha'adscripció'a'la'terra'dels'que'tenen'la'pròpia' terra,!perquè!aquests!no!puguin!anar7se’n!i!deixar!de!pagar!els!impostos! ( CRISI'DEL'DOMINAT.'INICIS'S.'IV' •

L’abdicació" i" retirada" de" Dioclecià" es" presenta" acompanyada" de" la" crisi" del" sistema" creat"per"ell."

•

Entre" 305( i( 313" s’assisteix" a" la" liquidació( de( la( Terarquia," tocada" de" mort" amb" la" Victòria"de"Ponte"Milvio"(312)"de"Constantí"sobre"Magenci,"i"la"posterior"liquidació"de" Maximí"(313)"per"Licini"=(Diarquía"(314–326),"amb"Constantí"i"Licini." Tot!aquest!projecte!tan!planificat!anima!a!Dioclecià!a!renunciar'al'seu'càrrec!i!se’n!va! a!viure!tranquil.!En!vida,! de'vell,! però,! veu'com'el'seu'projecte'd’Estat,'la'tetrarquia,' es'desfà,!per!desacord!amb!els!tetrarques!que!el!succeeixen,! al!final!Constantí!venç!a! Magenci!i!després!Licini!liquida!a!Maximí! à฀ !diarquia.!Després! à฀ !mort'de'Licini!à฀ !és! torna! a! Monarquia' amb' Constantí.! Aquest! projecte! que! deixarà! petjada! de! dividir' l’Imperi'entre'orient'i'occident,'però,'quallarà.''

( ( ( (

7" "

CONSTANTÍ( •

Govern(individual"(326–337),"després"de"la"derrota"de"Licini"a"Adrianòpolis"i"Crisòpolis" (324)."

•

"Constantí" imposa" la" tendència" a" manifestar" el" caràcter( sagrat( del( poder( imperial," erosionat"al"llarg"del"segle"III."

•

Invoca(el(déu(únic((Apol··lo)"→"monedes""

•

O(la(LLum."A"Nicea"és"diu:"Deum!de!Deo,!lumen!de!lumine,!Deum!verum!de!Deo!vero." Aquesta!unitat! de!déu! únic,! de!monoteització'imperial,'de' com'el'culte'a' Apol··lo,'la' llum,' és' fàcilment' acceptable' per' a' tots,! perquè! el! Déu! cristià! és! també! la! llum.! Al! concili! de! Nicea! és! defineix! així! a! Déu,! com! a! llum! de! llum!à฀ ! visió! que! ha! durat.! Al! primer! renaixement,! Piero! della! Francesca,!al! decorar! la! basílica! d’Arezzo,! afegeix! un! panel!per!dedicar!l’aparició!de!la!creu! a!Constantí,!i!l’aparició!és!la!llum! à฀ !La!figuració! de!Déu!que!s’apaereix!a!Constantí!és!la!llum.!

' REFORMES' •

Pèrdua( de( poder( dels( Prefectes( del( Pretori," convertits( en( vice-emepradors," que" s’atomitzen:"Prefectures,(circumscripcions(territorials:"

•

Orient"(326)"

•

Itàlia"i"Ilíria"(328)"

•

Àfrica"i"Gàl.lia"(333)"

•

Poder"sobre"vicaris,"procònsuls"i"governadors"de"províncies."

•

Certa(descentralització." Què! aporta! de! reformes! respecte! de! Dioclecià?! Canvia! la! tetrarquia! per! monarquia.! D’altra!banda!à฀ !apareixen'prefectures'noves,'amb'prefectes'com'a'governadors,'que' substitueixen,'es'canvien,'per'aquelles'diòcesis'dioclecianes.'Hi!ha!!descentralització.!

"

8" "

•

REFORMES'MILITARS:! FCrea"unes"potents"forces"d’intervenció"o"d’acompanyament:"el(comitatus.( FReforça" les" tropes" del" “limes”" amb" cossos" auxiliars" (auxilia)" reclutats" entre" els( bàrbars(veïns.( Porta! més! forces! a! les! ciutats,! perquè! puguin! anar! a! tot! arreu.! A! +,! creació! dels! auxiliars,!de!germànics!als!quals!se’ls!confia!l’exèrcit!i!acantonaments!a!les!zones!més! conflictives,! les! fronteres.! I! això! s’ho! recriminaran! en! dècades! posteriors.! Però! l’Estat! s’adaptava!llavors!als!recursos!que!tenia,!i!els!soldats!romans!no!volien!anar!a!aquests! llocs,!per!això!l’Estat!havia!d’acudir!als!auxilia.! !

•

REFORMES'DEL'SENAT.!! FNo( té( cap( poder." Els" senadors" es" converteixen" en" la" noblesa( d’estat." Ara" exerciran" altes"funcions,"i"el"seu"prestigi"i"poder"ve"donat"per"la"seva"participació"en"la"gestió"de" l’Estat.""

" EL'CRISTIANISME' •

Pas(del(monoteisme((culte"a"Apol··lo)(al(Cristianisme."

•

L’Edicte(de(Milà((313):"

•

"Habiendo" advertido" hace" ya" mucho" tiempo" que" no" debe" ser" cohibida" la" libertad" de" religión,"sino"que"ha"de"permitirse"al"arbitrio"y"libertad"de"cada"cual"se"ejercite"en"las" cosas"divinas"conforme"al"parecer"de"su"alma,"hemos"sancionado"que,"tanto"todos"los" demás,"cuanto"los"cristianos,"conserven"la"fe"y"observancia"de"su"secta"y"religión..."que" a"los"cristianos"y"a"todos"los"demás"se"conceda"libre"facultad"de"seguir"la"religión"que"a" bien"tengan;"a"fin"de"que"quienquiera"que"fuere"el"numen"divino"y"celestial"pueda"ser" propicio" a" nosotros" y" a" todos" los" que" viven" bajo" nuestro" imperio." Así," pues," hemos" promulgado" con" saludable" y" rectísimo" criterio" esta" nuestra" voluntad," para" que" a" ninguno" se" niegue" en" absoluto" la" licencia" de" seguir" o" elegir" la" observancia" y" religión"

9" "

cristiana." Antes" bien" sea" lícito" a" cada" uno" dedicar" su" alma" a" aquella" religión" que" estimare"convenirle"." Constantí! no! viu! a! Roma,! sinó! a! Milà,! que! és! ciutat! imperial! durant! molt! de! temps,! sobretot!el!S.!IV.!L’edicte'del'313' només'autoritza'el'cristianisme,!acaba!amb! la!seva! persecució! que! van! protagonitzar! els! seus! predecessor.! L’edicte! té! importància,! però! tampoc!tanta!com!se!li!dóna!en!relació!a!altres,!com!el!de!Tessalònica.!! •

Precedents(de(l’Edicte(de(Milà(

•

Anteriorment," el" 311," l’emperador" Galeri" havia" promulgat" l’Edicte( de( Tolerància( de( Nicomèdia." S’atorgava" indulgència" als" cristians," se’ls" reconeixia" legalment" i" se’ls" atorgava"la"llibertat"de"celebrar"reunions"i"aixecar"temples.""

•

"Havent"rebut"aquesta"indulgència,"ells"[els"cristians]"hauran"de"pregar"al"seu"...