2. QÜESTIONS DE SINTAXI NORMATIVA – 2.5. EL COMPLEMENT DIRECTE PDF

Preview

Summary

Download 2. QÜESTIONS DE SINTAXI NORMATIVA – 2.5. EL COMPLEMENT DIRECTE PDF

Description

17.11.2016 ! QÜESTIONARI: CD o CI; amb preposició o sense 1. A mi no m’atabalis, atabala a (! la norma diu que amb l’estructura S V CD = NO hi pot haver preposició) ta mare = CD + CD 2. A tu no et vaig saludar = CD 3. A la festa vam saludar (a, optatiu) tothom = CD 4. Hem prohibit sortir a la Fina = CD + CI 5. No permet a la Fina que surti = CI + CD (6-9) casos de tematització a l’esquerra 6. (A) la Fina l’enviareu lluny = CD animat 7. A la carpeta l’enviareu lluny = CD inanimat 8. A la Fina no li agraden les pomes = CI + CD 9. (A) la Fina no l’ha avisat ningú = CD 10. Hem obligat a la Fina a venir = CD p. 27 2.5.$El$complement$directe$ FABRA: la gramàtica vigent diu que en l’O.N.M, el CD no porta preposició, per això es diu directe. Va ser ell mateix qui va establir 3 excepcions: 1. La preposició a és obligatòria davant dels pronoms personals forts: A mi, a tu... (2) No podem tenir el fort sense el feble, però sí el feble més el fort. 2. Quan tenim un CD animat i apareix darrere del subjecte perquè hem elidit el verb de III tipus de Fabra. Si no elidim el V, no hi hauria preposició en la segona meitat. 3. Fora d’aquests 2 casos anteriors, la preposició és solament tolerable en tothom, tots i qual. Generalment, la gramàtica és estricta en català per influència del context polític. GUAIX introdueix també qui i d’altres com algú, ningú... (veure ex. 3 del QUIZ).

(4) 2 opcions amb tothom. En canvi, amb tots no acaba de passar el mateix. El primer gramàtic que es va plantejar si això funcionava va ser SOLÀ. A Sintaxi normativa: estat de la qüestió n’exposa problemes: - Diu que probablement FABRA estava influenciat per voler distingir el català del castellà; el segon amb un ús estens i calia restringir la normativa del català. - Distancia entre la norma i la llengua oral (es parlava amb la preposició); i no és recomanable que hi hagi distància entre norma i ús. - Possible risc d’ultracorrecció quan hi hagi verbs que regeixen preposició. Tenint en compte tot això, considera que cal ampliar les opcions que dóna FABRA. a) Ambigüitats: sempre que hi ha una possible confusió, s’ha de poder posar preposició per distingir els complements. (8) Doble sentit. Estendre l’ús de la preposició més enllà de CD o CI. Quan és CD hauríem de posar a en aquest cas. b) Paral·lelisme: quan tenim coordinació o comparació de 2 elements, el primer amb preposició i per tant el segon també n’ha de poder portar. c) Complement directe tematitzat: quan està a l’esquerra, el CD està en posició pròxima al subjecte, on es troba normalment. Aquí ha de ser possible la preposició. A la dreta no hi ha ambigüitat, però també podem posar-la-hi. (17) Tematització a la dreta de CD inanimat. A les Balears, sistemàticament el CD i el CD es tematitzen i porten preposició: A n (vocal parentètica)’aquesta pel·lícula ja l’he vista. d) ¿Quins pronoms? (18) Cas que no planteja dificultats. SOLÀ, quan redacta el que passava amb el que va plantejar FABRA, topa amb una dificultat. (19) Problema quan el molts funciona no com a especificador, sinó com a pronom tot sol. (19b) Hi ha d’haver preposició segons SOLÀ, però a l’ALBERT JANÉ li sonava estrany.

15.12.2016 (21) CD animat format per pronoms escarits i sense complements = cas que sembla que també representa una excepció, perquè va amb preposició. e) Verbs causatius i altres: es planteja la qüestió de la preposició en concret en relació amb els verbs causatius i afins. (22) El sol = NO agent, perquè el canvi no és voluntari, sinó que és la causa # en l’altra, en canvi, El Ramon és la causa. (23) No les cou ella, sinó el foc. La Ramona és la causa # fa coure és la forma més utilitzada tradicionalment. Deixar i fer + infinitiu: construcció que planteja dubtes en relació a l’ús de la preposició. (24) V finit amb subordinada (que). Construcció amb pronominalització: El deixaré sortir = pronom de CD; indica que el subjecte d’infinitiu en aquesta ocasió es comporta com a CD del conjunt de la construcció causativa amb el V deixar + infinitiu. (Jo) deixaré sortir en Pere = Subjecte agent, el qual realitza l’acció del verb principal (deixaré) i causa de la totalitat (deixaré sortir en Pere); Jo és agent respecte al V deixar i causa del conjunt de la construcció causativa + en Pere, subjecte del verb en infinitiu sortir (verb intransitiu, no té cap complement) + sortir en Pere = CD; i ho és en O.N.M., per tant aquest en Pere no ha de portar preposició davant. (25) (Jo) faré pintar la paret a en Pere = Subjecte agent + infinitiu + CD + CI. A l’hora de pronominalitzar, la posició de CD ja està ocupada i llavors el subjecte d’infinitiu no pot ser el CD del conjunt causatiu. El següent espai (o càrrec) que troba buit és el de CI. (26) L’infinitiu porta un CRP. La posició de CD queda buida i és la que ocupa el subjecte d’infinitiu (el teu pare) Verbs amb CD / Verbs amb CI

1 i 2) Molestar = quan el subjecte és agent el complement és directe. Amb un subjecte causa d’aquest V, el que fem és atribuir al directe l’indirecte. Diem Li molesten # La molesten. [Veure lectura SOLÀ que parla d’això, fa un resum de l’article de CABRÉ I MATIU]. 3) En la llista de CRP, molts verbs són de permís. Els experts li aconsellen de fer-ho així à฀ quan el subjecte o CD és pesant va a la dreta (VALLDUBÍ), però no té res a veure amb tema i rema. De totes formes, sembla que el que va últim sigui més remàtic. S + V + CI + CD [pesant] = O.N.M. (i NO: S + V + CD [pesant] + CI) En les de CRP, l’indirecte ha de portar preposició per definició i podem córrer el risc d’ultracorregir i treure’l. !...