3. Volta capella sixtina Miquel àngel PDF

Preview

Summary

Comentario de una obra de arte...

Description

VOLTA DE LA CAPELLA SIXTINA I JUDICI FINAL A) FITXA TÈCNICA Nom: Volta de la Capella Sixtina i Judici Final Autor: Miquel Àngel Data d’execució: 1508-1512 Tipus d’obra: pintura Tècnica: pintura al fresc Estil artístic: renaixentista Identificació del tema: bíblic Ubicació: Capella Sixtina del Vaticà B) CONTEXT HISTÒRIC Context social/ polític/ econòmic Context històric del Renaixement C) DESCRIPCIÓ FORMAL Descripció i composició La volta L’enorme espai de 36 x 13m en planta va ser dividit al sostre de la volta, a través de deu arcs faixons pintats, en nou sectors transversals que emmarquen nou escenes diferents. Aquestes nou escenes, emmarcades per unes falses cornises, estan envoltades per quatre petxines, una a cada extrem, i vuit llunetes (espais triangulars), quatre a cada costat llarg de la volta. A les nou escenes centrals hi ha fons paisatgístics senzills. A la resta d’escenes, així com també en el gran fresc del Judici Final, el geni italià situa els personatges sobre fons monocromàtics, sense cap referència arquitectònica ni paisatgística clara. Es pot observar com, durant la realització de l’obra, es va produir un canvi en la manera de compondre del pintor. Així, en les primeres escenes, les que fa referència al Diluvi Universal i a Noè, Miquel Àngel es va decantar per representar un gran nombre de figures. Malgrat tot, en comprovar que la seva visualització des del terra, donada l’alçada de la volta de la capella, es feia difícil i confusa, Miquel Àngel va optar per canviar la manera de compondre amb escenes formades per poques figures i d’una mida major que ajudaven a visualitzar i a entendre l’escena de manera més fàcil. Judici Final: Més de 400 personatges hi apareixen. Les figures que componen l’escena emergeixen d’un cel blau en el qual floten amb una seguretat i una energia extraordinàries. La figura de Crist jutge és al centre, juntament amb la Mare de Déu, i serveix per distribuir la resta de personatges, que se situen a banda i banda dels dos personatges centrals, i també en la part inferior. Dues franges de cel separen la terra i la filera de personatges que són llançats a l’infern. Perspectiva

Els diferents personatges estan situats en diversos plans, pintats mitjançant escorços accentuats que anticipen el Manierisme i el Barroc. Volum i profunditat Perfecta captació de l’anatomia i la volumetria del cos humà. Així, els seus personatges apareixen robusts i musculats, de manera que incorpora l’esperit de les obres de l’antiguitat clàssica i mostra, també, la seva important faceta com a escultor. Miquel Àngel dona un absolut protagonisme a la figura humana, prescindint pràcticament de detalls secundaris, d’animals o de paisatges que puguin distreure l’espectador del tema representat. És precisament en aquestes figures on Miquel Àngel es mostra com un “escultor que pinta”, com podem observar en les seves figures humanes, grandioses, de musculatures potents i en tensió i de cossos que es torsionen adoptant les posicions més complexes possibles. Moviment i expressió Els rostres mostren una expressivitat impressionant (de la terribilità típica de Miquel Àngel) i destaca, sobretot, l’aterridora cara de Crist en el Judici Final. Tots els personatges, tant de la volta com del Judici Final, creen una sensació increïble de moviment que reforça la tensió i el dramatisme de l’escena. La terribilità que sembla presidir la seva obra escultòrica també està present en les figures com el Déu creador que, volant en violents escroços, crea el sol, la lluna i els astres amb gestos i una “violència creadora” mai fins aleshores vista. Color Els colors són vius perquè poguessin ser contemplats des de lluny. A la volta, destaquen el violeta i el verd (colors litúrgics). A l’escena del Judici Final, destaca el blau del cel, i els ocres en les encarnacions dels cossos nus del Judici Final, als quals l’Església va manar que amaguessin les parts íntimes l’any 1564; a la darreria del segle XX es va restaurar l’original. Una vegada restaurats, els frescos de la volta i el Judici Final ofereixen un cromatisme fort i lluminós, d’acord amb la visió original que es va tenir del conjunt en el segle XVI. Línia/ dibuix/ pinzellada Destaca el predomini de la línea sobre el color. D) SIGNIFICAT I FUNCIÓ DE L’OBRA Significat i funció: Volta Per la decoració de la volta de la Capella Sixtina, l’artista florentí va idear un extens programa iconogràfic bíblic disposat en diferents espais: •

A les quatre petxines dels extrems, hi ha quatre episodis de la salvació del poble d’Israel.

A les llunetes d’ambdós costats (espais triangulars): S’hi mostra els Avantpassats reials de Crist. • Entre lluneta i lluneta, també a ambdós costats, es representen els personatges que van anunciar l’arribada del Messies: set Profetes que apareixen a l’Antic Testament i cinc Sibil·les, sacerdotesses de tradició grega que són les equivalents paganes dels Profetes. Amb la representació dels profetes, homes de l’Antic Testament, i de les sibil·les, dones que també tenien el do de la clarividència en el món pagà, Miquel Àngel va voler unificar la tradició cristiana i pagana per remarcar el caràcter universal de la missió redemptora de Crist. • A la part central, Miquel Àngel distribueix l’espai en nou franges rectangulars amb escenes del llibre del Gènesi, on hi ha: o La separació de la llum i les tenebres o La creació dels astres o La separació de les terres i les aigües o La creació d’Adam o La creació d’Eva o El pecat original i l’expusió del Paradís o El Sacrifici de Noè o El Diluvi Universal o L’embriaguesa de Noè Flanquejant cada una de les escenes apareixen, a ambdós costats, cinc parelles de nus masculins (ignudis) que sostenen deu medallons amb una representació de l’Antic Tesatment a cadascun. •

La creació d’Adam és el fresc més famós de tot el conjunt, el qual aconsegueix transmetre d’una manera increïble la màgia d’un dels moments més importants de la tradició judeocristiana. Judici Final L’impressionant fresc del Judici Final representa l’arribada del dia en què Crist valora el comportament humà, explicat en el llibre de l’Apocalipsi de sant Joan. Presidint l’escena hi ha la figura del Crist-Jutge, acompanyat de la Mare de Déu. Crist té la mà dreta aixecada en actitud de condemnar. Al voltant de la figura de Crist-Jutge hi ha representada una cort de profetes, apòstols i sants, entre els quals destaquen sant Pere (a la dreta, amb les claus), sant Llorenç (amb el símbol del seu martiri: la graella) i sant Bartomeu (també amb el símbol del seu martiri: la seva pròpia pell). Sant Bartomeu adopta el rostre del mateix pintor. A la part dreta del quadre hi ha els condemnats, que són llançats a l’infern pels àngels justiciers. A l’infern els espera Caront, personatge de la mitologia grecoromana, que amb la seva barca s’encarrega de portar les ànimes impures davant del jutge infernal Minos –figura de la cantonada amb serps al seu voltant- i davant de Leviatan.

Al costat esquerre, Miquel Àngel representa els salvats, que pugen al cel amb alguna dificultat, ajudant-se els uns als altres. Finalment, a les dues llunetes de la part superior, l’artista pinta els àngels portadors dels símbols de la passió de Crist: la columna, la creu, els claus i la corona d’espines. Valoració del lloc i espai que ocupa Els frescos estan situats a la Capella sixtina, capella que agafa el nom del papa Sixte IV, qui va ordenar restaurar-la entre el 1473 i el 1481. Des d’aleshores, la capella ha servit per celebrar diversos actes i cerimònies papals. Actualment és la seu del cònclau, la reunió que serveix perquè els cardenals escullin un nou papa. Comitent (finalitat i recepció de l’encàrrec) El papa Sixte IV va ordenar restaurar la capella. Diversos pintors renaixentistes com Botticelli, Perugino, Ghirlandaio o Luca Signorelli van ser requerits per decorar la capella, però no va ser fins uns anys més tard quan, sota les ordres del papa Juli II, Miquel Àngel va decorar la volta creant una obra d’art sense precedents que canviaria el curs de l’art occidental. Models i influències Per la creació d’una obra tan magna, Miquel Àngel va agafar nombroses referències, tant artístiques com literàries. Segons els especialistes, el mestre italià va recórrer als models de les estàtues clàssiques, així com també als frescos de Luca Signorelli a la catedral d’Orvieto i fins i tot a pintures de El Bosch per a l’elaboració de les nombroses figures. També va ser per a ell una influència Massaccio, pintor al que havia copiat en la seva joventut i a qui va fer un homenatge amb l’àngel de l’expulsió del paradís, clarament influenciat pel pintat per Massaccio a la capella Brancacci. Pel que fa a les referències iconogràfiques, sembla que és segur l’ús de les diverses fonts literàries, com la Divina Comedia de Dante, el llibre bíblic d’Ezequiel i l’Apocalipsi de sant Joan, a més d’agafar alguna referència de la mitologia clàssica, com el personatge de Caront, el barquer de l’Hades. Respectat pels seus coetanis ja en vida, la influència de Miquel Àngel en l’art occidental ha estat enorme. El seu gran domini en la concepció volumètrica del cos humà, aconseguida dels seus estudis anatòmics rigorosos, ha influenciat grans artistes del Barroc, com Caravaggio i Rubens, i del segle XIX, com Géricault o Delacroix. E) L’ESTIL I L’AUTOR L’estil artístic: Característiques de la pintura del Renaixement. L’autor i l’obra en el catàleg de l’autor (etapes, evolució) Miquel Àngel Buonarroti (Caprese, 1475- Roma 1564) va ser pintor, escultor, arquitecte i dibuixant. Durant la infància i joventut va estar relacionat amb l’ambient selecte de la família

Mèdici a Florència, mentre aprenia l’ofici de pintor al taller de Domenico Ghirlandaio, i el d’escultor a l’escola dels jardins de Mèdici, dirigida per Bertoldo di Giovanni. Després de la mort del seu mecenes, Lorenzo de Mèdici, l’any 1492, Miquel Àngel va marxar a Bolonya, on va residir fins al 1496. Aquest any, el geni florentí va anar a Roma, ciutat on va consolidar la seva reputació realitzant importants encàrrecs papals, que va compaginar amb treballs destacats a Florència. Obres destacades de Michelangelo: David (escultura), la cúpula de la basílica de sant Pere del Vaticà....