Acadis - Meso PDF

Preview

Summary

Meso...

Description

ELS ACADIS 1.- Durant el Protodinàstic II i III es van assentant a Sumer els accadis, poble atret per la riquesa i la sofisticació dels sumeris. 2.- Els orígens ètnics dels accadis es poden resoldre més fàcilment que els dels sumeris, ja que la seva llengua era semítica. 3.- Els semites són pobles dedicats principalment a la ramaderia nòmada procedents dels límits entre el Creixent Fèrtil i el Desert Aràbic que arriben a Canaan, Síria i Mesopotàmia durant el IV i el III mil·lennis anE, adoptant un mode de vida d’agricultors sedentaris i instal·lant-se a les ciutats, essent dominats per l’elit autòctona. 4.- Tot i que molts cops s’ha imaginat la seva entrada a Mesopotàmia de la mateixa forma com ho farien els actuals beduïns, aquests nòmades no criaven dromedaris (animals que serveixen per a cobrir grans distàncies de desert) i, en conseqüència, haurien arribat als assentaments sedentaris a través del curs dels rius des d’àrees més estepàries que no pas desèrtiques. 5.- Això feia que les relacions amb les comunitats sedentàries fossin més estretes del que ho serien si visquessin en un desert, havent-hi un intercanvi constant dels productes ramaders dels nòmades pels agrícoles dels sedentaris. 6.- Una prova de la introducció dels semites al món sumeri són les tauletes amb inscripcions d’exercicis d’escriptura del jaciment d’Abu Salabikh (Iraq), on gairebé la meitat del nom dels escribes són semítics encara que escriguin en sumeri. 7.- Tot i les diferències lingüístiques, els sumeris i els accadis tenien les mateixes institucions, creences, estil de vida i tècniques i tradicions artístiques i es feien representar amb els mateixos trets facials i la mateixa indumentària. 8.- A més, el sumeri ja havia agafat paraules semítiques per a parlar d’oficis relacionats amb la mobilitat i el control polític. 9.- A aquests dos pobles se’ls hi hauria d’afegir l’anomenat “poble X” o “presumeri”, del qual només es coneixen unes paraules que no es corresponen ni al sumeri ni al semític (havent-hi només unes semblances molt febles amb poblacions contemporànies de l’actual Iran) i que es relacionen amb l’execució de les funcions productives bàsiques. 10.- En algunes ciutat-Estat sumèries, com Kish (situada al límit nord de Sumer, ja entrant a la regió d’Accad), els accadis acaben sent més gent que els sumeris i es fan fàcilment amb els llocs de poder. 11.- En els textos sumeris que mencionen als accadis de la seva ciutat no es menciona gens que tinguessin orígens nòmades, pel que es possible que la gent anomenada “accàdia” ja fos sedentària des d’un bon principi. 12.- Durant aquell moment, els sumeris es trobaven governats per un sistema de monarquia confederal semblant al d’Ebla, en el qual hi havia el lugal com a dirigent de la ciutat principal i l’ensi/patesi com a dirigent de les ciutats subordinades. 13.- El primer sobirà sumeri que duu a terme aquesta estratègia és Eannatum de Lagash, que controla Ur, Nippur, Larsa, Uruk, Kish i Umma.

1

14.- El centre de poder passa després a Umma de les mans de Lugalzaggisi, que controla Lagash, la resta de ciutats que abans estaven sota influència d’Eannatum i també Mari. 15.- Lugalzaggisi també és proclamat rei d’Ur després de conquerir aquesta ciutat. Lugalzaggisi deia que els seus dominis s’estenien des del “Mar Superior” (Mediterrani) al “Mar Inferior” (Golf Pèrsic), encara que en realitat no era així, el que fa pensar que la influència de Lugalzaggisi al Mediterrani seria a través d’aliances comercials i/o militars. 16.-Per a consolidar el seu poder, Lugalzaggisi va concedir terres als sobirans locals a canvi de la seva lleialtat en una forma primitiva de vassallatge. Aquesta primera tendència imperialista fa que es parli dels últims moments del Protodinàstic IIIb com del Període Protoimperial (23502334 anE). 17.- L’accadi Sargó o Sharru Kinu (“rei verdader” en accadi) accedeix al poder de Kish destronant al seu predecessor Ur-Zababa i s’enfronta a Lugalzaggisi perquè vol deixar de ser un vassall d’Umma i expandir el poder de Kish 18.- Sargó, pren la resta dels territoris del Lugalzaggisi i també conquereix altres parts de Mesopotàmia, arribant fins a la costa mediterrània de Síria, on es troben boscos de cedre (la fusta del qual era molt apreciada pels sumeris i els accadis), i potser fins a Anatòlia (on estarien situades unes “muntanyes de plata”). 19.- Es diu que Sargó va encadenar Lugalzaggisi del temple d’Enlil de Nippur per a mostrar que el lugal d’Umma havia perdut el favor del déu. 20.-Sargó legitima el seu poder a través d’una llegenda que el relaciona amb la casta sacerdotal accàdia i que va ser adoptat per un funcionari del palau de Kish, del qual esdevé el coper reial, després de ser abandonat en un riu, una història que després és adoptada pels israelites, també semites, i transformada en el relat bíblic de Moisès. 21.- Després de les seves victòries, Sargó posa guarnicions a les ciutats sumèries per a evitar aixecaments, les quals demanen ajuda a Elam. 22.- Sargó també ataca el regne elamita d’Awan per a controlar el comerç oriental. Awan no acaba de ser conquerit, però el seu líder va ser obligats a fer servir l’accadi en les seves inscripcions oficials i Sargó va ocupar Susa. 23.- Un aixecament és el que justament passa a Ebla, el qual és reprimit durament per les tropes accàdies i dóna inici al període conegut com el de l’Imperi Accadi (2334-2154 anE). IMPERI ACCADI 2334-2154 anE 1.- L’ascens, desenvolupament i caiguda relativament ràpids d’aquest nou Estat mesopotàmic van suscitar l’elaboració de tot un seguit de llegendes (l’anomenada literatura naru, que prové del terme accadi que significa “estela”) i que es va anar transmetent fins a temps hel·lenístics, servint d’inspiració als reis posteriors per tal de realitzar les millors accions possibles. 2.- Encara que les confederacions sumèries i eblaïtes podrien ser precedents dels imperis, el mode d’organització política imposat per Sargó és nova perquè el poder central no prové d’una ciutat central, sinó del mateix governant.

2

3.- Hi va haver una gran centralització de funcions a l’entorn de Sargó, el qual va voler manifestar aquest canvi de la concepció del poder amb la construcció d’una ciutat nova per a ser la capital del seu imperi: Accad/Agadé, la localització de la qual no s’ha pogut identificar però s’ha suposat que estaria a les afores de Bagdad. 4.- Això també feia que Accad capital tingués un estatus més important que la resta de ciutats mesopotàmiques, una mena de capital de l’Imperi i, a més era on es concertava el comerç internacional. 5.- La necessitat de controlar uns territoris més grans del que havien posseït els sumeris porta Sargó a crear el primer exèrcit professional que es coneix (els sumeris organitzaven milícies espontànies quan hi havia enfrontaments) i a construir un gran nombre de fortaleses i de ciutadelles que molts cops portaven el nom del monarca o d’Accad. 6.- Algunes d’aquestes fortaleses esdevenen palaus per a l’estada del rei en cas de missions diplomàtiques o campanyes militars, cosa que es troba al jaciment sirià de Tell Brak. 7.- Als soldats els hi subministraven racions d’aliments, indumentària i armes i alguns eren obsequiats amb terres de conreu per tal que poguessin sobreviure. 8.- El control de les rutes comercials que passaven per la perifèria de l’imperi també es podia fer a través d’acords amb Estats massa poderosos com perquè poguessin ser integrats sense dificultats, com amb la part d’Elam que va quedar independent. 9.- Cada ciutat-Estat tenia les seves lleis i mesures i Sargó les va unificar per a tenir un marc comú per a tot el seu territori. 10.- Una altra cosa que es va modificar va ser la llengua, sent l’accadi l’idioma administratiu de tot l’imperi, encara que el sumeri es va permetre a la Baixa Mesopotàmia per a un ús religiós. 11.- Això provoca l’inici del declivi del sumeri com a llengua parlada i que l’accadi sigui la llengua oficial de molts dels regnes posteriors al declivi d’Accad i també la de la diplomàcia i de les relacions internacionals. 12.- La unificació lingüística va emparellada amb una uniformització dels caràcters de l’escriptura cuneïforme tant per al sumeri com per l’accadi i altres llengües semítiques. 13.- Sargó va repartir les terres entre la població (molta de la qual, provinent del nord majoritàriament semita de la Baixa Mesopotàmia, tenia un concepte de propietat de la terra més lligada a les famílies que als temples) 14.- Aquesta terra havia estat inicialment propietat dels temples, motiu pel qual els espais religiosos van perdre encara més poder econòmic i el seu repartiment va donar inici a un enfrontament entre el poder secular i el sagrat, enfrontament que l’emperador accadi va tenir també amb la noblesa sumèria que no volia perdre el seu poder. 15.- Sargó va permetre una certa autonomia política de les ciutats conquerides, encara que el governador havia de provenir expressament d’Accad o havia de jurar lleialtat a l’emperador (si era de la noblesa local) i estar recolzat militarment.

3

16.- També va posar una persona de la seva família en un lloc de poder de les urbs sotmeses, tal com va passar amb la seva filla Enheduanna, que va ser nomenada “esposa ritual” (entum, sacerdotessa) de Nanna a Ur. 17.- També es va anul·lar el pagament de tributs dels camperols a l’elit cívica, essent aquest últim grup social al que havia de pagar-los a la monarquia d’Accad. 18.- El fet que Sargó tingués un poder superior al de qualsevol dels sobirans mesopotàmics feia que a vegades se l’anomenés simplement “el rei”, encara que tenia la mateixa devoció pels déus que els lugal i ensi sumeris, ja que es considerava “vicari d’Enlil”. 19.- El monarca tenia un pentinat característic, vestia una indumentària única i s’asseia en un tron i portava unes armes ricament elaborades, elements que ja es trobaven al període Dinàstic Arcaic però que amb l’Imperi Accadi van arribar a un cert nivell d’hipèrbole. 20.- L’emperador accadi tenia també el títol de “rei de Kish” per la importància que havia tingut en temps sumeris. 21.-Les riqueses del monarca provenien majoritàriament de les campanyes militars i el tresor reial era redistribuït a) els temples b) els funcionaris de palau favorits del rei c) els membres de la seva família. 22.- Amb les victòries militars també s’obtenien terres que feien augmentar les possessions del rei i de la seva família, a part de repartir-les entre els membres de l’exèrcit. 23.- Durant el període accadi també es van efectuar importants avenços en l’Astronomia i l’Astrologia que van resultar en la creació d’un calendari lunar dividit en dues estacions: Emesh (“estiu” en sumeri) i Enten (“hivern” en sumeri), personificades com a déus; a més de la invenció del rellotge d’aigua o clepsidra i el de Sol. 24.- Tot això també formava part de la voluntat de centralització sociopolítica. 25.- Una altra innovació important del període accadi va ser en l’art, ja que es va passar d’una plàstica figurativa molt estereotipada durant el Dinàstic Arcaic a una plàstica més realista en la qual ja es pot començar a parlar de retrats. 26.- En els segells augmenta la presència de figures identificades amb déus i les escenes prenen un to cada més narratiu en el qual es pot parlar d’autèntiques escenes mitològiques. 27.- El període accadi és una època de la qual ja s’ha pogut recuperar més documentació escrita que el Protodinàstic, encara que la majoria de textos més fiables sobre les accions dels seus monarques són paleobabilònics. 28.- També és a partir d’aquí quan cada any se li posa un nom relacionat amb un esdeveniment important de caire polític, una tècnica que s’utilitza en els 700 anys següents i que permet fer datacions més precises que en el període anterior.

4

29.- En la literatura segueixen apareixent personatges d’origen sumeri com Gilgamesh, encara que les narracions prenen un to molt centrat en el rei i en les gestes militars, agafant de model la filosofia dels nous governants d’Accad. 30.- Es diu que els reis accadis van realitzar les seves gestes polítiques i militars després d’haver observat vísceres d’animals, una circumstància que apareix en les accions geopolítiques dels monarques posteriors. 31.- Una crònica babilònica diu que Sargó va haver d’enfrontar-se, a la seva vellesa, amb una rebel·lió de tots els territoris que havia conquerit i que es va dirigir a Accad, la qual va ser sofocada sense problemes pel monarca. 32.- Sargó va ser succeït pel seu fill Rimushi, el qual es va haver d’enfrontar amb revoltes sumèries i atacs dels aliats elamites dels “caps negres”, volent tant els uns com els altres recuperar la plena autonomia. 33.- Aquestes revoltes estarien causades: a) pels tributs que les ciutats sumèries havien de pagar a Accad b) el reclutament massiu de joves sumeris per a l’exèrcit accadi c) la pèrdua dels privilegis portuaris fluvials d’Ur i Lagash per al comerç amb el Golf Pèrsic en detriment d’Accad. 34.- Rimushi ataca directament Elam i guanya una batalla prop de Susa que li permet dir que els déus li han concedit tot el país, encara que els elamites van conservar la seva independència. 35.- Rimushi va ser succeït per Manishtusu després que el primer fos assassinat pels seus funcionaris 36.- Rimushi es va enfrontar a nous atacs elamites que va respondre prenent-los la ciutat de Shirasum i va dirigir la primera expedició marítima que es coneix, contra Magan (un “regne” situat al que seria actualment els Emirats Àrabs Units i Oman, a través del qual es comerciava amb la Vall de l’Indus i que posseïa grans quantitats de diorita i de minerals metàl·lics), la qual va acabar amb victòria. 37.- Això hauria estat provocat per la independència respecte a l’imperi de territoris importants comercialment, com el regne eblaïta. 38.- Manishtusu va ser succeït pel seu fill Naram-Sin: a) sufoca una guerra civil b) recupera les terres eblaïtes (en la qual es va produir la primera destrucció d’Ebla) c) acaba de conquerir Elam i també els Zagros 39.- Manishtusu es va proclamar “Rei de les Quatre Parts del Món” (seguint la visió geogràfica dels sumeris, a causa de la relativa immensitat que controlava) 40.- Va ser el primer monarca mesopotàmic que se sap que es va divinitzar en vida potser a causa de la joia que van causar les seves campanyes en la població imperial i com a forma d’assegurar la seva legitimitat entre els seus vassalls més rebels.

5

41.- Naram-Sin es coneix sobretot per una estela en la qual se’l veu triomfant, portant un casc amb banyes (un atribut propi dels déus) i en una mida molt més gran (la qual denota poder, i a una escala que no s’havia vist fins llavors, encara que els monarques sumeris ja es representaven una mica més grans que els seus súbdits) que els seus enemics, que en aquest cas es tracta dels lullubi, un poble nòmada que vivia al nord d’Elam. 42.- En aquesta estela també s’observen altres déus, però queden reduïts a una estrella i a un disc solar, adjudicant-se la victòria contra els lullubi a si mateix aprofitant el seu caràcter diví. 43.- Naram-Sin també va anar a Magan, on hauria capturat al seu governant Mannudannu a causa d’una possible sublevació. 44.- La destrucció de regnes importants comercialment com Ebla i Elam no va ajudar en l’arribada de productes preuats a Accad, sinó més aviat al contrari ja que no es va permetre conservar els protocols d’extracció, elaboració i distribució de les manufactures i matèries primeres d’aquestes regions i que permetien que entressin en condicions a la Baixa Mesopotàmia. 45.- Naram-Sin va ser succeït pel seu fill Shar-Kali-Sharri, el qual es haver d’enfrontar a: a) noves revoltes internes b) la incursió dels amorreus (un altre poble semita amb orígens nòmades originari de Síria) i dels gutis (un poble nòmada de característiques etnolingüístiques desconegudes procedent dels Zagros). 46.- Els amorreus i els gutis, juntament amb altres poblacions perifèriques, havien format part de contingents especials de l’exèrcit accadi. 47.- Els sumeris i les accadis deien dels gutis que eren uns “salvatges” que “no tenen temor dels déus”. 48.- La situació de crisi s’agreuja quan Shar-Kali-Sharri imposa unes lleves que afecten a tots els homes adults i que, en conseqüència, provoca que les collites siguin pitjor i no es recaptin prou tributs. 49.- Susa també aprofita per a independitzar-se d’Accad i unir-se a la resta d’Estats elamites en una confederació. 50.- Les ciutats sumèries resisteixen els embats dels amorreus i els gutis, la qual cosa fa que recuperin cert poder enfront de Shar-Kali-Sharri, sent durant el seu regnat quan Accad perd tots els seus territoris i retorna als límits de ciutat-estat i territori més immediat. 51.- Sembla ser que un dels fets de la invasió guti de l’Imperi Accadi (la destrucció de la capital) va ser un miratge format post eventum per a tal de justificar la decadència tant ràpida d’un imperi en el qual les tensions internes i externes sí que hi estan documentades. 52.- El retorn de la preponderància sumèria a Mesopotàmia es va justificar dient que Naram-Sin era un impiu que havia saquejat el temple d’Enlil de Nippur (cosa que també té a veure amb la mala reacció que va tenir entre els sumeris la deïficació en vida de Naram-Sin). 53.- Des de llavors que la imatge de Naram-Sin a la literatura naru va ser molt negativa per molt que l’Imperi Accadi seguís tenint bona salut sota el seu govern, a la vegada que Sargó era l’ideal del rei capaç de tenir èxit en el control de terres i rutes comercials des del no-res.

6

54.- Es coneix el nom de dos altres reis accadis posteriors a Shar-Kali-Sharri, els quals ja van governar només sobre Accad capital i el territori més immediat. 55.- A partir d’aquest moment es produeix un període de domini guti sobre Sumer (2154-2112 anE) al final del qual els sumeris havien tornat a ser el poble dominant, però ara governaven territoris amb important població accàdia i van seguir amb el model imperial començat per aquest poble semita, convertint-se Ur en la “capital” de Sumer sota la III Dinastia d’Ur, donant inici al període Neosumeri (2112-2004 anE)

7...