Aigües encantades - apuntes sobre el bloque de historia de la literatura que enmarca el libro de PDF

Preview

Summary

apuntes sobre el bloque de historia de la literatura que enmarca el libro de aigües encantades y sobre el libro...

Description

AIGÜES ENCANTADES

1. El Modernisme a. El regeneracionisme vitalista Els modernistes van ser coneguts també amb els noms de voluntaristes i vitalistes. Van adoptar una actitud d'atac a l'estructura política i econòmica de la burgesia, es van enfrontar a la Restauració borbònica i a la monarquia. Pel que fa a Catalunya es van oposar sobretot al conservadorisme de la burgesia. Van proposar que Catalunya s'havia d'obrir a una línia de progrés europeu per regenerar-lo i revitalitzar-lo moralment i culturalment. Tractaren de compaginar una actitud cosmopolita (d'obertura a Europa) amb una de nacionalista: un cop els corrents europeus haguessin entrat a Catalunya, aquesta podria ser alguna cosa a Europa. La solució no es trobava, però, en les masses populars, sinó en l'individu que era l'element que la societat burgesa destruïa, ja que amb la seva iniciativa posava en perill les estructures d'aquesta societat. Per això, propugnaren l'exaltació de la voluntat i defensaren l'individualisme de l'artista. b. La influència d’Henrik Ibsen Aquest corrent del teatre modernista representarà una renovació important del teatre que es feia durant la Renaixença, gràcies a la influència d'un autor noruec: Henrik Ibsen(1828-1906). Elaborarà el que es va anomenar teatre d'idees, un teatre polític amb voluntat regeneracionista, on es dona importància al missatge. Els seus drames realistes plantejaven situacions socials conflictives i de revolta davant les injustícies, concretades en l'enfrontament entre l'individu i la societat. Va ser un autor compromès i moralista, denuncia la hipocresia i els defectes de la societat i de la moral burgesa, i s'avança als grans temes del teatre del segle XX. Així mateix penetra comportament humà i es converteix, així, en un autor universal, un clàssic. Una casa de nines, Espectres i Un enemic del poble són algunes de les seves obres més significatives. Expressen, a través d'un entorn i d'uns personatges reals, una filosofia individualista, vitalista i clarament crítica amb el poder i les injustícies. Aquests plantejaments s'introdueixen només parcialment al teatre català de la mà de Guimerà i no és fins a l'etapa modernista que s'hi incorporen més plenament, sobretot en les obres d'Ignasi Iglésias i Joan Puig i Ferreter. El teatre d'Ibsen va ser molt seguit en els cercles anarquistes. 2. Adaptació d’Un enemic del poble a. Paral·lelismes Tant l’obra de Puig i Ferreter com la d’Ibsen són textos dramàtics que contenen una gran càrrega crítica social i pretenen, de forma didàctica, obrir els ulls i la mentalitat al públic. Concretament al modernisme Català es traduirà amb la corrent regeneracionista. Fa una crítica a la ignorància de les masses i com les persones preferim viure en la comoditat del suport col·lectiu en comptes de pensar més enllà i això originarà la teva individualitat, estretament relacionada amb la por que tenim a quedar-nos sols. La unió té el poder i els personatges volen lluitar, però finalment s’adonen que és difícil canviar un pensament que tenen molt arraigat i l’única opció és marxar. La

diferència és que la Cecília marxa sabent que hi ha més gent que pensa igual, que té l’esperança de canviar i reformar una societat retrògrada. En contraposició, la familia Stockman fugirà sola i decebuda sense saber que els depararà el futur. El principal paral·lelisme és l’eix ideològic, la reforma contra la tradició i la inacció. Els autors pretenen mostrar un conflicte social en què un personatge marginat s’enfronta contra un poble que està mogut per les seves creences i supersticions, o bé per interessos econòmics. En el cas de l’Enemic del poble, el personatge principal, el Dr. Stockman combina un esperit de canvi juntament amb la maduresa de l’edat i l’experiència. En canvi, en Aigües encantades aquesta figura es desdobla en la Cecília, que representa modernitat, la transformació i la revolució, i el Foraster que representa el coneixement, la ciència i la raó. La Cecília podria representar aquest conflicte generacional contra el seu pare (Amat), i això es veu a l’obra d’Ibsen en l’oposició del doctor amb el seu germà que és l’alcalde del poble. Els dos, no només lluiten contra una ideologia, sinó que lluiten contra la seva família i es veu com un propòsit pot separar parents (o estàs amb mi o estàs en contra meu). L’aigua és el recurs principal dels dos pobles. En Aigües encantades, l’aigua és d’uns gorgs on, segons la tradició es va trobar una Verge i per això són màgics i sagrats. En l’Enemic del poble, l’aigua ve d’un manantial i s’utilitza per un balneari què és el motor econòmic de la ciutat. A més de ser una font de vida als pobles, està idealitzada i és curativa. El fet de deixar-les com estan els proporcionarà que el poble es quedi sense recursos, per tant, la mort d’aquest. Si no aprofiten l’aigua dels gorgs, les terres continuaran en sequera i provocarà l’èxode del poble. D’altra banda si no es renoven les aigües del balneari, desencadenarà a llarg termini el tancament del balneari i com no hi haurà treball, la gent acabarà marxant. Finalment, hem de destacar el simbolisme que té aquesta en ambdues obres, l’aigua en moviment representa el canvi, la modernitat però si aquesta s’estanca representarà la tradició i la reticencia al canvi. b.

Estructura dramàtica L’Enemic del poble té cinc actes i Aigües encantades simplifica la història en tres. Pel que fa a l’estructura interna, les dues obres coincideixen en que la introducció és el primer acte on es planteja el conflicte. Es diferencien en el nus i el desenllaç, mentre que en l’obra d’Ibsen el desenllaç ve donat amb l’assamblea, on es posa en comú el pensament global del poble contra els arguments del doctor, que acabarà marxant amb la seva família. És en aquesta assamblea on es transparenten els veritables sentiments i rencúnies personals que tenen els germans. Joan Puig i Ferreter utilitzarà el seu segon acte per fer un desenllaç col·lectiu mitjançant una assamblea que no és casualitat, sinó que és la eina per tancar el problema de les aigües. Llavors, el tercer acte té la finalitat de mostrar la divisió de la família Amat, sobre tot el pare i la Cecília. Encara això, les dues obres tenen el mateix final, que és la fugida dels personatges principals.

3.

Personatges a. Cecília: Té les idees molt clares i és capaç de tot per a portar-les a terme. Es la filla d'Amat i de Juliana, des de petita va viure amb els seus pares. Va a anar a la capital a continuar els seus estudis, allà es va adonar com la creença en un déu podia tapar els ulls a la gent i evitar que veiessin que en realitat la ciència podia triomfar sobre la raó. Aquesta noia està tota l'obra enfrontada amb el Mossèn, el seu pare i la seva mare pels seus ideals. És partidària del Foraster, per això al final se'n va amb ell. b. Foraster: La novel·la gira en torn a les seves idees renovadores. Arriba al poble per intentar acabar amb la sequera que amenaça l’economia, però la forma de recuperar l’economia no es recolzada per tothom del poble ja que intenta trencar amb la mentalitat de costums creada per les supersticions religioses. Al final es desterrat per els ciutadans del poble. Es pot intuir en l'obra, que com a poc és amic de la Cecília, o té una mena de relació romàntica. i. Vitalisme i regeneracionisme en Cecília i Foraster - La Cecília es un personatge vitalista i regeneracionista, i el Foraster té moltes característiques similars amb ella; les seves vies de coneixement són racionals, científiques i emocionals. És un vertader heroi, capaç d'establir una relació profunda i completa amb el món que l'envolta. Tots dos volen el progrés, son els dos engranatges que mouen l’obra, intentant ajudar al poble. c. Vergés: És el mestre del poble. Des del principi comparteix les mateixes idees que la Cecilia, l’intenta fer canviar d'opinió respecte als seus pares però a la vegada li dóna recolzament a l'hora de posar els seus pensaments i sentiments al descobert. Al final de la novel·la Vergés demostra el seu amor a la Cecília confessant-se. i. Vergés i Foraster: actituds davant la tradició i la natura - El Vergés respecte al poble, té uns ideals semblants a la Cecília però és capaç de ignorar tot això per no fer confrontacions. En canvi, el Foraster (com la Cecília), es lo suficientment valent per intentar provocar aquest canvi necessari per fer progressar al pobre. El Vergés sembla preocupat per el que pensaran, com si ja estigués acomodat a la seva vida i tampoc volguessin canviar-la. Intenta no posar-se en cap banda, encara que al final escull abans al que diuen la majoria que a defensar els seus propis ideals. Just al final de l’obra, quan la Cecília i el Vergés parlen, la Cecília compara al Vergés amb el Foraster. Diu que amb el Foraster es pot sentir segura, confiada, i això ho exposa quan l’altre li diu que l’estima. Son dos personatges oposats.

4. Forces i conflictes entre personatges a.Forces

-

Forces inmobilistes En aquesta obra el poble i els pares de la Cecília representen les forces immobilistes. El poble no vol escoltar al Foraster que vol explicar idees per avançar i aconseguir aigua. Per altra banda els pares de la Cecília estan en contra de que la seva filla tingui unes idees diferents de les seves i no volen que intenti portar el progrés al poble. A més a més trobem al Cacic, el Mossèn i el Batlle, aquests personatges fan ús del seu poder per fer fora del poble al Foraster, ja que no accepten les seves idees modernes i progressistes. Creuen que l’única solució per la sequera del poble és la Divinitat, Déu els podrà ajudar, però ells no poden fer res, així que decideixen optar per esperar en comptes de buscar una solució.

-

Forces de progrés La Cecília i el Foraster són els que representen les forces de progrés dintre de l'obra. La Cecília mostra tenir unes idees diferents de la dels seus pares i la de tot al poble com a conseqüència de viure a la ciutat, a més està d'acord amb el Foraster que arriba al poble amb una idea per aconseguir aigua, el que vol dir oblidar-se de la religió per a poder progresar i obtenir aigua. Els dos personatges progressistes faran tot el possible per explicar al poble que hi ha una solució, i que aquesta solució l’han d’acoonseguir ells mateixos prenent acció i deixant d’esperar. Dintre d'aquest apartat també podria estar el Verges, ja que quan parla amb la Cecília mostra està en contra de com es viu la religió al poble però no es posiciona ni en contra ni a favor.

-

b.Conflictes Conflicte individual La Cecília i el Verges són els dos personatges que tenen un conflicte intern. La Cecília durant tota l'obra mostra diverses vegades com s'exigeix a ella mateixa no cap sentiment per la religió, ja que està en contra, per tant durant l'obra es pressiona a si mateix cada vegada que es pot emocionar amb alguna cosa relacionada amb la religió. El Verges no arriba a posicionar-se clarament si està a favor o en contra de la religió, ja que creu que la tradició del poble és una cosa emocionant però no li agrada que el poble ho visqui tan seriosament.

-

Conflicte col·lectiu Dintre del conflicte col·lectiu trobem el debat de la religió amb el poble i el foraster. L'oposició del poble a deixar les seves creences per aconseguir aigua i com el foraster intenta que el poble progressi i intenti veure que obtenir aigua per poder sobreviure és més important que la religió i que les seves creences.

-

Conflicte generacional El conflicte generacional està protagonitzat per la Cecília i els seus pares. Els dos pares estan en contra de què la Cecília tingui unes idees diferents de les seves però trobem una diferència entre el pare i la mare, ja que la Juliana està disposat a oblidar les idees de la seva filla perquè vol estimar-la i estar amb ella, en canvi l'Amat no vol tenir una filla com ella i mai podria estimar-la per les seves idees.

-

Conflicte ideològic El conflicte està protagonitzat per tot el poble, la Cecília i el Foraster. La Cecília i el Foraster tenen idees completament oposades al poble, ja que a més de què volen progressar, no estan a favor de la religió i de com es viu al poble, en canvi el poble viu la religió amb molta devoció i no accepten cap idea que vagi en contra de la religió.

5. Oposicions ideològiques a. Tradició i modernitat Aquesta oposició és, sens dubte, una eina que utilitza l’autor per enfrontar els tipus de pensaments que convivien en la societat i que estan en constant lluita durant l’obra. Els representa mitjançant els personatges, el rol de la modernitat ho podrien representar la Cecília, el Vergés i el Foraster, d’altra banda, la tradició és representada per la família Amat i les masses. La tradició, la cultura i els costums d’un poble s’oposen a les idees revolucionàries d’una joventut que ha anat més enllà i desitja un canvi. La tradició està basada en la fe i el dogma, mentre que la modernitat fuig de les creences supersticioses que estanquin al poble en la ignorància. Aquest punt està estretament relacionat amb el conflicte generacional, ja que podem veure que són els joves els que estan interessats a refer la societat i a més, és a la ciutat on es troba la modernitat, l’esperança i l’esperit revolucionari, en cavi, al poble és on es troba la tradició, que impossibilita a les persones, que es deixen portar per les figures d’autoritat, adonar-se que si no aprofiten l’aigua dels grogs, si no caminen endavant amb la societat, totes les collites es moriran. b. Religió i raó La religió és l’obscurantisme, la superstició i la fe que manté al poble unit en temps de necessitat, però que d’altra banda té prejudicis i no vol escoltar altres teories. L’home està sotmès al destí que Déu vulgui, es mereix tot allò que li passi a la vida. Així doncs, aquest poble es mereix les desgràcies i és fruit dels mals dels avantpassats, a l’igual que la Cecília està castigant als seus pares amb la seva forma de ser. La religió és un dogma que el poble està obligat a assentir de manera indirecta, estan pressionats pels caps del poder, perquè l’església té un paper important en la societat. La raó, en canvi, implica responsabilitat, haver d’assumir la culpa dels teus actes; ser objectiu. Es relaciona amb el punt anterior en el sentit que la modernitat es dóna per la cultura, la gent jove té més facilitats per accedir-hi, marxar a la ciutat i estar en contacte amb noves idees i opinions, per tant, a raonar. Però la religió no es qüestiona, s’ensenya amb la tradició i s’integra en les arrels del poble i les opinions d’aquest, dóna les visions de justícia, ètica, moral i respon a les preguntes que l'ésser humà, per naturalesa sempre es fa, encara que no sempre les podrà respondre i s’haurà de resignar. c. Obscurantisme i ciència El primer d’aquests dos conceptes es veu clarament en el poble. Ells donen credibilitat a les seves creences completament i no es vol que s’investigui, és a dir, que no volen que el Foraster investigui els gorgs i no volen que es descobreixi res que tingui a veure amb la Verge i la religió. Sempre donen negatives al Foraster per excavar els gorgs i no només perquè siguin sagrats per ells sinó també perquè demostra com no volen anar més enllà. Volen seguir les seves tradicions i les seves creences cegament sense mirar ni considerar altres opcions. En canvi, la ciència es

veu en la figura del Foraster. Ell opta per la ciència com a solució pel seu problema amb l’aigua i no pot entendre com un poble que està patint una sequera des de fa tres anys preferiex continuar així per no tocar unes aigües que segons ells són sagrats en comptes de buscar una solució. d. Ignorància i coneixement La ignorància es representada pel poble sencer a excepció del Vergés. Es una comunitat que dona la impressió que no tenen formació professional, a excepció d’alguns. Viuen completament immersos en la ignorància i segueixen el que el mossèn els dictamina. Ells creuen cegament en el que el seu parroc els diu i consideren que la religió està per sobre de tot i de tots. No volen comprendre la gravetat de la situació i pensen que pregant a un Déu del que no tenen cap certesa de que existeixi i de que els pugui ajudar perquè plogui. El coneixement el representa el Foraster, la Cecília i a vegades també el Vergès. Ells opten per el coneixement com la resposta als problemes i no creuen que pregant els conflictes es solucionin. Sobretot els dos protagonistes són dues persones que creuen que el coneixement és el que et fa prendre consciència de la realitat. El Vergés tot i que ha estudiat i és professor del poble i està a favor del coneixement com a resposta, al final es deixa emportar per la multitud i es posa del bàndol de l’Amat i per tant del poble. e. Camp i ciutat Aquests dos espais estan contraposats durant tota l’obra. L’autor de l’obra ens vol transmetre que el poble representa la ignorància i les cegues creences que en realitat no portaran mai a res. També simbolitza la completa falta de l’ús de la raó. La solució per tots els problemes que tenen a la vida es creure en una força màgica o sobrenatural que ho controla tot. Les persones que habiten el poble són reàcies a veure les coses d’una altra manera, no volen escoltar i tampoc pensen de manera lògica i racional. Viuen en una bombolla i no són capaços de veure que al món hi han moltes més coses que no només la religió i la tradició. Per una altra banda, la ciutat es representada com si fos el centre del coneixement i de la raó i sobretot el centre del canvi. L’autor ens vol mostrar com la ciutat té les respostes i les hem de seguir per poder viure en la realitat i per poder ser conscients del que ens envolta. A diferència d’Àngel Guimerà, que posava la terra alta (el poble) com si fos un lloc idílic i pur i la terra baixa (la ciutat) com un lloc infame i on resideix la maldat humana. f. Acció i inacció Aquests dos conceptes són visibles en els personatges de l’obra. Tots els habitants del poble representen la inacció. En comptes de buscar una solució al seu greu problema decideixen no fer res i simplement pregar a Déu que els enviï un remei a la sequera. El professor també representa aquesta inacció, ja que en comptes d’intentar que el poble obri els ulls, no només en lo respecte a les aigües, sinó també en lo respecte a la religió i a que obrin els ulls respecte a la realitat que els envolta. Després com representants de l’acció tindríem a la Cecília i també al Foraster. Ella posseeix un sentiment revolucionari que fa que vulgui que tot el poble obri la ment i descobreixi la manera de viure de la ciutat. El Foraster també vol ajudar a la població i per tant es mou pel canvi, però en realitat qui té una gran intenció de canviar i per tant d’acció és la Cecília. g. Vida i mort La vida i la mort, en la nostra opinió, es poden veure representades en l’aigua. La mort de l’aigua, o sigui el seu estancament, provocarà que el poble al final mori, ja

que no hi hauran recursos i la gent s’anirà a un altre lloc. La gent del poble també podria representar la mort per la seva negativa a cambiar i evolucionar; adaptar-se per no morir (com a conjunt, el poble en si). En canvi, la possibilitat de excavar els gorgs simbolitza la vida. Si fan aquesta excavació tindran una font de vida a llarg termini que les assegurarà el futur com a comunitat i només per ells, també pels seus futurs descendents. La Cecília també representa la vida per voler canviar les coses i fer que la gent avançi i obri la mentalitat. h. Fatalitat i transformació El concepte de fatalitat el dona vida la gent del poble. Ells es resignen al que la vida els depararà i al que Déu els té preparat per a ells. Accepten el que els ve i l’única cosa que fan es deixar-se emportar per la corrent. Es pot veure, com ja hem dit abans, que es resignen a pregar i esperar a que Déu els hi enviï la solució als seus problems. La transformació està representada per la Cecília i el Foraster. Aquests dos personatges desitgen que el poble canviï d’opinió i pensi per ells amteixos en comptes de pensar que resant es solucionaran les coses. Ells intenten amb totes les seves forces que el poble transformi la seva mentalitat, però s’adonen que per molt que lluitin mai ho aconseguiran. Creiem que l’autor el que volia era mostrar-nos com aquest sentiment de trans...