Aigües encantades: Resum per la Selectivitat - Personatges i Argument de l\'obra PDF

Preview

Summary

JOAN SALAZAR - 2n BATX B Resum Selectivitat any 2022AIGÜESENCANTADES, de Joan Puig i Ferreter(1908)1) Anàlisi física i psicològica dels personatges: PERE AMAT : És el pare de Cecília i el marit de Juliana. És un home rude, autoritari, violent i molt conservador que representa el model tradicionalist...

Description

JOAN SALAZAR - 2n BATX B Resum Selectivitat any 2022

AIGÜES ENCANTADES, de Joan Puig i Ferreter (1908) 1) Anàlisi física i psicològica dels personatges: -

PERE AMAT: És el pare de Cecília i el marit de Juliana. És un home rude,

autoritari, violent i molt conservador que representa el model tradicionalista de l’època (un clar exemple de força autoritària i dominant). Es un ric terratinent lligat als valors tradicionals i de l'església i a les falses creences. Està totalment en contra de les idees progressistes de Cecília i el Foraster, i durant l’obra intenta canviar la mentalitat de la seva filla d’una forma molt violenta. -

JULIANA: És la mare de Cecília, una dona de mitjana edat lligada als antics

costums i al model jeràrquic, tradicional i autoritari de família que imposa Pere Amat. Tot i ser tradicionalista i creient i estar d’acord amb els costums familiars, sent compassió per Cecília i intenta calmar la situació de tensió entre ella i el seu pare. Tot aquest enfrontament l’afecta profundament i li genera tristor. -

CECÍLIA: És una noia ambiciosa que estudia magisteri a la ciutat. Aquesta,

juntament amb el Foraster, té una necessitat de canvi, de progrés científic, que deslliuri la massa social de la ignorància i del pes de la tradició. A més, també està en contra del control gairebé absolut de la seva vida per part de la seva figura paterna, i per tant té una necessitat d’independència respecte el seu pare. És l'encarnació de l'esperit reformista, i ho té tot per convertir-se en un símbol. -

VERGÉS: És el mestre del poble. És un personatge poc valent que bascula al llarg

de l’obra i no s’acaba de posicionar en cap dels dos grups enfrontats. Per amor a Cecília sembla que està disposat al canvi, però a l’hora de la veritat no acaba de fer mai el pas cap a l’acció. És incapaç de desfer-se del pes de la tradició a causa dels lligams amb les autoritats, i no pot prendre una postura radicalment oposada a l'oligarquia del poble perquè com a mestre la seva feina depèn dels qui governen. -

MOSSÈN GREGORI: És el mossèn del poble, un home de mitjana edat i a qui

tothom escolta i respecta. Per això té el poder de posicionar la massa del poble i a les forces dominants creients i tradicionalistes en contra de les idees revolucionàries que porten Cecília i el foraster al poble. Representa l’oligarquia religiosa i s’oposa radicalment al canvi i al progrés: veu el foraster com a una amenaça, com a un enviat del dimoni. -

FORASTER: És un home que arriba al poble amb idees revolucionàries. És el

símbol del progrés, i es manté ferm en la seva postura tot enfrontant-se a les forces tradicionalistes. Les seves vies de coneixement són racionals, científiques i emocionals, i argumenta que les aigües sagrades no són mortes, sinó que poden portar vida i benefici al poble. -

JOAN GATELL: Joan Gatell és el batlle del poble i el marit de Trinitat. Representa

les institucions públiques a l'obra i és el personatge que pateix una de les principals evolucions en aquesta. Al principi, es manté com un personatge fidel als ideals tradicionalistes i religiosos. No obstant això, al final de l’obra, empatitza amb el foraster i està disposat a escoltar les seves idees progressistes, revolucionaries i científiques. És un personatge basculant al llarg de l’obra.

2) Resum de cada un dels tres actes:

ACTE PRIMER

Aquest acte se situa a casa dels Amat, on de primeres trobem a Cecília llegint un llibre. Ella, que no és creient, s’ha quedat a casa en comptes d’anar a missa. L’objectiu de les pregàries, on ha assistit tothom, és fer que plogui per voluntat de Déu, ja que el poble es troba en un període d’extrema sequera. Tot seguit apareix Vergés, el mestre del poble, qui com Cecília ha decidit no assistir a l’acte cerimonial. Mantenen una conversa on Cecília deixa clara la seva postura vers la tradició i el fanatisme religiós, mentre que Vergés dubta i intenta dissuadir-la suaument dels seus pensaments revolucionaris. A continuació entra en escena Juliana, la mare de Cecília, disgustada de que la seva filla no hagi anat a les pregàries. Explica commoguda la meravellositat de la cerimònia (on en realitat hi havia hagut autolesions per castigar els pecats). Cecília continua ferma en la seva postura i no és capaç de veure-hi el costat bo (els esforços de Juliana i Vergés són en va). Tot seguit arriba Pere Amat, el seu pare, qui a diferència de la seva mare és violent, autoritari i mana a crits sense cedir cap mica. Comença una discussió, Amat criticant la seva filla amb dures paraules, Juliana intentant-lo calmar perquè encara té esperança de poder conviure tots tres respectant-se com una família. Finalment Cecília marxa un moment amb una excusa, i Vergés se’n va. Just després la discussió continua i acaba de forma brutal: Amat amenaçant de cremar els llibres de la seva filla i fent-la fora agafant-la violentament, Cecília dient que se n’anirà per sempre de casa i Juliana molt afectada per la situació, pregant-li que torni i enfadada amb Amat. A continuació arriba Joan Gatell, l’alcalde, explicant que hi ha un foraster que proposa utilitzar l’aigua sagrada dels gorgs per acabar amb la sequera, cosa que alarma i horroritza a tothom. Just llavors apareix Mossèn Gregori, qui tracta de dimoni al foraster tot dient que portarà desgràcies. Durant la conversa veiem com Joan està disposat a, com a mínim, escoltar les propostes del nouvingut. Tots els homes van a buscar-lo, i el mossèn fa que Juliana se senti culpable del comportament de la seva filla, tot i que li diu que tingui esperança i que canviarà. L’acte acaba quan torna Amat horroritzat, dient que no perdonarà mai a Cecília perquè s’ha besat amb el foraster al mig de la plaça.

ACTE SEGON

El segon acte comença a casa de Romanill, un pastor que va en contra de les creences tradicionals i religioses del poble. Ell i Bràulia estan debatent què fer amb una ovella malalta quan arriba Bartomeu, preguntant si ja hi és el foraster (qui ha de pronunciar un discurs allà mateix). Poc després arriba Manso, qui tot i ser carlí no és partidari de les tradicions religioses. Hi ha una discussió sobre l’estil degradat de vida de Manso i les ideologies dels presents a la reunió, que continua quan arriba el Senyor Vicenç (el veterinari del poble). Poc a poc va arribant la gent del poble que ha vingut a escoltar les propostes del foraster. Abans, però, Vergés presenta breument qui és aquest home i què ha vingut a fer. Els explica que el foraster, que ha investigat les aigües subterrànies de les muntanyes, té un projecte per aprofitar l’aigua dels gorgs, que a causa de la tradició i el fanatisme religiós la gent del poble creia morta. L’home comença tot seguit el seu discurs, amb dificultats per culpa de la gent que l’interromp indignada amb les seves paraules. Ataca a la religió i apel·la a la naturalesa, meravellant-se amb ella. Per aquest motiu, criden a Mossèn Gregori, qui comença a explicar la llegenda dels gorgs de la

Verge. Amb les seves paraules posiciona el poble en contra del foraster, postura que s’accentua quan comença a ploure (tal com havia predit a missa). Aquesta casualitat dona fe a la tradició i fa creure que els miracles existeixen. Després, comencen a perseguir al foraster tirant-li pedres i acusant-lo d’heretge, i al final de l’acte apareix Cecília ensangonada buscant-lo.

ACTE TERCER

Al igual que el primer, el tercer acte comença a casa dels Amat. Pere i Juliana debaten sobre què fer amb la seva filla, el primer incapaç de perdonar-la i superar la situació metre que la segona, amb actitud més positiva, intenta calmar-lo i fer-li veure que tenint compassió se la pot guiar pel bon camí. Més tard s’afegeixen a la discussió Trinitat i Mossèn Gregori, i Joan, que arriba tot seguit, aprofita l’estona que es queda per plantejar que potser la tradició no és l’únic camí a seguir. A continuació arriba Cecília per canviar-se de roba, tota bruta i amb sang d’haver-se escapat d’on el seu pare la tenia retinguda i d’haver perseguit el foraster rere la gentada que l’empaitava. Amat, reprimit per la resta de presents a la reunió, no la pot castigar com ell hagués volgut, i comença una discussió entre ell i la seva filla sobre la religió i la tradició, l’amor dins la família i la dominació de l’home per sobre la dona. Veient que tothom acaba enfadat, Mossèn Gregori se’ls emporta a missa per resar pel miracle de la pluja. Cecília es queda sola però tot seguit arriba Vergés, i ella li demana que eduqui les noves generacions per tal que no es converteixin en fanàtics religiosos o en tirans com el seu pare. Vergés assegura que ho farà per ella, tot i que no es declara com a progressista. Finalment, Cecília va a buscar el foraster per marxar per sempre del poble....