Resum Terra Baixa (per capítols) PDF

Preview

Summary

Resum per capítols de l'argument de Terra Baixa. També s'explica la simobologia i l'estructura de la obra....

Description

Una guia de lectura de Terra Baixa, d’Àngel Guimerà acte, personatges escena

argument

destaquem, interpretem, comentem... ACTE I

I, I

Xeixa

Pepa En el molí, Xeixa garbella blat. Pepa i Antònia venen a Antònia fer el xafarder: volen saber si la Marta es casa. Xeixa es posa a cantar quan li pregunten: primer està sec, indiferent, després es va encenent (enrabiat i atacant amb sarcasme). Xeixa els retreu la tafaneria i es riu que encara siguin solteres, com tots els Perdigons; elles s’hi tornen dient-li que està amargat per no haver-se pogut casar amb la Marta després de la mort del moliner, pare de Marta, esdevinguda fa un any.

❏ Els Perdigons són tafaners, solters, oposats a: ❏ Xeixa: rebutja l’amo des de la primera frase (diu “que li amargui a l’amo!”) i rebutja la tafaneria. Presentació prèvia en forma d’opinió. ❏ Xeixa es mostra primer indiferent, després burleta, després sarcàstic. ❏ Xeixa és solter (i probablement hauria volgut casar-se amb la Marta). ❏ Presentació prèvia: amo, Marta, resta de germans Perdigons. ❏ Xeixa canta una cançó popular: A la vora de la mar ❏ Recursos per explicar el passat o els personatges que no hi són: quan Xeixa es riu de la solteria dels Perdigons, quan Pepa contesta explicant que el pare de Marta és mort ➔ camp lèxic camp/rural: garbell, esclofollar, moliner/a ➔ llenguatge popular, propi de la llengua oral, registre col·loquial: Déu vos guard, sembla mentida, ja us en podeu entornar, àpala, dona!, Què hi ha?, Ves amb què em sortiu, ➔ llengua pròpia del XIX, prefabriana: pregunta-li del casament, lo molí, ne tenim, mireu’s-e, tractament de vós (Què n’heu de fer, vós?) ➔ frases inacabades, ús del punt suspensiu (Jo que… Ne tenim… els que ens dona la gana!)

I, II

Pepa

Veiem un gran interès d'Antònia i Pepa per saber

❏ Pepa i Antònia volen assistir al casament de Marta: són

Antònia Xeixa Nuri

I, III

Marta Pepa Antònia Nuri

I, IV

Marta

Josep Nando

quina informació porta Nuri de l’ermita. Nuri diu que no només havia trobat l’ermitana ja que l’ermità havia anat amb Sebastià a buscar un pastor a la muntanya per casar-lo amb Marta aquella mateixa nit. Nuri es meravella de tot el domini de l’amo Sebastià. Nuri també explica que té un record de Sebastià i Marta on ella li diu sempre seré teva i ell sempre seré teu.

tafaneres. ❏ L’amo Sebastià és molt poderós en el poble: ho controla tot. ❏ Tot el poble sap de la relació entre Marta i Sebastià, Nuri només ho explica al públic de forma innocent per fer-ho creible. ❏ Nuri s’avergonyeix d’explicar el record perquè estava amagada i per la seva innocència. ❏ Sebastià és qui ordena buscar el pastor que es casarà amb Marta. → Ús d’aparts (comentaris que representa que els altres no senten): Xexia (a part): Fins les criatures s’han d’enterar d’aquestes coses! Jo no hauria de permetre que passés avant, això! . → llengua prefabriana: espereu’s-e, passeio (passeig) … → vocabulari rural: indiot (gall d’indi).

Marta arriba decaiguda, sense parlar amb ningú. Apareixen Josep i Nandu cansats, ja estan informats amb més detall sobre el que està passant perquè els hi ha explicat en Perruca. Josep explica que Sebastià feia temps que buscava un marit a Marta però no en trobava cap, però l’ermità li suggereix un pastor de la muntanya que considera un tros de pa. Sebastià ja coneixia a Manelic perquè el remat que cuidava era seu. L’Antònia amenaça en explicar a Manelic la “relació” entre Sebastià i Marta però Josep la fa callar perquè l’amo és l’amo. Per últim, Marta fa fora a tots plorant.

❏ Comença amb una didascàlia (acotacions del director). ❏ Sebastià busca un marit de lluny i no gaire espavilat perquè no sapigués la “relació” que té amb Marta: “un marit ben bèstia”, “un beneit”. ❏ Josep descriu a Manelic com a “rucàs” perquè no ha vist cap dona en la seva vida (només a pocs homes). ❏ Trobem la diferència entre homes (al camp) i dones (a casa) i també la semblança: la tafaneria. ❏ Observem la innocència de Tomàs (l’ermità) per haver-li trobat marit a Marta. ❏ Semblança entre Nuri i Marta (M. es veu reflexada en N.). ❏ Les decisions de l’heure no es discuteixen: “L’amo ho fa tot bé, que és l’amo!”. → Llengua col·loquial: “fer-li peça”, “vui” … → Repeticions: “va digues, digues” …

Soliloqui de Marta, està sola al molí ja que els ha fet fora a tots. Marta es compadeix de si mateixa dient

❏ Hi ha un soliloqui en cada acte: recurs dramatúrgic per apropar els espectadors als personatges ja que hi ha una

que no es vol casar amb algú a qui no estima. Escolta un soroll que creu que prové de Sebastià, s’espanta i s'eixuga les llàgrimes perquè diu que sinó la pegaria. Marta diu que ja li estaria bé que la peguès, que s’hauria d’haver matat ella. Està rabiosa per no tenir prou esperit per posar remei a la seva desgràcia. Veiem un canvi de to on sembla que senti empatia per Sebastià ja que ho passaria malament veient-la casada amb un altre home.

absència de narrador. ❏ Veiem la por que li té Marta a Sebastià: aparició del maltractament. ❏ Pensaments suïcides. → Marta defineix a Sebastià com: “males entranyes”. → Marta diu que es tirarà pel “xuclador de la resclosa”: vocabulari rural.

❏ Tomàs és gran (més que els alters) ja que diu: “Ai! Ai! I quina cruixidera els ossos, Xeixa”. ❏ Tomàs abans vivia a prop de FIgueres. ❏ Animalitzen a Manelic dient-li bèstia, burricot… ❏ Nuri continua sense enterar-se del tema “amorós” entre Sebastià i Marta. ❏ El paper de Xeixa és el d’aclarir les coses, buscar justícia. ❏ Dubtem de que el “pare” de Marta ho sigui de sang: “amb son pare… o un que li feia de pare”. ❏ Marta arriba al poble amb 14 anys (per això s’identifica amb Nuri) i Sebastià els hi dona el molí a canvi de que el seu pare li dongués a Marta. → Pepa i Antònia defineixen a Manelic com: totxorrot, babau… → Tomàs insulta a Xeixa: Mala llengua!, Dolent!, Mal escopit!.

I, V

Nuri Tomàs Xeixa Pepa Antònia

Quan arriba l’ermità (Tomàs), la Nuri, en Xeixa, la Pepa i Antònia comencen a tafanejar sobre Manelic. Pepa i Antònia diuen que no és gaire espavilat, però Tomàs el defensa parlant molt bé d’ell. Diu que està molt enamorat de Marta i que quan acabi d’ensenyar com cuidar el ramat al nou pastor vindrà a casar-se amb ella. Tomàs diu que fins i tot té una cabrota a la que li diu Marta i parla amb ella tot el dia. Quan Nuri, Pepa i Antònia se’n van, Xeixa li explica a Tomàs que Sebstià els hi va donar el molí a Marta i al seu pare perquè tenien una “relació” d’amor. Ara la volia casar amb Manelic per acabar amb els rumors de la seva “relació” per poder-se casar amb un pubilla i saldar els deutes a les hisendes. Tomàs no se’l creu dient que són males llengües.

I, VI

Manelic Xeixa Tomàs Nuri Pepa Antònia Josep Nando

Quan arriba en Manelic tots comencen a cridar el seu → Tomàs crida a Marta com: galindaina nom. Un cop allà ell expressa la seva felicitat envers → En Manelic creu que la Marta es clenxina (ratlla al llarg de la el casament amb la Marta. Manelic mentres espera a qual resta al descobert la pell del cap) que comenci el casament els hi explica com ha ❏ En Manelic resava dos parenostres; un per els seus pares i l’altre perquè Déu li triés una bona muller. succeït tot perquè ell es casés amb Marta, tot comença quan una nit resà un parenostre per els ❏ Somni de Manelic: el ramat li fuig als gorgs de Carançà, els hi llença un còdol el qual acaba dins el gorg major, que pobres de casa i quan comença a resar el segon provoca que surti fum negra, i apareix una figura (una s’adorm, seguidament té un somni en el qual se li

Perruca

I, VII

Sebastià Manelic Mossèn Nuri Pepa Antònia Tomàs Xeixa Josep Nando Perruca

I, VIII

Marta Sebastià

Marta

revela que aviat es casarà. L’endemà apareixen en Tomàs, en Sebastià i la Marta, i li varen proposar matrimoni amb Marta. Tomàs comença a preocupar-se per el que en Xeixa li ha explicat anteriorment, dubte d’en Sebastià i comença a creure que possiblement és veritat.

bruixa o la Mare de Déu) la qual li demana que resi el pare nostre que no ha resat, seguidament li diu que es casarà aviat. ❏ Després de que es compromet amb Marta, Manelic només resa un pare nostre. ❏ Manelic plora d’alegria al saber que es casarà amb tal dona. ❏ Nuri creu que en el somni la figura que veu és la mare de Déu, mentres que els altres creuen que és una bruixa.

Apareix en Sebastià en escena i reclama a la presencia de la Marta, i el mossèn la va a buscar. En Manelic li mostra fidelitat a Sebastià, dient-li que mai li pagarà malament. La Marta arriba tard i nerviosa, en Manelic li parla però ella no li contesta, ell creu que és perquè li fa vergonya, però l’amo la obliga a que parli amb ell, i ella tota plorosa ho fa, seguidamente ella intenta marxar però l’amo l’agafa per el braç impedint-li que marxi. En Sebastià en forma burlesca li diu letxugino amb en Manelic, fet que fa riure a tothom, i tots comencen a burlar-se d’ell, vol saber que vol dir aquesta paraula i Nando li contesta que és el mateix que currutaco, una altre paraula que desconeix, fet que provoca que es posi agressiu i acaba perdent el control per la burla dels demés. Sebastià posa ordre i fa que en Manelic es vagi a posar a roba nova que esta en un quarto per el casament. Tomás intenta parla amb l’amo, però ell no vol ja que el Mossèn li diu que. en Xeixa li ha explicat tot.

❏ En Manelic li intenta besar la mà amb en Sebastià, però ella l’aparta, senyal de menyspreu i fàstic. ❏ Marta li té més fàstic amb en Manelic que amb en Sebastià, s’oposa radicalment als dos homes. → Sebastià es refereix amb en Manelic com a: letxuguino. →Trobem vocabulari rural: letxuguino, currutaco. ❏ El mossèn manté una relació d’igual a igual amb en Sebastià, és la seva mà dreta. →En Sebastià para sempre en imperatiu.

Diàleg entre Marta i Sebastià, ella li demana que no la casi amb Manelic, però ell es burla dient-li que ella

❏ Sebastià anomena a Marta tontota, granoteta de pluja, els quals són adjectius molt despectius.

hagués preferit un marit com cal, li retreu que va ser ell qui la va salvar “d’ofegar-se”. Marta li torna a suplicar que no la casi, però l’amo segueix burlant-se, li diu que si a ella li agrades no la casaria pas amb en Manelic, gaudeix del fàtic que li té amb el pastor. Marta creu que el seu futur marit està al corrent de la “relació” entre ella i l’amo, en Sebastià li fa creure que si, i li diu que en Manelic farà com si no sàpigues res. Marta amenaça amb fugir i fins i tot amb suïcidar-se, prefereix morir abans que casar-se amb aquell home, pero l’amo no li permet, és en aquest moment quan li explica que ell s’ha de casar amb la pubilla Sala, perquè sinó el seu oncle Riutort el desheredar, per això Marta s’ha de casar amb Manelic, perquè l’amo es casi amb la pubilla. Sebastià acaba abusant de la seva autoritat i la Marta decideix que si se casarà amb el pastor. I, IX

Marta Sebastià Manelic Josep Nando Perruca

Pepa Preparatius abans del casament, unió de diversos Antònia diàlegs. Manelic no es vol posar el vestit que li tenien Nuri preparat, perquè no vol que es burlin d’ell i a més no vol deixar la seva samarra ni els bens, ara dubte del Tomàs casament, però Sebastià intervé i fa que Marta sorti, Mossèn ella li recalca a l’amo que entre ells dos s’ha acabat tot, però ell li respon que aquella mateixa nit ell tornarà. Nando diu que un cop estiguin casats tocarà la campana de l’ermita. Nuri li dona la caputxa a Marta i li recorda a l’amo que ella era com Nuri quan va arribar. Tomàs intenta impedir el casament per l’amo no li permet. Manelic surt a la vora de la seva futura esposa cap a l’ermita.

I, X

Sebastià

Sebastià li diu a Xeixa que vagi al casament però

❏ “I tant que t’hi casaràs” ens mostra que la maltrata físicament. ❏ Observem traces de la relació abusiva entre ells dos: crits, agafades del braç, burles, abús d’autoritat, etc. ❏ Conductes diferents de la Marta, passa de negar-se al casament a acabar accedint. →Anomena a la Marta granota animals petits i insignificants: animalització despectiva. ❏ La pubilla Sala noia amb la qual Sebastià es vol casar però només ho pot fer si els rumors sobre ell i la Marta s’acaben. ❏ Observem que Marta li té molta por a l’amo.

❏ Es tornen a refir amb en Manelic com un letxugino. ❏ Manelic no es vol treure la seva samarra perquè no vol perdre la seva essència. (la puresa de la muntanya) →Manelic anomena ramat als perdigons del poble. ❏ Sebastià actua amb nocturnitat i traició com el llop. ❏ El llop ataca a l’ovella perduda del ramat, en aquest cas és la Marta.

❏ En Xeixa s’enfronta amb en Sebastià.

Tomàs Xeixa

aquest s’hi nega, l’amo li diu que se’n vagi fora de ❏ Sebastià persuadeix a Tomàs, a causa de la seva innocència i casa, i ell comença a recollir els seves coses. Apareix puresa el creu. en Tomàs en escena tot confús, i li expresa a l’amo ❏ Xeixa mai ha respectat a l'hereu ni l’ha considerat el seu amo. aquests sentiment. Parla amb ell tot el que en Xeixa li ❏ Les visites nocturnes d’en Sebastià han estat vistes per en Xeixa. havia explicat, preguntan-li que si manté una relació amb la Marta, Sebastià ho desmenteix tot. Tomàs creu que l’amo és un bon home i que la gent del poble són els dolents, és quan apareix Xeixa amb un farcell de roba i una manta, Tomàs es refereix cap a ell com a “mala llengua”. Tant l’amo com en Tomàs es posen a parlar malament sobre Xeixa dient-li malagraït i lladre. Xeixa li diu amb en Sebastià que ho juri si és veritat que ell no té res amb la Marta i ell no ho fa. Xeixa marxa i desapareix de l’escena.

I, XI

Sebastià Xeixa Tomàs Mossèn

El Tomàs vol aturar el casament ja que sap la veritat sobre la unió, però el Mossèn no el deixa sortir. Quan aconsegueix desempallegar-se’n sona la campana que vol dir que la parella ja s’ha casat. En Tomàs i en Xeixa pacten no dir res a Manelic.

❏ Tomàs se sent culpable per no haver-lo pogut aturar (“Lo que han fet amb aquest pobre xicot! I he sigut jo també!”) ❏ Xeixa diu que ell ha fet tot el que ha pogut però després veiem que se’n pendeix d’haver callat tant de temps quan sabia la veritat. ❏ Tomàs diu a Xeixa que es confessi per alliberar el seu pecat ❏ Acorden no dir res al Manelic

I, XII

Marta Manelic Mossèn

Al principi del capítol s'està acabant el casament i Manelic parla als perdigons com si fossin cabres (Cabres ací! Cabres enllà!). Després es queden sols Manelic i Marta, Manelic s’asseu al terra perquè diu que a la Terra Alta no necessitaven cadires ja que a el “glever” s’hi estava millor. La Marta fa el possible per allunyar-se d’ell però Manelic li comença a explicar la història de com va matar un llop i Marta per primer cop s’interessa en ell. Segons ell. un llop atacava les seves ovelles i una nit Manelic es va quedar despert i el va matar, al cap d’uns dies vingué Sebastià i li dona

❏ Manelic compara els Perdigons amb cabres que simbòlicament ho podem entendre com que els Perdigons són un ramat sense opinió individual. ❏ Manelic diu que a la Terra Alta estava ell sol. ❏ Manelic també diu que està acostumat seure al terra. ❏ Per primer cop Marta s’interessa en Manelic quan ell li comença a explicar la història del llop, aquí veiem el seu gran talent com a narrador. ❏ Ell ensenya a Marta les seves monedes, i sobretot la que li va donar Sebastià quan va matar al llop. Aquesta moneda està tacada de sang ja que quan ell li va donar va voler besar la mà

una moneda. Ella diu que Manelic és un mal perquè es pensa que ha acceptat casar-se amb ella sent conscient de la seva relació amb Sebastià. Aleshores s'encén una llum, que és el Sebastià, i Marta fa creure a Manelic que no ha vist res perquè no sospiti. Ella diu a Manelic que no dormiran junts, Manelic va a la seva habitació i resa només un parenostre “pels de casa”, ja que no cal que en resi un per la muller. Marta dorm en una cadira fora l’habitació i l’acte s’acaba amb Manelic murmuran “el llop no vindrà, el llop no vindrà...”

de Sebastià i es va obrir la ferida tacant de sang a Sebastià i a la moneda. La sang simbolitza la puresa de la Terra Alta. ❏ Marta creu que Manelic és un mal home perquè s’ha casat amb ella sent conscient de la seva relació amb Sebastià, però Manelic no sap res d’això. ❏ Manelic només resa un parenostre i s’adorm demanant que el llop no vingui, és un joc de paraules que té a veure amb el Sebastià.

ACTE II II, I

Manelic Nuri

Això succeeix 10 dies després del casament mentre Marta és a la ciutat. És un diàleg entre el Manelic i la Nuri. La Nuri diu al Manelic que té por de que vengui la Marta perquè abans la Marta la estimava però ara ja no, així ens adonem que els sentiments de la Marta cap al Manelic han canviat. El Manelic vol saber qui era el de la llum per matar-lo i fa preguntes a la Nuri per esbrinar que deia la gent. La Nuri diu que el Mossèn havia dit que ningú anés al molí per parlar, tan sols podien anar per moldre, cosa que deixa preocupat al Manelic perquè no sap que podria parlar la gent que no es pogués dir al molí. El Manelic informa a la Nuri que vol marxar-se de la Terra Baixa perquè s'adona que tanmateix la Marta no l'estima, podríem dir que ell va perdent estima a la Marta. Mentre la Marta és a ciutat.

❏ Veiem el pas del temps ja que el dia del casament Nuri va començar a fer una samarra que ara ja està molt avançada. ❏ Nuri té por de Marta des del dia del casament i diu que Marta també té ràbia als de casa. ❏ El Mossèn impedeix als Perdigons anar al molí sinó és per moldre. ❏ Nuri vol fer una samarra a Manelic. ❏ Manelic vol saber que la gent del poble i perquè diuen “Pobre Manelic”, ja que segons ell al casament ja se’n reien d’ell. ❏ Ell diu que el món de la Terra Baixa sí que és dolent, però que el de la Terra Alta no ho era, segurament perquè no hi havia homes. ❏ S’observa com Nuri comença a tenir sentiments per Manelic.

II,II

Manelic Nuri

Aquesta escena succeeix als volts del migdia a casa la ❏ Marta diu que si Manelic de veritat estigués anguniat per ella Marta i el Manelic. Se suposa que la Marta arriba de no li agradaria parlar amb ningú.

Marta

ciutat, vol dir-li al Manelic que no parli amb la Nuri perquè està molt gelosa però s'adona que no pot dir-li i se'n va. Quan Nuri veu arribar a Marta vol marxar però Manelic li diu que no ho faci. El Manelic conta a la Nuri com tirava pedres amb el ulls tancats quan era a la muntanya per saber on era la Marta, i comença a plorar. La Marta surt i fa fora la Nuri, el Manelic li diu a la Nuri que faci cas de la Marta. La Marta se'm penedeix d'haver fet fora la Nuri i comença a plorar, el Manelic diu que no plora de veritat i se'n va a acompanyar a la Nuri.

❏ Manelic explica a Nuri el seu amor per Marta i com ja se l’estimava abans de conèixer-la. ❏ Veiem un altre cop l’habilitat de Manelic per explicar històries. ❏ Manelic explica el que feia amb la fona per saber per on es trobava la seva futura xicota. ❏ Marta fa fora a Nuri i dissimula la gelosia amb l’excusa que té mal de cap. ❏ Nuri dona el cistell amb el cabdell i la samarra a Manelic. ❏ Nuri diu que no marxarà fins que Manelic li ho digui i ell la fa marxar ja que diu que això és casa la Marta i ella decideix. ❏ Marta se’n pendeix d’haver-la fet fora però ja és massa tard. ❏ Marta comença a plorar però ell diu que no és veritat i marxa per acompanyar a la Nuri.

II, III

Marta

La Marta ens informa de que ella ja estima de veritat al Manelic i que està molt gelosa de la Nuri perquè així va començar ella amb el Sebastià. També ens informa de que ella i el Manelic encara no dormen junts i que ella sent com totes les nits ell va a ajeure's a la porta del quart d'ella.

❏ Sol·...