Terra baixa, Àngel Guimerà PDF

Preview

Summary

Breu introducció del context històric, biografia de l'autor i explicació del més essencial del llibre i dels personatges....

Description

CONTEXT HISTÒRIC S. XVI XVII XVIII hi ha la "decadència", el català es deixa d'utilitzar com a llengua de culte i s'utilitza el castellà. Tot i això, la gent continua utilitzant el català com a llengua vehicular, es fa una literatura popular en català. S. XIX hi ha la revolució industrial i apareixen noves classes, nova organització social. La burgesia reivindica la cultura catalana i la seva llengua, apareix el moviment de la renaixença. El 1833 quan El vapor (diari) publiquen oda a La Pàtria de Bonaventura Carles Aribau. El poema és un elogi a la terra i en català, la seva publicació s'identifica com la introducció a la renaixença a Catalunya. El 1859 es recuperen els Jocs Florals, es premiaven les millors composicions en català en tres temes: pàtria, amor, fe. Van aconseguir que molts escriptors escrivissin en català, va donar prestigi a la llengua i es va crear un públic lector de la llengua catalana. Surten grans escriptors, Jacint Verdaguer, Àngel Guimerà i Narcís Oller, i es crea la necessitat de normativitzar el català. A finals del segle XIX es vinculen una sèrie de joves que normativitzen la llengua (Pompeu Fabra). ÀNGEL GUIMERÀ (1845-1924) Va néixer a Tenerife quan els seus pares encara no estaven casats, i això el va marcar molt. Quan tenia 8 anys tota la família va marxar a Vendrell (Catalunya). Va sentir un sentiment de mestís, fora de lloc, la figura del marginat, aspectes que apareixen a les seves obres. • 1875 guanya un accèssit per Inclíbil i Mandoni • 1876 guanya la flor natural (amor Jocs Florals) • 1877 guanya els tres premis: es proclama mestre en Gai Saber Feia poesia narrativa, plena de monòlegs, diàlegs, personatges que expressaven els seus sentiments íntims. El 1879 escriu la seva primera obra de teatre Gala Placídia, una tragèdia en vers: primera etapa de teatre (de temàtica històrica), la segueixen obres com Mar i Cel. A la segona etapa se centre en drames situats en el món contemporani, són en prosa i les passions són molt importants. Hi ha obres com La boja, Maria Rosa, La festa del blat, Terra baixa i La filla del mar. Entren noves tendències: modernisme, drames realistes.. Però no se n'acaba de sortir, però continuen tenint èxits les obres de la segona etapa. L'última etapa abandona l'equilibri assolit als 90, fa obres que es volen relacionar amb nous moviments modernisme: Santa espina, realisme: L'aranya. Mor el 1924 i la gent de Catalunya surt al carrer per acomiadar-lo. TERRA BAIXA És un clàssic de la literatura catalana: aconsegueix transcendir a la seva època i parla de conflictes universals (conflicte amorós, innocent que és enganyat). Està format per tres actes (plantejament, nus i desenllaç) i tots comencen igual: personatges secundaris que t'expliquen que ha passat (et situen), donen informació sobre la trama i treuen tensió a l'obra (moments de distensió) 1. Ens presenten la Marta que es casarà // casament. 2. La Nuri (innocència) treu l'obsessió d'en Manelic pel llum // treuen fora en Manelic. 3. La família Perdigons veuen que el que han fet no és correcte // Manelic i Marta marxen El llop no vidrà - ja et trobaré - he matat el llop. Des del primer acte ens fan la imatge de Sebastià com a llop i de la Marta com la cabra.

CONFLICTES DRAMÀTICS: Confrontació de l'innocent amb el món real (terra alta i baixa, però la Marta ve d'una terra més baixa), classes socials amb el poder injust (Sebastià era un mal amo), passió amorosa (Sebastià viu l'amor a través del poder, propietat, domini i la Marta és un personatge sotmès, humiliada i sense voluntat). MANELIC: fa l'última intervenció en cada acte, no és ximple, és ignorant. Té uns ideals molts clars: família, religió i feina. El somni és una premonició del que li prevé el futur, la Marta és la bruixa/mare de Déu alhora, fa que Manelic conegui la maldat. Al segon acte perd tota la innocència i alegria, la terra baixa se li fa claustrofòbica. Manelic és bo per naturalesa però quasi mata algú i ha matat a un llop. Manelic es descriu com mitja fera i mig home. Al principi tothom se'n burla d'ell, però al final és l'únic que li planta cara a en Sebastià. Àngel Guimerà es va inventar un dialecte de pastor, un parlà de muntanya. Manelic té una gran capacitat narrativa. MARTA: és una noia que ve de la misèria, a 14 anys arriba com a captaire als territoris de Sebastià i es converteix en la seva amistançada. No és prou forta per escapar-se i és conscient de la maldat de Sebastià (3r monòleg). Se la descriu com una granoteta d'aigua perquè surt del no-res, i com una cabra per ser indefensa. Al principi de l'obra està agraïda a Sebastià perquè li dona un lloc per viure i alhora se sent culpable pel lligam amorós que mantenen, és una dona submisa i maltractada. No és una dona lliure, en Manelic hi veu la bondat, l'oportunitat del perdó, es veu com una dona dolenta. Només veu una segona oportunitat amb en Manelic. SEBASTIÀ: personatge complex, amo de tot. És la imatge de l'amo sense escrúpols, té atemorida a la gent, és un terratinent. No fa bé la seva feina i abusa del poder. En el fons és un personatge que vol ser estimat, però estima apassionadament i ho fa malament, ho deixa tot per l'amor que li té a la Marta. NURI: és la germana petita de la família, té intencions innocents i ingènues. Sent amor cap en Manelic, perquè li explica contes. Ajuda a destensar l'obra, la tensió dramàtica creant moments d'humor i de tendresa. Alhora la Nuri fa avançar la trama amb els seus comentaris. És un personatge molt lúcid, sap que els de casa seva són uns covards i presenta cert grau de maduresa. Té 14 anys. TOMÀS: és l'ermità, un personatge amb molta bondat. Prepara el casament, va a buscar en Manelic, i quan descobreix la veritat vol detenir el casament. Evoluciona, no li diu res a en Manelic per no fer-li mal. MOSSÈN: majordom d'en Sebastià, servidor fidel, treballa pels seus interessos, controla tot el que passa, vol frenar les obsessions de Sebastià, és la seva "part racional". XEIXA: treballador de Sebastià, li explica la veritat a Tomàs i el fan fora. No critica la societat, perquè diu que va a buscar un nou/bon amo. Critica a Sebastià com a mal amo. PERDIGONS: són xafarder, cruels i es burlen de tothom, sobretot d'en Manelic i la Marta. Són els covards que no s'enfronten a en Sebastià perquè li tenen por. Són mesells, abaixen el cap, i així fa que també siguin dolents. Són el cor grec....